És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
EPILOBI
Epilobium angustifolium L. [1753, Sp. Pl. : 347] 2n = 36- (72) [=Chaemenerion angustifolium (L.) Scop]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Onagràcies es distingeix per tenir les flors no agrupades com les margarides, ni ginandres (estams units al pistil), dialipètales, inferovàriques, diplostèmones, no ser plantes ni aquàtiques-submergides ni buboses, i tenir el calze amb 4 lòbuls. Dins la família de les Onagràcies, el gènere Epilobium es distingeix per tenir les flors 4 sèpals i 4 pètals (normalment rosats) i 8 estams, llavors amb flocs de pèls llargs blancs i tub del hipant (del calze) de 0-5 mm. I, dins el gènere Epilobium aquesta espècie es distingeix per tenir les fulles alternes, tiges no floríferes glabrescents, ser planta perenne, amb flors de pètals de 10-18 mm a penes escotats, tub de l’hipant inconspicu, calze amb tricomes eglandulars arquejats-adpresos. Epilobium angustifolium té tiges floríferes dretes abundants que neixen d’un lluquet llenyós o de rels que planegen força lluny. Les tiges fan de 50 a 150 cm i tenen un gruix de 2-8 mm, sense costelles longitudinals marcades. Tenen pèls arquejats adpresos a la inflorescència de menys de 200 micres. Les fulles dan 30-190 × 5-40 mm, i estan la majoria disposades de forma alterna; són lanceolades, agudes, subsèssils, amb la base arrodonida o cuneada, amb el marge enter o molt somerament denticulat. Nervis secundaris gairebé perpendiculars al principal i que s’anostomosen formant un submarginal perifèric. Alguns pèls com els de les tiges floríferes sobre la cara de sota del nervi principal.