
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Revers de les fulles més glauc que la cara de sobre. Inflorescència amb 20-70 flors que es van obrint per pisos gradualment per facilitar la pol·linització creuada amb altres plantes d’altres zones gràcies als insectes. Bràctees inferiors foliàcies i les superiors escamoses i linears. Pedicels de 7-25 mm al temps de la fructificació. Poncelles obovoides o obpiriformes una mica zigomorfes, de fins a 12 mm, apiculades. Calze de 8- 15 mm, pubèrul amb el mateix tipus de pèls que a les tiges floríferes o als nervis principals. Sèpals patents o reflexos, els laterals formant un angle pla amb l’inferior. Pètals de 10-18 mm amplament ovals i unguiculats, enters o amb una escotadura menor a 0.5 mm, de color entre rosa i morat. Estil reflex al temps de la plena flroació. Estigma en creu. Fruits de 30-90 × 4 mm mats, de color verd grisós , amb els nervis poc marcats, uniformement pubèruls amb els pels típics. Llavors de 1-1.3 mm, ovoices-fusiformes de color castany clar, amb la testa llisa i amb un coll apical minúscul. Moltes vegades no del tot desenvolupades.
És planta típica de formacions de megafòrbies als marges de boscos i talussos de la zona de muntanya mitja-alta i subalpina sobre sòls humits i remoguts. Poden acompanyar-lo Rubus idaeus, Sambucus racemosa. És una espècie ben present a les zones fredes de l’hemisferi Nord. La ssp. circumvagum Mosquin seria el tetraploide, de fulles majors, de la Xina i Amèrica del Nord.
Es fa vora cursos d’aigua o d’aigües estancades o en terrenys amb aportació d’aigua, més o menys salines i eutròfiques. Poden acompanyar-lo Pulicaria dysenterica, Lythrum salicaria, Thypha angustifolia, Iris pseudoacorus, Convolvulus epium, Phragmites communis, Holoschoenus romanus, Mentha longifolia. A Catalunya es fa a terra baixa i muntanya mitjana fins a 1500 m snm. Al Ripollès abunda vora Ribes de Freser. Al món s’estén per bona part d’Europa, i algunes zones d’Àsia, Amèrica del Nord (i l’Argentina), Àfrica i SE d’Austràlia.
És una de les espècies que es planten al voltant de basses de depuració ecològica d’aigües fecals.
L’expressió genètica i proteica del CYP1A1 i del CYP2E1 disminueixen mentre que les de NQO1 i GPx augmenten amb un tractament amb la planta. Amb Epilobium hirsutum baixa la metabolització o eliminació de medicaments. La planta inhibeix l’activitat de l’eritromicina-N-demetilasa, i la de la benzfetamina-N-demetilasa, i la de la 7- benziloxiresorufina-O-debenzilasa. A més abaixa l’expressió genètica i proteica de CYP2B1, CYP2C6, CYP2D2, CYP3A1.