La base de les fulles té una beina que embolcalla la tija, i és d’un groc molt pàl·lid. Les fulles basals solen ser caduques. Les fulles basals són les majors, i cap amunt cada cop les fulles són menors. Les superiors tenen la beina més llarga que el limbe foliar. Les flors són d’un groc daurat, a l’extrem d’umbel·les terminals compostes. Umbel·les terminals i laterals amb 2-44 radis de 2-7.5 cm, desiguals, del tot glabres. Umbèl·lules amb 10-40 radis de 2-10 mm, glabres. Inflorescència sense bràctees ni bractèoles. Calze sense dents, formant un voraviu gruixut. Pètals (%) grocs, obovals, truncats i recargolats cap endins a la punta, de 1.3- 1.6 mm, glabres. Estams 5. Estilopodi persistent, cònic. Estils de 0.3-0.4 mm, una mica divaricats, reflexes, tan llargs com l’estilopodi (durant la fructificació). Fruit (cremocarp) allargat, de 3-9 x 2-2.5 mm, una mica comprimit lateralment, glabre, aromàtic, amb 3-5 costelles sobresortints, essent les 2 laterals a penes més amples que les centrals; fuit el·líptic, amb les val·lècules amb una sol canal; fruit (3.5-10 x 1-3 mm) obtús a les puntes, del color de l’herba seca al madurar. Pedicel del fruit de 2-10 mm. Mericarpis de secció pentagonal. Llavors amb endosperma pla o una mica còncau a la cara de la comissura.
* aroma picant, de fusta, d’herba, de flors, rància, dolça, verda.

—Detalls microscòpics del fruit (cremocarp)—. L’epidermis exterior o epicarpi consisteix en una renglera de cèl·lules de paret gruixuda, rectangulars, poligonals, incolores, amb una cutícula fina, amb alguns estomes (rodejats de 2-4 cèl·lules radiades) i alguns engruiximents als anticlinals; i totalment glabra. Els fragments nombrosos tubs oleífers són de cèl·lules amb paret fina, poligonals. El mesocarpi consisteix en un parènquima reticulat marronós, format per cèl·lules ovoides allargades, subrectangulars, amb parets engruixides, lignificades, amb clotets arrodonits, ovals. El mesocarpi està travessat longitudinalment per 6 canals amples esquizogènics, de secció el·líptica, i amb cèl·lules epitelials marrons; a la vegada, és travessat als plecs per feixos vasculars, cadascun amb una banda de xilema interna i dues de floema laterals, i acompanyats per fibres molt lignificades. Algunes cèl·lules del mesocarpi, en especial les properes als feixos vasculars, tenen cèl·lules reticulades lignificades. La zona més interior del mesocarpi està formada per cèl·lules de paret una mica gruixuda, entre rodones i rectangulars vistes des de la superfície. L’endocarpi està format per una capa de cèl·lules aplanades lignificades però de parets primes, de longitud variable, de 4-6 micres de gruix, arrenglerades en paral·lel i longitudinalment en grups de 5-6-7. Però alguna vegada s’hi pot veure un grup de cèl·lules una mica desorientades. L’endosperma és abundant i està format per parènquima cel·lulòsic poligonal de parets una mica gruixudes i que conté oli fixat, alguns grans d’aleurona de fins a 6 micres de diàmetre, i que clouen un petit globus, i una o més micro-rosetes de cristalls d’oxalat càlcic d’unes 3 micres de diàmetre. El carpòfor sovint no està fes i té esclerènquima de parets gruixudes formant 2 rengles.

—Autentificació química—. Es sacseja durant 2-3 minuts uns 300m g de pols de fruits en 5 mL de diclorometà. Es filtra i s’aboca a sobre uns 2 g de sulfat sòdic anhidre. Es posen uns 20 microL a la línia de base de la placa cromatogràfica. I en un altre punt de la mateixa línia 10 microL de solució de referència (3 microL d’anetol + 5 microL d’anís- aldehid i 5 microL d’oli d’oliva dissolts en 1 mL de diclorometà). Es submergeix la base de la placa en diclorometà i s’atura la pujada quan arriba el dissolvent a 10 cm de la línia de base. Aleshores es mira sota la llum UV (245 nm), es marquen les zones no fluorescents (amb llapis) i es ruixa amb un esprai amb fosfo-molibdat d’etanol, i es posa a escalfar a 103 oC mentre es va mirant. Després es ruixa amb una solució de permanganat potàssic (0.5 g en àcid sulfúric al 96), sempre a 103 oC, i es va mirant. Amb el primer esprai la solució de referència mostra de color blau grisós clar la zona marcada de l’anetol, i de color marró grogós la zona marcada de l’anís-aldehid. Amb l’escalfor, la zona de l’anetol, que es troba cap amunt, es torna ràpidament de color blau fosc. Entre la taca de l’anetol i la de l’anís-aldehid apareix una zona de triglicèrids de color blau fosc. A la solució a testar, si és de fonoll, han d¡aparèixer dues zones de color blau fosc a la mateixa altura que a la solució de referència. A més han d’aparèixer altres zones de color blau més clar; i després d’espraiar amb el permanagant, la zona inicial de fenchona de color pàl·lid, directament per sobre la de l’anís-aldehid, s’ha de tronar de color blau fosc a l’escalfar-se. Si fos anís, la zona de la fenchona seria molt menor (1%) enlloc del 10% que li correspon al fonoll.



VARIETATS A CATALUNYA

  • ssp. vulgare (=dulce; = capillaceum): umbel·les amb radis llargs i nombrosos (més de 10), fruits dolços, de cultiu o subespontània.
  • ssp. piperitum: umbel·les amb radis curts i poc nombrosos (menys de 10). Fruits amargants, picants; és silvestre.
  • ssp. azoricum (=sativum): rel gruixuda, base de la tija molt inflada, banca i sucosa (cultivada i de venda als mercats), fulles molt grans i finament dividides.
    • NOTA: a la realitat la transició entre les dues primeres és el més freqüent.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Tot i no ser típica dels Pirineus és allí on és més fàcil trobar-la, als marges de camins i carreteres. Es troba des de la terra baixa fins el pis subalpí, en cardassars, marges pedregosos de lleres de rius i torrents, llocs incultes. A la península hispànica es fa una mica arreu excepte al quadrant SW. A Catalunya escasseja a la zona central i a la zona costera gironina.

CULTIU

Les llavors es poden sembrar someres, en petits clotets de 2 cm, uns 30 cm a part entre sí. Això a la tardor als llocs sense gelades, o a la primavera, si no hi ha gelades. Es desenvolupa bé en terrenys assolellats, densos, permeables, argilosos-llimosos rics en minerals. Normalment amb un rec setmanal n’hi ha prou. Com que els fruits maduren a tongades, la collita pot ser esgraonada per arribar a gairebé 1 Tm/Ha. Distribució mundial del fonoll (Foeniculum vulgare Mill.), segons "plants of the world" Germinació de les llavors. Per trencar la latència de les llavors pot servir: aminol forte, kadostim, bezil-adenina + kinetina // aigua destil·lada, gibberel·lina, kinetina // benzil adenina, kinetina , gibberel·lina// TiO2 60 ppm. Malures: papallones (Papilio machaon), pugons (Hyadaphis foeniculi); marietes (Coleomegilla maculata); cargolins (Theba pisana); tisanòpters (Thrips flavus); fongs (Alternaria petroselini, Colletatrichum capsici, Erysiphe polygoni, Ramularia feoniculi, Sclerotinia minor); bacteris (Erwinia carotovora, Pseudomonas syringae); virus (Phyllod) Poden combatre’s amb sofre micronitzat, permanganat potàssic molt diluït, o eliminant les plantes afectades.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Foeniculum multiradiatum: Turquia
  • Foeniculum scoparium: Txad
  • Foeniculum subinodorum: Marroc

HISTÒRIA

Alguns geòlegs creuen que un petit reste fòssil a la sala gran de la Cova del Salnitre (Collbató) podria correspondre a una tija de fonoll encastada en el conglomerat paleocè. Els sumeris coneixien el fonoll. Empraven les llavors en pols barrejades amb farina de llinosa per fer emplastres calents, bullits en llet, contra la pulmonia. Els antics egipcis empraven el fonoll com a digestiu i antiinflamatori. Als temples dedicats a la deessa Astarté a Fenícia (Ras-es-Shamra) entre els anys 1500 i 1000 a.C., s’hi mastegava fonoll per tal de mantenir l’ànim, ja que la prostitució (masculina i femenina) hi era d’obligat compliment com a ritual d’iniciació a la vida adulta. El fonoll és emprat en medecina persa i de l’Índia: Ayurveda, Unani, Siddha. I era ben preuat pels antics romans, grecs i xinesos. TEOFRAST, PLINI EL VELL, COLUMEL·LA, DIOSCÒRIDES, coneixien la planta. Per als grecs la planta dona nom a l’indret tant mític per a tots els atletes del món com Marathon, lloc on hi havia molt de fonoll. DIOSCÒRIDES el recomanava contra picades d’escorpins o de serps, per desencallar els ronyons, per fer venir més llet a les mares (amb farina d’ordi), contra la inflor de l’estómac, i per fer venir la regla a les noies. Per a les mossegades de gos recomanava la rel triturada amb mel posada a sobre la zona afectada. El suc de la planta deia que, posat al sol, millora, després d’aplicat als ulls, la vista. CARLEMANY impulsà al segle IX el seu cultiu als monestirs europeus. Al segle XIII, NIKOLAOS MYREPSOS a la seva obra Dynameron cita el fonoll com un dels antídots contra verins. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), el fonoll és una planta regida per Mercuri, sota el signe de Virgo i en oposició a Piscis. Recomana la llavor per a fer venir més llet, contra el singlot; contra les pedres als ronyons, i (amb vi) per desintoxicar-se del verí de les serps, dels bolets o de plantes verinoses. La rel, la recomana contra la icterícia provocada per obstruccions a la bufeta del fel, fetge o melsa; o contra la gota. En general el fonoll diu que és per recuperar forces. El destil·lat contra les cataractes als ulls. El silvestre, millor pels ulls; i el cultivat, per fer venir més llet. Ja a principis del segle XX, SEBASTIAN KNEIPP recomana prendre un got de llet on s’hagin fet bullit 5 minuts una culleradeta de fruits de fonoll, per recuperar forces els malalts, siguin petits o ancians. No és estrany, doncs, que més de la meitat del consum de fruits de fonoll a Europa sigui per part dels alemanys. Alguns pintors impressionistes i modernistes mastegaven suaument fonoll per evitar intoxicar-se amb el plom de la pintura que els empastifava els dits; a més els protegia la vista. Els principals països productors són l’Índia (var. panmorium) (584 mTm), la Xina (48 mTm), Bulgària (36 mTm), Iran (32 mTm), Mèxic (29 mTm), Turquia, Egipte, Romania; França & Itàlia (var. dulce). Al món, la producció total s’estima (2014) en 970 milers de Tm.

LITERATURA

  • «Fonoll i ruda, fan sa vista aguda».
  • « Hinojo para el ojo»
  • «Above the lower plants it towers, the Fennel with its yellow flowers; and in an earlier age than ours was gifted with the wondrous powers, lost vision to restore» (LONGFELLOW 1842).
  • «Semen foeniculi pellit spiraculi culi».
  • Finocchio en italià té dues accepcions: La planta del fonoll; i home o jove amb una sensibilitat especial envers altres homes.
  • «Donar fonoll» significa adular. Però, «sembrar fonoll, és sembrar pesar» («Sowing fennel is sowing sorrow»).
  • El poble del Fonoll a la Conca de Barberà, al Sud de Vallfogona de Riucorb, és famós per haver-s’hi assentat una comunitat nudista. (www.elfonoll.cat)
  • La comarca de la Fenolheda, a la Catalunya Nord/Occitània, té per capital Sant Pau de Fenolhet. El nom li ha de venir, més que de la planta directament, del cognom del senyor feudal. https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0026428.xml

CELDONI FONOLL, escriu:


«Perfumat fonoll,
creixes i t'escampes
pel meu llarg país.
Guardamar i Salses,
i Fraga i Maó,
i l'Alguer llunyà,
et senten l'aroma
i et veuen esvelt,
en ermots i marges.
Petites flors grogues,
tija i fulles fines
on els cargolins
s'enfilen i dormen
en temps de secada,
esperant la pluja
que els despertarà
i els farà llaurar
entre l'herba baixa
que tens per veïna.
Ventejat fenoll,
que surts a la Crònica
de l'alt rei En Jacme
i dons gust amable
al terrer més aspre,
serva l'esperança
de la deslliurança
del meu llarg país,
esclau dels mals vents
del nord, de ponent,
i de l'autoodi,
que és el pitjor vent».

USOS CULINARIS DEL FONOLL

  • absenta (licor): destil·lat a base d’acohol, fonoll, anís i donzell (Artemisia absinthium)
  • aigua d’ordi (refresc)
  • aiguardent
  • akvavit (licro norueg a base d’alcohol obtingut per destil·lació de raïm fermentat (o patates) i Carum carvi + Elettaria cardamomum + Cuminum cyminum + Pimpinella ansium + Foeniculum vulgare + Anethum graveolens + pell de taronja + pell de llimona.
  • albergínies en vinagre (punxades amb tija de fonoll)
  • amanides (A: base blanca de la tija de la var. azoricum, endívia i alvocat) (B: a Israel: fulles de fonoll + julivert + sal + oli d’oliva+ pebre negra + suc de llimona)
  • aromatitzar forns per fer dolços
  • arrossos
  • beixamel
  • caldos
  • carabassa cuita
  • cargols
  • carns
  • confitats en vinagre: fonoll (enciam, endívia, romeguera) [COLUMEL·LA]
  • carxofes (es conserven millor amb una petita quantitat d’OE)
  • castanyes
  • cigrons
  • dolços (bullit amb llet)
  • embotits
  • entrepans
  • escabetx (sardines) + llorer + orenga
  • figues (escaldades amb aigua de fonoll abans d’enfarinar-les)
  • gelats
  • granissats
  • grans de fonoll escarxat (en un platet, de postres)
  • herbes de Provença: cerfull + espígol + estragó + farigola + fonoll + marduix + romaní + sajolida.
  • iogurts
  • llegums
  • minxos de verdures (crestes)
  • mukhwas: gans de fonoll + anís verd + coriandre + sèsam + coco en bocinets + sucre + OE menta. Per picar amb el menjar com a carminatiu, a l’Índia.
  • oli d’amanir: llorer + fonoll + farigola + orenga
  • olives (adob amb llorer, orenga, farigola, sajolida, all)
  • olla gitana: fonoll + cigrons + patates + arròs + porc
  • pa de figues
  • pa de sègol (additiu)
  • panch-phoron: (condiment indi per carn i verdures) fonoll + mostassa negra + comí castellà (Cuminum cyminum) + fenigrec + comí negre (Nigella)
  • pastanagues
  • pastissos
  • pilotetes d’herbes (fulles de fonoll + fulles de bossa de pastor + fulles de cosconilles (Silene inflata). Es bullen, després s’hi afegeix all picat i s’arrebossen amb ou i es fregeixen.
  • Peix
  • pol·len de fonoll (com a espècia dels àngels)
  • ratafies
  • sal (substitut): grans torrats i molts.
  • salses (vinagreta, etc.)
  • sopes
  • tomàquets
  • trinxat (patata, col, fonoll, all, llard, botifarra negra)
  • tripes del porc (rentades amb aigua de fonoll)
  • truita (amb fulles de fonoll, alls tendres i farina) (aixalbit: amb canyella, comí, coriandre, cúrcuma, panses, pinyons, nou moscada i fulles de fonoll)
  • vi
  • vinagre
  • wu-xiang-fen (5 espècies): anís estrellat + canyella + clau + fonoll+ pebre de Sichuan

USOS VETERINARIS

  • Abelles: els agrada l’olor i van al rusc buid si la senten.
  • Cabres: amb fonoll fan més llet i més bona
  • Cargols: se’ls dona a menjar perquè es depurin abans de coure’ls.
  • Cavalls: contra còlics : fonoll + Taraxacum UI. UE fums de fonoll + ruda + farigola (Thymus zygis).
  • Conills: convalescències; profilaxis (amb Convolvulus arvensis); perquè tingui gust la seva carn; perquè quedin més fàcilment prenyades les conilles; per fer-lo orinar més.
  • Gosses: afrodisíac; per fer més llet (Carum carvi + Foeniculum + Pimpinella anisum)
  • Gossos: fruits (extracte etanol) contra hipertensió
  • Guatlles: una barreja d’OEs (fonoll + farigola + Nigella + anís + romaní) millora la fortalesa dels ous i disminueix la pèrdua de minerals a les ponedores.
  • Moltó: ajuda a conservar el semen: 10 mg/mL de l’extracte de fonoll milloren la conservació de l’esperma criopreservat (200x 10 6 protozous/mL) en una base de lecitina se soja.
  • Mules: bafs contra el refredat
  • Ocells: fruits bons per menjar
  • Oques (ànecs, etc.): mengen amb ganes fonoll + col + segonet
  • Ovelles: fulles de fonoll + Clematis + Rubus amb el pinso // contra paparres (Melophagus ovinus) OE al 6 per mil.
  • Porcs: molt amb farina // ajuda a criopreservar el semen
  • Rates: millora la qualitat de l’esperma en mascles obesos.
  • Vaques: anorèxia amb diarrea (200 g de fruits de fonoll + sucre de canya); post-part; infecció del llambric (vedells); problemes digestius (grans de fonoll + Peganum harmala); primer pinso (amb 0.4% de fonoll en pols) per a accelerar el desenvolupament dels vedells.

ALTRES USOS

  • Acaricida OE: Dermatophagoides farinae, Dermatophagoides pteronyssinus.
  • Aromatitzant de mans i habitacions
  • Catifa per la processó de Sant Antoni o del Corpus Christi
  • Erugues de Spodoptera frugiperda i de Pseudaletia unipunta (quasi les mata)
  • Lliga (cola) feta amb la rel: per a caçar ocells
  • Marietes (Coleomegilla maculata): les larves s’alimenten de pol·len de fonoll.
  • Neteja de les botes de vi
  • Papallones Papilio machaon: s’alimenta de la planta i d’altres umbel·líferes (i de ruda).
  • Prunes: evita a 400 ppm OE la infestació amb Botrytis cinerea
  • Pugons: l’OE els mata, sense afectar la planta hoste.
  • Tint verd de les fulles (cosmètics, fusta, teixits)
  • Repel·lent d’animals salvatges
  • Repel·lent d’arnes als magatzems de gra
  • Repel·lent de mals esperits (per Sant Joan, posat a l’entrada de les cases)
  • Tabac: substitut per ser afegit o fumat sol triturat; OE de fonoll ajuda a conservar les fulles lliures de fongs mentre s’assequen.
  • Tomaqueres: els residus de fonoll augmenten la productivitat i qualitat dels tomàquets.

PREPARATS I BARREGES

  • Avortament (per prevenir): 50 g llavors de fonoll + 50 g de castanya d’aigua (Trapa natans) + 50 g sucre: Prendre-ho cada dia durant l’embaràs.
  • Bafs diürètics: farigola + fonoll + roser
  • Còlics (mal de panxa per gasos): A) fonoll + menta + anís + rel de malví; B) fonoll + anís verd + anet + bicarbonat sòdic: infusió contra el mal de panxa dels infants.
  • Col·liri: A) destil·lat de llavors de fonoll + fulles de Melilotus + fulles de Dysphania ambrosioides. Ideal per calmar la irritació dels ulls i llevar les cataractes. B) decocció d’una culleradeta de fruits per tassa; colar per una tela ben fina (lli) i aplicar tebi en banyereta ocular.
  • Contra leucorrea: 100 g llavors de fonoll en pols + 200 g llavors de cascall (Papaver somniferum) en pols + 100 coriandre en pols + 200 sucre. Prendre’n 50 g de la barreja pel matí en dejú.
  • Dentifrici (Dr. JEAN VALNET): llavors de fonoll en pols + carbonet de pollancre, quina en pols.
  • Digestiva: fonoll (Foeniculum vulgare) + poliol de riu (Metnha pulegium)+ farigola (Thymus vulgaris) + camamilla (Chamomilla recutita) + anís (Pimpinella anisum)
  • Granes carminatives: anís (Pimpinella anisum)+ fonoll + comí marrà (Carum carvi) + celiandre (Coriandrum sativum)
  • Hepàtica (menorquina): rel de Ruscus aculeatus + Rubia peregrina + fonoll
  • Herbes dolces (ratafia): fonoll + fonoll marí (Crithmum maritimum) + romaní (Rosmarinus officinalis)+ llorer (Laurus nobilis) + tarongina (Melissa officinalis) + sucre + alcohol de 40o.
  • Mukhwas: llavors de fonoll + sucre + anís verd + coco + sèsam. Barreja contra la calor.
  • Polls al cabell: alcohol de fonoll + romaní + ruda + menta.
  • Quists ovàrics/infertilitat: fonoll (fruits) + aloc (Vitex agnus-castus) (fruits) + pastanaga (Daucus carota) (fruits) + Citrullus colocynthis (fruits) + gomoresines de Ferula persica, Ferula gommosa, Dorema ammoniacum + Urginea maritima (ceba).
  • Reforçant muscular: fonoll + rel de genciana + rel de bardana + Melissa.
  • Supositoris (frozejeh) vaginals contra la vaginitis infecciosa: Tribulus terrestris + Myrtus commuis + Foeniculum vulgare + Tamarindus indica .
  • Tintura carminativa contra els gasos digestius: 5 g de cada: Foeniculum vulgare + Carum carvi + Angelica archangelica + Coriandrum sativum. Se’n poden prendre 50 gotes en una tisana diluïda.
  • Tisana contra el mal de panxa: fonoll + camamilla (Chamomilla recutita) + rel de genciana (Gentiana lutea)
  • Tisana contra el mareig al viatjar o el vertigen: fonoll + sàlvia + milfulles.
  • Vi contra la tos (COLUMELLA) o gleconites: fonoll + hisop (Hyssopus officinalis)+ donzell (Artemisia absinthium) + poliol de riu (Mentha pulegium) + farigola (Thymus vulgaris).
  • Xarop de les 5 arrels: Ruscus aculeatus + Apium graveolens + Petroselinum hortense + Foeniculum vulgare + Asparagus acutifolius. Una unça de cada en un petricó d’aigua bullint, es deixa reposar 24 hores i es cola. S’hi afegeix una lliura de sucre i s’escalfa fins que quedi ben dissolt. Se’n poden prendre 60-100 g al dia com a diürètic.

POSSIBLE TOXICITAT

L’ OE pot provocar una certa disminució de la capacitat motora, tot i que segons alguns augmenta la força. A algunes persones els pot desencadenar un atac asmàtic. És fotosensibilitzant i podria provocar al·lèrgia a la pell a algunes persones si prenen el sol. A més, en nens, els pot causar ennuegament. Com sempre, és millor aplicar una gota d’oli essencial a l'avantbraç, sobre les venes, que no pas ingerir-la. La LD50 de l’anetol en rates és de 2 g/Kg. Dosis menors (0.6g/Kg) provoquen cirrosis hepàtica. La LD50 de l’OE en rates és de 1,3 g/Kg. L’OE podria afectar el fetus, a dosis majors de 10 mg/mL, per tant, no és recomanable durant l’embaràs. Tampoc convé als epilèptics, perquè els podria agreujar els atacs. De fet, l’OE a grans dosi pot provocar convulsions i al·lucinacions. A petites dosi sol fer les persones i animals més tímids. Ja que les furo- cumarines provoquen sensibilitat a la llum UV i carcinogènesi, és millor no prendre fonoll en cas de patir melanoma o carcinoma de cèl·lula esquamosa. En tot cas, seria millor no excedir la dosis diària de 15 micrograms de furo-cumarines. El lluc o bulb del fonoll que es ven als mercats conté 5.3 micrograms/Kg de 5-metoxi-psoralè, i 2.8 micrograms/Kg de iso-imperatorina. A les tiges s’hi troben 90, 13 i 45 micrograms/Kg de bergaptè, imperatorina i psoralè, respectivament. Als fruits s’hi troba 5-metoxi-psoralè, però per arribar al límit de 15 micrograms hauríem de prendre uns 2 Kg de fruits. En resum, les dosis normals (8 g de fruits) no haurien de donar cap problema. Però, si el nadó és al·lèrgic a altres umbel·líferes, millor que la mare no prengui fonoll. L’exposició a la llum solar o UV pot provocar al·lèrgies a les mucoses o a la pell al prendre fonoll, en especial, a l’aplicar l’oli essencial (OE). Si se’n pren massa o massa temps, pot afectar el fetge que es fa gros amb elevació de les transaminases. El fonoll pot fer més abundant la primera hemorràgia per l’adveniment de la primera regla. Almenys en ratolins, 1.5 mg/Kg d’OE a la dieta fan que el semen sigui de pitjor qualitat i els embrions tinguin menys potencial de fertilitat. Apart la possible contaminació amb pesticides o amb plom, si es cull vora camps ruixats o vora carreteres, el fonoll pot estar contaminat amb fongs i tenir aflatoxina B1. En zones molt adobades i amb contaminants químics (Campània) les restes de fonoll (amb 4 per mil de nitrats) poden intoxicar les vaques fatalment. A les begudes no alcohòliques la llei europea limita la concentració màxima d’estragol en 10 mg/Kg.

EFECTES FISILÒGICS

  • acaricida (Dermatophagoides farinae, D. pteronyssinus): p-anís-aldehid.
  • anti-aging (pell): El fonoll fa incrementar la síntesis de col·lagen, elastina i TGF- beta1, i en canvi, bloqueja la de MMPs quan s’irradia la pell amb UVB. També fa minvar la producció de ROS, LDH mitjançant la promoció del Nrf2 i GSH i bloqueja la fosforilació de l’ERK i de p38.
  • anti-bacterià: dill-apiol // psoaralè // bergaptè // escopoletina //imperatorina // dill-apional // proteïnes.
  • anti-càncer (ascites d’Ehrlic, melanoma B16F10): anetol. L’anetol (68%) i la fenchona (8.7%) probablement són els responsables de l’efecte anticanerígen de l’oli essencial sobre les Caco-2 amb IC50 de 300 micrograms mL. Però la combinació de l’OE de fonoll amb el de clau (71% eugenol + 8,7% cariofil·lè) té una IC50 de 73 micrograms/mL. La barreja a 30-45-60 micrograms/mL els provoca apoptosi (via Bcl-2 / Ki-67) i aturada del cicle cel·lular. En canvi, aquestes dosis no afecten els limfòcits humans normals. Per altra banda, la barreja d’OE de fonoll amb OE de Pelargonium graveolens provoca apoptosis a les MCF-7 a dosis de 25- 50-75 micrograms/mL, via el p53, la caspasa-3, el mir-1, el mir-92a, el Bcl-2 i el Ki-67, aturant el cicle cel·lular, sense tampoc afectar els limfòcits perifèrics normals. El trans-anetol inhibeix la proliferació, el creixement clonal i la migració de cèl·lules PC-3 (càncer de pròstata), i també el creixement de cèl·lules mare canceroses (tumorosferes) derivades de les PC-3. El trans-anetol té un efecte apoptòtic, amb generació de ROS, permeabilització de la membrana mitocondrial i dels lisosomes, activació de la caspasa-3 i de la caspasa-9, danys al’ ADN, clivelles al PARP i inducció del quocient Bax/Bcl-2, aturada a G2/M, minva de les ciclines D1, CDK-4 i c-Myc i estimulació del p21 i p27, supressió de la localització nuclear del NF-kappaB i minva de la transcripció dels gens que en depenen.
  • anti-fúngic (Aspergillus niger, Cladosporiuim cladosporioides): dill-apional.
  • anti-inflamatori: el trans-anetol reverteix els canvis inflamatoris produïts al pulmó per lipopolisacàdirs infiltrats; disminueix el nombre de cèl·lules inflamatòries, redueix dràsticament l’expressió del ARNm de la IL-17, incrementa la del ARNm de la IL-10, i eleva la regulació Th17/Treg a la melsa. Les cumarines tenen una acció antioxidant clara. La imperatorina té molta acció anti- inflamatòria, i ho fa inhibint la IL6, el TNF-alfa, mitjançant el bloqueig de la cinasa IkB/NfkappaB.
  • anti-limfocític: l’extracte amb diclorometà indueix apoptosi a limfòcits proliferatius, però l’extracte amb butanol només redueix l’activació cel·lular i la secreció de citocines (interferó-gamma, IL-4).
  • anti-micobacteris de la tuberculosi: 2,4-undecadienal // àcid linoleic // àcid oleic // 1,3-benzè-diol // undecanal.
  • anti-oxidant: cis-miyabenol C // àcid cafeoïl-quínic// àcid rosmarínic // eriodictiol-7-O-rutinòsid // quercetín-3-O-galactòsid // kaempferol-3-O-glucòsid .
  • anti-trombòtic: trans-anetol.
  • anti-tumoral (fibroblastoma L929sA; MDA-MB231; MCF7; HeLa): anetol.
  • carronyaire de radicals lliures: àcid 3-cafeoïl-quínic // quercetín-3-O galactòsid // kaempferol 3-O-glucòsid // àcid rosmarínic // 3,4-dihidroxi-fenetil- alcohol //6-O-cafeoïl-beta-D-glucopiranòsid // 3’-8’-binaringenina.
  • estrogènic: dianetol // fotoanetol.
  • galactogen (per inhibició dels inhibidors de la prolactina): anetol // dianetol // foto-anetol
  • hepato-protector: beta-mircè // llimonè.
  • inhibidor del citocrom P450 3A4: 5-metoxi-psoralè.
  • insecticida (Callosobruchus chinensis, Lasioderma serricorne, Sitophilus oryzae): 1,8-cineol // terpineol // anetol // estragol // fenchona.
  • larvicida (Culex pipiens molestus): terpineol // 1,8-cineol.
  • repel·lent d’insectes (Aedes aegypti): àcid (z)-9-octadecanoic // fenchona.
  • saliva: mastegar llavors hi augmenta els nitrits.
  • TRPA1 (transient receptor potential A1) (agonista/estimulant): trans-anetol.
  • vulnerari: la fenchona i el llimonè acceleren la cicatrització de les ferides, amb efecte antiinflamatori i antimicrobià, i augment de la síntesis de col·lagen i minva del nombre de cèl·lules inflamatòries durant la curació.

Per llegir sobre el fonoll, descarrega't el document