Marrubium vulgare es distingeix per tenir el calze amb 10 dents (aproximadament), uncinats; i la corol·la d’un blanc crema. Normalment fa entre 20 i 80 cm d’alçària i està densament ramificada, amb rames força dretes. Les fulles fan 17-65 x12-42 mm, i tenen dos tipus de tricomes glandulars: els peltats i els capitats. Els peltats tenen una cèl·lula curta que fa de tija i un caparró gros format per cèl·lules  secretores formant un cercle. La matèria que segreguen s’acumula a l’espai entre la cutícula i la capa de la paret cel·lular; i també hi ha tricomes capitats llargs amb cèl·lules basals i una cèl·lula que fa de coll llarga, i un caparró unicel·lular. També hi ha tricomes capitats curts, uns amb un caparró bicel·lular i els altres amb una tija unicel·lular. Els tricomes eglandulars són multicel·lulars, uns uniseriats i els altres ramificats estrellats. La cara adaxial es veu arrugada, a més de molt peluda. La cara abaxial mostra bé els nervis. El pecíol fa 7-40 mm, essent més llarg a les fulles de baix. Els verticil·lastres fan 14-23 mm de diàmetre. Les bràctees s’assemblen a les fulles. Les bractèoles fan 4 mm i tenen la punta uncinada. El calze fa 5-7 mm, amb tub de 4-5.5 mm, amb nervis ben marcats i amb tricomes compostos. Les (6)10(12) dents del calze fan 1-2 mm, són uncinades, i amb tricomes estrellats a la base. La gola del calze és peluda, amb pèls que sobresurten. La corol·la té el tub de 3.5-5 mm, el llavi superior de 1.8-3.5 mm, amb 2 lòbuls allargats fins a 1/3-1/2 de la llur longitud; i el llavi inferior de 1.8-3.5 mm, amb el lòbul central ample i els 2 laterals molt petits. Les núcules fan 1.7-2.1 x 1-1.2 mm i són de color castany fosc. Germinen millor si es sembren després de conservar-les a l’hivern i se sembren a la primavera. Ho fan aleshores al cap de tres setmanes.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a marges secs i assolellats argilosos bàsics o calcaris, nitrificats, no mancats de Bor, per on passi el ramat, ja que el calze amb les llavors dons se’ls queda enganxat a les potes. Es fa a Europa, excepte al Nord, a la meitat Sud-Oest d’Àsia, a bona part d’Amèrica, als dos extrems d‘Àfrica i a Austràlia i Nova Zelanda. A la península hispànica es fa bona part del territori.

ESPÈCIES SIMILARS

Marrubium alysson té les flors blanquinoses i el calze amb 5 dents i més rígid o punxent; i Marrubium supinum té les flors rosades amb el calze amb 5 dents, més toves. Ambdues espècies es fan a la meitat Est de la península; i a Catalunya entre Lleida i Tortosa.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) coneixia bé la planta. Explicava que el suc de la planta, o bé les fulles seques (amb llavors) cuites en aigua, era un bon remei per als qui tenen tos, ofecs o tuberculosis. Aquest remei, amb rel seca de lliri, expulsa la mucositat o flegmes dels pulmons. També provoca la regla a les dones que no s’han «purificat», i expulsa les aigües del part. També és bo per als que han estat mossegats per gossos o animals verinosos, o per als qui han begut un verí mortífer. En canvi, no convé si es tenen els ronyons o la bufeta de l’orina delicats. Les fulles, aplicades amb mel purifiquen les úlceres infectades, eliminen les lleganyes dels lacrimals i apaivaguen el dolor del fetge. També serveix el suc de la planta deixat concentrar al sol. Aquest suc augmenta l’agudesa visual, posat amb mel i vi sobre els ulls tancats. Pres pel nas, soluciona la sinusitis i els carnots. També convé contra el mal d’orella, posat sol o barrejat amb oli de roses. Galè (segle II) deia que el malrubí desbloqueja les obstruccions del fetge o la melsa i purga les flegmes dels pulmons i per fora neteja i digereix,. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) és planta regida per Mercuri. I les fulles cuites en llard donen una pomada útil per a curar les mossegades de gossos i per fer eixir les punxes clavades. Deixades en vinagre fan que aquest curi els herpes. El xarop va molt bé contra la tos dels vells que acumulen mucositats als pulmons i per als asmàtics.

ESOTERISME

  • Protector hepàtic: orinar abans de la sortida del sol sobre el Malrubí cura l’hepatitis / icterícia en 3 dies. Es deia: «A ballar et vinc, malrubí / entre la lluna i el sol/ que em treguis la terícia / i em retornis el color ».
  • També s’agafava una planta de Malrubí abans de sortir el sol, s'arrencava i es deia “morenes porto, morenes porto, pren–les tu que jo no les vull!”. I et posaves davant del poble per poder tornar a ell perquè s'havia de tirar enrere, i no tornar a passar per allà en un temps.
  • Erugues i paràsits de l'hort s'eliminen amb una mata simple de Malrubí (d'una sola tija). Una dona gran (Madroñal, Salamanca) els eliminava del seu hort amb 'Malrubí', anant–hi durant tres dies seguits, abans de sortir el sol. En cercava un que tingués una sola tija, l’arrencava i s'encaminava a l'hort, i allà, dirigint–se a la planta recitava: “Bon dia bon home / de part de Déu et vinc a demanar un favor / que tots els meus horts estan plens de erugues i pugó / i vull que s'assequin / com us vàreu assecar vós”. I tirava cap enrere la planta de Malrubí.
  • Per curar / matar els cocos (larves d'una espècie de dípter) d'un animal, es va a un lloc on hi hagi Malrubí quan ratlla el sol, es talla amb la navalla i es tira enrere; i aleshores no es pot tornar a passar per allà. Alhora que es talla es diu el conjur següent: «Bon dia, bon home/ la vaca ... cocos té, / bé ho sabeu vós. / Secs es vegin, com ho veuràs tu».
  • Una altra curació, en aquest cas per les febres tercianes pròpies de la malària o paludisme. A primera hora del matí es va 9 matins al Malrubí, sempre al mateix, i s'orina, bevent aigua i orinant fins que s'assequi.
  • Per curar un cop es marca fent una creu a sobre amb les fulles del malrubí mentre es pronuncia el següent: «A les vinyes d’Aran tres llauraven, tres cavaven i tres resaven, de carn tallada. De sota el mar eixí Sant Llàtzer amb l’espasa a la ma, ganivet d’acer i el mànec di cuir. Ha vingut en X a que li resi de la carn tallada, si és carn tallada que s’enretiri del seu lloc»!.
  • Perquè es curin els furóncols o berrugues cal donar tantes voltes una mata de malrubí com el nombre que es tenen.
  • Per evitar pedregades, cremar la planta en un braser amb brases davant de la porta de la masia.
  • Els rituals i oracions combinades amb orinar al costat del malrubí tenen moltíssimes variants i per a un munt de malalties.

LITERATURA

«I sentim la flaire
de les flors boscanes,
timó, malrubí ,
i el dolç romaní». [ESCANDALÓS]
«Si no hay malva ni marrueco (para atar al burro), no compra el campo este ciego.»

PREPARATS

  • Cataplasma contra la úlcera d’estómac: fulles de malrubí – llard- caragols trinxats.
  • Infusió durant una hora en aigua recent bullida. Així ho recomanen al Magreb. A Navarra deixen la planta e maceració al serè tota la nit en aigua freda per prendre-la l’endemà en dejú.
  • Loció contra l’erisipela: malrubí + Mentha suaveolens + suc de llimona + cendra + vinagre.
  • Píndoles de 100 mg d’extracte sec: prendre’n 4-8 al dia o 8-16 si es té febre tifoide.
  • Remei per la circulació. 15 fulles de Marreu (Marrubium vulgare) + 15 fulles d’Heura (Hedera helix) + 1 grapadet de Gram (Cynodon dactylon), arrel. Es bull i se’n pren 15 dies seguits. Un cop al dia. O 15 de repòs i 15 dies prenent-ne. Ho diu la MERCÈ BASAGAÑA, de Campdevànol.
  • Remei contra l’anèmia hemolítica i la malària: vi amargant amb rel de genciana 20 g + escorça de quina 20 g + malrubí 20 g + càlam aromàtic (Acorus calamus) 10 g + donzell (Artemisia absinthium) 5 g + Centaura (Centaurium eryhtraea) 5 g + 1 L de vi negre. Prendre’n una copeta abans d'esmorzar o del dinar.
  • Ungüent: fulles de malrubí + oli + vi.
  • Xarop del Dr. LECLERC: extracte hidroalcohòlic del malrubí 3 g + xarop simple 2oo g. Prendre’n 2-3 cullerades al dia.

VETERINÀRIA

Si els animals en mengen és senyal que el temps farà un canvi aviat. Penjada la planta que s’ha collit abans que sonin les campanes el Divendres Sant (a les 15 hores) protegirà el bestiar a l’estable de malalties durant l’any. Això serà més cert si a més es recita el següent: « Cuquets i marietes, eixiu dels forats, que el Rei de la Glòria ja ha ressuscitat».

ALTRES USOS

L’OE serveix per matar llimacs i caragols, i larves de mosquits. Les tiges seques s’han emprat com a blens. Tota la planta s’ha fet servir per rentar/escurar la vaixella i els coberts per llevar el greix.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte del Marrubium vulgare a 10-40 mg/Kg en el cor de rata fa que disminueixi la inflamació provocada per iso-proterenol. Redueix a més de la meitat . La fibrosis intersticial també queda atenuada amb l’extracte. la pujada del nombre de neutròfils, la pujada de mieloperoxidasa al miocardi i la pujada dels nivells sèrics de creatina-kinasa- MB i de TNF-alfa. En resum, l’extracte té un efecte antiinflamatori sobre el cor que el protegeix dels efectes d’un infart. A més evita l’oxidació del LDL-colesterol evitant també el potencial aterogènic del HDL-colesterol. Els fenil-propanoides acetòsid, forsitiòsid, arenariòsid, balloterposid inhibeixen l'increment de l’endotelina-1 que el LDL-Cu provoca. És a dir, que els fenil-propanoides inhibeixen la formació d’ateromes. L’àcid marrúbic té activitat antihepatotòxica. Almenys evita la pujada de SGOT, SGPT, ALP, a la vegada que fa que s’incrementi el nivell de proteïnes. L’extracte actua contra les cèl·lules de melanoma i de glioma, sense afectar les sanguínies perifèriques mononucleades. Atura el cicle cel·lular a S+G2/M. I ho fa activant la MAP kinasa p38 mi els gens antiproliferatius p53, p21 i p27. Hi indueix estrès oxidatiu, i amb antioxidants aquest efecte queda anul·lat. L’extracte indueix la despolarització de la mitocòndria, activa les caspases 3 i 9, provoca partició del Parp i de l’ADN. Aquesta via apoptòtica mitocondrial està associada amb l’estimulació de gens proapoptòtics com ara Pten, Bak1, Puma; i la repressió dels antiapoptòtics survivina, Xiap. L’extracte també estimula l’expressió dels gens relacionats amb l’autofàgia Atg5, Atg7, Atg12, Beclin-1, Gabarab, Sqstm1, i amb la conversió de LC3-1 a l’autofagosoma associat LC3-II. Per altra banda, els inhibidors de l’autofàgia estimulen la seva citotoxicitat. L’àcid 6-octadecinoic del malrubí té efecte estimulant sobre el PPAR-gamma (peroxisome proliferator-activated receptor gamma).. I aquest PPAR-gamma inhibeix la fibrinogènesis generada per les cèl·lules hepàtiques estrellades. L’àcid octadecinoic i el seu derivat 9- octadecinoic —que contenen un triple enllaç— activen la PPAR-gamma i fan que s’incrementi l’acumulació lipídica als adipòcits 3T3-L1. L’extracte hidroalcohòlic de la planta té efecte antiespasmòdic sobre al fibra llisa. Hi inhibeix l’acció de l’acetil-colina, bradikinina, pGE2, histamina, oxitocina. El marrubenol inhibeix la contracció de l’aorta provocada per 100 mM de ClK amb una IC50 de 12 microM i una màxima relaxació a 93 microM. En canvi la contracció provocada per nor-adrenalina pot relaxar-se lo més a 30 microM. El marrubenol inhibeix també el senyal del Ca++ i la contracció provocada per 100 mM de ClK; i minva la tassa d’extinció de fluorescència fura-2 pel Mn++. El marrubenol també inhibeix el corrent intern de Ba++ depenent proporcionalment del voltatge. En resum, el marrubenol inhibeix la contracció del múscul de fibra llisa i hi fa bloquejant els canals de Calci del tipus L. La marrubiïna té activitat com antinociceptiva, antioxidant, antigenotòxica, cardioprotectora, vasorelaxant, gastroprotectora, antiespasmòdica, immuno-moduladora, antiedematogènica, analgèsica,i antidiabètica. L’àcid marubínic té activitat antinociceptiva, mentre que el marrubenol, també derivat de la marrubiïna, es vasorelaxant-. L’efecte hepatoprotector és compartit per diversos principis actius del Marrubium vulgare: marrubiïna, pre-marrubiïna, vulgarina, luteol, vulgarol, apigenina-7- glucurònid, vitexina, apigenina, crisoeriol, estachhidrina, acetòsid, àcid 1-cafeoïl-L-màlic.


Per llegir els principis actius i més, descarrega't el document