Lot corniculat o Corona de rei - Jardi Botanic Gombren

LOT o CORONA DE REI

Lotus corniculatus L. [1753, Sp. Pl. : 775] 2n = (12),24,(36)

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Dins la gran família de les Lleguminoses, el gènere Lotus es distingeix per tenir els 9 estams en dos grups (diadelfs), llegums rectes, fulles imparipinnades, folíols enters, filets estaminals dilatats de dos en dos; flors no reunides en capítol dens, llegum sense ales. I dins el gènere, Lotus corniculatus es distingeix, d’entre les 16 espècies de la península, per tenir les fulles 5 folíols, essent els 3 superiors oblanceolats, estil simple (no bífid), llegum no invaginat a la sutura (com Lotus edulis), llavors en un sol rengle; planta perenne (no anual com Lotus ornithopodioides), sense estolons, tija massissa, nervis foliars poc marcats, flors en grups de 1-7, folíols superiors menys de 3 cops més llargs que amples, fuit poc o gens pèndul, calze actinomorf. Lotus corniculatus és una herba amb tiges més o menys ajagudes o decumbents de fins a 60 cm, més o menys ramificades, massisses excepte a la mateixa base. Els folíols inferiors fan 3-11 × 1.5-6.5 mm i són entre oblanceolats i ovato-oblongs; i els folíols superiors fan 2-14 2-6.5 mm i són entre oblanceolats oi oval-ròmbics, mucronulats, més o menys aguts o obtusos, i poden tenir puntets porpra. Inflorescència amb una bràctea en general trifoliolada, peduncle de 1.5-9 cm, entre 1.5 i 8 cops més llarg que la fulla , recte o una mica corbat, dret. Pedicels de 1-1.5 mm, més curts que el tub del calze. Calze subglabre amb tub de 1.5-5.5 mm i dents de 1.5-3 mm. Els superiors setacis amb base triangular, tan o més llargs que es inferiors.

Els inferiors rectes o corbats. Corol·la de 8- 16 mm 1.5-2 cops més llarga que el calze, groga, amb venes vermelles, o bé amb l’estendard i part superior de les ales de color vermell porpra. Estendard amb làmina amplament ovada, a vegades emarginada. Ales amb làmina obovada. Quilla falcada en angle recte i amb bec recte o corbat. Estil cilíndric, sense dents. Llegum de 10-35 × 1.5-4 mm, cilíndric, recte, dret, amb 5-15 llavors en un sol rengle. Llavors de 1.2-2.2 mm entre globoses i oblongues, de color castany més o menys vermellós o verdós a vegades mab taques negres. Se n’han descrit moltes varietats i algunes subespècies. La ssp. corniculatus és la més comuna arreu i arriba fins l’estatge subalpí. La ssp. alpinus es troba a l’estatge subalpí i alpí. La ssp. delortii es fa a prats humits de terra baixa i muntanya mitjana. RIZOSFERA: Mesorhizobium helmanticese, Mesorhizobium loti, Mesorhizobium norvegicum, Mesorhizobbium olivaresii, Phyllobacterium loti MALURES: enamovirus, nucleorhabdovirus; Fusarium oxysporum, Mycoleptodiscus terrestris; Circonemella xenoplax

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Espècie ubiqua des de les platges de mar fins a l’estatge alpí, sobre substrats de gairebé tota mena, en sorrals, esquerdes de roques, prats, vores de camins. Al món es fa abona part de les zones de clima temperat. Suporta salinitat, inundació, pH entre 5 i 8, sequera relativa, calor no excessiva, però viu millor amb bona saó i clima més aviat fred i humit.

PROPIETATS MEDICINALS

anticancerigen
anticonceptiu
antiespasmòdic
antihelmíntic
antiinflamatori
antioxidant
carminatiu
cordial
desodorant (LLA-Lactobacillus)
febrífug
hipoglucemiant
immunoestimulant
inhibidor de l’alfa-amilasa
inhibidor de l’alfa-glucosidasa
inhibidor de la colinesterasa
inhibidor de la tirosinasa
protector de l’ADN
protector hepàtic
sedant
tònic

USOS MEDICINALS

angoixa
astènia per desnutrició
càlculs renals
càncer de còlon HCT116
càncer de mama MCF-7, MDA-MB-231
càncer de pulmó HOP62
cucs intestinals
depressió nerviosa
diabetis
distonies neurovegetatives
espasmes
febre
ferides
gasos intestinals
hepatitis per intoxicació amb paracetamol
insomni
leucèmia THP-1 (p.p. lectines)
Plasmodium
pleuresia
set excessiva
taquicàrdia
Tripanosoma
úlceres

HISTÒRIA

Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «bird’s-food» és planta regida per Saturn, que asseca i cus nafres. També trenca les pedres amagades al ronyó, prenent-ne la decocció. Aplicada i beguda va molt bé contra les hèrnies. HENRI LECLERC explica com un error d’una pagesa de Chars-en-Vexin (Val d’Oise), que va prendre aquesta planta enlloc d’aplicar-se la infusió de melilot als ulls, el va fer descobrir la virtut sedant del Lotus corniculatus. La pagesa amés de conjuntivitis patia d’insomni i taquicàrdies. Els ulls no se li van curar, però el nerviosisme sí (Révue de Phytothérpie, novembre 1948).

PREPARATS

Antinerveux LESOURD (Arkopharma): Melilotus officinalis + Lotus corniculatus:
Decocció Lotus corniculatus: 1 cullerada d’inflorescències/tassa, bullir 10 minuts. Dues tasses al dia.
Extracte fluid Lotus corniculatus: 2-3 g/dia (cada cop unes 50 gotes).
Infusió 1 cullerada d’inflorescències/tassa (3-4 tasses al dia).
Poció sedant: extracte fluid 10 g + xarop de flor de taronger q.s.p.a. 100 g. 1.2 culleradetes abans de dormir.

VETERINÀRIA

Els tanins condensats fan que no es produeixen tants gasos als estómacs dels rumiadors. A més, els alliberen de paràsits intestinals.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte incrementa la fragmentació apoptòtica de l’ADN i l’activitat del gen pro- apoptòtic Bax a les cèl·lules MDA-MB-231 amb gran capacitat invasiva. L’extracte també fa que hi augmenti molt l’expressió dels gens Beclina-1 i LC3-II d’autofàgia. L’extracte amb metanol inhibeix la migració a les cèl·lules MCF-7 i a les MDA-MB-231 i ho fa tot incrementant el Ca++ intracel·lular.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document