
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Es fa en terres remenades més aviat planes, lleres de rius o torrents, vora femers, dins escocells, als guarets; en general a les terres baixes i muntanya mitjana (fins 1200 m snm). Es fa a totes les tones temperades del món, però hom sospita que és originària de l’Amèrica tropical. A la península escasseja a l’Oest. Poden acompanyar-lo: Amaranthus blitoides, Amaranthus deflexus, Amaranthus retroflexus, Bromus madritensis,Bromus rubens, Chenopodium album, Chenopodium ambrosioides, Chenopodium vulvaria,Erigeron bonarense, Hordeum murinum, Sisymbrium irio, Urtica urens.
Decocció de 2 minuts de planta (100 g/L) o de rel (200 g /L): 1-2 tasses al dia.
Almenys en ratolins un abús seguit (14 dies) de la planta (1 g fulles/Kg de massa corporal) pot fer pujar la urea i les transaminases. Els fruits són tòxics, degut al contingut en tiazonidiones.
La xantatina és antibacteriana contra Bacillus cereus i Staphylococcus aureus; i antifúngica, contra Colletotrichum gloesporoides i Trichotecium roseum.