Bàlsam de jardí- Jardi Botanic Gombren

BÀLSAM DE JARDÍ

Centranthus ruber (L.) DC. in Lam. & DC. [1805, Fl. Fr., éd. 3,4: 239] subsp. ruber 2n = (14)32

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

La família de les Valerianàcies es distingeix per tenir les flors gamopètales inferovàriques, el fruit en aqueni, i 1-3 estams amb les anteres lliures. Dins les Valerianàcies, el gènere Centranthus (=Kentranthus DC) es distingeix pels fruits amb vil·là, les flors amb un sol estam, calze amb el limbe corbat cap endins; inflorescència tricòtoma o en raïm, i per ser plantes vivaces, i tenir la corol·la un esperó curt a la base, i tota la planta ser ben glabra. Dins el gènere, Centrantus ruber es distingeix per ser vivaç, amb arrels gruixudes blanquinoses, una mica friables, i per les fulles no dividides, l’esperó de més de 3 mm, la corol·la en tub de 5-14 mm, les fulles de 10-60 mm d’amplada, lanceolades-ròmbiques- el·lítiques, sèssils o peciolades. Centranthus ruber és una herba glauca amb moltes tiges força juntes, dretes, de fins a 120 cm, simples o ramificades, amb els entrenusos de fins a 14 cm. Sovint té rames axil·lars amb fulles poc desenvolupades. Les fulles fan 20-115 × 10-60 mm i són acuminades, i només algunes de les caulinars estan una mica irregularment dentades; les altres són totes ben enteres.

Les fulles basals són cuneades o amb pecíols de 6-55 mm. Les caulinars són sèssils i, en general, amplexicaules, arrodonides a la base. La inflorescència té bràctees de primer ordre de 2-6.5 × 0.5-1 mm; les de segon ordre fan 2.6-5 × 0.6-1 mm. Les bractèoles fan 2-4.4 × 0.5-0.8 mm. La corol·la pot ser rosada, rosada tirant a vermell o blanca. El tub de la corol·la fa 5-11 mm, L’esperó de la base fa 3.1-7.5 mm i sobrepassa la base del tub (que té 2 compartiments separats per un envà, un d’ells prolongat en l’esperó amb pèls blanquinosos rígids a l’interior). Limbe de la corol·la amb lòbuls de 2-4 × 0.8-2.2 mm. Estam únic amb el filament de fins a 4-6 mm, glabre, a vegades de color orsa intens. Antera de 1.4-2.2 mm, groguenca o rosada. Estil de fins a 17 mm, glabre o, algunes vegades, amb pèls blanquinosos, curts, aplicats. Estigma trilobulat. Aqueni de 3.2-4.2 × 1.4-2 mm, glabre o amb pèls blanquinosos de prop de 0.1 mm a la cara aplanada, prop dels marges de color castany verdós. Vil·là amb el tub de 0.6-1 mm i setes (15-23) plomoses de 5.2-7.6 mm. Llavors de 2.6-31 × 1.5-1.8 mm, groguenques o de color castany clar.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a terres remogudes seques i assolellades, talussos, marges de camins, penya-segats calcaris, a la terra baixa i fins la muntanya mitjana (1330 m snm). Probablement oriünda de la conca mediterrània però actualment estesa per Europa, Amèrica, Austràlia meridional i Sud-Àfrica, ja sigui com adventícia ja cultivada en jardins, on requereix de molt pocs recs. A les Illes Canàries està considerada espècie invasora. Atrau a les papallones.

PROPIETATS MEDICINALS

antiespasmòdica (REL)
ansiolítica
antioxidant
antitumoral•
digestiva FUL
sedant (REL)
tònica (flors)
tranquil·litzant
vulnerària FUL

USOS MEDICINALS

asma seca
atacs de gelosia
bulímia
càncer (LLA)
convulsions
enyorança
epilèpsia
escorbut (FUL)
espasmes
ferides FUL
hipersensibilitat
insolació
insomni
mal de cap
menopausa
nerviosismes abans d’un examen
neurastènia
taquicàrdia
tremolors
tristesa
tumors (LLA)

ALTRES USOS

L’oli de les llavors en temps molt antics era un ingredient dels que servien per embalsamar cadàvers. Les fulles són comestibles comestibles en amanida, o cuites (amb mantega). La rel cuita es posa a les sopes.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document