
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Té flors dialipètales, superovàriques, diplostèmones (el nombre d’estams doble el de pistils); les flors són regulars de simetria trímera (3 pistils + 3 estigmes + 6 estams); la corol·la no és pas sepaloide, el fruit és una baia, i l’estil és nul, però sí que hi ha 3 estigmes. Les flors masculines no tenen vestigis d’ovari, els estams són lliures. Les flors femenines poden tenir 6 estaminodis. El rizoma pot tenir 4-5 mm de gruix i uns quants metres de longitud. Té color blanc marronós, nombrosos nusos (cadascun amb un catafil de 1-2 cm, triangular, fosc, que l’embolcalla.
L’arítjol és típic del sotabosc de l’alzinar amb marfull, però també es troba a la màquia d’ullastre i margalló; i a la bardissa de terra baixa i a la garriga. A la península es troba en especial a les províncies perifèriques. Al centre és més escassa. A Catalunya es troba a les serres Litoral i Prelitoral i al Prepirineu. En tot cas no sol superar la cota 1400.
«Prim com un arítjol». «Fort com un arítjol». «La grana se volvió en granos, en flor de lis el rosal, su clavel, zarzaparrilla, unciones, el solimán».
TEOFRAST (segles IV, III a. C.), DIOSCÒRIDES (segle I) i GALÈ (segle II) descrigueren la planta. DIOSCÒRIDES creia que donant una mica de planta en pols a un recent nascut aquest seria immune als verins. O, almenys, en adults, la planta ajuda a combatre els efectes dels verins. El nom clàssic segurament li ve de la mitologia grega. La nimfa Smílax va ser convertida en aquesta liana mentre el seu estimat, Crocus, amor impossible, ho va ser en flor. Les plantes americanes del mateix gènere varen desplaçar el comerç cap a aquell mercat fins el punt que segurament la coca-cola conté extracte d’arrel d’alguna sarsaparilla americana. Alguns creuen que ATAHUALPA va ser capturar gràcies al poder energitzant de la sarsaparrilla americana que els assetjadors espanyols varen prendre abans i durant la batalla de Cajamarca.
A Andalusia encara es bevia fa pocs anys una beguda feta amb sifó i xarop de sarsaparilla. També es pren una mena de licor fet amb el d’anís i sarsaparrilla i altres plantes. Un cabdell fet amb les tiges serveix per escurar xemeneies.
Un abús de la rel pot desencadenar nàusees. Presa amb altres medicaments en disminueix l’eficàcia. Un abús del xarop dels fruit pot provocar anèmia. A les embarassades, tot i que en principi en millora l’estat, en alguns casso els pot fer perdre la criatura. Com sempre, pot haver-hi persones al·lèrgiques a la planta.
L’extracte del rizoma, gràcies als furostanols, atura el cicle cel·lular a les cèl·lules canceroses a la fase G2/M.