Té flors dialipètales, superovàriques, diplostèmones (el nombre d’estams doble el de pistils); les flors són regulars de simetria trímera (3 pistils + 3 estigmes + 6 estams); la corol·la no és pas sepaloide, el fruit és una baia, i l’estil és nul, però sí que hi ha 3 estigmes. Les flors masculines no tenen vestigis d’ovari, els estams són lliures. Les flors femenines poden tenir 6 estaminodis. El rizoma pot tenir 4-5 mm de gruix i uns quants metres de longitud. Té color blanc marronós, nombrosos nusos (cadascun amb un catafil de 1-2 cm, triangular, fosc, que l’embolcalla.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

L’arítjol és típic del sotabosc de l’alzinar amb marfull, però també es troba a la màquia d’ullastre i margalló; i a la bardissa de terra baixa i a la garriga. A la península es troba en especial a les províncies perifèriques. Al centre és més escassa. A Catalunya es troba a les serres Litoral i Prelitoral i al Prepirineu. En tot cas no sol superar la cota 1400.

LITERATURA

«Prim com un arítjol». «Fort com un arítjol». «La grana se volvió en granos, en flor de lis el rosal, su clavel, zarzaparrilla, unciones, el solimán».

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaca REL
  • analgèsica
  • anticancerígena
  • antídot de verins FUL FRU
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antitussígena FRU
  • depurativa REL
  • diürètica REL
  • emmenagoga REL
  • expectorant FRU
  • febrífuga
  • sudorífica REL

USOS MEDICINALS

  • abscessos UI
  • àcid úric
  • acne UI
  • afrodisíac (fumar TIJ/ REL UI)
  • amenorrea
  • anorèxia
  • artrosis
  • barbs UI
  • càlculs renals
  • càncer de pulmó
  • candidiasis (Candida albicans, C. glabrata, C. tropicalis)
  • colesterol alt
  • contusions UE UI
  • cremades UE
  • debilitat (per manca de testosterona)
  • dermatitis
  • diabetis
  • distensió muscular
  • èczema UI
  • esterilitat sexual
  • furóncols UI
  • gota
  • grans UI
  • hemorroides UI
  • hepatitis
  • hipertensió REL
  • infecció d’orina
  • intoxicacions
  • lumbàlgia UE
  • mal de cap
  • mal d’estómac
  • mal de queixal UE
  • menopausa
  • nòduls reumàtics
  • obesitat
  • picadures d’insectes UE
  • picors UI
  • psoriasis
  • rampes
  • refredat FRU (xarop)
  • restrenyiment
  • retenció d’orina
  • reuma
  • sífilis (?)
  • talls petits UE
  • tos FRU (xarop)

HISTÒRIA

TEOFRAST (segles IV, III a. C.), DIOSCÒRIDES (segle I) i GALÈ (segle II) descrigueren la planta. DIOSCÒRIDES creia que donant una mica de planta en pols a un recent nascut aquest seria immune als verins. O, almenys, en adults, la planta ajuda a combatre els efectes dels verins. El nom clàssic segurament li ve de la mitologia grega. La nimfa Smílax va ser convertida en aquesta liana mentre el seu estimat, Crocus, amor impossible, ho va ser en flor. Les plantes americanes del mateix gènere varen desplaçar el comerç cap a aquell mercat fins el punt que segurament la coca-cola conté extracte d’arrel d’alguna sarsaparilla americana. Alguns creuen que ATAHUALPA va ser capturar gràcies al poder energitzant de la sarsaparrilla americana que els assetjadors espanyols varen prendre abans i durant la batalla de Cajamarca.

PREPARATS

  • ARREL: infusió durant 4 hores; o decocció durant 10 minuts.
  • BROTS: es mengen bullits i després posats a la truita; o en amanida deixats abans en conserva en oli i vinagre.
  • FRUITS. Xarop, bullits xafats amb sucre.

ALTRES USOS

A Andalusia encara es bevia fa pocs anys una beguda feta amb sifó i xarop de sarsaparilla. També es pren una mena de licor fet amb el d’anís i sarsaparrilla i altres plantes. Un cabdell fet amb les tiges serveix per escurar xemeneies.

POSSIBLE TOXICITAT

Un abús de la rel pot desencadenar nàusees. Presa amb altres medicaments en disminueix l’eficàcia. Un abús del xarop dels fruit pot provocar anèmia. A les embarassades, tot i que en principi en millora l’estat, en alguns casso els pot fer perdre la criatura. Com sempre, pot haver-hi persones al·lèrgiques a la planta.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’extracte del rizoma, gràcies als furostanols, atura el cicle cel·lular a les cèl·lules canceroses a la fase G2/M.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document