• Tilia cordata (=T. ulmifolia, = T. parvifolia, = T. sylvestris) té les fulles de 4 a 8 cm de cor, asimètriques, apiculades, de vores irregularment dentades, planes, d'un verd fosc, majoritàriament glabres, pero amb feixos de pèls rossos, simples, no estrellats, en algunes bifurcacions dels nervis del revers. Alternes però disposades en un sol pla. Pecíol glabre, de 0.8-1 mm de gruix. Estípules ovals de 0.8 × 1.5 mm, enteres, membranoses, de color orsa pàl·lid, caduques. Branquillons glabres, de 3-4.5 mm de diàmetre, però primer flexuoses i pilosos, tot i que ben aviat glabres, amb escorça de color verd oliva brillant o vermell fosc, amb lenticel·les de 0.5 mm de longitud, elevades. Nervadures palmato-reticulades molt patents a la cara de sota. Flors amb bràctea semi-adherent coriàcia, finament reticulada, d'un groc pàl·lid, i una mica enganxosa. Inflorescència erecta, no pèndula, en tot cas, apareix per sobre de la fulla corresponent, amb 5-10 flors curtament peciolades. Calze amb 5 sèpals membranosos còncaus, aguts. Pètals semblants, més estrets i llargs i més prims, situats en posició alterna respecte als sèpals. Estams molt nombrosos, amb filaments lliures, amb anteres grogues. Sense estaminodis. Ovari pelut, estil glabre i 5 estigmes diminuts erectes. Fruit en càpsula indehiscent globulosa, de 6-8 mm, amb una llavor, amb costelles poc o gens marcades, resistent a ser aixafada amb els dits. Borrons de 3.5-4 × 7-8 mm, rogencs, glabres, formats per 2 escates ben visibles (l'última totalment abraçadora).
  • Tilia plathyphyllos (=T. grandifolia). Fulles de 10-15 cm, piloses per la cara de sota, amb pèls blancs. Càpsula de més de 8 mm, resistent, hirsuta, subglobulosa, dura, amb 5 costelles ben marcades. Borrons hirsuts amb 3 escates ben visibles. Branquillons joves pubescents. Flors d’un blanc molt groguenc i molt oloroses, 2-5 per corimbe. Estigmes drets.
  • Tilia × europaea (=Tilia × vulgaris) (=Tilia cordata × platyphyllos). Fulles de 6-15 × 6- 12 cm, amb flocs de pèls una mica rossos a la cara de sota sobre les bifurcacions dels nervis. Càpsula de 8 mm, subglobulosa, una mica hirsuta i amb les 5 costelles lleugerament marcades. Borrons glabres. Sovint cultivada als jardins, però silvestre o asilvestrada a Grècia.
  • Tilia tomentosa És un til·ler plantat als jardins de terra baixa principalment. És originaria de Grècia, dels Balcans a Turquia. Té les fulles platejades, molt peludes, amb pèls estrellats embarbussats; més blanques per sota que per sobre. I les flors amb més massa que a les altres espècies, amb la bràctea una mica pubescent, i amb estaminodis. És el que hi ha plantat ara al passeig de Berlín conegut com Unter den Linden. A Romania és famós el til·ler anomenat “Teiul lui Eminescu” d’uns 500 anys d’edat (al Copou Public Garden).


NOMS POPULARS

  • Alemany: Winter linde/ Berglinde / Kleinblättrige linde / Kleinblättrige steinlinde / Linde / Stein-linde / Waldlinde /Augustlinde / Spätlinde
  • Anglès: Small leaved lime/ Basswood / Common linden / Greenspire linden / Lime tree / Linden / Linden-tree / Little leaf linden / Little-leaved linden / Littleleaf lime / Littleleaf linden / Small-leaved basswood / Small-leaved European linden
  • Aragonès: tellera, tilera, tillera, tillero, tila, tilo
  • Aranès: telh de huelha ponina
  • Armeni: Լորենի մանրատերեւ
  • Bable: lamera, laumera, laumero, tejón, teya, teyón, tila, tila h.embra, tila h.embrín, tila vinera, tilar, tilar carbayu, tilar fembra, tilar machu, tilu, tilu machu, tilín, tá Basc/Euskera: astigar, astigarrá, erki, eski, eskiya, esquiya, ezguizu, ezki, ezki hostotxibi, ezki-hostotxikía, ezku, gastigar
  • Castellà: teja, teja negra, tejo, tejo blanco, tella, texa, tila, tilar, tilia, tillera, tillo macho, tillón, tillori, tilo, tilo de hoja pequeña, tilo de invierno, tilo de monte, tilo norteño, tilo silvestre
  • Català: farot, tell, tell bord, tell de fulla petita, tella, tellera, tei, til·ler, til·la, til·ler de fulla petita, tilia, tillol, tilloler, tillol
  • Danès: Lind / Skov lind / Vinterlind / Småbladet lind
  • Eslovac: lipa malolistá / Lipa srdcovitá
  • Eslovè: Lipovec
  • Estonià: Harilik pärn
  • Finlandès. Metsälehmus/ Lehmus / Niinipuu
  • Francès: Tilleul à petites feuilles/ Tilleul à feuilles en coeur/ Tilleul / Tilleul de bois / Tilleul des bois / Tilleul d'hiver / Tilleul mâle / Tilleul sauvage / Tilluel à petites feuilles Gaèlic: Teile mhionduilleach
  • Galès: Pisgwydden dail bach
  • Gallec:lamagueira, lameira, lameiro, lameyra, tileiro, tilleirá
  • Grec: Τίλιο
  • Hebreu: טיליה לבובה / טיליה
  • Hongarès: Kislevelű hárs / Szádokfa
  • Islandès. Linditré, Hjartalind
  • Italià: tiglio selvatica, tiglio cordato, tiglio riccio
  • Japonès: コバノシナノキ/ ふゆぼだいじゅ
  • Letó: Parasta liepa
  • Lituà: Mazalape liepa
  • Norueg: Lkogslind / Lind
  • Occità: telh de fuèlha petita, telh de fuèlha pichona
  • Persa/Farsi: نمداگ‌ربر‌ریز
  • Polonès: Lipa drobnolistna
  • Portuguès: lemequeiro, telha, til, tilha, tilhola, tilia-de-folhas-pequenhas, tília
  • Rus: Ли́ па сердцеви́ дная/ Липа мелколистная
  • Serbi: Ситнолисна липа
  • Suec: Skogslind / Lind
  • Turc: Kiş Ihlamuru
  • Txec: Lípa malolistá / Lípa srdčitá
  • Ucraïnès: Ли́ па серцели́ ста
  • Xinès: 小叶椴/ 石椴

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Arbre de la zona de les fagedes ombrívoles que sol barrejar-se amb blades (Acer) i moixeres (Sorbus), en congostos calcaris humits, en valls profundes, en vessants resguardats del vent on abunden els espadats, des d’Astúries fins a Catalunya. A Astúries fa bosc a la zona dels Picos de Europa, al Cares (Tilar de Coronas). A Catalunya és més fàcil trobar-la silvestre a la Serralada Transversal, des del Montseny al Ripollès, i també a la Vall d’Aran; i ja molt dispers per racons del Pirineu i pre-Pirineu. A la Catalunya Sud, pel que fa a Tilia cordata, destaca el Tell de Can Joanet de Saldes (Berguedà), pels seus 18 m d’alçària i 2.5 m de volt de canó; i un petit bosc de tells es pot veure a Vidrà, sota i al Sud de Can Mic (Hort de Getsemaní), alguns d’ells de 15 m d’alçària i 3 m de volt de canó. I pel que fa a Tilia platyphyllos, destaca l’exemplar dels Pallars Sobirà al peu de l’estació d’esquí de Port Ainé, als Reguerals, al SW de Montenartró. S’hi arriba per la pista que puja de Roní. Fa 7 d’alçària però 5 m de volt de canó. I també destaca el tell de Masjoan (Espinelves) vora la carretera GI-544(N41o 52’ 10’’ / E2o 24’ 33’’), amb els seus 30 m d’alçària i 3 m de volt de canó. Pel que fa a l’híbrid Tilia × europaea, destaquen dos exemplars de 28 m d’alçària, un a la Devesa de Girona i l’altre a Can Sors (Seva). D’altra banda destaquen també els til·lers del recinte de T. europaea (=T. × vulgaris) l’hospital de Santa Caterina (Girona-Salt). Aquests són d’espècies diferents, incoent-hi Tilia tomentosa. O els exemplars de Tilia tomentosa l’un al Parc del Laberint a Barcelona i l’altre al carrer Comas Masferrer (Llinars del Vallès], ambdós d’uns 23 m d’alçària. Al món hi ha uns quants tells monumentals de Tilia cordata. En destaca un d’Àustria, a Estíria (Lambacherhof, Übelbach), pels seus 12 m de volt de canó; i un de Suïssa, de vora l’església de Marchissy (Vaud), pels seus 11 m de volt de canó, i per ser molt probablement del segle XIV; i un de Suècia, amb les seus 31 m d’alçària, a Valingegard (Sodermandelnd). I dos Tilia platyphyllos a Alemanya. Un a Schloss Birstein, Birstein, Hesse, Alemanya, pels seus 42 m d’alçària; i l’altre a Heeder Linde, parc Heede, Baixa- Saxònia, pels seus 15 m de volt de canó. I un altre Tilia platyphyllos a França, de 3 m de volt de canó i 41 m d’alçària, vora les ruïnes de Falkenstein" a Liesbach, Moselle. La flor de tell del comerç sol provenir de Turquia o dels Balcans. També de Rússia o de la Xina (vegi’s a “espècies similars”, al final). Tilia cordata és unes espècie típicament europea, que es fa fins més al Nord que Tilia platyphyllos, però es fa també a l’Amèrica del Nord i s’ha introduït a Austràlia, Nova Zelanda, Japó i Amèrica del Sud.

CULTIU

Les llavors necessiten un període d’estratificació/hibernació d’uns dos mesos, i millor a -12 o C. Pot reproduir-se per tanys que cal regar molt, i que poden créixer bé en una barreja de terra, torba i sorra. Pot estar amb simbiosis amb les tòfones. Per això, malgrat que pugui aixecar amb les arrels una mica l’asfalt de les carreteres, en alguns indrets se’l respecta. Els arbres vells després d’una poda forta solen morir-se. L’arbre no aguanta la sequera. Li cal molta saó. Cal molta paciència per recol·lectar les flors (amb bràctea). Cal deixar-les assecar en un lloc ombrívol i ventilat, sobre teles reixades.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Tilia americana: [Basswood, American Linden, Bast Tree, Lime Tree, Spoonwood, Wycopy]. Emprat com a diürètic i estomacal, contra refredats, mal de coll, tos, gota, artritis, ciàtica, conjuntivitis; cremades i pell irritada, pigues (albeca). Part dels estams són estèrils, petaloides. Tiges joves glabres. Bràctees florals pubescents. Oriünda de l’Amèrica del Nord, es troba a Europa i dispersa per territoris temperats.
  • Tilia chinensis: amb olor no tan agradable com T. platyphyllos o T. tomentosa. De la Xina. Sedant, antiespasmòdica, sudorífica.
  • Tilia dasystyla: branquillons glabres, vermellosos; fulles ovades, abruptament acuminades, de 8- 14 cm de llarg, oblíquament cordades, de marges dentats, brillants a la cara adaxial, més mats a la abaxial; flors en grups de 3-7 en cimes que pengen, amb estil pubescent o glabre; càpsula d’1 cm, amb les 5 costelles poc marcades.Del Caucas, Crimea i Pèrsia.
  • Tilia euchlora: [T. cordata × T. dasystyla] Semblant a Tilia cordata però amb tiges joves vermelloses pubescents. Borrons rossos. Fruit amb puntets als marges. Es troba a als Càrpats (al·lòctona); Crimea i Pèrsia (autòctona), Nova Zelanda i Amèrica del NE.
  • Tilia henryana: branquillons primer tomentosos, al final glabres; fulles amplament i oblíqua ovades, cordades a la base, amb punta curtament acuminada, de 4-12 × 3.5-7 cm, amb marge fortament dentat, amb puntes hialines; pubescència castanya a les bifurcacions dels nervis de la cara de sota la fulla; flors blanquinoses en grups de 20 o més (cimes de 10-15 cm); bràctees florals una mica pubescents; fruits ovoides amb les 5 costelles marcades. De la Xina.
  • Tilia houghi: Contra histèria, reuma, indigestions, lentitud en la cicatrització de ferides. De Mèxic, per a alguns és una simple varietat de Tilia mexicana.
  • Tilia mandshurica: d’olor no tan agradable com T. platyphyllos o T. tomentosa; de la Xina.
  • Tilia mexicana (= occidentalis): Contra espasmes i com a pectoral contra la tos. Refredats amb febre i insomni. Contra rampes o dolors musculars, mal de cap o mal de panxa. De Mèxic.
  • Tilia oliveri: braquillons brillants vermellosos, fulles bruscament acuminades, de base cordiforme truncada, de 7.5-12.5 cm tant de llarg com d’ample; cara adaxial fosca, glabra, i cara abaxial blanquinosa, pubescent; flors en cimes de 20, que pengen; amb bràctea de color verd clar, d’uns 10 cm; fruit arrodonit de 12 mm, apiculats, verrucosos, amb les 5 costelles ben marcades. De la Xina. Sedant, sudorífica, antiespasmòdica.
  • Tilia petiolaris: pecíol de les fulles molt llarg, fruit amb 5 solcs profunds, rames pèndules; pel demés com T. tomentosa (per a alguns n’és una simple varietat). D’Europa, Japó i Amèrica del Nord.

HISTÒRIA

TEOFRAST D’ÈRESOS (segle IV a.C.) descriu l’arbre al seu llibre X. Segurament dos personatges històrics amb el cognom de l’arbre són ben coneguts de tot el món. L’un, llegendari, és GUILLEM TELL (Suïssa, segle XIV ); i l’altre, científic, és KARL LINNÉ (Suècia, segle XVIII). Hi havia tres famílies sueques aleshores: LINNAEUS (=LINNÉ), LINDELIUS i TILIANDER. I estaven relacionades amb el gran til·ler de tres troncs que creixía a Jonsboda Lindegard, a la regió de Finveden. Quan la família LINDELIUS s’extingí, es va assecar un dels troncs. Després de la mort de la filla del famós naturalista C. VON LINNÉ (LINNEO, 1707-1778), el segon tronc també. I quan va morir el darrer representant de la família TILANDER, també va arribar el final de la vida de l’arbre. Els troncs secs segueixen gaudint de gran veneració allí.

ESOTERISME

  • El centaure Quiron, fill de Saturn i expert en les arts mèdiques, era fill de Phyllira. Però la seva mare, al veure el monstre que havia engendrat, va pregar que els déus l'allunyessin de la vista dels mortals. La seva súplica va ser escoltada i la mare del centaure va ser convertida en Tell.
  • S'associa aquest arbre a una mítica parella (Baucis i Filemó), els quals, ja ancians, van tractar tan bé els seus visitants divins (Zeus i Mercuri), quan aquests acabaven de ser rebutjats per l'alta societat, que els van premiar amb una bonica finca envoltada de llacs (apareguts a l’ inundar els terrenys dels orgullosos rics). Tal com era desig de la parella, van morir al mateix temps, i els déus els van concedir el do de transformar-se també en un Tell (Baucis) ―símbol de l'amor conjugal―, i en una Alzina (Filemon) ―Símbol d'hospitalitat. Amb les seves branques florides es preparaven garlandes per a la deessa Afrodita.
  • Arbre sagrat per a la mitologia germànica. Quan naixia un home es plantava un Tell, el creixement del qual trascorreria paral·lel al del nounat. Famós és el passeig dels Til·lers de Berlin, "Unter den linden", però en gairebé tots els pobles alemanys hi ha un Tell "oficial". Una fulla de Tell caiguda sobre l'esquena de Sigfrid va ser la causa de la seva vulnerabilitat en aquest punt, tot i haver estat submergit en les aigües sagrades del Rhin per la seva mare.
  • Arbre consagrat per als víkings a la deessa Freia, i símbol d’amistat, fertilitat, amor, cordialitat, vida eterna, i fidelitat. Les sessions del consell municipal administratiu i judicial se celebraven sota el tell. Qui s’acollia arran el peu d’un tell tenia garantia de no ser pres. A la plaça del poble al voltant d’un tell se celebraven festivitats amb balls i cerimonials.
  • A l’antiga Grècia les tires de l’escorça i les flors s’empraven en rituals d’endivinació.
  • Per a alguns és un arbre consagrat a la Lluna i simbolitza l’amor dins el matrimoni.
  • És costum que els nuvis agafin la flor de l’arbre i en prenguin una tisana de Tila per propiciar-bons auguris en la seva vida matrimonial.
  • Un perfum útil contra l’oblit s’elabora amb 7 fulles tendres de tell macerades durant 9 dies en alcohol dins un pot de vidre, deixat a sol i serena a partir del dia de a lluna plena. El líquid servirà per a atraure la memòria i afecte de la persona que rebi algun regal o simplement una carta perfumats amb ell.
  • Ruixar la casa on hi hagi hagut baralles amb infusió de flors de tell aporta pau a aquella casa.
  • Per tenir un bon embaràs i un bon part cal que li regalin a la futura mare 5 boletes/fruis sense closca del tell.
  • Somniar amb un tell significa fidelitat. El tell és símbol d’amistat, serenitat, i tendresa. Si hi somniem estant malalts, això és senyal de propera recuperació. Si somniem que tallem un tell, això és senyal de situacions desagradables degudes al nostre mal capteniment; caldria evitar discussions. Si somniem que pugem a l’arbre, això és senyal de confiança respecte a les nostres capacitats, i ens incita a emprendre nous projectes. Somniar amb la remor de les fulles del tell, significa que ben aviat hi haurà notícies importants.
  • Posades rames sobre les portes protegeix la casa.
  • Una coixinera plena de flor de tell i d’espígol fa que es dormi bé.

Descarrega't el document