És un arbre que normalment no passa del 5 m d’alçària, però que podria arribar als 15 o més. No fa mametons com Morus alba; les rames joves no s’allarguen pas massa rectes; i són peludetes. El tronc principal tampoc és massa recte i l'escorça és grisosa i bonyeguda. Les fulles ovals agudes, són cordades simètricament a la base. La làmina fa de 10-20 x 6-10 cm, essent la cara de sota peludeta i la de sobre rasposa, degut als pèls curts rígids mineralitzats. I són desigualment dentades, algun cop lobades-incises; i de color verd fosc mat. Espigues masculines curtament pedunculades o subsèssils. Calze amb sèpals de 1.5 mm, peluts als marges i a la punta. Estigmes tomentosos llargs divergents amb doble corba lleugera. La mora acaba essent de color vermell negrós però ja vermella és bona per menjar, tot i que més àcida. Fa 2-3 x 1.5-2.5 cm i té forma rabassuda, no cònica, sinó el·lipsoide, molt poc més alta que ampla. Es desfà a la boca, i per això és fàcil tacar-se la barbeta i més enllà de la barbeta al menjar-ne.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

A l'arbre li cal una bona insolació, però resisteix gelades fortes. Tolera terreny pedregós, però li cal bona saó. Llàstima que sigui tan difícil de trobar! És una espècie nativa del SW d’Àsia (Mesopotàmia, Pèrsia, Armènia). Per Amazon es poden comprar mores deshidratades (Shotut, Black Mulberries) de l’Uzbekistan (25 euros/Kg). A la península hispànica l’arbre es cultiva de bell antuvi, però és rara de trobar. Potser sigui més fàcil a Castella la Vella. A Catalunya s’ha cultivat al Montsià, Serra de Prades, Montserrat, Maresme, Vallès, i Alt Urgell tocant a Andorra. Una bona plantació es troba a Eslovàquia, a Pukanec, amb més de 400 peus. Es pot trobar a molts països temperats del món, d’Amèrica, Europa, Àsia, SE d'Austràlia i l’extrem Sud d’Àfrica.

MITOLOGIA

Segons OVIDI explica a la Metamorfosis (IV), l’arbre té que veure amb la parella d’enamorats Piram i Tisbe, que visqueren durant el regnat de SEMÍRAMIS a Babilònia. Els pares de cadascun no volien que els dos es veiessin, perquè les dues famílies estaven enemistades de bell antuvi. Decidits a no fer cas de les famílies respectives, varen quedar, parlant-ho a través d’una fissura de la paret que separava ambdós habitatges, per trobar-se a la mitja nit sota una morera al costat d’una font, fora ja de la ciutat de Babilònia. A partir d’allí esperaven fugir i emprendre un llarg viatge. La morera era al costat del mausoleu de Ninus, fundador de l’imperi assiri. Tisbe va arribar primer al peu de la morera. Va veure que les mores eren blanques encara. Ella duia la cara coberta per un vel, a fi i efecte de passar desapercebuda. Però vet aquí que se li apropà una lleona que anava a beure a la font. Esverada, ella va fugir per amagar-se dins una cova propera que coneixia; però, durant la fugida, li va caure el vel a terra. La lleona es va aturar per olorar el vel i el va esquinçar a la vegada que el va tacar de sang. I és que encara duia els morros plens de sang d’un animal que feia poc s’havia cruspit. La lleona després va assedegar-se i va marxar. Ja estava prou tipa. Al cap de poc va arribar Píram. I de seguida va veure allà sota la llum de la lluna plena el vel a terra, esquinçat i ple de sang, a més de les petjades de la lleona. Esglaiat, es va sentir tant culpable per no haver protegit la vida de la seva estimada Tisbe, que, per acabar amb aquella agonia, es va donar la mort a ell mateix amb l’espasa que duia al cinto. La lleona vagava ja lluny d’aquell indret; i Tisbe sortí de la cova al cap d’una bona estona. Retornà al costat de la morera, la font i el mausoleu. Allí va veure el cos inanimat del seu estimat Píram al costat del vel esquinçat i brut de sang que ella havia perdut. Aprofitant l’espasa que seu estimat Píram encara duia clavada, ella també es va donar la mort. I vet aquí que la sang dels dos enamorats, Tisbe i Píram, però més la d’ell, va tenyir de vermell, com per un miracle, les mores de l’arbre que des d’aquell dia, al madurar, les fa ben bé del color de la sang. El que no explica OVIDI és si les famílies després de trobar els cadàvers es varen reconciliar o varen seguir enemistades. Sembla, almenys, que varen enterrar la parella junts, ja que els déus els ho varen suplicar.

HISTÒRIA

A la conca mediterrània s’ha cultivat segurament des de fa mil·lennis. DIOSCÒRIDES (segle I) i GALÈ (segle II) coneixien la planta i les seves virtuts. Els fruits són bons contra estomatitis, mal de coll, catarros, úlceres. L’escorça de la rel contra restrenyiment, cucs intestinals, i intoxicació per herba tora (Aconitum). Les fulles macerades en oli, per curar cremades per foc. O, cuites amb aigua de pluja i fulles de figuera i fulles de vit, per ennegrir els cabells amb canes. El suc de les fulles és bo contra les picades d’aranyes. Contra el mal de queixal, és bo o bé la decocció de les fulles o de les arrels, o encara millor una mena de goma/làtex que ix dels talls que se li fan a les arrels el mes de juny, collida l’endemà de la ferida. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la morera negra és un arbre regit per Mercuri. Les mores verdes són bones contra hemorràgies i diarrees; les madures per laxar i afavorir la digestió. L’escorça de la rel és bona contra cucs intestinals. El suc de les mores madures, contra afeccions bucals, fins i tot per reconduir el paladar caigut. El suc de les fulles és bo contra les picades de serps o contra l'enverinament per herba tora. Les fulles batudes amb vinagre, en compreses, per curar les cremades per foc. Les fulles, aplicades a les hemorràgies, les estronquen, ja siguin a la boca, al nas, als genitals (menorràgia) o a l’anus (hemorroides). Per aturar les hemorràgies excessives de la regla, cal posar un braçalet fet de les tiges joves de l’arbre al canell de la dona, però han de ser collides en lluna plena. El segle XVII la varen dur a Anglaterra per cultivar-la intensivament, tot i creient que les fulles servirien per alimentar els cucs de seda, però va ser endebades, perquè els cucs de seda prefereixen del tot les fulles de l’altra morera (Morus alba). Segurament, fins i tot entre els botànics, sovint s’ha confós aquesta espècie (Morus nigra) amb la molt més comuna Morus alba, que també pot fer mores negroses, però gens sucoses.

LITERATURA

SUSANNA RAFART I COROMINAS (Ripoll): Retrat en blanc. «Res no tenyeix la fe
dels teus marjals obscurs,
plens de moreres negres,
sintaxi dels insectes;
no puc deixar de creure
que els meteors que es mouen
als pensaments que amagues
recorren l’avarícia
de sediments poblats,
resolen l’aventura
d’allò que queda en tu
quan beses refundant
un vell amor invicte,
i la llum que ens separa
és l’istme inesborrable
dels nostres continents».

PREPARATS

  • Les mores d’aquesta morera no es conserven gaires dies. Un pre-tractament amb fred i ozó al 2% n’allarguen el bon estat després de la collita.
  • De les mores se’n fa vi, licor, confitura, suc, xocolata.
  • Tisana antidiabètica: Centaruium umbellatum + Cichorium intybus REL + Juniperus communis FRU + Morus nigra FUL + Taraxacum officinale REL + Urtica dioica + Vaccinium myrtillus FUL + Valeriana officinalis REL.

VETERINÀRIA

Els porcs alimentats fins amb un 5% de fulles d’aquesta morera tenen més musculatura, i menys greix, i aquest greix és més difícil que es torni ranci.

ALTRES USOS

  • Amb la fusta d’aquest morera es feien les quadernes de canoes al Kurdistan i Iraq.
  • Amb la fusta també (Toledo) es feien peces de torneria com ara panys per a claus.
  • A Rússia se’n feien mànecs de dutans (similars a mandolines). Arreu se’n fan mànecs de raquetes o pals de hoquei sobre herba.
  • En temps del KUBLAI KAN (segle XIII) els bitllets (paper moneda) es feien amb pasta obtinguda de la pela blanca de sota l’escorça d’aquesta morera (o l’altra).
  • Amb els branquillons d’aquesta morera (o l’altra) se’n feien cistells.
  • Amb el carbonet d’aquesta morera (o l’altra) es feia la pólvora dels focs artificials a València.
  • El suc de les mores es pot emprar per tenyir preparats histològics.

EFECTRES FISIOLÒGICS

    EFECTE ANALGÈSIC: L’extracte fet amb dicloro-metà de les fulles d’aquesta morera a 300 mg/Kg p.o. té un efecte antinociceptiu/analgèsic major que la morfina a 10 mg/Kg p.o. La morusina de l’escorça de les arrels té efecte antinociceptiu almenys per via intraperitoneal (i.p.). El cianidín-3-O-glucòsid, la rutina i la iso-querectina semblen ser els principals promotors de l’efecte analgèsic, relacionat amb la inhibició de la citokines proinflamatòries, la iNOS i el NF-kappa-B.

    EFECTE ANTICANCERIGEN: La kuwanona C té activitat antiproliferativa contra cèl·lules de càncer de mama MCF-7 (IC50 4 microM), i contra cèl·lules de càncer de fetge HepG2 (IC50 9.5 microM). El 2’,3,4’-trimetoxi-5-hidroxi-trans-estilbè té activitat contra les cèl·lules de càncer de mama MCF-7 (IC50 12.5 microM). L’extracte fet amb dimetil-sulfòxid dels fruits actua contra el càncer de pròstata PC-3; atura el cicle cel·lular a la fase G1, hi indueix l’apoptosi (per increment de l’activitat de els caspases) i redueix el potencial de la membrana mitocondrial. Inoculant 2’,4’-dihidroxi-chalcona a cultiu in vitro de teixits de Morus nigra s’obté un rendiment del 85%, gràcies a la seva prenil-transferasa, de iso-cordoïna, un principi actiu molt anticancerigen. La morniga G, una lectina amb molta afinitat envers els antígens T CD176/Tn CD175, indueix la mort cel·lular en cèl·lules de leucèmia de Jurkat, per la via de les caspases (3,8,9) i la via depenent del receptor TRAIL/ DR5. La morniga G, doncs, indueix la mort cel·lular de les cèl·lules leucèmiques amb l’antigen Tn i ho fa per les vies concomitants dependents de la O-glicosilació, de les caspases, i del TRAIL/DR5.

    EFECTE ANTIDIABÈTIC: Les nigragenones dels branquillons estimulen el gammaPPARS Això significa que regulen la homeòstasis dels diabètics (pressió arterial, glucèmia, lipidèmia). A banda, inhibeixen l’alfa-glucosidasa uns quants principis actius dels branquillons: nigranol A, nigranol B, sanggenona M, nigrasina A. El més potent és el nigranol B. Els fruits eviten la glicació de l’hemoglobina. L’albanol inhibeix la SERCA1 (sarco-endoplasmic Ca++-ATPase). La kuwanona U prevé la unió d’ATP a la regió citosòlica de les isoformes de SERCA. Al modular l’activitat de la SERCA1 regulen la viabilitat i l'apoptoisis de les cèl·lules beta pancreàtiques.

    EFECTE ANTIINFLAMATORI/HIPOTENSIU: Uns 300 mL de suc d’aquestes mores durant 2 mesos fan que els pacients millorin la pressió arterial que tenien elevada, el balanç de les apo-lipoproteïnes, els marcadors inflamatoris, i la lipidèmia. El colesterol HDL puja, i també la apo-A-I; l’apo-B i la proteïna C reactiva molt sensible baixen. La pressió sistòlica també baixa. Per altra banda, la rel i els seus principis actius tenen activitat citotòxica i antiinflamatòria en macròfags estimulats per LPS, ja que hi atenuen la secreció de TNF- alfa i la de IL-1beta, i hi inhibexien la translocació nuclear del NF-kappa-B. Les flavones i els antocians dels fruits inhibeixen l’expressió de la IL-6, de la iNOS del p-p65 i del p-I- kappa-B-alfa; i incrementen l’expressió de la IL-10.

    EFECTE ANTIMICROBIÀ: L’extracte fet amb etil-acetat de les fulles de l’arbre és actiu contra Streptococcus mutans, Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Bacilus subtilis. L’extracte fet amb cloroform és actiu contra Pseudomonas aeruginosa i Bacillus subtilis. L’extracte cru de les fulles fet amb etanol és actiu contra Bacillus cereus, Enterococcus faecalis, Escherichia coli. El suc dels fuits madurs és actiu contra molts Gram-positius i molts Gram-negatius, si bé les dosi que calen són força superiors a les dels antibiòtics de farmàcia usuals. És actiu contra Pseudomonas aeruginosa, Escherichia coli, Staphylococcus aureus, Neisseria spp., Klebsiella penumoniae, Pseudomonas aeruginosa, Serratia marcescens, Staphylococcus epidermidis, Propionobacterium acnes. Les parts aèries de la planta són actives contra Staphylococcus aureus, Bacillus subtilis, Micrococcus flavus, Enterococcus faecalis, Salmonella abony, Pseudomonas aeruginosa. L’escorça de la rel. La kuwanona G i la kuwanona H són força actives contra el Mycobacterium tuberculosis. A 10 micrograms/mL fins i tot un cop ja dins els macròfags. L’extracte fet amb metanol dels fruits és actiu contra Candida albicans, Candida parapsilosis, Candida tropicalis, Geotrichum candidum.

    EFECTE APRIMANT/ENGREIXANT: Les fulles mòltes posades al menjar dels porcs fan que s’abaixin els nivells de colesterol i de triglicèrids ala sang, i que hi hagi més HDL i menys LDL-colesterol Les concentracions de glucosa i d’àcids grassos no queda pas alterada. Però els adipòcits es redueixen de mida i la grassa a l’esquena també es redueixi. La lipasa hormonodependentenn aquest greix de l’esquena s’incrementa. I la FAS (sintasa d’àcid grassos) disminueix. També s’incrementa la leptina circulant i l’adiponectina, sense que això repercuteixi en els nivells d’insulina o de glucocorticoides. Es detecten nivells alts de receptor de leptina i de p-STAT3. En resum, les fulles estimulen la via de senyals de la leptina, la qual cosa fa reduir el gruix del greix i l’obesitat. Per altra banda dos flavonoides iso-prenilats (nigrasina H, I) dels branquillons afavoreixen d’adipogènesis. Fan que s’incrementi el contingut lipídic i de triglicèrids a les cèl·lules 3T3L1, i estimulen l’expressió dels gens específics dels adipòcits aP2 i GLUT4.

    EFECTE COSMÈTIC: Inhibeixen la tirosina, i per tant, la formació de melanina (taques fosques): sanggenona M, chalcomoracina, soroceïna H, kuwanona J, sanggenona C, sanggenona O. La 2,4,2’,4’-tetrahidroxi-chalcona; la 2,4,2’,4’-etrahidroxi-3-(3-metil-2-butenil)-chalcona, i també la morachalcona A tenen un gran potencial com inhibidores de la tirosinasa, i per tant, poden ajudar a llevar les taques fosques de la pell.

    EFECTE HEPATOPROTECTOR: L’extracte fet amb etanol de les fulles protegeix els hepatòcits i això es palesa per una reducció de les transaminases ALT, AST, ALP, GGT, de del LDH. Protegeix del metotrexat, del tetraclorur de Carboni,, estalviant o incrementant la SOD, la GPX i minvant l’activitat de la caspasa-3 hepàtica i de la 8-oxo-2’-deoxi-guanosina. Té, doncs, efecte antiapoptòtic i antioxidant.

    EFECTE INTESTINAL: Els fruits tenen efecte promotor del peristaltisme, una mica laxant però a la vegada antidiarreic. Promouen el buidat de l’estómac i acceleren el pas per l’intestí del bolus alimentari. Inhibeixen les contraccions provocades per Potassi al jejú, però estimulen l'íleum. Suprimeixen les respostes màximes de l'acetilcolina i dels calcions. És a dir tenen efecte de controlador colinèrgic i d’antagonisme dels canals de Ca++. Per altra banda, els iminociclitols inhibeixen l’alfa-glucosidasa a l’intestí, amb la qual cosa almenys la pujada de glucèmia després dels àpat (hiperglucèmia post-prandial) es redueix molt.

    EFECTE NEUROPROTECTOR ANTI-DEPRESSIÓ: L’àcid siríngic (1 mg/Kg) p.o. i la planta (FRU, FUL) 3 mg/Kg p.o. protegeixen les neurones del dany provocat pel glutamat. Almenys a l’hipocamp i al còrtex cerebral. I I ho fan per la via de senyals L’àcid siríngic, in vitro activa l’ Akt PI3K/Akt/GSK-3beta. En resum, l’efecte és similar a la fluoxetina. La planta (FUL, FRU) millora la capacitat d’aprenentatge, la memòria i el nivell redox (SOD, Gpx, CAT, MDA), ja sigui preventivament o paliativament, sobre les neurones afectades per D-galactosa.


Per llegir més sobre la morera, descarrega't el document