A la fructificació les peces del periant fan 1-2.5 mm i les valves orbiculars de 3-5.5 mm són cordades a la base, i amb l’escata basal de 0.5-1 mm. El fruit és un aqueni de 2-2.5 mm de color marró rogenc. MALURES: Alternaria alternata, Cladosporium sphaerospermum, Phytohabitans rumicis, Rhizoctonia solani



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en pastures prop dels boscos a Europa, Àsia i Amèrica del Nord. Li cal molta llum, climes ni massa freds ni massa càlids, terrenys neutres, més aviat argilosos, gens salins i força pobres en nutrients. Cultivat antigament. És de la muntanya mitjana i prefereix zones on abundi el Ferro. A Catalunya es pot trobar a la Serralada Transversal i als Pirineus i contraforts, entre els 400 i els 1600 m snm. A l’estatge subalpí (1600-2400 m snm) es troba la ssp. amplexicaulis (= arifolius), de fulles més primes, de 4-9 cm, ovades, amb nervis més marcats i panícula amb rames inferiors dividides i ampla.

ESOTERISME

Antigament es duia penjada del coll dins una bosseta per tal de curar l’escrofulisme. També una bosseta amb les granes fixada a l’espatlla dreta de la dona que està parint li alleuja les dolors. La infusió de la planta s’aspergeix pels locals comercials per tal d’atraure més clientela. O es crema amb encens per fer arribar més diners. Una llegenda de la vall de Cardós explica que varen aconseguir robar unes estovalles a les fades i que una es va quedar amagada dins un replec del teixit. Un dia que la mestressa era a la cuina i anava vigilant el calaix on guardaven les estovalles, va sentir una veueta que li deia «mai sabràs perquè serveix l’herba de la paciència» mentre la fada fugia de la casa i ella corria a retirar la llet del foc perquè vessava, tal com li havia advertit la fada, que marxava agafada a una rameta de la planta.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticancerosa
  • antifúngica
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antimutagènica
  • antioxidant
  • antitrombòtica
  • aperitiva
  • astringent
  • colagoga
  • cordial
  • depurativa
  • depurativa
  • desintoxicant
  • estomacal
  • febrífuga
  • laxant
  • refrescant
  • sudorífica

USOS MEDICINALS

  • abscessos cancerosos FUL UE
  • acne
  • anèmia
  • anorèxia
  • asma
  • blennorràgia
  • càlculs de la bufeta del fel
  • càlculs renals REL
  • calorades
  • càncer general
  • càncer de pell HaCaT
  • contusions
  • cucs intestinals
  • desmais
  • diarrea
  • disenteria
  • dislocacions d’articulacions (pasta REL)
  • èczemes
  • escorbut
  • esclerosis de melsa
  • escrofulosis
  • febre
  • ferides per estelles de canyes
  • galteres
  • gastritis
  • gingivitis
  • hepatitis
  • herpes virus HSV-1 (p.p. epi- catequina-3-O-gal·lat-(4-beta→ 8)- epi-catequina-3-O-gal·lat)
  • grip A
  • hipertensió
  • icterícia REL
  • indigestions
  • influenxa-virus A H1N1 (p.p. epi-catequina-3-O-gal·lat-(4-beta→ 8)- epi-catequina-3-O-gal·lat)
  • lepra
  • mal de queixal
  • menorràgia
  • nàusees
  • obesitat
  • otitis (+ vi)
  • panses als llavis
  • periodontitis (p.p. epi-catequina-3-O-gal·lat-(4-beta→ 8)-epi-catequina-3-O-gal·lat)
  • picadures d’abelles i altres insectes
  • picadures d’escorpí
  • picors
  • restrenyiment
  • sarcoma 180
  • talls
  • tinya
  • úlceres bucals
  • úlcera d’estómac

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) cita 4 espècies de Rumex, una que creix vora zones pantanoses (Rumex conglomeratus), l’altre que es cultiva las horts (Rumex patienta). Una tercera petita, similar al plantatge (Rumex acetosa) i una quarta silvestre molt àcida (Rumex acetosella). Totes elles estoven el ventre. El cataplasma de les fulles trinxades (amb safrà i oli rosat – segons ANDRÉS DE LAGUNA afegí) redueix les llúpies. Els fruits beguts amb vi redueixen la disenteria i les nàusees. També evita la toxicitat de l’escorpí quan pica. Les rels bullides en vinagre s’apliquen a les nafres de la lepra després de rentar-les amb nitrat potàssic amb vinagre. Rentar les zones que piquen amb l’aigua de la planta alleuja la picor. I estoven la melsa. Les rels cuites en vi que es glopeja alleuja la periodontitis, redueix les escròfules i les galteres. Duent la rel penjada del coll com a amulet diuen que així es redueixen les escròfules. Les rels trinxades aturen la blennorràgia aplicades a la vagina. El vi de coure la rel redueix la icterícia, els càlculs de bufeta del fel. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), l‘«ordinary sorrel» és planta de Venus. Rebaixa la calor a la sang a les inflamacions quan hi ha febre, desmais, tonifica l’estómac i calma la set. Tonifica el cor (en especial els seus fruits), mata els cucs, i redueix la menstruació. La rel va bé també per totes aquestes afeccions, ja sigui en pols o en decocció. Totes les parts de la planta actuen com antídot contra la picada dels escorpins. La decocció de la rel va bé contra la icterícia i per ajudar a expulsar els càlculs de les vies urinàries. La decocció de els flors en vi ajuda a reduir la icterícia negra i les úlceres del tub digestiu. El xarop fet amb agrella i fumària és un remei excel·lent per a aquells que tenen picors. El suc amb vinagre també serviria contra les picors, la tinya, i els èczemes, abscessos i úlceres a la gola. Les fulles cuites a la brasa dins una fulla de col s’apliquen a nafres i abscessos per madurar-los. També serviria per a tots aquests usos l’aigua de destil·lar la planta o hidrolat. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVI) afegeix també al text original de DIOSCÒRIDES que el vi on s’hagi bullit la rel cura l’otitis si s’instil·la a l’oïda.

HOMEOPATIA

  • anorèxia
  • calor
  • campaneta allargada
  • cara xuclada
  • convulsions
  • dermatitis
  • edema de parpella inferiors
  • esofagitis
  • espasmes
  • febre amb calfreds
  • grunyits
  • insomni
  • llengua saburral
  • mal de colla
  • mal de ventre molt intens ulls sobresortints
  • nàusees continuades
  • oligúria
  • orina tèrbola amb càlculs de fosfats
  • pols dèbil i ràpid
  • restrenyiment
  • set intensa
  • suors profuses
  • tos seca continuada irritativa, sense flegma
  • vòmits verds

USOS CULINARIS

Les fulles de les plantes cultivades es mengen en amanides, sense abusar-ne, amb tomàquets, ceba i enciam,. Però degut a la presència d’oxalats més val no abusar-ne. Bullides, com a verdura, és millor descartant la primera aigua. Se’n fan sopes, cremes, purés; es posa a salses i es cuina amb bledes o espinacs, llenties, pèsols. Es poden coure amb mantega, carns, ous, porros, cards. A Grècia la spanakotiropita o spanakopita és una mena de pastís de pasta de full farcida de formatge d’ovella (feta), espinacs, agrella, ceba, escal·lònia, ou, julivert, anet, menta, api, mantega i oli. Una versió vegana prescindeix del formatge, la mantega i l’ou i hi posa tofu. I una versió simplificada hi fica card, porros i agrella. També es pot fer servir el suc de les fulles per tallar la llet. La rel assecada i triturada es pot coure per ficar-la als fideus noodles. Els fruits molts es poden afegir a la farina per fer pa. Als grans mercats de Barcelona, com la Boqueria, venen fulles d’agrella.

ALTRES USOS

L’aigua de bullir les tiges s’empra per polir la plata o per netejar els mobles de bambú o de vímet. El suc de les fulles lleva les taques a la tela de fil, fins i tot les de rovell o de tinta. De les arrels se’n extreu un tint de color gris marronós, que no necessita mordent. I de les fulles i les tiges, un tint que amb mordent dona un color gris blavós.

PREPARATS

La fórmula anomenada Essiac Tea en honor de RENÉ M. CAISSE, una infermera que la va manllevar dels amerindis canadencs, s’ha fet famosa contra el càncer. Consta de: Arctium lappa REL + Rheum officinale REL + Rumex acetosella/acetosa + Ulmus fulva ESC. En algunes variants substitueixen Rumex acetosella per Rumex acetosa.

EFECTES FISIOLÒGICS

L’agrella indueix la relaxació de l’artèria aorta i ho fa per la via PI3-kinasa/Akt-AND Ca+ -e NOS-NO a les cèl·lules de l’endoteli HUVEC. L’extracte hidroalcohòlic indueix la fosforilació de la eNOS i ho fa a través de la via PI3-kinasa/Akt. En rates anestesiades l’extracte redueix la pressió arterial i ho fa a través del sistema NOS-NO a l’endoteli (per la via PI3-kinasa/Akt i la Ca++-eNOS-NO) i a la musculatura (per la via NO-sGC-GMPc).

POSSIBLE TOXICITAT

Un excés de la planta pot provocar necrosis al fetge i als ronyons degut a l’oxalat càlcic. Això pot passar al bestiar que el brosteja sense parar, atiat per la fam, la calor i la set quan manquen altres plantes. Els preparats que a més de l’agrella duen plantes tòxiques són també tòxics, encara que es vengui a les farmàcies. Menjar les fulles crues a algunes persones els pot provocar úlceres a la boca.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document