Les plantes d’aquest gènere tenen les fulles una mica peludes, oblongues, agudes a la punta, i amb taques blanques a tot al limbe. Per la teoria de la signatura, aquestes taques recorden les dels pulmons afectats per la tuberculosi o malalties similars, i indiquen que la planta guarirà malalties pulmonars.
Pertany a la família de les boraginàcies. És una planta vivaç, que manté la soca gruixuda viva a l’hivern. Les flors són de color entre blau fosc i vermelloses. No tenen escates a l’interior, però sí 5 grups de pèls. Els raïms de flors van acompanyats de fulletes. La corol·la tubular és estreta i s’eixampla bruscament a l’àpex. El calze té els 5 lòbuls més curts que el tub. Els 4 carpels són llisos. Els 5 estams alternen amb els grups de pèls i són inclusos dins el tub de la corol·la.
A Catalunya hi ha dues espècies. Pulmonaria affinis té el limbe foliar ample, oval-oblong, sobtadament contret a la base, i el pecíol estretament alat, més llarg o poc més curt que el limbe. Pota arribar a fer 50 cm d’alçada. Es troba més estrictament a la zona pirinenca. Pulmonaria longifolia té les fulles amb limbe insensiblement atenuat. El pecíol és alat i molt més curt que el limbe, que és estret. Pot arribar a fer 40 cm d’alçada. Es troba a la zona pirinenca, prepirinenca i, més enllà, cap a la zona cantàbrica. Ambdues es fan al peu de petits relleixos de les roques o a les clarianes del bosc humit. A la Fenolleda —comarca del Rosselló, tocant al Conflent i a l’Aude, que alguns habitants consideren part de Catalunya— hi ha Pulmonaria officinalis. Té les fulles contretes bruscament, essent les radicals ovals i escotades en forma de cor a la base. Pot arribar a fer 30 cm d’alçada. Normalment els majoristes la compren als països balcànics (Iugoslàvia, Romania). Alguna vegada s’hi ha barrejat Pulmonaria mollis. Es distingeixen ambdues per la prova de l’hiperòsid en cromatografia de capa fina.
Si bé hi ha botànics que reconeixen a l’àrea boreoalpina late-europea només una vintena d’espècies (principals), segons la base de dades del Kew Garden (IPNI), n’hi hauria un centenar (comptant les menors).
Des del punt de vista medicinal, hom suposa que totes les espècies de Pulmonaria han de tenir els mateixos principis actius i les mateixes propietats, aproximadament, que la Pulmonaria officinalis.
NOMS POPULARS
CATALÀ: Freixurera, Fulles de la Mare de Déu, Herba Anginera, Herba de la Freixura*, Herba Freixurera, Llet de Maria, Pulmonària. [*NOTA: la freixura són els pulmons.]
ANGLÈS: Lungwort, Jerusalem Sage.
NOMENCLATURA
Pulmonaria L. -- Sp. Pl. 1: 135. 1753 [1 May 1753] (IK)
Pulmonaria affinis Jord. -- Cat. Jard. Dijon (1848), 13. (IK)
Pulmonaria longifolia Bast. ex Boreau -- Fl. Centre France, ed. 3 [Boreau] 2: 460. 1857 (IK)
Pulmonaria officinalis L. -- Sp. Pl. 1: 135. 1753 [1 May 1753] (IK)
