És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
SEGELL DE SALOMÓ
Polygonatum odoratum (Mill.) Druce [Ann. Scott. Nat. Hist. 1906: 226 (1906)] (= Polygponatum officinale All.) 2n= 18, 20, 22, 24, 30, 40
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Pertany a la família de les Liliàcies. Aquesta família d’angiospermes es distingeix perquè té les flors formades per tèpals, no distingibles entre sèpals i pètals; sense ser plantes paràsites ni suculentes, tenen 6 estams (o menys de 12), amb el periant no endurit, inflorescències que no són pas en glomèruls, ovari súper, (4)-6 tèpals, 3 carpels. Dins la família, es distingeix el gènere Polygonatum per tenir les fulles no carnoses, les flors naixent de peduncles no articulats sobre les tiges (no ramificades), a l’aixella de les fulles (que no son cladodis i estan ben desenvolupades i són més o menys el·líptiques, i no són pas netament amplexicaules). Les plantes del gènere (60 espècies, la majoria entre l’Himàlaia i el Japó) són perennes/vivaces, glabres o gairebé, amb rizoma allargat i ramificat, tija foliosa simple, massissa, amb beines i fulles alternes o verticil·lades, estretament ovals, amb nerviació força paral·lela, subsèssils, arrodonides a la base. La inflorescència visible només per sota el pla de les fulles, és axil·lar, en cima de poques flors (menys de 6), de peduncles curts, reflexos, amb bràctees lineals caduques. Flors actinomorfes, pèndules amb 6 tèpals soldats a més dels 2/3, blancs, una mica tenyits de verd, acabant en 6 lòbuls curts, papil·losos. Estams 6, inserits a la zona medial del tub, amb filaments lineals, a vegades engruixits a la base, i amb anteres oblongues o sagitades, papil·loses a l’àpex, que s’obren longitudinalment. Ovari súper trilocular i estil únic, filiforme, més o menys persistent al fruit; i estigma entre capitat i trilobulat. Fruit en baia, entre globosa i trígona, primer verdosa, al final vermella o negra blavosa, amb 3- 6 llavors entre globoses i trígones, finament rugoses, de color entre blanc, verd, groc i marró.
