Estams 4-5-6 amb anteres de 0.5-1 mm grogues, rectes. Estil dividit des de la base en 2 rames quasi iguals. Estigma de color verd negrós. Mericarpis 1-2 de 2.5-6.5 mm sobre pedicel de 2-8 mm.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Cultivada pels àrabs a la península, en queden vora canals, fondals vora camps de conreu i marges de camins sobre sòl sorrenc amb molta saó. A Catalunya, apart de al Ripollès, es fa sobre tot a la plana de Lleida, muntanyes de Tarragona i una mica a l’Empordà. Al món es fa principalment a Europa, Nord d’Àfrica i Àsia occidental.

HISTÒRIA

El 2500 a. C. s’emprava el tint vermell de la planta per tenyir teixits (cuir, llana, cotó, seda) a Egipte. Però uns segles abans a Mohemho-Daro (Índia) ja es feia servir també. El segle XV a.C. el pigment formava part dels frescos de Creta també i s’emprava per tenyir teixits a Israel. Al llarg de la història han mencionat la planta DIOSCÒRIDES i PLINI EL VELL (segle I), la reina ARNEGUNDIS i pel talmud (segle VI), CARLEMANY (segle IX), santa HILDEGARDA VON BÎNGEN (segle XII). Al procés per crear l’anomenat «vermell turc» hi intervenen ballarucs de roure, sumac, sang de vedella, xerri, oli, bicarbonat, alum i Estany. En origen hom creu que es feia a l’Índia, després a Turquia i finalment (segle XVII) arribà a Anglaterra i Holanda. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que el «madder» és planta regida per Mart. Primer obre i després lliga i reforça. És un remei segur contra la icterícia i la inflamació de la melsa. Va bé contra la paràlisis parcial i la ciàtica, contra masegades internes o externes. Normalment es pren la rel bullida en vi rebaixat en aigua i afegint-hi mel o sucre. Contra l’esclerosis i engrandiment de la melsa va bé prendre els fuits amb vinagre i mel. La decocció de les branques amb fulles va bé en compreses per fer venir la regla. Per llevar les taques a la pell es pot aplicar la rel a les fulles triturades. L’alizarina i la purpurina varen ser aïllades pel químic francès PJ ROBIQUET el 1862. La purpurina es torna vermella en presència d’àlcalis; i amb argila, alum i amoniac dona lloc a un tint vermell molt brillant. El 1871 els química alemanys GRAEBE i LIEBERMANN varen produir alizarina sintètica.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afrodisíaca FLO
  • antiagregant
  • antiespasmòdica
  • antisèptica
  • aperitiva
  • astringent
  • colagoga
  • colerètica
  • digestiva
  • diürètica de fosfats
  • emmenagoga
  • estimulant
  • laxant
  • litotríptica renal
  • mucolítica
  • sedant
  • serotoninèrgica (p.p. purpurina)
  • tintòria

PREPARATS

  • Càpsules amb pols de la rel (2-5 g al dia)
  • Decocció de fulles en compreses: contra amenorrea.
  • Extracte hidroalcohòlic: 1 g al dia.
  • Fruits bullis en vinagre i mel: contra esplenomegàlia UI
  • Infusió d’una culleradeta de cafè per tassa, deixant-ho reposar 10 minuts. Dues tasses al dia entre els àpats. S’hi pot afegir mel o sucre.
  • Píndoles colagogues i laxants: extracte hidroalcohòlic de Rubia tinctorum 200 mg + pols de regalèssia q.s.p. una píndola.
  • Tint: es bull la rel i es prepara la llana amb mordent (alum).
  • Vi rebaixat amb aigua on s’ha bullit la rel, afegint-hi mel i sucre.

POSSIBLE TOXICITAT

Més val no prendre la planta cas que es parteixi càncer de fetge o ronyó, ja que probablement els acceleraria. El tint vermell de la rel acaba tenyint la suor, l’orina, la llet i els mateixos ossos. La lucidina i la rubiadina que es formen per hidròlisis a partir del lucida-primaveròsid són molt citotòxiques i genotòxiques i podria provocar malformacions al fetus. En general, les antraquinones són genotòxiques. No prendre’n, per tant, les embarassades ni els lactants.

EFECTES FISIOLÒGICS

La purpurina inhibeix el desenvolupament de les cèl·lules del melanoma. La purpurina és molt antioxidant i pot frenar ‘activació de l’inflamasoma NLRP3. La purpurina i l’alizarina inhibeixen l’agregació del beta-amiloide i inhibeixen també, sobre tot la purpurina, la formació de fibril·les d’insulina. Les dues interactuen amb les residus hidrofòbics de la cadena B de la insulina i interfereixen amb la unió dels residus de fenil-alanina. En resum, eviten la mala organització interna de les proteïnes. La mol·lugina és antiinflamatòria i antitumoral. Inhibeix la producció de NO als macròfags RAW254.7. Fàcilment es degrada en oxo-mol·lugina que és un major inhibidor de la formació de NO i de l’expressió de NF-kappaB. La 1-hidroxi-antraquinona és genotòxica i afavoreix la progressió del càncer de còlon.


Per llegir sobre els principis actius, els seus usos medicinals i els noms populars, descarrega't el document