CUA DE GUILLA
VERBASCUM SP. PL.
Els Verbascum primer s’havien agrupat dins les Solanàcies i després dins les Escrofulariàcies, però
recentment s’han inclòs dins una nova família, les Verbascàcies. De tota manera, a la majoria de publicacions
actuals figuren encara com a Escrofulariàcies. Són plantes herbàcies, molt rarament sufruticoses, amb fulles
alternes, molt rarament quasi oposades, essent les inferiors en roseta.
Les inflorescències són racemiformes,
espiciformes o paniculiformes, terminals, amb, a més, algunes parts cimoses (a vegades reduïdes a flors
solitàries axil·lars). La corol·la és molt lleugerament zigomorfa, rotàcia, sense gibositat ni esperó basal.
Estams 5, fèrtils. A vegades 4 amb un estaminodi estèril (antic gènere Celsia). Fruit en càpsula, amb
dehiscència septicida.
El gènere Verbascum es pot descriure, dins aquesta família, amb una pila de caràcters. Conté unes 360
espècies de l’hemisferi boreal, exceptuant Amèrica del Nord. Seguint a CARLES BENEDÍ, a Flora Iberica, els
trets comuns serien els següents.
Tenen indument homogeni format per pèls glandulífers o pèls tectors
(simples, estrellats, verticil·lats, ramosos); o indument heterogeni format per pèls glandulífers i tectors
(simples, 2-3-forcats). Tiges dretes, una mica lignificades a la base, llises o anguloses, a vegades alades,
amb medul·la interna, simples o molt ramificades. Fulles generalment alternes, enteres més o menys amples,
crenulades, crenades, dentades o pinnatífides o pinnatisectes, fins i tot lirades, a vegades. Les basals en
roseta imperfecte, peciolades. Les mitjanes més o menys decurrents. Idioblasts de parets fines, buits a la
maturitat, a ambdues cares. Bràctees de la inflorescència alternes, foliàcies. Flors poc zigomorfes,
pedicel·lades, bracteolades (les principals dels feixos). Calze campanulat, fes en 5 sèpals poc desiguals,
enters o dentats, amb pilositat diversa persistent. Corol·la rotàcia, poc còncava, dividida en 5 lòbuls (els
inferiors una mica més grans), en general groga (a vegades blanca o amb la gola vermellosa violàcia. En
general pilosa per fora, amb pèls glandulars o tectors, sovint puntejada, amb alguns idioblasts. Estams 4 o 5,
exerts. Anteres amb dehiscència transversal, no mucronades, glabres, transversals, reniformes, amb
excepcions, com ara als estams inferiors, on són adnato-decurrents o obliqües, amb punta més o menys
corbada; també als superiors, transversals i reniformes (en estams dimorfs). Filaments amb pèls llargs,
claviformes o filiformes, blanquinosos, groguencs o purpuris, una mica translúcids a la punta. A vegades els
estams inferiors són glabres o quasi. En raríssimes ocasions tots són glabres. Ovari bilocular. Estil en part
persistent. Estigma hemisfèric, espatulat, capitat o discoide. Fruit en càpsula septicida, bivalva, ovoide,
cònica, globosa, el·lipsoïdal o obovoide. Sovint apiculada, amb valves coriàcies, bífides a la punta. Llavors
molt nombroses, marronoses, obcònico-prismàtiques, amb uns quants rengles d’alvèols, o bé subcilíndriques i
solcades longitudinalment.