NOMS POPULARS

  • Alemany: Schlaf-mohn
  • Anglès: Opium poppy, Poppy
  • Basc/Euskera: lobedarr, lobedarra, lobelarra, loerazla, loergillea, loezarla, opio-belar, opio-belarra, urrenederra
  • Castellà: adormidera
  • Català: cascall, pintacoques, herba dormidera
  • Francès: pavot somnifère
  • Gallec: adormidera, dormideira, dormideira-das-boticas, durmideira.
  • Grec: Μήκων η υπνοφόρος
  • Hebreu:פרג האופיום
  • Hongarès: Kerti mák
  • Italià: papavero da oppio
  • Japonès: ケシ/ けし
  • Portuguès: papoila-dormideira, dormideira
  • Rus: Мак о́ пийный
  • Turc: Haşhaş
  • Txec: Mák setý
  • Xinès: 罌粟/ 罂粟 / ying su ke

DETALLS MICROSCÒPICS

L’opi és el làtex assecat obtingut dels talls de les càpsules del Papaver somniferum. És soluble en aigua, de sabor acre i color marró, i no hauria de presentar estructures cel·lulars, però solen haver-hi com a impureses fragments de la paret exterior de la càpsula i grans de pol·len. Però poden haver-hi altres fragments de la càpsula; i fins i tot fragments de fulla, o pellofes de cacau. L’epidermis exterior de la càpsula està formada per cèl·lules tabulars poligonals de mida variable. Les parets anticlinals estan engruixides desigualment i poden arribar a aparèixer com denes de rosari. A vegades s’hi poden veure estomes anomocítics (sense cèl·lules annexes). En secció la paret externa es veu força engruixida i per sota s’hi veuen capes col·lenquimàtiques. Els grans de pol·len són esfèrics amb 3 porus i exina molt subreptíciament puntejada. Les cèl·lules de l’epidermis interior de la càpsula estan allargades longitudinalment (vistes en superfície), i tenen les parets lignificades, engruixides i puntejades. També s’hi veuen alguns estomes no ben desenvolupats, sense lignina. L’epidermis de la placenta està formada per cèl·lules amb parets engruixides lignificades, amb foradets en forma d’esquerda. Vistes en superfície les parets apareixen com denes de rosari. Les epidermis abaxial i adaxial de les fulles estan fomades per cèl·lules poligonals amb parets fines una mica sinuoses. A l’abaxial s’hi veuen estomes anomocítics (sense cèl·lules annexes). La palissada sota l’epidermis adaxial està formada per cèl·lules grans i poc compactades. La pellofa de cacau es veu formada per cèl·lules petites, poligonals amb parets una mica engruixides que no donen la reacció típica de l’esclerènquima al clorhídric amb floroglucinol. A vegades es veuen fragments esgarriats. El parènquima esponjós de la pellofa de cacau està format per cèl·lules arrodonides amb parets una mica engruixides que encerclen espais amplis irregulars. Encastats al parènquima s’hi veuen vasos amb espirals gruixudes de diàmetre molt uniforme, solitaris o en grups.

HISTÒRIA

Els neandertals a la cova del Shanidar varen deixar restes de cascalls ara farà uns 30.00 anys, junt amb altres plantes medicinals. També s’han trobat restes de cascalls en poblats neolítics a Granada i a Suècia. Els sumeris i els egipcis coneixien bé la planta. Per als sumeris el cascall és el símbol de l’’amor i la passió sexual. I per als antics egipcis era símbol de la bellesa i la joventut. A les tombes dels faraons n’hi posaven per a atorgar-lis a l’altra vida una joventut i belles eternes. Els sumeris l’anomenaven Hul-Gil, o planta de la felicitat. El làtex de les càpsules s’obté mitjançant incisions i s’anomena opi. Per als egipcis el «tebaicum» venia de la regió de Tebes. El comerç de l’opi era força reeixit en temps de TITMOSE IV, AKENATON i TUTANKAMON. A les tombes de TUTMOSIS IV i d’AMENOFIS III (segle XIV a.C) hi figuren representacions de cascall (nanti). Fins i tot sabien extreure la morfina de l’opi (spn). Curiosament algunes restes d’aquells temps encara han palesat ser fisiològicament actives en l’actualitat. Els fenicis comerciaven també amb l’opi per tot el Mediterrani. Sempre la virtut principal er ala de llevar els dolors. DIOSCÒRIDES (segle I) l’anomenava mēkōn hēmeros la veia cultivada als horts i jardins. Amb les llavors s’adornaven pans i pastissos. La decocció de les càpsules o les fulles aplicada al cap fa dormir. Presa, també. La decocció molt concentrada va bé contra la tos, els dolors, la traqueïtis i el mal de ventre. Contra el mal d’orella caldria aplicar l’opi amb mirra, safrà i oli d’ametlles. Contra la inflamació dels ulls, caldria aplicar-lo als ulls clucs, amb safrà i rovell d’ou. Contra les erisipeles i ferides, amb vinagre. Contra la gota o poagre, amb llet de dona i safrà. Aplicat l’opi a l’anus dona son ( a vegades per dies). Ja advertia de falsificacions corrents en el seu temps a base de goma aràbiga, lactucari, làtex de Glaucium. A l’Àsia Menor el cascall es consumia almenys cap a l’any 1900 a.C. A l’illa de Creta també, cap a l’any 1400 a.C. AVICENNA (segle XI) emprava l’opi sovint com analgèsic. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) ignorava d’on venia l’opi al seu temps. El xarop de les càpsules el recomanava contra catarros pulmonars, tos continuada, mal de coll, afonia. En aquest cas l’oli de les llavors també va bé. L’aigua de bullir els cascalls (càpsules) fa dormir, però la de les fulles també. Contra el mal de cap o l’ergotisme valen diferents preparats amb cascalls (vinagre, llard, decocció en aigua, extracte de Malta aplicats a la zona. Forma part l’opi de la teriaca i fa descansar millor. En ús extern alleuja el dolor de la gota i el mal de queixal. La planta ha donat lloc a guerres com la Guerra de l’Opi (1839-1842) entre la Xina i la Gran Bretanya, que desembocà donant la sobirania a la colònia de Honk-Kong als britànics, mitjançant un pacte de Nankín, que acabava l’any 1997. Els britànics en temps de la reina VICTÒRIA consumien molt d’opi i això desequilibrava la balança comercial amb la Xina. Els xinesos també en consumien molt, però l’emperador DAOGUANG, escandalitzat per aquest consum, el volia restringir i el va prohibir. Els britànics feien passar opi de l’Índia a la Xina, en el mercat negre, com a te. Pels voltants del 1830 el comerç il·legal de l’opi movia unes 1400 tones l’any. Això va fer rics a uns quants britànics i també americans. Les Guerres d’Afganistan (1978-1992, 2001-2014) no tenien com a motiu principal el comerç de l’opi però n’era un factor important per als insurgents. Igualment el cop d’estat de febrer de 2021 a Birmània podria tenir que veure amb el negoci de l’opi. En tot cas és un material des del punt de vista legal perillós per a particulars. Cal recepta hospitalària per a psicòtrops per prendre’n de farmàcia.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anafrodisíac
  • analgèsic
  • antiespasmòdic
  • antitussígen
  • euforitzant (en una primera etapa curta)
  • hipnòtic
  • moderador de les secrecions
  • mucolític
  • narcòtic
  • panacea
  • sedant
  • sudorífic
  • tòxic

CONTRAINDICACIONS

Al cap de pocs dies disminueix les defenses immunitàries, i minva l’eliminació de productes del catabolisme. Per tant no està indicat en infeccions agudes, ni en mal funcionament renal o hepàtic. Tampoc en tuberculosis avançada.

DOSI

  • Extracte tebaic: 50 mg/dia
  • Làudan: 40 gotes/dia. És una tintura d’opi feta amb vi blanc, safrà, clau i canyella, amb moltes variants segons l’autor (PARACELS, SYDENHAM, ROUSSEAU, HARRISON).
  • Morfina: 10 mg (2-3 cops al dia)
  • Pols d’opi: 100 mg/dia
  • Tintura d’opi de 20o: 40 gotes/dia.
  • Una cabeça de cascall, sense llavors, bullida 20 minuts en 1/2 L d’aigua. Beure mig got per dormir i calmar els dolors.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • codeïna: és ideal contra la tos seca, sempre que no es doni durant més de 9 dies a persones grans, perquè acaba deprimint la respiració. És analgèsica, anestèsica, antiespasmòdica, antivírica. Combinada amb paracetamol alleuja els dolors i el mal de cap.
  • heroïna: famosa pel consum que en fan sobre tot els addictes. Ja a la Guerra Civil del1936 se’n venia al front per consum de les Brigades Internacionals. Normalment ve barrejada amb cafeïna i rebaixada amb talc. Diuen que una injecció a la vena, a més de poder matar-te, et pot curar el refredat en 10 minuts. L’antídot és la naloxona.
  • morfina: analgèsica, deprimeix la nocicepció i altera les emocions. Ideal contra dolors aguts fortíssims i no tan adient per dolors cronificats. Combinada amb prometazina es dona als malalts terminals de càncer per alleujar els dolors i procurar l’eutanàsia en dos o tres dies. Deprimeix la tos però també deprimeix la respiració. Estimula el vòmit. És ideal contra diarrees inveterades sempre que no es combini amb alcohol, ja que aleshores el malestar pot ser suprem. Disminueix el to i les secrecions intestinals.
  • noscapina: és antitussiva. Disminueix la producció de taquicinines, neurotransmissors de les fibres C implicades en el control medul·lar de la tos. No deprimeix la respiració. Pot ser útil contra el càncer.
  • oli de les llavors: és secant i sense olor i no té cap efecte sedant. La varietat vermella s’empra per a fer sabons. La varietat blanca s’empra per amanir.
  • opi: per a alguns és millor que els alcaloides separats. De tota manera pot crear hàbit, ja sigui pres en pastilles (amb recepta mèdica de psicòtrops) ja sigui fumat.
  • papaverina: es espasmolítica, ideal contra el vertigen i la tos-ferina. També actua contra el HIV. La recomanen contra asma, edemes, isquèmia, impotència sexual, migranya, psoriasis, espasmes, contractures musculars, espasmes uterins, amigdalitis.

Descarrega't el document