Cap d'ase

Lavandula stoechas L. [1753, Sp. Pl. : 573] 2n = 30

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Dins la família de les Labiades, el gènere Lavandula (amb unes 40 espècies) es distingeix per la corol·la netament bilabiada, sense gepa dorsal, pels 4 estams didínams, introrsos, i calze amb 13-15 nervis i 5 dents desiguals no espinosos, amb la dent central del llavi superior acabant-se en un apèndix el·líptic com una caputxa; i tub de la corol·la (blava) sobresortint molt del calze. I dins els espígols (gènere Lavandula), els Caps d’Ase (L. stoechas) es distingeix per tenir les fulles enteres, la inflorescència compacta, amb un plomall de bràctees de color al cim, de 3.5-8 mm; i amb el peduncle de com a molt el doble de llarg que l’alçària de la inflorescència. Lavandula stoechas fa mates molt oloroses, denses, de 20-150 cm. Les tiges joves són tomentoses amb pèls curts blanquinosos. Hi ha fulles axil·lars de 6-37 × 1.5-4 mm, amplament linears, amb marges revoluts, amb nervadura reticulada, de marges enters. Les fulles hivernants fan 6-10 1-1.5 mm i es disposen en fascicles densos, imbricades, i són blanquinoses, tomentoses amb pèls menuts compostos i amb glàndules esferoidals groguenques, especialment al revers. La inflorescència fe 1.5-5 × 0.8-1.9 cm i està formada per 9-16 verticil·lastres amb 6-14 flors cadascun, de secció quadrangular o arrodonida.

Les bràctees fan 4-8 4.5-10 mm i són amplament el·líptiques, acuminades, reticulades, de dors glabre i revers llanós i són de color roig més o menys violeta. Les bràctees superiors fan 8-36 × 2-10 mm i n’hi ha 2-8 per plomall i són més estretes (el·líptiques-lanceolades), amb el nervi central molt marcat i són de color blau-violeta. El calze fa 6-8 mm i té 4 dents agudes amb marge que pot ser molt pilós, blanquinós, amb una dent de 1.5-2 mm, apendiculada. Corol·la de 4.5-5 mm, de color blau-violeta, més fosc a la part superior. Tub, en canvi, descolorit. Lòbuls de 1.5 mm, essent els 2 superiors una mica majors que els 3 inferiors. Gola pilosa. Anteres molt poc exsertes. Núcules de 1.6-1.8 × 1.1-1.3 mm, el·lipsoides, subtrígones, més o menys aplanades (amb una cara convexa), llises, brillants, papil·loses, o no, en un àpex; de color castany. NOTA: Lavandula pedunculata s’assembla i havia estat considerada subespècie o varietat de L. stoechas. La longitud del peduncle, però, és més del doble que la de la inflorescència. Es troba a la península hispànica a força zones llevat de al NE. I de la mateixa Lavandula stoechas se n’ha descrit la subespècie luisieri, de fulles de mida heterogènia, essent les axil·lars majors, lanceolades, i el peduncle una mica més llarg només que l’espiga. Es fa al quadrant SW de la península hispànica. MALURES: Botrytis cinerea, Epicoccum sorghinumon, Phytoptora pelgrandis, virus en mosaic de l’alfals

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a brolles d’indrets secs molt assolellats, a terra baixa i a muntanya mitjana, preferentment, però no exclusiva, sobre terreny silícic. Es pot hibridar o aproximar a Lavandula pedunculata per formar L. × sennenii (per exemple, vora el Coll de la Mola, Rojals, Serra de Prades). A Catalunya Lavandula stoechas es troba al litoral i prelitoral, al NW de Tarragona i entre el Garraf, el Bages, Osona i l’Empordà. També a les muntanyes del Sud d’Andorra i a la Garrotxa fins alguns indrets del Ripollès. A la península es troba vora el litoral excepte al Nord i és més abundant a l’interior al quadrant SW. Al món, es fa a Europa occidental i Nord de la conca mediterrània, i, introduïda, a Amèrica del Nord, Sud d’Austràlia i Nova Zelanda.

ESOTERISME

S’havia emprat en rituals per atraure l’amor, o de purificació, i per conjurar tempestes o prevenir que caiguin llamps a la casa. Segons la medecina ayurvèdica la planta és comparable a una escombra per al cervell, ja que el purifica.

PROPIETATS MEDICINALS

anorèxics (UE posats sobre l’orella)
antiasmàtics
antiespasmòdics
antihelmíntic
antiinflamatoris
antisèptics
aperitius UI
carminatius
cicatritzants
cosmètics
digestius
larvicida OE
mucolítics
protectors hepàtics i renals
relaxants musculars
sedants
vulneraris

USOS MEDICINALS

Alzheimer
artritis OE UE
asma (bafs)
boira mental
bronquitis crònica OE
càncer: estómac, melanoma, mama
cansament
carn-esqueixats OE
catarro OE
cerumen a l’oïda OE
contusions
convalescència després d’infeccions
convulsions
cor nerviós
cremades
cruiximent OE UE
cucs intestinals
diabetis
diarrea
èczemes (OE UE)
dolors del part
espasmes
estomatitis
faringitis
febre
ferides OE
Fusarium oxysporum OE
gasos digestius
gastritis
grip (bafs)
hemorroides
hipertensió
indigestions
insomni
Klebsiella pneumoniae OE
mal de cap (bafs)
mal de coll
mal de queixal
mareig
migranyes
mossegades
nàusees
nerviosisme
otitis OE
Parkinson
pèrdua de l’olfacte
Pseudomonas aeruginosa OE
refredat (UE bafs)
reuma OE UE
Rhizoctonia solani OE
Salmonella typhimurinum OE
síndrome metabòlica
sinusitis (bafs)
Staphylococcus aureus OE FLO
talls
tos
úlcera d’estómac
varius

ALTRES USOS

Posats en bossetes dins els armaris en foragita les arnes. L’oli essencial s’empra en cosmètica per afer sabons, perfums, cremes de massatge, etc. Les tiges es poden cremar com a barretes d’encens. L’OE combat els curculiònids.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

CAP D'ASE