La pruna (3- 6 cm) sol tenir un sol pinyol aplanat, el·líptic, amb quilla, una mica rugós o puntejat. Les pruneres més gruixudes poden arribar a 2 m de volt de canó (Teuven, Bèlgica). Les més altes fins a 8 m d’alçària. Les més velles fins poc més de cent anys (Kroospruim, Països Baixos). El «prinyoner de Sòbol» fa 2.19 m de volt de canó, 7 m d’alçària i 6 × 9 m de capçada. És al Solsonès, a ponent de La Mola de Lord.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Originària del Caucas va passar a cultivar-se a Síria (Damasc, principalment). Els romans l’introduïren a la conca mediterrània cap el 150 a.C. I amb la Primera Creuada cap al 1200 d.C. va passar a cultivar-se a França, d’on passà a Alemanya. Ha acabat cultivant-se a tots els països temperats del món.

CULTIU

Les pruneres solen tenir branques vegetatives que només fan fulles i branques de creixement més lent que donen flors /(i fruits). Podar aquests darreres ve a ser com matar la gallina dels ous d’or. Les cotorres poden delmar les pruneres de totes les prunes amb una sola nit. Les picotegen i les llencen al terra quan encara són molt verdes. Regar l’arbre quan floreix perquè no es desprenguin les flor,s i quan estan a punt de madurar les prunes, perquè es facin més grosses, és essencial. Al món se’n produeixen uns 11 milions de tones l’any. El major productor de prunes és Xina, amb quasi 7 milions de tones l’any. Romania i Sèrbia en produeixen 0.8 milions. Els Estats Units unes 0.4 milions, Iran io Turquia 0.3 milions, l’Índia, Xile, Marroc, Ucraïna (abans de la guerra9 i Itàlia 0,2 milions de tones l’any.

SUBESPÈCIES

  • domestica: varietats europees comunes
  • insititia: ‘bullace’, ‘damson’, ‘krieche’, ‘kroosjes’, ‘perdriogn’
  • intermedia: ‘Victoria’
  • italica: ‘claudiana’, ‘rotunda’
  • pomariorum: ‘spilling’
  • prisca: ‘zibarte’
  • syriaca: ‘mirabelle’

TIPUS DE PRUNES

VERDES:

  • ‘Bianca di Milano’: rodona, amb pell verd clara, polpa groga molt dolça.
  • ‘Reina Clàudia’ verda: dedicada a la muller del rei de França Francesc I, més foscai dolça que la següent.
  • ‘Reina Clàudia d’Oullins’: més daurada i amb polpa enganxada al pinyol, ideal per a confitura.
  • ‘Verdaccia’: allargada amb pell i polpa entre verd i groc, sucosa, dolça.

    • GROGUES:

  • ‘Collons de Déu’: allargada, grossa, dolça no gaire sucosa.
  • ‘Florentina’: rodona o en cor, groga amb venes vermelles, pell àcida, polpa molt dolça i molt sucosa.
  • ‘Golden Japan’: de pell clara, polpa molt sucosa. De la segona quinzena de juny.
  • ‘Mirabelle’: petites, de finals d’agost, francesa (Metz).
  • ‘San Pietro’: ovoide, de pell primer verda i després groga, molt primerenca.
  • ‘Somriure de Primavera’: groga mitjana, molt productiva i vigorosa.

    • VERMELLES:

  • ‘Agostana’: petita, de polpa groga, per a fer licors o confitures, d’Itàlia.
  • ‘Angelino’: gran, vermell violeta fosc, dolça, carnosa, ferma, dolça, del Japó.
  • ‘Brubank’: gran, pell vermell fosca, polpa groga, molt productiva, asiàtica.
  • ‘Colló de frare’: mitjana, allargada, fluixa, suau, dolça, de l’Empordà.
  • ‘Ozak Premiere’: gran, vermella, rodona, de polpa groc clar madura a finals de juliol, asiàtica.
  • ‘Red Beauty’: vermelles amb carn groga, insípides, primerenques.
  • ‘Santa Rosa’: grosses, de pell vermella i polpa ambre rosada, sucosa, dolça, perfumada, de mitjans de juliol.

    • NEGROSES:

  • ‘Arandana’: mitjana, carnosa, àcida.
  • ‘Bella di Lovaino’: gran, allargada, de pell violàcia, polpa ambre, no gaire dolça.
  • ‘Black Amber’: negra, grossa, rodona, amb polpa groga, de finals de juny.
  • ‘California blue’: rodona, de color blau-violaci
  • ‘insititia’ (prunyons): pruna allargada de 2-3 cm, flors en parelles, pinyol subglobós adherent a la polpa. Subespècie probablement originada per hibridació amb Prunus spinosa.
  • ‘Laetitia’: morada, gran, ferma.
  • ‘Larry Ann’: morada, ferma, carnosa, gran.
  • ‘Ruth Gastetter’: pell violeta fosc i polpa groga sucosa.
  • ‘Sangue di drago’: pell vermella-violeta, polpa groga molt dolça, asiàtica.
  • ‘Stanley’: mitjana, una mica asimètrica, de pell d’un vermell blavós molt fosc, amb pruïna blavosa, polpa groc verdosa consistent poc adherida al pinyol i de bon sabor, madura a finals d’agost, molt comercialitzada.

    • HISTÒRIA I ESOTERISME

    Per a alguns la prunera és l’arbre del bé i del mal que temptà Adam i Eva. I protegeix les cases del foc i del llamp, dels mals esperits i de les malalties. Algunes corones nupcials es feien als països nòrdics amb flors de prunera per dur-les la núvia al cap. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les prunes són de Venus. Les més dolces aigualeixen l’estómac i el ventre, les més agres apaguen la set i assequen els budells. Les més aigualides fermenten més ràpid a l’estómac, i les més consistents són més nutritives i no resulten tan indigestes. Les prunes seques (Damask Prunes) afluixen el ventre i estofades fan venir gana, refresquen l’estómac i alliberen la bilis i obren el cos. Les fulles de la prunera bullides en vi van bé quan hi ha mucositat a la gola i a l’oïda. La goma de les ferides del tronc va bé per desfer els càlculs; i bullida amb vinagre mata la tinya. L’oli de les llavors, segons P.A. MATTHIOLI va bé contra les hemorroides, tumors o ferides inflamades, ronquera, aspror a la boca i a la llengua o otitis. Prendre 150 grams d’aquest oli amb 30 g de moscatell allibera els càlculs i minva els dolors dels còlics.

    PROPIETATS MEDICINALS

    • antiagregants plaquetàries
    • antial·lèrgiques
    • antibacterianes
    • anticancerígenes
    • antiinflamatòries
    • antioxidants
    • antitirosinasa
    • cardioprotectores
    • colagogues
    • emol·lients
    • laxants
    • milloren la memòria
    • milloren la ossamenta del fetus prenent-ne la mare
    • preventives accidents
    • protectores estomacals i cardiovasculars
    • refrescants

    USOS

    PRUNES SEQUES
    • acetonúria
    • anèmia
    • anorèxia
    • arterioesclerosis
    • artritis
    • asma
    • càlculs biliars
    • càncer de còlon C-26, HT29, HCT116// CaCo-2, HT29, SW1116 (p.p. ‘Black Splendor’)
    • càncer d’estómac KatoIII
    • càncer de fetge HepG2
    • càncer de mama MCF7, MDA-MB- 468, MDA-MB-435, MDA-MB-231 (p.p. ‘Santa Rosa’)
    • càncer de matriu HeLa
    • càncer de pulmó
    • cucs intestinals
    • diabetis
    • febre
    • gota (?)
    • hepatitis A, B, C (p.p. rutina)
    • hipertensió
    • homocisteïna alta
    • indigestions
    • leucèmia U937
    • mal d’estómac
    • mal de queixal
    • memòria escassa (FRU ssp. insititia/ suc de FRU ssp. domestica)
    • obesitat
    • osteoporosis
    • otitis per càmera hiperbàrica
    • rabdomiosarcoma RD
    • refredat
    • restrenyiment
    • reuma
    • set
    • tos
    • ESCORÇA: febre; hiperplàsia prostàtica; tint de color groc.
    • FLORS: per amanides, gelats, per infusions.
    • FULLES: cosmètiques antiaging, inhibeixen elastasa, hialuronidasa i lipo-oxigenasa a la pell. UI: mucositat a gola i oïda.
    • FUSTA: compacta, dura, per a instruments musicals.
    • GOMA: emol·lient; adhesiva; contra còlics per càlculs; contra tinya. Formant nanopartícules amb Au i Ag és activa contra alguns càncers, contra Staphylococcus aureus i Pseudomonas aeruginosa i inhibint la ureasa.
    • LLAVORS: per a bio-fuel, o cremades per a adob.
    • OLI LLAVORS: semi-assecant. Per a hemorroide, ferides, tumors, ronquera, glossitis, otitis, estomatitis; càlculs amb còlics.
    • PINYOLS: cosmètics.

    VETERINÀRIA

    L’extracte metanòlic de pruna millora la immunitat de les truites de riu (Oncorhynchus mykiss), sobre to front a Yersinia ruckeri. Les llavors s’han emprat per afegir a la pitança del bestiar, ja que són prou riques en proteïnes.

    CUINA

    Un acompanyant de les menges típic dels jueus és la barreja de prunes seques amb albercocs secs (orellons) i pinyons cuinats amb oli i una mica de salsa (de tomàquet). Les prunes es deshidraten amb aire fred i solen conservar-se amb sorbat potàssic o àcid sòrbic. El president TERRADELLES es delia pel pollastre amb prunes. La confitura de prunes es posa a les torrades amb mantega perquè tinguin un efecte una mica laxant. Les mateixes prunes seques, remullades prèviament amb aigua, també són laxants suaus. De les prunes se’n pot fer vi i licor. La ‘pálinka’ és feta amb herbes dels Carpats i prunes (o albercocs) amb un grau alcohòlic de més de 37. És molt transparent i dolç. Equival al brandi ‘slivovitz’.

    EFECTES FISIOLÒGICS

    Les prunes deshidratades són l’aliment més antioxidant, essent la part més activa la mateixa pell de la pruna. El pinyol, si bé no es menja, és encara més antioxidant, gràcies a l’amigdalina. Se’n fan extractes hidroalcohòlics a 60 o C. L’efecte anticancerigen es palesa primerament inhibint la via PI3K/Akt que a la vegada frena l’activitat de la Mc1-1 i així inhibeix les factors anti-apoptòtics (Bcl-2) i estimula els pro-apoptòtics (Bax). Una altra tàctica anticancerígena és la d’unir-se els antioxidants a les cèl·lules canceroses per inhibir així la kinasa específica responsable de la regulació de la via de senyals (transducció) que resultaria en una resistència la quimioteràpia. Els extractes de pruna fan que disminueixi la viabilitat cel·lular i la capacitat de proliferació del càncer hepato-cel·lular humà HepG2. In vitro, aquesta inhibició és del 87% a 2 mg/mL i del 77% a 1 mg/mL. El consum de prunes indueix l’expressió proteica de la caspasa-8, i redueix la de la caspasa-10. L’extracte de pruna inhibeix a l’AP-1 estimulada per PMA i també inhibeix l’activitat del factor de transcripció NF-kappaB i l’activitat de la MMP-9. A més frena la TBARS, inhibint així la peroxidació lipídica. Les prunes tenen més efecte sobre el càncer de mama no dependent d’estrògens tot i que inhibeix també les cèl·lules del dependent, almenys a concentracions significatives. El consum continuat de prunes fa abaixar el nivell de proteïna-C reactiva. Contra el càncer de còlon almenys el beta-sitosterol ha de ser responsable de l’acció antiproliferativa de les prunes. El consum de prunes fa abaixar els nivells de bilis àcida fecal, l’activitat microbiana enzimàtica cecal i la capacitat d’absorció de radicals lliure d’Oxigen. L’extracte de pruna frena la via Akt/mTOR i miR-143 al còlon frena l’expressió dels factors proinflamatoris NF-kappaB p65, VCAM-1, Cox-2, iNOS. Contra el càncer de matriu l’extracte de pruna amb nanopartícules d’Or i de Plata tenen un efecte similar al cisplatí. A les cèl·lules A549 de càncer de pulmó l’extracte de pruna els redueix la viabilitat a través de la via PI3K/Akt/FOXO1 i MAPK, tot i incrementant l’expressió proteic del Bax i frenant la del Bcl-2. La pectina de les prunes altera l’estructura de l’heparan-sulfat a les cèl·lules CaCo-2 diferenciades per la via de la fibronectina i de la alfa-5-beta1-integrina. I, indirectament, fa també que augmenti l’expressió proteica i genètica de la Wnt3a. La pectina fa que augmenti l’expressió de la 6-O-endosulfatasa-2 de l’heparan-sulfat a la vegda que inhibeix l’expressió de la Hsulf-1. L’estimulació de la Hsulf-23 té lloc mitjançant interacció amb la fibronectina, la integrina alfa-5-beta-1 i l’ERK1/2.


    Per llegir sobre els principis actius,els noms populars i més, descarrega't el document