
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
La pruna (3- 6 cm) sol tenir un sol pinyol aplanat, el·líptic, amb quilla, una mica rugós o puntejat. Les pruneres més gruixudes poden arribar a 2 m de volt de canó (Teuven, Bèlgica). Les més altes fins a 8 m d’alçària. Les més velles fins poc més de cent anys (Kroospruim, Països Baixos). El «prinyoner de Sòbol» fa 2.19 m de volt de canó, 7 m d’alçària i 6 × 9 m de capçada. És al Solsonès, a ponent de La Mola de Lord.
Originària del Caucas va passar a cultivar-se a Síria (Damasc, principalment). Els romans l’introduïren a la conca mediterrània cap el 150 a.C. I amb la Primera Creuada cap al 1200 d.C. va passar a cultivar-se a França, d’on passà a Alemanya. Ha acabat cultivant-se a tots els països temperats del món.
Les pruneres solen tenir branques vegetatives que només fan fulles i branques de creixement més lent que donen flors /(i fruits). Podar aquests darreres ve a ser com matar la gallina dels ous d’or. Les cotorres poden delmar les pruneres de totes les prunes amb una sola nit. Les picotegen i les llencen al terra quan encara són molt verdes. Regar l’arbre quan floreix perquè no es desprenguin les flor,s i quan estan a punt de madurar les prunes, perquè es facin més grosses, és essencial. Al món se’n produeixen uns 11 milions de tones l’any. El major productor de prunes és Xina, amb quasi 7 milions de tones l’any. Romania i Sèrbia en produeixen 0.8 milions. Els Estats Units unes 0.4 milions, Iran io Turquia 0.3 milions, l’Índia, Xile, Marroc, Ucraïna (abans de la guerra9 i Itàlia 0,2 milions de tones l’any.
VERDES:
GROGUES:
VERMELLES:
NEGROSES:
Per a alguns la prunera és l’arbre del bé i del mal que temptà Adam i Eva. I protegeix les cases del foc i del llamp, dels mals esperits i de les malalties. Algunes corones nupcials es feien als països nòrdics amb flors de prunera per dur-les la núvia al cap. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les prunes són de Venus. Les més dolces aigualeixen l’estómac i el ventre, les més agres apaguen la set i assequen els budells. Les més aigualides fermenten més ràpid a l’estómac, i les més consistents són més nutritives i no resulten tan indigestes. Les prunes seques (Damask Prunes) afluixen el ventre i estofades fan venir gana, refresquen l’estómac i alliberen la bilis i obren el cos. Les fulles de la prunera bullides en vi van bé quan hi ha mucositat a la gola i a l’oïda. La goma de les ferides del tronc va bé per desfer els càlculs; i bullida amb vinagre mata la tinya. L’oli de les llavors, segons P.A. MATTHIOLI va bé contra les hemorroides, tumors o ferides inflamades, ronquera, aspror a la boca i a la llengua o otitis. Prendre 150 grams d’aquest oli amb 30 g de moscatell allibera els càlculs i minva els dolors dels còlics.
L’extracte metanòlic de pruna millora la immunitat de les truites de riu (Oncorhynchus mykiss), sobre to front a Yersinia ruckeri. Les llavors s’han emprat per afegir a la pitança del bestiar, ja que són prou riques en proteïnes.
Un acompanyant de les menges típic dels jueus és la barreja de prunes seques amb albercocs secs (orellons) i pinyons cuinats amb oli i una mica de salsa (de tomàquet). Les prunes es deshidraten amb aire fred i solen conservar-se amb sorbat potàssic o àcid sòrbic. El president TERRADELLES es delia pel pollastre amb prunes. La confitura de prunes es posa a les torrades amb mantega perquè tinguin un efecte una mica laxant. Les mateixes prunes seques, remullades prèviament amb aigua, també són laxants suaus. De les prunes se’n pot fer vi i licor. La ‘pálinka’ és feta amb herbes dels Carpats i prunes (o albercocs) amb un grau alcohòlic de més de 37. És molt transparent i dolç. Equival al brandi ‘slivovitz’.
Les prunes deshidratades són l’aliment més antioxidant, essent la part més activa la mateixa pell de la pruna. El pinyol, si bé no es menja, és encara més antioxidant, gràcies a l’amigdalina. Se’n fan extractes hidroalcohòlics a 60 o C. L’efecte anticancerigen es palesa primerament inhibint la via PI3K/Akt que a la vegada frena l’activitat de la Mc1-1 i així inhibeix les factors anti-apoptòtics (Bcl-2) i estimula els pro-apoptòtics (Bax). Una altra tàctica anticancerígena és la d’unir-se els antioxidants a les cèl·lules canceroses per inhibir així la kinasa específica responsable de la regulació de la via de senyals (transducció) que resultaria en una resistència la quimioteràpia. Els extractes de pruna fan que disminueixi la viabilitat cel·lular i la capacitat de proliferació del càncer hepato-cel·lular humà HepG2. In vitro, aquesta inhibició és del 87% a 2 mg/mL i del 77% a 1 mg/mL. El consum de prunes indueix l’expressió proteica de la caspasa-8, i redueix la de la caspasa-10. L’extracte de pruna inhibeix a l’AP-1 estimulada per PMA i també inhibeix l’activitat del factor de transcripció NF-kappaB i l’activitat de la MMP-9. A més frena la TBARS, inhibint així la peroxidació lipídica. Les prunes tenen més efecte sobre el càncer de mama no dependent d’estrògens tot i que inhibeix també les cèl·lules del dependent, almenys a concentracions significatives. El consum continuat de prunes fa abaixar el nivell de proteïna-C reactiva. Contra el càncer de còlon almenys el beta-sitosterol ha de ser responsable de l’acció antiproliferativa de les prunes. El consum de prunes fa abaixar els nivells de bilis àcida fecal, l’activitat microbiana enzimàtica cecal i la capacitat d’absorció de radicals lliure d’Oxigen. L’extracte de pruna frena la via Akt/mTOR i miR-143 al còlon frena l’expressió dels factors proinflamatoris NF-kappaB p65, VCAM-1, Cox-2, iNOS. Contra el càncer de matriu l’extracte de pruna amb nanopartícules d’Or i de Plata tenen un efecte similar al cisplatí. A les cèl·lules A549 de càncer de pulmó l’extracte de pruna els redueix la viabilitat a través de la via PI3K/Akt/FOXO1 i MAPK, tot i incrementant l’expressió proteic del Bax i frenant la del Bcl-2. La pectina de les prunes altera l’estructura de l’heparan-sulfat a les cèl·lules CaCo-2 diferenciades per la via de la fibronectina i de la alfa-5-beta1-integrina. I, indirectament, fa també que augmenti l’expressió proteica i genètica de la Wnt3a. La pectina fa que augmenti l’expressió de la 6-O-endosulfatasa-2 de l’heparan-sulfat a la vegda que inhibeix l’expressió de la Hsulf-1. L’estimulació de la Hsulf-23 té lloc mitjançant interacció amb la fibronectina, la integrina alfa-5-beta-1 i l’ERK1/2.