Per la cara abaxial abunden les glàndules sèssils. El limbe por arribar a fer 20 x 25 cm, i és de forma oval poc oblonga, de vora lleugerament dentada o crenada, obtús, més blanquinós a la cara de sota, cordat a la base. Pecíol de menys de 15 cm, però sempre més curt que la làmina. Les fulles superiors van disminuint progressivament de mida cap a la zona superior. Inflorescència de 20-55 cm, ramificada, amb verticil·lastres de 3-6 flors. Bràctees de 15-35 x 10-25 mm, cordades, orbiculars, acuminades, de color porpra blavós, persistents. Calze de 10-16 mm, bilabiat, tubular-campanulat, pelut, amb tricomes eglandulars de 0.3-1.5 mm i tricomes glandulars de 0.2-0.5 mm, i algunes glàndules esferoïdals sèssils o més o menys pedunculades. Llavi superior pla a la fructificació, o una mica convex, tridentat, amb dents laterals de 2-3 mm una pica punxents. El llavi central de 1-2 mm, més curt. Llavi inferior bidentat, amb dents de 4-6 mm, estretament lanceolades i una mica punxents. Corol·la de 18-30 mm, amb tub de 7-10 mm, recte, sense anell de pèls a l’interior, gibós a la base. Llavi superior falcat, comprimit lateralment, de color porpra blavós clar. Llavi inferior de color crema blanquinós. Estams amb el connectiu més llarg que el filament, i amb la rama superior més llarga que no pas la inferior. Teca inferior estèril, subrectangular. Núcules de 2.2-2.5 x 2 mm, arrodonides-el·líptiques, llises, de color crema.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Muskateller-salbei, Gartenscharlach, Muskat salbei, Muskatellertsalbei, Römischer salbei, Scharlach, Stinkender salbei, Wetterdamm
  • Anglès: Clary, clary sage, clear-eye, oculus Christi, Europe sage, muscatel sage, nutmeg sage
  • Àrab: موشک سوروه‌سی
  • Basc/Euskera: aindurrin, aindurrina, aindurriná, andiurrin, zauri-belar
  • Castellà: amaro, salvia romana, almaro, amardo, amero, esclarea, hierba de San Jorge, hierba de San Juan, hierba de los ojos, madrona, maro, oripesa, orobal, oropesa, salvia, salvia real, yerba de San Juan
  • Català: sàlvia romana, gallitricos, herba madrona, herba santa, madrona, ormí, orval, tàrrec.
  • Danès: Broget salvie
  • Eslovè: Kadulja muškatna / Muškatna kadulja
  • Francès: Sauge sclarée, Orvale, Toure-bonne
  • Galès: Clari
  • Gallec: amaro, herba de la madre, salvia romana
  • Grec: Σαλβια η ερυθρανθής / Σάλβια η ερυθρανθής ή πλατύφυλλο φασκόμηλο מרווה מרושתת :Hebreu
  • Holandès: Scharlei
  • Islandès: Ljómasalvía
  • Italià: Erba moscatella., salvoa moscatella
  • Japonès: クラリセージ
  • Persa/Farsi: سالویا اسکلاریا
  • Polonès: Szalwia muskatolowa
  • Portuguès: bálsamo, esclarea, esclareia, salva esclarea, salva-esclarea, salva-esclareia Rus: Шалфей мускатный
  • Serbi: Мускатна жалфија
  • Turc: Adaçayı / Ayıkulağı / Misk adaçayı / Tüylü adaçayı
  • Xinès: 南欧丹参

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a marges de cases, camins, terres remogudes, des de la terra baixa fins a la cota 1100 en terrenys força secs i molt assolellats. Es pot trobar per la conca mediterrània (Sud d’Europa, Nord d’Àfrica), i l’Àsia occidental i central i zona Nord dels EEUU. Sovint cultivada o subespontània. Generalment prové dels cultius del Sud de Rússia, França, Marroc, l’Índia, Suïssa, Anglaterra o EEUU (Bertie County-North Caroline). O en menor grau, d’Israel, Sud-Àfrica, Hongria, antiga Iugoslàvia, Turquia o Itàlia. Normalment és més fàcil veure-la com ornamental als jardins. En terrenys pobres en Bor l’oli essencial conté menys germacrè-D i menys esclareòsid; i per contra més cariofil·lè-òxid que en terrenys normals o adobats amb suplements de Bor. Un excés de Zinc al sòl es tradueix amb una major concentració de fenols derivats de l’àcid gàl·lic a les fulles.

MALURES

La planta pot quedar afectada pel virus BBWV-I (braod bean wilt fabavirus-I). També pel virus PVY-TNS (potato virus Y-tuber necrotic strain) o pel virus del mosaic de l'alfals (AMV) o pel TSWV (tomato spotted wilt virus). Molts insectes poden malmetre la planta. Larves de Tenebrio o Agrotis es poden menjar les tiges joves. Les fulles poden ser atacades per Dasineura, Eriophes, Helicoverpa, Heliothis, Loxostege, Phyllocoptes, Phrydiuchus. Per això el cultiu no sol durar més de dos anys al mateix indret, per evita plagues incorregibles.

HISTÒRIA

TEOFRAST D’ÈRESOS descrigué la planta el segle IV a. C. I PLINI EL VELL i DIOSCÒRIDES en mencionaven algunes virtuts. Segurament la planta no és tan coneguda com la ciutat turística d’Oropesa, que li ha pres el nom i la fama. Però potser sigui més coneguda que l’amagada cova de l’Ormini al Boumort que deu haver pres el nom de la planta. Era la planta preferida pel «Riereta» (FRANCESC XAVIER TANTIÑÀ CASAS), creador del jardí botànic de Moià. Al món se’n produeixen unes 45 Tm, de cara, sobretot, a la indústria dels perfums. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), és una planta regida per la Lluna. Les llavors remullades posades als ulls aclareixen la vista, i d’aquí el nom popular anglès de «clear-eye» o «cleary». Netegen els ulls de taques, lleganyes i petites berrugues. Aquest mucílag també redueix tumors a altres llocs del cos i ajuda a treure punxes, estelles o altres objectes clavats a la pell. Les fulles amb vinagre i mel aplicades a abscessos els redueixen. La pols de la rel fica al nas fa esternudar, i això pot ajuda a alleugerir la sinusitis. Les fulles i les llavors deixades reposar dins el vi fan que aquest es torni afrodisíac. També ajuda a no patir de mal d’esquena i reforça la ronyonada. També per reforçar la part baixa de l’esquena va bé menjar bunyols fets amb les fulles (farina, ou batut, llet i mantega). El suc de la planta afegit a la cervesa fa venir la regla o ajuda a expulsar les aigües del part.

USOS I APLICACIONS

  • abscessos (bosses de pus)
  • acne
  • aflatoxines (OE)
  • aftes
  • agitació mental
  • amenorrea
  • amigdalitis
  • aneurismes venosos
  • annexitis (ovaris inflamats)
  • anorèxia
  • ansietat
  • arrugues a la cara
  • artritis
  • ascites hepàtica
  • asma
  • Brucella melitensis
  • cabell debilitat
  • càncer de fetge
  • càncer de mama
  • Candida albicans (p.p. manool; 2,3-dehidro-salvipisona)
  • cansament
  • càries
  • catarro
  • colesterol massa alt
  • conjuntivitis
  • contractures musculars
  • caspa
  • colesterol alt
  • depressió nerviosa
  • diabetis
  • diarrea
  • dismenorrea (dolors de la regla (p.p. esclareol)
  • èczema
  • Enterococcus faecalis
  • epilèpsia
  • Escherichia coli OE
  • esterilitat sexual (ambdós sexes)
  • estrès nerviós
  • febres de Malta
  • ferides infectades
  • flats (còlic per gasos)
  • fongs (tintura) a la pell o mucoses o cabells o ungles OE
  • frigidesa femenina
  • furóncols
  • gasos intestinals
  • gastritis
  • gingivitis
  • hemorroides
  • hipertensió
  • indigestions
  • infeccions genitals
  • leucèmia NALM-6
  • Listeria monocytogenes
  • mal de coll
  • mal d’esquena
  • mala circulació per immobilitat UE pomada amb OE)
  • menopausa
  • obesitat
  • osteoporosis de la menopausa
  • Parkinson
  • part
  • periodontitis
  • pits petits
  • poca fertilitat femenina
  • polls
  • Proteus mirabilis (p.p. cariofil·lè- òxid)
  • Pseudomonas aeruginosa
  • punxes clavades (LLA)
  • rampes a les cames
  • sarcoma [p.p. 15(14-fluoro-fenil); esclareol]
  • síndrome premenstrual
  • Staphylococcus aureus OE
  • Staphylococcus epidermidis (+oxacil·lina)
  • Streptococcus mutans
  • tos
  • Trichosporum
  • varius
  • virus de l'Ebola (p.p. esclaerol; esclareòlid)
  • visió escassa
  • vista cansada

VETERINÀRIA

Gats i gossos: otitis OE (+OE orenga)

ALTRES USOS

L’oli essencial (OE) s’afegeix a perfums i colònies per fixar-ne les olors, i a sabons, xampús, cremes cosmètiques, licors, vermuts, vins blancs (moscatells), tabac..

TOXICITAT

L’oli essencial pres té efectes forts com ara la bradicàrdia o taquicàrdia, i mareig, que cal evitar. Per fora, es barreja a l’1% en cremes per ala cara o al 3% en cremes per al cos o en xampús. Per ús intern és desaconsellable. En tot cas, com a màxim una sola gota al dia, diluïda en iogurt o crema de llet. La millor manera d’administrar-lo és posant-ne una gota a la part ventral de l’avant-braç, lluny del canell. No és aconsellable ni a embarassades (llevat del moment del part) ni a dones que donguin el pit. En pacients amb leucèmia mieloide (limfoma de cèl·lula B o immunocitoma polimòrfic) o també en alguns sans pot donar-se el cas d’una hipercoagulació dels glòbuls rojos per reaccionar llur antigen Tn amb les lectines de la Salvia sclarea.


Per llegir -ne més, descarrega't el document