KALANCHOE
Kalanchoe daigremontiana
Raym.-Hamet & Perrier
[Anales du Museé Colonial de Marseille, sér. 22: 128- 132 (1914)]
[= Bryophyllum daigremontianum (Raym.-Hamet & E.P. Perrier) Berger]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És una planta crassa perenne, dreta, de fins a 1.5 m d’alçària, que al marge crenat de les fulles oblongo-lanceolades agudes, oposades, de fins a 15-20 × 3-5 cm, de base cordada, de punta aguda, hi té rebrotets (esperons bulbífers en forma de cullereta) o fillets que si cauen al terra poden arrelar i formar una nova planta. Pot arribar a 1 m d’alçària Tota la planta té un color verd grisós. Les fulles estan motejades amb taques grises,. Més tirant a porpra pel revers. És una planta que reviu també a partir de trossos de tija, que arrela amb facilitat. Si la tija s’ajeu degut al pes o al que sigui, aleshores comença a emetre rels adventícies i a engendrar tiges secundàries dretes. Quan floreix fa una inflorescència terminal paniculiforme amb 2-3 peduncles laterals primaris oposats acabats en cimes bípares amb flors campanulades d’un vermell o carabassa o rosa o groc o violeta mats flors miren cap avall primer però al final acaben mirant amunt.
El calze és tubular, de 4- 7 mm amb 4 lòbuls triangulars. La corol·la, més llarga que el calze, està formada per un tub llarg de 25 mm de longitud i 4 lòbuls de 8 mm. Hi ha 8 estams, fixats al mig del tub de la corol·la. Hi ha 4 nectaris més amples que alts. Els carpels estan soldats entre ells, 4 sobre un cinquè.
La planta té el metabolisme del C4, més eficaç del normal en la funció clorofíl·lica, que la majoria de plantes (del C3).
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
És planta de jardí que sovint, en especial vora la costa. Creix subespontània. És endèmica de del SW de Madagascar, de la vall del Fiherenana i les muntanyes Androhibolava,
Però s’ha tornat gairebé invasora en ambients molt secs sobre sòls pedregosos molt assolellats i càlids d’Amèrica, conca mediterrània, illes Canàries i moltes illes dels oceans càlides, SE d’Àfrica i SE d’Àsia i SE d’Austràlia. A Austràlia l’híbrid amb K. delagoense ha tornat fa molt invasiu.
PROPIETATS I USOS MEDICINALS
En medecina popular els Kalanchoe es consideren una ajuda per a combatre infeccions víriques, bacterianes i de fongs. I tant el suc com les fulles pelades es consideren antiinflamatòries, vulneràries, antiulceroses, diürètiques, emol·lients. Algunes persones el recomanen contra els càncers limfàtics. JESÚS YBARRA PALOMINO (1908-1994) el recomanava des de Mèxic, junt amb Cochlospermum vitifolium o bé el Bidens pilosa, contra càncers d’ossos. També s’ha emprat com insecticida i fungicida. De tota manera l’espècie més anticancerígena sembla ser Kalanchoe pinnata (d’aspecte molt diferent).
El suc de les fulles diluït en infusió és eficaç contra la leishmaniosis, i té acció antihistamínica als pulmons i sedant al cervell (amb increment de producció de GABA).
Les dosis estimades com a normals són de 5 g/Kg de pes corporal. Dosis 4 vegades majors podrien ser perilloses. Un ús continuat a la llarga pot ser massa immunosupressor. En ús extern (oïda, ulls, ferides a la pell) no és perillós. En ús intern pot interactuar (augmentant-ne l’efecte) amb tònics cardíacs, antihistamínics, sedants, immunosupressors.
Per curar eles ferides a les potes a les gallines va molt bé els suc de la planta (fulles).
La medecina antroposòfica el recomana contra agitació psíquica, hipertensió, taquicàrdia, i ansietat.
JOSEP PÀMIES recomana prendre entre 30 i 50 grams de planta liquada barrejada amb un batut de fruita.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document