Els turions són arquejats, de 6-10 mm de gruix i angulosos acanalats en secció, pruïnosos, de color morat fosc, amb pilositat variable, amb 5-100 o més tricomes estrellats per cada 5 cm. A vegades (als híbrids de indrets ombrívols) hi ha també tricomes simples aïllats o tricomes fasciculats. Aculis (agullons) de 7-10 m m d’alçària i 5-9 mm d’amplada a la base., força homogenis, rectes a la punta o una mica falciformes, i en general amb tricomes estrellats a la base. Fulles digitades, amb 5 (3) folíols, a vegades fusionats a la base, d’anvers aparentment glabre (menys de 40 tricomes per cm quadrat) i revers blanc-tomentós (amb tricomes simples als híbrids); pecíol amb 6-10 aculis petits falciformes; estípules de 0.5-1 mm d’amplada, linears; folíol terminal obovat, o oval, de base arrodonida o una mica cordada i àpex mucronat o subulat, de 10-15 mm; amb peciòlul equivalent al 20-50% de la làmina, i amb dents que arriben a 1.5-2.5 mm. Inflorescència piramidal, sense fulles als 12-17 cm apicals, o amb alguna bràctea ampla. A la resta de la inflorescència, amb fulles simples o amb 3-5 folíols. Eix de la inflorescència pruïnós, blanc tomentós,. A vegades gris i amb tricomes simples més llargs més o menys abundants; amb 3-15 aculis (o sense) de 5-8 mm d’alçària i 3-5 mm d’amplada a la base, entre rectes i inclinats falciformes; en general coberts de tricomes estrellats. Pedicels de 6-15 mm, blancs tomentosos, rarament grisos o amb tricomes simples més llargs, amb 2-9 aculis (o sense), d’1-3 mm, una mica o molt corbats, coberts o no per tricomes estrellats. Receptacle amb la zona axial glabra o subglabra. Sèpals blancs tomentosos, sense glàndules ni aculèols, reflexos. Pètals de 9-14 7-12 mm, ovals o suborbiculars, de color de rosa intens (a vegades blancs a la base o tots ells blancs). Anteres glabres o piloses. Carpels pilosos.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Rubus ulmifolius es fa a marges de bosc, fondalades, artigues, marges de camps o de camins, rierols, barrancs en zones no massa fredes, fins als 1700 m snm. Solen acompanyar-lo: Clematis vitalba / Coriaria myrtifolia / Cornus sanguinea / Crataegus monogyna / Hedera helix / Lonicera xylosteum / Prunus spinosa / Pteridium aquilinum / Rosa canina/ Sambucus nigra. A la península es fa gairebé a totes les zones. També a les Balears. Al món es fa a Europa i Orient Mitjà, i zones temperades d’Amèrica del Nord i del Sud i d’Austràlia.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Rubus bifrons Vest ex Tratt. [1823, Rosac. Monogr., 3 : 28]. Es Troba a la Cerdanya del Nord. Turió pilós, amb agullons robusts, rectes. Fulles amb (3)5 folíols verdes a l’anvers i molt blanques tomentoses al revers. Sèpals tomentosos, reflexos. Pètals ovats, blancs o d’un rosa molt pàl·lid. Estams més llargs que els estils.
  • Rubus caesius L. [1753, Sp. Pl. : 493](=R. tomentosus Sorchkh) 2n = 28. Es troba arreu de Catalunya. És la «romaguera de pastor». Tiges febles, de 3 mm de gruix, cilíndriques, decumbents. Estípules linear-lanceolades de 2-3 mm d’ample. Móres amb 2-20 drupes pruïnoses. Turions pruïnosos,, amb agullons febles, quasi rectes, desiguals, amb tricomes glandulars. Fulles sempre amb 3 folíols, amplament ovats, verds al revers, dentats irregularment. Corimbe curt, de 2-5 flors de 2-2.5 cm de diàmetre. Sèpals reflexos. Pètals blancs, amples. Filaments estaminals no eixamplats. Fruit àcid.
  • Rubus canescens DC. [1813, Catal. Pl. Hort. Monsp. : 139]. A Catalunya es troba a les Serralades Litorals i prelitorals i al Prepirineu. Fulles grises i tomentoses al revers i a l’anvers les més joves. Turió feble, angulós, no pruïnós, glandulós, arcuat, prostrat, amb agullons febles, rectes o falciformes. Fulles amb 3-5 folíols, dentats irregularment. Inflorescència pilosa poc glandulosa. Sèpals tomentosos, reflexos. Pètals blancs. Estams una mica més curts que els estils.
  • Rubus godronii Lecoq & Lamotte [1847, Cat. Pl. Centre Fr. : 151]. Es troba a la Val d’Aran. Turions cilíndrics a la zona baixa, una mica angulosos a les zones altes. Fulles grises tomentoses al revers. Estams molt més llargs que els estils. Folíols inferors peciolulats; agullons rectes; pètals oblongs.
  • Rubus hirtus Waldst. & Kit. [1803-1804, Pl. Rar. Hung., 2 : 150, pl. 141]. Es troba a la Serralada Transversal i al Pirineu. Glàndules i aculèols rogencs. Fulles d’un verd fosc. Inflorescència amb aculèols. Turió robust, molt glandulós, amb agullons rectes, desiguals. Folíols (3)5 pubescents. Inflorescència mitjana, pilosa glandulosa. Sèpals verds, tomentosos glandulosos, erectes en la fructificació. Pètals blancs, obovats.
  • Rubus praecox Bertol. [1842, Fl. Ital., 5 : 220]. Es troba al Pirineu, Garrotxa i Moianès. Turió amb 7-10 tricomes per cm, simples o estrellats, i amb aculèols de 8-11 mm, de base no rogenca. Fulles digitades amb el folíol terminal oval peciolulat. Inflorescència sense fulles als 7-9 cm apicals amb l’eix verd tomentós i aculèols de base no rogenca. Pedicels de 5-10 mm amb 3.5 aculèols. Pètals blancs o d’un rosa molt pàl·lid.
  • Rubus saxatilis L. [1753, Sp. Pl. : 494]. Es troba al Pirineu des de Pont de Suert a l’Alt Berguedà. Tiges herbàcies sense agullons o amb agullons minúsculs rectes. Estípules no concrescents amb el pecíol o a penes concrescents. Tiges floríferes curtes (30 cm), nascudes directament de la rabassa. Fruit amb 2-6 drupes vermelles, glabres. Turions anuals, essent els estèrils procumbents, pilosos, a vegades radicants; i turions fèrtils curts, drets. Fulles amb 3 folíols amb dents grans, glabrescents a l’anvers i feblement pilosos al revers. Inflorescència corimbiforme amb 3-10 flors. Sèpals lanceolats, pubescents. Pètals blancs, oblongs, erectes. Estams blancs, erectes, més llargs que els estils i amb els filaments eixamplats a la base.
  • Rubus serpens Weihe ex Lej. & Courtois [1831, Comp. Fl. Belg., 2 : 172]. Es troba a la Val d’Aran i a la Garrotxa. Glàndules i aculèols groguencs. Fulles d’un verd groguenc. Inflorescència amb aculèols escassos o nuls. Turió prostrat, glandulós, amb agullons rectes, desiguals. Folíols 3-5 pubescents. Inflorescència curta, pilosa glandulosa. Sèpals verds, tomentosos glandulosos, primer reflexos, després patents o erectes. Pètals blancs, oblongs.
  • Rubus vigoi R. Roselló, Peris & Stübing [II 1993, Fontqueria, 36, 375-376]. Es troba, rar, a les Serralades Litoral i Prelitoral, Central i Pirineus; també al Montsec. Turió amb fins a 3 tricomes per cm, i amb aculèols de 6-8 mm, de base rogenca. Fulles digitades amb folíol terminal oval peciolulat de marges ondulats. Inflorescència sense fulles als 10 cm apicals o amb algunes bràctees. Eix no tomentós o amb alguns tricomes estrellats i aculèols de base rogenca. Pedicels de 8-15 mm amb 0-7 aculèols. Pètals blancs.
  • Rubus vagabundus Samp. [Revista Sci. Lett. Porto 2(3): 43 (1904)]. Es troba a les valls d’Espui-Cabdella. El turió té més de 25 aculèols per cada 5 cm. El folíol terminal és suborbicular. Les glàndules són estipitades grogues o rogenques.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) tenia la planta per astringent, tenyint les canes si es bullen les tiges; i bevent-la atura la menorràgia; també és adient contra la inflor provocada per la picada d’escurçó. Les fulles capolades reforcen les genives i curen les aftes. En emplastre aturen els herpes, curen les descamacions al cap, el prolapse dels ulls, els galindons i les hemorroides. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) és planta de Venus a la casa de Mart.

ESOTERISME

Somniar estar atrapat dins una bardissa significa que s’està en una situació enutjosa/emmerdant a la vida real. Somniar amb mores significa sofriments i ferides o notícia d’una mort ala vida real. Per eliminar berrugues es pot agafar un llimac i clavar- li un agulló d’esbarzer per acabar llençar-lo dins una bardissa, sense mirar mai més allí. Si s’estassen les bardisses el 29 d’agost (diada de la Decapitació de Sant Joan Baptista), hom diu que no tornaran a créixer. Preparada la planta com a aflor de Bach fa recuperar el sentiment de patriotisme, i d’arrelament al país, en especial quan no s’estan obtenint resultats en la feina. També ajuda a interpretar millor els somnis. A Collserola els pagesos asseguren que hi ha una varietat d’esbarzer sense punxes. I que això és gràcies a Sant Sever, un bisbe que fugia de la persecució dels romans anant de Barcelona a Sant Cugat. Al veure’s acorralat es va voler refugiar dins una bardissa, allà a la font que encara raja, la Font de Sant Sever (sota Sant Medir), i sort que la bardissa es va compadir d’ell i es va desprendre de totes les punxes perquè el bisbe pogués amagar- s’hi.

LITERATURA


«La mata punxosa d’un vell esbarzer
volia fer roses
igual que el roser.
La fada dels boscos
li digué severa:
-La rosa és la reina
de la primavera;
de flors tan boniques
tu mai no en faràs
però tant com ella
també punxaràs.
...I qui no es conforma
és perquè no vol:
la claror de lluna
no és com la del sol!»
[JOANA RASPALL]

USOS MEDICINALS

  • Arrel: càlculs i arenes renals, contusions, disenteries, èczemes, ferides sagnants, fongs, gingivitis, mal de coll, nafres persistents, panses a la boca, restrenyiment.
  • Grataculs: dolç exquisit per menjar.
  • Brots tendres per acabar d'obrir–se tenen gust de roses i margarina. Acanthomoeba castellani, aftes, amigdalitis, apendicitis
    • càlculs urinaris , Candida albicans, cistitis, condilomes, cremades, diabetis, diarrees, dispèpsia, enteritis, Escherichia coli, estomatitis, faringitis, furóncols, gastritis, gingivitis sagnant, hemorràgies internes, hemorroides, leucorrea, mal de queixal, metrorràgia, nafres pútrides a la boca o la gola , pirosis (cor agre), reuma, ronquera, Salmonella typhimurinum, sífilis, Staphylococcus aureus , Streptococcus agalactiae , Streptococcus penumoniae, tos, tuberculosis, úlceres.
  • Destil·lat de summitats florides: mal de cap, dolor
  • Flors: hemoptisis, diarrea (+ vi)
  • Fulles: depuratives, antihemorràgiques. Bullides amb cendra: nafres en el cuir cabellut (i ennegreixen el cabell). En pols: apòsit per guarir nafres, abscessos, i també s'han arribat a fumar. En general, contra: aftes bucals, amigdalitis, butllofes a la boca, càlculs a la bufeta de l’orina, cistitis, contusions, diabetis, diarrees, disenteria, dolor cordial UE, durícies, èczema, estomatitis, fongs, gastritis, gingivitis, Helicobacter pylori, hemorroides herpes, mal d’estómac UE, menorràgia pell grassa, prolapse ocular, psoriasis al cap, refredat, talls, úlceres als genitals.
    • PREPARAT: es deixen 3 dies fulles joves embolicades en draps nets humits i després d’aquesta fermentació es posen a assecar per fer-les servir més endavant.
  • Mel: antioxidant, antiinflamatòria; afavoreix la digestió a l’estómac i és diürètica.
  • Mores. En confitura (amb anís), ben madures (negres), són molt bones de prendre. Les verdes serveixen per llevar les taques que les negres hagin pogut produir. Són una mica astringents, o laxants (en dejú o verdes), depuratives, i nutritives. Convenen contra la disenteria i també als diabètics i als que pateixen hemorroides (menjar grans quantitats). Es prepara també un vinagre macerant-hi les mores i afegint-hi després de colar-ho sucre 30% i es bull 5 minuts per guardar-ho esterilitzat. Se’n pen una culleradeta en aigua contra l’anèmia i la depressió. En general les mores convenen contra: anèmia, condilomes UE, diabetis, diarrees, disenteria, ferides, hemorroides, hidropesia, nematodes, picades de serps UI UE, tos, tuberculosis (no del tot madures), tumors a la boca UE, úlceres (+ suc de gerds),
  • Tiges: llevant-ne els agullons, s'usen en cistelleria, i també es poden menjar ("carn de bou").
Per llegir més sobre l'esbarzer, descarrega't el document