Estendard de 16-20 × 14-18 mm, ovat, escotat a l’àpex, auriculat o arrodonit as la base, amb ungla de 4 mm. Ales de 16-20 × 7-8 mm, oblongues, amb ungla de 4.5-6 mm. Quilla de 15-19.5 × 6-7.5 mm amb ungla de 5-7.5 mm. La flor té 10 estams diadelfs (5+5). Els 5 estams més llargs tenen les anteres basifixes de 0.7-0.9 mm, mentre que els 5 més curts les tenen sub-dorsifixes de 0.4-0.8 mm. L’ovari fa 13 × 0.9-1.1 mm i és linear-oblong, gairebé glabre, súper, amb força òvuls (16-21) i el seu estípit fa 2-3 mm. Estil de 6-7 mm, en colze vora la base, molt pilós al terç superior formant una mena de pinzell. Estigma globós. El fruit és un llegum molt comprimit d’uns 4-12 × 1-1.5 cm de color canyella primer, després de color marró més fosc. A la superfície mostra un reticle poligonal. S’obre per 2 valves i conté 4-18 llavors reniformes, aplanades, de color marró fosc (amb taques negroses), de 2.5-3.5 × 4- 5.5 mm, de color marró fosc amb taques quasi negres, i disposades en un sol rengle. Carpòfor de 2-5 mm. Els llegums no cauen de l’arbre fins la primavera següent a la fructificació i les llavors queden adherides dins força temps encara que el llegum s’obri una mica. La planta sol rebrotar tot i que es talli el tronc a prop de la base. Un exemplar declarat d’interès local és l’»acàcia mare», del parc de l’era, a Xerta, tocant al canal de la dreta de l’Ebre. Fa 11 mm d’alçària i 4.5 m de volt de canó.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Sembla ser originària d’Amèrica del Nord (Apalatxes), però s’ha introduït amb força èxit fins a resultar invasora a molts països del món. A Espanya des del 2011 resten prohibits el conreu, transport i comerç, ja que es considera una espècie invasora [Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras] La superfície ocupada per arbredes d’aquesta espècie potser no s’hagi calculat a Catalunya, però al Piemont sí, i allí, on l’arbre és benvingut i protegit amb fons europeus, és de 85.000 Ha.

ESPÈCIES SIMILARS

De flors rosades: Robinia hispida, Robinia neomexicana, Robinia × ambigua.

VARIETATS

  • Bessoniana (capçada compacta, moltes flors)
  • Casque Rouge (flors de color rosat)
  • Frisia (de fulles daurades)
  • Georgia da Torino (moltes flors perfumades rosades-liles, sense espines)
  • Myrtifolia (menuda)
  • Pyramidalis
  • Robe Purple (de flors roses i sense espines)
  • Semperflorens
  • Tortuosa
  • Umbraculifera (capçada compacta, sense espines)
  • Unifolia=Monophylla (un dels folíols és enorme de fins a 15 cm).

MALURES

Aphis craccivora, Armillaria mellea, Colletrotrichum gloeosporoides, Cossus cossus, Eulecanium corni, Fusarium avenaceum, Fusarium lateritium, Fusarium solani, Fusarium sulphureum, Laetiporus sulphureus, Macrosaccus robiniella, Obolodiplosis robiniae, Paenibacillus (LLA), Parectopa robiniella, Phyllonorycter, Phytophtora ramorum, Pterolophia alternata, virus del mosaic de l’alfals.

HISTÒRIA

El 1635 VESPASIEN ROBIN va plantar segurament un exemplar a la plaça René Viviani, de París. Encara floreix cada primavera, malgrat haver sofert l’explosió d’una bomba durant la Pimera Guerra Mundial, i té un volt de canó de gairebé 4 m. L’espècie havia estat «descoberta» i plantada pel seu pare el 1601, en un jardí de París també, en temps d'ENRIC IV. Però aquell exemplar ja no es pot veure.

PROPIETATS MEDICINALS

  • amebicida
  • antiemètica FLO
  • antiespasmòdica FLO
  • antihemorràgica FLO
  • antivírica (herpes-virus HSV-1,entero-virus EV-71)
  • astringent
  • colagoga
  • colerètica FLO
  • diürètica
  • emètica/vomitiva ESC REL
  • emol·lient FLO
  • febrífuga
  • immunoestimulant FLO
  • narcòtica ESC
  • protectora neuronal (p.p. acacetina)
  • protectora renal FLO
  • purgant ESC
  • sedant
  • tònica FLO
  • tònica uterina FUL

USOS MEDICINALS

  • amebiasis
  • càries dental TIJ
  • catarro REL (5 g/L)
  • Corynebacterium michiganense LLA
  • dispèpsia
  • efectes nocius de vacunes FLO
  • esquerdes a la pell
  • gastritis
  • herpes simple
  • leucèmia limbfoblastoide LHN3, REH (p.p. lectina)
  • leucorrea
  • mal de queixal
  • mal de ventre FLO
  • nàusees FLO
  • periodontitis TIJ
  • pirosis /coragre FLO
  • Porphiromonas gingivalis TIJ
  • Proteus mirabilis FLO
  • restrenyiment ESC
  • Staphylococcus aureus LLA
  • Streptococcus mutans (p.p. fisetina) TIJ

PREPARATS

Amb les flors se’n fa un xarop antiespasmòdics. També es poden cuinar per fer-ne bunyols, pastissets, o caramels. I també se’n fa un licor (als Estats Units).

TOXICITAT

L’escorça, la fusta, les fulles i les llavors són tòxiques per a humans i molts animals (ovelles, cavalls, vaques, gallines). La intoxicació es manifesta amb anorèxia, depressió, mal de cap, diarrea, midriasis, reflexes espinals reduïts, còlics, debilitat extrema, coma i arrítmia cardíaca. Les flors són comestibles i no són pas tòxiques. Però algunes persones desenvolupen hipersensibilitat o al·lèrgia al llur pol·len o a la pols de la fusta, que es manifesta principalment amb mal de cap. La toxoalbúmina sembla ser-ne la principal responsable. La intoxicació es pot tractar amb ondansteron contra els vòmits, carbó actiu i sèrum endovenós.

ALTRES USOS

L’arbre s’ha plantat com a ornamental, per donar ombra, per estabilitzar talussos, i també per admirar-ne les flors tan abundants. A més és un bon fixador del terreny i hi aporta Nitrogen. A més, vigoritza les Thuja orientalis que s’hi plantin a prop. La fusta és de poca qualitat, d’una densitat de 0.73 kg/L, però s’empra per fer alguns mobles, botes de vi o de vinagre, peces de carros, parquet i, sobre tot, per fer estaques als jardins. Perquè no s’esquerdi cal deixar-la en remull alguns mesos. Amb l’escorça se’n poden fer fibres per teixir. L’escorça interna de color de rovell grogós dona un tint groc i de les fulles un de blau. Les flors es poden menjar i són molt dolces. La mel de l’acàcia és rogenca, i les abelles en produeixen gran quantitat. Conté molta fructosa i el flavonoide crisina.

EFECTES FISIOLÒGICS

La crisina de la mel d’acàcia és in vitro un potent inhibidor de l’aromatasa i frena els receptors GABA-A GABA-C, inhibeix el creixement de tumors malignes tot intervenint en la via MAPK/p38/ERK1/2/Bax/caspases. També actua com antiinflamatòria inhibint la COX-2. L’extracte de la fulla inhibeix l’angiogènesis tumoral mediada per al IL-1beta. El huaiqihuang (Robinia pseudoacaica: flors) en grànuls és efectiu contra nefropatia en nens. Fa abaixar els nivells de IL-18, TNF-alfa, CD8+ i fa apujar els de IL-10, CD4+, cèl·lules NK, IgA, IgG, i cèl·lules Foxp3+Treg. Pot regular la funció immune reduint l’estrès oxidatiu, l’influx de Ca++ i el dany renal en general ja sigui per apoptosis, autofàgia, ferroptosis, piroptosis, clocofàgia. La seva lectina és un potent activador dels limfòcits humans, en especial de les cèl·lules T. També de les B, quan es troben rodejades de les T i de la lectina, i aleshores aquestes cèl·lules B maduren i es transformen en cèl·lules plasmàtiques. La lectina de l’acàcia activa la 3’-fosfodiesterasa del 2’,3’nucleòtid cíclic (CNP) als limfòcits humans de la sang perifèrica. La laetirobina que produeix el Laetiporus sulphureus mentre parasita l’acàcia entre fàcilment a les cèl·lules tumorals i hi bloqueja la divisió cel·lular quan ja està avançada la mitosis i hi produeix apoptosis. L’acacetina atenua la neuroinflamació i ho fa regulant la resposta als LPS in vitro i in vivo. Inhibeix l’alliberament de NO i de PGE2 i l’expressió de la INOS i de COX-2 a les cèl·lules BV-2 estimulades amb LPS. També redueix el nivell de TNF-alfa, IL-1beta i inhibeix l’activació del NF-kappaB i de la MAPK/p38. També evita l’activació de la micròglia i evita el dany per isquèmia. L’acacetina, a més, és anticancerígena (càncer de pròstata DU145), antimutagènica, antiestrogènica i inhibidora de l’aromatasa, protectora del cor, antienvelliment i combat el Plasmodium, l’excés de colesterol a les artèries i els dolors viscerals.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document