Glumes subiguals (17-30 mm) ultrapassant les flors, i amb 7-11 nervis. Glumel·les (lemmes) subiguals, amb 7-9 nervis la superior, la inferior (pàlea) de 12-25 mm, coriàcia, glabra, dèbilment trinervada a la base, bidentada al cim o bé mútica o bé amb aresta dorsal retorçada i geniculada i un cop més llarga que les glumes. Cada flor fèrtil té 3 estams amb filament lliure, antera sagitada (amb 2 teques). Les anteres són basifixes amb dehiscència per una fissura lateral longitudinal. El gra de pol·len és mono- colporat. El gineceu està format per 3 (2) carpels connats formats per un ovari súper. L’ovari és pubescent al cim, té un sol lòcul amb un sol òvul subapical (o quasi basal). L’òvul és amfítrop o semi-amfítrop i tenuinucel·lat o crassinucel·lat. L’estil és curt, amb 2 estigmes papil·losos i distints. El fruit és una cariòpside o gra indehiscent de forma oblonga. El pericarpi està format per una paret subtil que volta la llavor única. I hi està adherit. L’endocarpi no està endurit i l’hílum és llarg i linear. L’embrió té epiblast i un sol cotiledó molt modificat, amb escut sense fissura i en posició lateral. Els marges embrionaris de al fulla no se sobreposen. A vegades l’endosperma queda en forma líquida. Pertany al grup de civades hexaploides (fatua, sativa, sterilis). Normalment en 1 Kg de gra de civada hi ha unes 30.000 llavors. Les negroses tenen fama de ser més tonificants i més diürètiques i depuratives.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta de cultiu d’origen eurasiàtica, que suporta climes freds i plujosos. ESPÈCIES SIMILARS: abyssinica; barbata; byzantina; fatua; nuda; nudibrevis; sterilis; strigosa, wiestii.

CULTIU

https://www.infoagro.com/herbaceos/cereales/avena.htm

HISTÒRIA

Hom suposa que a l’Edat de Bronze es cultivava ja l’Europa central, tot i que abans era present a Sumer i Egipte, però potser sense ser valorada.

  • DIOCÒRIDES (segle I) escrivia que amb la farina de la llavor se’n poden fer cataplasmes. I que les farinetes amb civada restrenyen el ventre, i el suc de la llavor convé als qui tenen tos.
  • PLINI assegurava que els pobles germàniques de l’època (segle I) pràcticament subsistien només a base de civada cuita i eren pru valents i forts.
  • PARACELS (segle XVI) recomanava despullar-se i fregar el cos contra les plantes de la civada d’un camp de civada xop; i després posar-se a prendre el sol sota d’un arbre, tot això per tal de curar-se de la sarna. Una alternativa és fregar-se el cos amb un grapat de plantes de civada mullades amb aigua d’alguna font.
  • NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) escrivia que el remei fet amb «oats» fregits amb sal de llorer i aplicats als costats lleva els dolors i punxades i l’aire del cos o del ventre. També la civada amb oli de llorer lleva les picors i la lepra, cura les fístules anals i dissolt els abscessos. La farina de civada bullida amb vinagre i aplicada a la pell hi treu les pigues i barbs ja siguin de la cara o a altres parts del cos.
    • La civada encara es fa servir en rituals esotèrics o de bruixeria per tal d’obtenir prosperitat material.

    PROPIETATS MEDICINALS

    • alimentària
    • antiaterogènica
    • anticolesterolèmica
    • antidiabètica
    • antiespasmòdica
    • antiinflamatòria
    • antioxidant
    • antireumàtica
    • antitumoral
    • cosmètica
    • depurativa
    • diürètica
    • emol·lient
    • estimulant
    • estomacal
    • galactagoga
    • IMAO-B (extracte hidroalcohòlic)
    • immunoestimulant
    • incrementa l’AMPc intracel·lular
    • inhibidora de la fosfodiesterasa-4
    • inhibidora de la tirosinasa
    • laxant
    • mucolítica
    • neurotònica
    • prebiòtica
    • preventiva d’angina de pit
    • preventiva d’avortaments
    • preventiva de càncer de còlon, mama, pulmó (secundari)
    • preventiva d’ictus
    • sedant
    • tònica nerviosa
    • vulnerària

    USOS MEDICINALS

    • abscessos
    • addició als opiacis (FLO verda)
    • afonia
    • alopècia
    • amenaces d’avortament
    • anorèxia
    • ansietat
    • asma
    • bronquitis
    • càlculs urinaris
    • càncer
    • caquèxia
    • ciàtica
    • colesterol total & LDL alt
    • còlics
    • convalescència
    • cops de calor
    • cor descompensat
    • cremades
    • depressió nerviosa
    • dermatitis
    • diabetis tipus 2
    • diarrea
    • dismenorrea (palla)
    • èczemes
    • enteritis
    • enuresis
    • esclerosis muscular
    • esgotament nerviós
    • espasmes
    • faringitis
    • fatiga mental
    • gastritis
    • gota
    • grip
    • herpes zòster
    • hiperlipidèmia
    • hipertensió
    • hipotensió arterial
    • hipotiroïdisme
    • infeccions urinàries (palla)
    • insomni UE
    • laringitis
    • llet escassa
    • malalties de l’estómac
    • malalties de la melsa
    • malalties del fetge
    • malalties dels pulmons
    • memòria que falla (FLO verda)
    • menopausa
    • ment poc alerta (FLO verda)
    • neuràlgia
    • obesitat
    • osteoporosis (palla)
    • Parkinson
    • pell encetada (segonet)
    • pell resseca i esquerdada
    • penellons
    • picades de puça
    • picor pels bolquers
    • pigues
    • poagre
    • regla irregular (palla)
    • restrenyiment
    • retenció de líquids UI UE
    • reuma (PALLA)
    • síndrome metabòlica
    • tabaquisme (FLO verda)
    • tensió arterial descompensada
    • tos
    • tos-ferina
    • urticària UE
    • varicel·la UE

    DOSI

    • Banys generals: 30-60 g farina/banyera (200 L)
    • Extracte hidroalcohòlic: 30-150 gotes/dia
    • Homeopatia 5CH 5-10 glòbuls/dia
    • Tintura: 120 gotes/dia

    USOS ALIMENTARIS

    El 2019 la producció mundial de civada (gra) s’estimava en 23 milions de tones. Rússia i Canadà en produïren 4.4 i 4.2 milions de tones, respectivament. Polònia, Finlàndia i Austràlia, i Regna Unit: 1.2, 1.2, 1.1 i 1.1 milions. Brasil, 0.9 milions de tones. Part de la producció es destina a alimentació del bestiar, sobre to per als cavalls, ja sigui en gra sencer o esclafat. Una altra part per alimentació humana es consumeix en forma de flocs, de farina o de begudes que imiten la llet o fins i tot se’n fa cervesa. La producció mundial representa l’1% de la de tots els cereals, essent el 45% per al blat de moro i el 38% per al blat, el 9% per a l’ordi, el 4% per al sorgo, el 2% per al mill, i l’1% per al sègol i un altre 1% per als altres cereals minoritaris. L’aigua de civada és una beguda refrescant que es prepara amb flocs de civada precuits, llet, canyella, clau i sucre. I també s’hi pot posar pebre de Jamaica, vainilla, nou moscada, gingebre i pela de llima. És una mena d’orxata típica del Carib. Una menja típica alemanya per esmorzar és la barreja de flocs de civada amb llet, sucre i ous que algun anomenen porridge. S’hi poden afegir canyella en pols, vainilla en pols, mel, panses i altres fruites seques i fins i tot trossos de fruita fresca (gerds, maduixes, nabius). La farina de civada es fa servir per fer pastissos, galetes, farinetes, pa, pasta eixuta, creps, tortes, etc. https://www.youtube.com/watch?v=MIdu8mEOed4 Hi ha un preparat per esportistes que és la farina precuita, que només cal dissoldre amb aigua o llet per menjar-la. També hi ha proteïna de civada en pols que es ven sola o combinada amb altres proteïnes per a vegans. També es venen flocs de civada precuits per menjar sols o combinats al müesly, porridge, granola. La farina precuita, sense gluten, purificada o de races sense coberta de segó, la poden menjar els celíacs, amb precaució. De tota manera la civada en general els celíacs no la toleren gaire; i, malgrat, que moltes obres posin que és fàcil de digerir a algunes persones els resulta indigesta. La beguda o llet de civada normalment es ven amb uns quants additius. Potser l’àcid ortofosfòric fa que, com passa a les begudes estimulants amb cola, s’acabi tenint dependència per l’efecte estimulant, però a la vegada no sigui gaire respectuosa amb la bona salut renal. La granola pot fer-se barrejant civada (flocs), fruits secs (anous, ametlles, avellanes, anacards, festucs), panses, llavors (sèsam, llinosa, carabassa, gira-sol), sucre o edulcorant (pasta de dàtils, sacarosa, mel, xarop de pita, sucre de Buda), grassa (oli verge de coco o de llinosa). https://www.pequerecetas.com/receta/granola-casera/ La farina de civada o els flocs precuits s’afegeixen a alguns gelats, pans, llets, mantega, xocolates, olis (de peix, d’oliva), pernil, llard, peix congelat, salses congelades, etc. I es pot preparar un succedani del cafè torrant la civada també. Recepta de penets de civada: https://www.youtube.com/watch?v=F1rymMR7YMc
    Pastís de civada amb cafè: flocs de civada 3 cullerades + llavors de xia 1 culleradeta + beguda vegetal de civada sense sucre 1 tassa + cafè exprès una tasseta + sal (un polsim) + 1 pela de llimona + essència de vainilla 1 culleradeta + canyella 1/2 culleradeta en pols + 1/2 canyella en rama + cacau en pols desengreixat 1/2 culleradeta + plàtan molt madur 1 + iogurt vegetal 3 cullerades. Primer es posen la canyella en rama, la pela de llimona, la civada, la xia, la llet de civada, la sal i ho bullim 3 minuts a foc fort, i anem remenant-ho. Desprès a foc suau seguin 7 minuts més. Ho retirem del foc i traiem la pela de llimona i al rama de canyella. Hi afegim l’essència de vainilla. Preparem el cafè i l’aboquen sobre la llet de civada i ho barregem bé. Ho aboquem en un bol folrat amb film transparent. Un cop refredat ho posem a la nevera, un dia. . Abans de servir-ho a taula hi posem rodanxes de plàtan per sobre, una fina capa de iogurt i la canyella en pols, el cacau en pols (o unes escates de xocolata). De la civada també se n’aprofita el segonet, que es ven en dietètiques i herbolaris, com a laxant, anticancerigen, depuratiu, cosmètic i per abaixar el colesterol. La planta és un bon farratge per al bestiar. Als muls els encanta. La palla seca és un bon jaç també. La palla de civada es fa servir a Rússia per fer banys contra el reuma. Com que la civada és rica a Fòsfor (500 mg/100 g), és un cereal recomanat en l'embaràs i contra l'artritis (al costat de l'ortiga). Com a diürètica, es recomana per depurar la sang (de tòxics químics), al costat de la cua de cavall. Es considera a la civada tònica, emol·lient, calmant, antiespasmòdica, estimulant, antitumoral (abdomen). Convé als que pateixen hipotiroïdisme. També els diabètics, els esportistes d'esports d'hivern, els nens displicents, els adults amb sexualitat inhibida (impotència, esterilitat). A causa del seu contingut a Fòsfor, està indicada per als que es queixen de pèrdua de memòria. Les civades silvestres es fan servir en cataplasmes contra tumors a les paròtides. La civada convé als del grup sanguini B o AB. Està permesa en macrobiòtica i als celíacs (sempre que estigui purificada, sense gluten).

    ALTRES USOS

    • Aliment pel bestiar (3/4 parts de la producció mundial), ja sigui el gra, ja la palla, en especial per als cavalls, la població dels quals ha estat molt delmada per la primera guerra mundial i per la mecanització de les labors agrícoles. També se’ls dona a les gallines, galls dindi, porcs, vedells,
    • Biomassa.
    • Cartró de parets.
    • Coberta del terra per horts.
    • Cobertes de cases.
    • Fibra.
    • Filtres de destil·leries.
    • Furfural (a partir del segonet) per fabricar niló, lubricants, butadiè, adhesius de resina fenòlics, cobertes de cautxú.
    • Matalassos.
    • Paper.
    • Polpa de cel·lulosa.
    • Pols (midó) antial·lèrgica per recobrir per dins guants de làtex i/o condons
    • Repel·lent d’escarbats del cogombres.
    • Xampús i gels de bany. Curiosament el gel de bany amb civada és suau i respecta molt la pell que posa bé, però pot llevar-hi taques que altres sabons normals no poden (a la vegada que espatllen la pell o la superfície que sigui).

    EFECTES FISIOLÒGICS

    El beta-glucà 1-6 (per exemple, del segonet de Civada) és poc soluble. Els beta-glucans són immunoestimulants en sentit ampli. També ajuden a baixar els nivells de colesterol. Als grans o llavors es troben els beta-glucans 1-4, que abaixen el colesterol, però tenen pocs efectes sobre la immunitat. Consumir més de 3 grams de beta-glucans de civada al dia redueix els nivells de colesterol total i de colesterol-LDL a raó de l’1.3-1.8% per cada gram. La reducció major té lloc en persones amb alts nivells de colesterol previs a la prova, mentre que els menors tenen lloc en persones amb nivells normals de colesterol. La fibra de civada no afecte, en canvi, el nivell de colesterol-HDL o de triglicèrids. El consum de beta-glucans de la civada atenua la pujada de glucosa després dels àpats i abaixa el nivell d’insulina. Com més solubles estiguin disponibles els beta-glucans ja sigui per la cocció o per la formació de gelatina aquosa, més eficàcia tenen, almenys en persones amb diabetis del tipus 2. La rhamnosil-iso-wertisina protegeix la planta de les micosi. I la O-metil-apigenina-C- deoxi-he`xosid-O-hexòsid la protegeix dels nematodes com Heterodera, Pratylenchus. L’avenantramida-2c incrementa la producció de NO i inhibeix la proliferació de les cèl·lules de la musculatura llisa dels vasos sanguinis. Les avenanatramides en general són antiinflamatòries, antioxidants i en especial poden fer remetre malalties de la pell com la dermatitis atòpica, dermatitis de contacte, picors, cremades per insolació, erupcions per medicació i altres dermatitis. Les avenantramides atenuen la producció de citokines inflamatòries i de molècules adhesives, reduint l’adhesió dels monòcits a les cèl·lules endotelials. També inhibeixen la proliferació d’algunes línies cel·lulars de càncer de còlon sense afectar a les cèl·lules sanes de la mucosa. I augmenten la capacitat antioxidant de les cèl·lules sanes i tenen efecte antihistamínic. Els flavonoides de la civada poden protegir la pell dels raigs ultraviolats A. A la pell l’efecte antiinflamatori de la civada es palesa per una inhibició de la fosfolipasa A2 i per una inhibició del NF-kappaB i de la producció de IL-8. L’efecte contra la picor es palesa per una inhibició de la inflamació neurogènica, i una baixada de la producció de neuropèptids per part de les fibres C. L’efecte antioxidant es palesa per la inhibició de la LOX i de la beta-oxidació dels àcids grassos, per la quelació de ions metàl·lics i per neutralitzar els radicals lliures a través de la donació d’àtoms d’Hidrogen per part dels fenols (carronyaires de radicals lliures). I l’efecte antifúngic es constata per la presència del gen Pc-2 que li confereix resistència a Puccinia coronate entre altres fongs.


    Per llegir més sobre la civada, descarrega't el document