Glabres o amb setes. Capítol central de 15- 25 mm de diàmetre, amb flors bisexuades. Capítol hemisfèric durant la floració i globós al fructificar. Peduncles de fins a 45 cm. Capítols laterals a vegades només amb flors femenines menors. Involucre amb 2-3 rengles de bràctees de 7-8 mm , amplament lanceolades, amb pèls adpresos a ambdues cares. Bractèoles linear-lanceolades o linear- espatulades, agudes, amb pèls adpresos a la zona ampla, amb setes als marges. Involucels de 2.5-4.5 mm. Tub amb costelles hirsutes. Corona de 0.5 mm, amb 4 dents membranàcies, triangulars, una mica denticulades, hirsutes, tenyides de porpra o villeta. Calze amb 4-.5 arestes de 1-2 mm, escàbrides, porpra. Corol·la de 6-9 mm de color blau- violeta, rarament rosada o blanca. Amb pèls adpresos a la cara de fora. Tub de 4-6 mm, pilós a l’interior. Lòbuls de 1.5-3 mm, ovals-oblongs, obtusos. Anteres de 1.7-2.2 mm, rosades. Aqueni glabre o amb pèls adpresos molt dispersos. MALURES: erugues d’Euphydryas aurinia.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en prats humits, jonqueres de de terra baixa a l’estatge subalpí. A la península hispànica es fa als Pirineus i Serralada Cantàbrica i al quadrant NE. Al món es fa principalment a Europa. També a l’Àsia occidental, i illes atlàntiques.

ESOTERISME

La rel té més virtut si és collida la Nit de Sant Joan. Si la collim sense cap eina, mossegant-la directament, aleshores té un efecte antidemoníac. Duta com amulet penjada del coll protegeix contra l’enaiguament. Penjada dins l’estable protegeix el bestiar de la bruixeria.

HISTÒRIA

NICHOLAS CULPEPER escrivia (segle XVII) que el vi on s’hagi bullit la rel és molt bo contra les passes amb febre, i contra el verí de les bestioles que ens hagin mossegat. També és bo contra les masegades per cops o caigudes. Per fora, les fulles o al rel treuen els morats. La decocció a la que s’hagi afegit mel de roses és molt bona contra l’amigdalitis, glopejada. També, presa, ajuda a fer venir la regla i en minva els dolors. La pols de la rel lleva els cucs dels budells. L’hidrolat va bé per guarir les ferides verdes. Les llavors, per fora, curen nafres, picors, butllofes, pigues, herpes i diverses imperfeccions de la pell, ens especial, si s’hi afegeix a l’aigua una mica de sulfat de Coure.

PROPIETATS MEDICINALS

  • anticonvulsiva
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • depurativa
  • diürètica
  • emmenagoga
  • emol·lient
  • estomacal
  • febrífuga
  • hepàtica
  • inhibidora de l’alfa-amilasa
  • mucolítica
  • sudorífica
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • amenorrea
  • amigdalitis bacteriana
  • anorèxia (enaiguament per un disgust reprimit)
  • asma
  • bronquitis
  • Candida albicans OE
  • conjuntivitis (hidrolat)
  • contusions REL
  • cucs intestinals REL
  • depressió nerviosa
  • dermatitis (homeopatia)
  • diarrea
  • dismenorrea
  • èczemes
  • febre
  • ferides
  • herpes
  • gonorrea
  • mal de coll
  • masegades
  • mossegades
  • nafres que supuren (pesta bubònica)
  • pigues
  • Pseudomonas aeruginosa OE
  • sarna
  • Staphylococcus aureus OE
  • taques a la pell
  • tos
  • Trichophyton mentagrophytes OE
  • tumors a la gola

ALTRES USOS

Els brots tendres es poden menjar en amanida. De les fulles se’n pot extreure un tint de color verd. Banyant les peüngles dels cavalls amb la decocció de la rel se’ls alleugen les ferides dels claus de les ferradures.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document