Vaccinium myrtillus L. Normalment fa una mata que no passa de 60 cm d’alçàcria, amb algunes tiges ajagudes, radicants, amb 4 voaravius sobresurtints (almenys a les tiges joves), amb escorça grisa (a les tiges velles), verda (a les tiges joves), o marró (a les tiges ni joves ni velles). Fulles de fins 22 x 15 mm, més o mnsy coriàcies, caduques, planes, el·líptiques agudes, finament asserrades, amb cada dent provista d’un pèl glandulífer (quan les fulles són joves). Nervis secundaris poc marcats. Pecíol de fins a 1 mm. Raïms axil·lars amb 1 (2) flor. Pedicels de fisn a 5 mm, reftrorsos. Calze d’uns 2 mm, campanulat, sense lòbuls. Corol·la de 4-6 mm, en forma d’olleta globosa, caduca. Estams 10, inclsoos, a,b anteres apendiculades. Estil exert. Fruit en baia de 6-10 mm, d’un blau fosc, dolç, una mica àcid, de sabor similar al de le sprunes. Llavors de 1.5 mm.



NOMS POPULARS

  • Alemany: Heidelbeere/ Bickbeere / Blaubeere / Blaubeeren / Heidelbeeren / Heilelbeere / Moosbeere / Mostbeere / Schwarzbeere / Staudelbeere / Waldbeere / Wildbeere / Wilde heidelbeere / Zeckbeere
  • Anglès: Bilberry/ Bilberries / Billberry / Blaeberry/ Dwarf bilberry / Huckleberries / Huckleberry / Hurtleberry / Low billberry / Myrtle blueberry / Myrtle whortleberry / Whortle-berry / Wortleberry
  • Àrab: عنب الأحراش / أويسة / قمام أس
  • Aragonès:abayón, anayonera, anayón, arándano, boixerina, borrachín, murtilo, nabisera, olibetas, olibetas de puerto, ugueta, ugueta de pastor, uguetes, zorro, corniera, murtilo.
  • Bable: agrandanielles, andrín, arandanal, arandanales, arandaneira, arandanera, arandaneres, arando, arándano, arándanos, arándanu, bergüétanos, ráspanu. Basc/Euskera: Portugal-giñarra, aabale, aabi, abi, abia, afi, ahabi, ahabia, alza, amabia, anabia, anavia, arabi, arandeira, araño, avis, azari-mahats, azari-mats, azarimatz, berro- mahats, gabi, ganabia, gardincha, obi, oketa.
  • Castellà: Arándano, abayonera, alzalombro, amelétano, anabias, anavia, anavio, arandanera, arandano, arandaño, arandaños, arandeira, arandilla, arando, argoma, arráspano, arráspanu, arándano, arándanos, caramina, caramiña, corniera, escándano, manzanilleta, melétano, meruéndano, meruéndanu, mirtillo, mirtilo, mirtilos, miruéndano, murtilo, navia, obi, olivetas de puerto, raspanera, raspaneta, raspanicera, raspaniza, raspanorio, raspona, rasponera, ráspano, ráspano negro, ráspanu, uva de perro, uva de zorro, uva do monte.
  • Català: anajó, anajús, avajonera, avajó, mirtil, nabinera, nabissera, nabius, nabiuera, nabís, nadiu, nadius, naiet, naionera, naió, nazuera, nibix, nibixera, raïm de pastor, raïms de pastor.
  • Eslovè: Borovnic/ Črnica / Navadna borovnica
  • Estonià: Harilik mustikas
  • Farsi/Persa:بلوبری اروپايی
  • Finlandès: Mustikka
  • Francès: Myrtille/ Airelles/ Myrtillier Gaèlic: Fraochán
  • Gallec: arande, arandea, arandeira, arandes, arando, arandos, arándonos, camarinha, camarinheira, erva-escovinha, herba da fame, herba dos arandanos, herba dos arandos, mirtilo, uva do monte, uva-do-monte.
  • Grec: Μύρτιλο/ Βακκίνια
  • Holandès: Blauwe bosbes Hongarès: Fekete áfonya
  • Japonès: ビルベリー
  • Norueg: Blåbær
  • Polonès: Borówka czarna/ Borówka czernica / Czarna jagoda / Czernica
  • Portuguès: airella, arande, arandea, arandeira, arando, camarinha, camarinheira, erva- escovinha, herba da fame, herba dos arandos, mirtilo, mirtílio, uva de monte, uva do monte, uva-do-monte.
  • Rus: Черника/ Черника обыкновенная
  • Turc: Yaban mersini/Coban üzümü / Yaylaliforu
  • Txec: Brusnice borůvka/ Borůvka
  • Xinès: 歐洲越橘 / 黑果越桔

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa a l’estage subalpí, sobre sòls àcids, al sotabosc dels boscos de pi negre (Pinus uncinata) o d’avets (Abies alba) barrejts amb algun faig (Fagus sylvatica) i alguna servera (Sorbus aucuparia); o a les landes alpines fins a 2700 m s.n.m. amb neret (Rhododendron ferugienum), ginebró (Juniperus nana), bàlec (Cytisus oromediteraneus), empetri (Empetrum nigrum), Rosa alpina i groseller (Ribes petraeum). A l’hivern queda sota la neu.

MALALTIES: http://biblioteca.inia.cl/medios/biblioteca/boletines/NR39099.pdf A les mates silvestres d’alta muntanya s’hi pot veure alguna deformació vermella deguda a Exobasidium splendidum.

VETERINÀRIA

Els nabius alimenten ossos, gaLls fers, llebres, ratolins de muntanya, perdius i (les fulles) vaques. Els nabius poden corregi diarrees al bestiar.

HISTÒRIA

TEOFRAST D’ÈRESOS (segles II-IV a-C.) descriu la planta, com que es fa al mont Ida, a la zona de Karataş (Turquia, a uns 1700 m snm). El vi de nabius era un reputat afrodisíac en temps romans clàssics, segons escrigué OVIDI (segle I a.C.) a «Ars amandi». El mateix vi a l’Edat Mitjana era emprat durant els aquelarres. Però no està clar, en ambdós casos, si es tractava de la planta de nabiu o d’una altra. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el nabiu («Bilberries, Whorts, Whortle-berries») és una planta regida per Júpiter. Per a ell, la confitura o els mateixos nabius serveixen per curar les úlceres als pulmons i calmar la tos i la febre, i refrescar la calor a l’estómac o al fetge, i evitar nàusees i vòmits. El segle XVIII, segons ASSO, el pigment dels fruits s’emprava per a fer els color blau a les pintures. Els pilots de la Luftwaffe nazis i els de la Royal Air Force anglesos menjaven nabius i mantega per millorar la visió nocturna. Actualment es venen els fruits deshidratats, o congelats, o tendres, i el suc de nabius embotellat; i, als herbolaris, també les fulles (asecades). La producció mundial de nabius s’estima en unes 700 Tm. Els Estats Units (255 Tm), Canadà (165 Tm) i Perú (95 Tm) en són els principals productors. En segon lloc estarien Espanya (43 Tm) i Mèxic (40 Tm).

PREPARATS

  • Decocció de fulles (4 cullerades) en 2L i bullir fins a reducció a la meitat. Prendre’n 3/4 L al llarg del dia [MARIA TREBEN].
  • Diavit©: extracte de Vaccinium myrtillus + Hippophae rhamnoides: per a nefrotpatia diabètica
  • Extracte hidroalcohòlic antidiabètic: Achillea millefolium + Centaurium umbellatum + Cichorium intybus REL +Juniperus communis FRU + Morus nigra FUL + Phaseolus vulgaris TAB+ Taraxacum officinale REL+ Urtica dioica + Vaccinium myrtillus FUL+ Valeriana officinalis REL.
  • Mirgeal ©: àcid algínic + àcid glicirretìnic + extracte de nabius: contra pirosis o reflux esofàgic no erosiu.
  • Oli de llavors: Cosnètic contra psoriasis.
  • Suc (Biotta©): suc de nabius + infusió de Melissa + concentrat d’Agave.
  • Tisana contra els efectes secundaris de l’adriamicina (=doxorubicina): Aloe arborescens + Annona muricata + Morinda citrifolia + Beta rubra + Scutellaria baikalensis + Vaccinium myrtillus.
  • Tisana antidiabètica sèrbia: Vaccinium myrtillus FUL + Potentilla erecta REL + Geum urbanum FUL + Phaseolus vulgaris TAB
  • Vi: es pot obtenir per fermentació del suc amb Torulaspora delbrueckii, Schizosaccharomyces pombem, Saccharomyces cerevisae.

TOXICITAT

Recomanen no prendre més de tres setmanes seguides la tisana de les fulles. Un abús dels nabius tendres podria desencadenar nàusees i gastritis — sobre tot si es té hiperacidesa gàtrica—, mareig a l’incorporar-se per la pressió massa baixa, mal de cap, o producció de càlculs d’oxalats. Els nabius secs poden tenir traces d’insecticides, tal com els venen. El suc, millor que sigui concentrat, sense diluir, i ecològic. El contacte a algunes persones amb la planta tendra o seca els pot produir dermatitis o urticària. El licor de nabius intoxica per l’alcohol que conté. I prova de que els nabius poden ser pro- oxidants és que pres el suc abans d’un exercici fort fa que es tingui més cruixment després.

EFECTES FISIOLÒGICS

Les antocianines, que es concentren a la pell dels nabius, a més de ser antioxidants, estabilitzen l’ADN, modifiquen l’expressió desl gens als adipòcits, milloren la secreció d’insulina i la sensibilitat a la insulina, i tenen efecte anti-apoptòtic, antiinflamatori i antibacterià. L’efecte anticanerígen es palesa a més de per la propietat antioxidant, per l’acció anti-angiogència i antiinflamat`roia. Però a l’efecte p`reventiu, cal afegir-hi un efecte pro-oxidant que es desencadena quan les condicions metabóliques d’un teixit són de molta activita lligada al càncer. A 1 mg/mL l’extracte de nabius atura el cicle cel·lular a G2/M i inhibeix la formació de microtúbuls a les cèl·lules de càncer de mama MCF7. Aquesta dosi equival a 150g/dia de nabius frescos madurs. La cianidina-3-O-glucòsid abaixa l’activitat de la proteïna de transferència de l’èster de colesterol CEPT als hepatòcits HepG2. L’extracte de nabius amb 100 microM d’antocianines protegeix contra la fotooxidació del disretinoid de piridini A2E, un pigment autofluorescent que fa facilita un efecte detersiu de la membrana cel·lular i una lesió per la llum a les cèllules de la retina. Les antocinaines a 1 mg/mL modulen esl enzims de defensa contra l’estrès oxidatiu: heme-oxigenasa i glutatuió-S-transferasa-pi. Els antocianòsids dels nabius incrementen a la retina els nivells de lactat-deshidrogenasa, alfa-hidroxibutirat- deshidrogenasa, 6-fosfo-gluconat-deshidrogenasa, alfa-glicerofosfat-isomerasa; i mantenen els nivells de fosfoglucosa-deshidrogenasa, glucosa-6-fosfat-deshidrogenasa, glucosa-6-fosfatasa; i fan minvar els nivells de 5-nucleotidasa, i de fosfo-glucomutasa- NAD-retinol-oxidasa. Els nabius ajuden les neurones a comunicar-se millor i a produir més dopamina, milloren la memporia i el transport al cervell de la T3. L’extracte de nabius a 0.3-30 micrograms/mL inhibeix la formació de túbuls i la migració i proliferacióde cèl·lules endotelials de la vena umbilical estimulada pel factor de creixement VEGF-A. També inhibeix les fosforilacions que aquest factor de creisemr testmula com ara ERK1/2, Akt, però no la de la fosfolipasa Cy. La injecció intravítria de l’extracte inhibeix la neoformació vascular de metxes en retinopatia induïda per Oxigen. L’anticoanidina El 3,5,7-trihidroxi-2-(3,4-dihidroxi-fenil)-1-benzopirili clorur té un efecte mol bo contra l’úclera d’estómac. L’efecta antioidant dels nabius a l’ull es manifesta per una protecció dels nivells de GSH, vitamina C, SOD, Gpx, Cu/ZnSOD, MnSOD, GpxARNm, ORAC (Oxigen radical absorbance capacity). Els nabius combinen bé amb la doxociclina i la hidrocortisona ja que fan que es formin més roestes d’esplenòcits a la melsa. Els nabius protegeixen les neurones de l’hipcamp alfa-CaMKII-positives en diabètics. Les antocianines del nabiu indueixen la fosforilació de l’ AMPK i de FOXO3a; i inhibeixen la fosforilació del mTOR,. Això indica uqe indueixen l’autofàgia, la qual cosa promou la resistència a l’estrès oxidatiu i l’efecte de barrera a l’epiteli intestinal (en rates velles). La combinació (14 mg de fenols per g) de Calendula officinalis + Ribes nigrum + nabius incrementa la força de l’avant-braç, prolonga la capacitat de nedar, redueix els lactats, amoni i urea i CK i incrementa glucogen i glucosa a fetge i musculatura. O sigui, retarda el cansament durant l’activitat física.

ALTRES ESPÈCIES

VACCINIUM ULIGINOSUM: Mata baixa atapeïda (10-30 cm), de fulles planes caduques, també el·líptiques (1-2.5 cm) però mats, fosques, blavoses, obtuses, emarginades, glauques per sota, amb branquillons arrodonits, grisos; flors en petits grups al cim de rames velles. Els fruits són similars als nabius de l’espècie anterior. Es fa als matollars alpins fins a 2800 m snm. No és tan abundant com l’espècie anterior.

VACCINIUM VITIS-IDAEA:És molt rar als Pirineus. Es fa als matollars i prats subalpins sobre sòl silícic (2000-2800 m snm). Fa els fruits vermells (6 mm), les tiges peludetes, i les fulles persistents (peludetes), revolutes als marges, gruixudetes, blanquinoses per sota. Les fulles són persistents i amb marges recargolats cap el centre de la fulla per sota. Tiges una mica pubescents; corol·la acampanada dividida fins a 1/3. Anteres sense corns. Es podria trobar a les següents zones: Arreau – Canigó – Cerdanya francesa– Couserans –Gavarnie –Montartro – Puymorèn – Super-Espot. És més típic de muntanyes més nòrdiques.

Vaccinium macrocarpon : és un nabiu vermell canadenc que darrerament es comercialitza molt com a antioxidant de fetge, ronyons i cor, ja sigui deshidratat, ja sigui en forma de suc. Hom el recomana per tractar angina de pit, anorèxia, febre, estomatitis, cistitis, hepatitis, diarrees, cansament, gota, nefritis, reuma, enuresis, aterosclerosis, pulmonia, meningitis, otitis.

També es comercialitza un altre nabiu blau, el Vaccinium corymbosum, provinent d’Amèrica. És astringent i pectoral.

ETIMOLOGIA

«Vaccinium» ve de baia petita, però ja era el nom de la fruita per als romans clàssics; i «myrtillus» de murtra, per la similitud entre els nabius i els murtrons. Mirtil, en la mitologia clàssica, també era el nom d’un mosso de quadra, fill d’Hermes. Ell manipulà el carro del seu amo (Ènomaus, fill d’Ares) i rei de Pisa. Va posar enlloc de passadors, cera. I ho va fer perquè sucumbí al suborn del competidor de la cursa (Pèlope, que també havia estat amant de Posseidó), en connivència amb la mateixa princesa (Hipodamia) amb qui es volia casar si guanyava la cursa. Abans, dotze pretendents de la princesa havien fracassat en la cursa i van ser castigats amb una mort cruel a punta de llança. El vehicle reial s’acabà de partir a mitja carrera, el rei morí, i l’ajudant (Mirtil), sabent el que passaria, es va poder salvar de l’accident saltant del carro a temps. Després dels funerals del rei, Mirtil exigí la compensació promesa, però la princesa, enfadada perquè l’àuriga abans havia refusat tenir sexe amb ella, el va fer matar per Pèlope, amb qui es va casar; i varen viure tranquils sense el testimoni molest de Mirtil. Però el cos de Mirtil, que havien llençat al mar, va retornar al cap d’un temps a la platja. Amb tot, son pare, el déu Hermes, no va pas aconseguir retonar-li la vida. Però el va poder convertir en la planta que es coneix avui en dia com a mirtil.


Per llegir-ne més, descarrega't el document