Dents superiors del calze de 5-8 1-2 mm, estretament triangulars, planes; les laterals de 5-9 × 1-1.5 mm, de la mida de les superiors; dent inferior de 7-11 × 1.5-3 mm, lanceolada, una mica còncava, essent la dent més llarga. Corol·la papilionàcia, amb un taca negrosa a la quilla, de la mida del calze, de color blau fosc o quasi blanc. Estendard de 11-18 × 4-5.5 mm, el·líptic, emarginat a l’àpex; ungla de 4-6.5 mm; ales de 10-18 × 1.7-2 mm, agudes a l’àpex,, amb ungla de 4-6.5; quilla de 8.5-14 × 1.3-2.5 mm, amb ungla de 4.5-7 mm. Tots els estams de la mateixa longitud i tub estaminal molt desenvolupat; anteres de 0.2-0.4 mm. Ovari densament cerós. Fruit de fins a uns 2 cm (13-19 mm), estretit vora el cim, amb pèls rígids, acabat en un bec arquejat ample, aplanat doble llarg que la resta del llegum (cos de 4-4.5 × 2.5-3 mm), amb una sola llavor. Cos del fruit densament cerós, setós, amb una corona d’espícules de 0.5-1 0.5 mm, generalment porpres a la punta, i 2 espícules de 2-4 × 0.2-0.5 mm, blanques, arquejades, corniformes, al cim del ventre, i nombroses glàndules assegudes, negroses, per tota la superfície del cos del fruit madur. Bec del fruit de 9-16 × 1.5-2.5 mm, ensiforme, en forma d’espasa curta, aplanat o una mica corbat, escabrid. Llavors de 2.5-3 × 4-5 mm.



NOMS POPULARS

  • Català: cabruja, cabrulla, cabrulles, cabruna, calabruixa, calabrulla, calabruna, calabrunyes, calambruna, calambrunes, camabruixa, camabruna, gira-sol de marge, gira-sol, herba bruna, herba cabrera, herba cabruna, herba pudent, herba pudenta, pedrenca, rebenta, ruda cabrera, ruda cabrissa, ruda cabruna, trèvol de rebenta.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Viu en terres remenades argiloses, assolellades, seques, fins uns 1300 m snm (fins a 2000 a les Canàries). A la península falta a Galícia, Astúries i el Sud de Portugal. És planta típica de la conca mediterrània que arriba a les Canàries, on és molt coneguda i menys pudent que a la península.

ESOTERISME

Amulet contra al mal d’ull: ruda cabruna dins una bossa vermella amb 3 grans grossos de sal, tres grans de blat, una boleta de vidre i la figureta de la Marededéu.

VARIETATS

Se’n reconeixen almenys dues varietats a part la típica: albomarginata (de Lanzarote, i naturalitzada a Austràlia), crassiuscula (del cim del Teide).

HISTÒRIA

HERÒDOT D’HELICARNÀS (segle V a.C:) la coneixia coma «triphyllon». DIOCÒRIDES (segle I) la coneixia com a «trifolium asphaltites». DIOSCÒRIDES (segle I) escrigué que l’aigua de bullir les llavors i les fulles van bé per mitigar les punxades dels costats degudes a inflamació del fetge o de la melsa; també contra retenció d’orina, epilèpsia, hidropesia incipient i malalties de la matriu. És planta que va venir la regla (emmenagoga). De la rel se’n prenen 3 dracmes (10.5 grams) i de fulles 4 (14 grams). L’aigua de bullir les fulles beguda amb mel millora l’estat dels que han sigut mossegats per una serp verinosa. Una compresa de l’aigua de bullir tota la planta alleuja també el dolor de la picada de serps. L’aigua d’una compresa no es pot aprofitar per alleujar una mossegada diferent ja que ha absorbit el verí i aleshores el verí tornaria a passar a la sang. Contra les febres intermitents prendre l’aigua de 3-4 fulles.

PROPIETATS MEDICINALS

  • alimentària/comestible (bestiar:vaques, ovelles, conills, cabres, cavalls, mules, ases PLA/FLO persones) —però la llet (i la carn) fa mala olor degut a la planta —.
  • antibacteriana
  • anticancerosa
  • anticlastogènica
  • antidiabètica
  • antídot de verí de serp REL
  • antihemorràgica FUL
  • antioxidant
  • antitumoral
  • antivírica
  • depurativa
  • diürètica
  • emmenagoga/abortiva
  • hepatoprotectora
  • hipoglucemiant
  • resolutiva
  • sedant
  • tònic
  • vulnerària

FLORS DE BACH

Falta d'amor patern, buit interior, tristesa, enyorança, infern dels nens orfes i abandonats.

VETERINÀRIA

  • Cabres: purgant i per expulsar més de pressa les aigües del part
  • Gallines: paràsits i/o pesta- tisana UI
  • Ovelles que no rumien: tisana
  • El bestiar n’ha de menjar poc ja que un excés els fa pixar sang, excepte si es tracta de les plantes de les illes Canàries, que semblen menys tòxiques.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els pterocarpans eribraedina C i buitucarpina A no es comporten com a clastogènics envers les limfòcits. Ans al contrari, es comporten com anticlastogènics front a la bleomicina C o a la mitomicina C, per exemple. I actuen inhibint les cèl·lules LoVo i HT29 d’adenocarcinoma de còlon però per via no depèn de l’aturada del cicle cel·lular pel que fa a la eribradeïna. La bitucarpina sí que atura el cicle en G0/G1. L’eribradeïna C afecta molt la topoisomerasa II. La bitucarpina A és més lenta però això li dona avantatge per atacar les primeres metàstasi.


Per llegir els principis actius i altres informacions, descarrega't el document