NOMS POPULARS

  • Català: Canya de Sant Joan/ Canya
  • Castellà: caña común, caña de Castilla, cañabrava, cañavera, bardiza, cana, carda, caña, caña común, caña gigante, caña grande de huertas, caña licera, caña macho, caña silvestre, caña vera, caña vulgar, cañavera, cañas, cañavana, cañaveira, cañavera, cañifecha, cañizo, caña naveira, guisopo (FLO), lata, licera.
  • Portuguès: Cana-do-reino/Cana / Cana-comum / Cana-de-roca / Cana-vieira / Canamilha / Canas / Caninha / Cano-do-reino
  • Euskera: garritz, cana
  • Francès: Canne de provence/Cannevelle / Grand roseau / Quenouille / Roseau à quenouilles / Roseau canne / Roseau de fréjus / Roseau des jardins
  • Anglès: Giant cane/Arundo / Cane / Carrizo / Colorado river reed / Giant reed / Giant river reed / Great reed / Reed / Spanish cane / Spaanse-riet / Wild cane
  • Alemany: Pfahlrohr/ Riesen-pfahlrohr/ Breitblättriges pfahlrohr / Pfeilschilf / Riesenschilf / Spanischer rohr
  • Danès: Pælerør/ Kæmperør
  • Japonès:ダンチク/ だんちく
  • Norueg: Kjemperør/Arundo
  • Persa-Farsi:قمیش
  • Polonès: Lasecznica trzcinowata/Trzcina laskowa
  • Rus: Ару́ндо тростнико́вый/ Арундо донака / Тростни́к гига́нтский
  • Suec: Italienskt rör
  • Turc: Kargı/ Akdenizsazı
  • Xinès: 蘆荻 / 芦竹

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta que ajuda a fixar els talussos i les ribes dels rius, cultivada vora els horts. Necessita un mínim de saó, però prefereix no estar inundada. És de terra baixa i muntanya mitjana fins a 1000 m snm.

PROPIETATS MEDICINALS

  • algicida
  • antihelmíntica
  • depurativa
  • diürètica
  • estimulant
  • galactòfuga
  • hemostàtica UE
  • hipotensora
  • sudorífica
  • vulnerària

USOS MEDICINALS

  • bronquitis
  • cabell debilitat (cendra Rel + vinagre UE)
  • càncer REL
  • candidiasis
  • capsa (cendra REL + vinagre)
  • carn-esqueixats REL
  • catarro (xarop)
  • còlic nefrític
  • contusions
  • diarrea
  • dislocacions REL
  • dolor a la ronyonada REL
  • erisipela FUL
  • estelles clavades REL
  • ferides (disc intern del nus) UE
  • hipertensió FLO
  • icterícia
  • infeccions d’orina
  • leucèmia REL (p.p. lectina)
  • nematodes (Haemonchos contortus)
  • Prymnesium parvum (alga)
  • punxes clavades REL
  • refredat (xarop amb sucre dins la canya)
  • reuma REL
  • sífilis REL
  • tos
  • traumatismes REL
  • tripanosomiasis
  • úlcera d’estómac

HISTÒRIA

Sembla que va venir de la Xina i del Sud-Est asiàtic, en temps remots. Allí ha de granar, però aquí tots els peus són masculins i no arriben a fer llavor. DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que un cataplasma fet amb les fulles trinxades d’aquesta canya, que aleshores s’anomenada dónax o canya de Xipre, va bé contra l’erisipela i altres inflamacions. Un cataplasma fet amb la rel fa sortir les punxes clavades, i barrejant-hi vinagre desinflama les luxacions i també el mal als ronyons. Per a GALÈ (segle II) és planta calenta i seca en segon grau. NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recomanava aplicar la rel on s’hagin clavat estelles o on hi hagi una torçada o carn-esqueixat. I les cendres de la rel amb vinagre lleven la caspa i fortifiquen el cabell.

VETERINÀRIA

Borm (Burkholderia mallei) als èquids, ovelles, cabres, gossos, gats i persones. Pot ser tractament complementari a la sulfodiazina.

ALTRES USOS

Llengüetes de nombrosos instruments musicals de vent són fetes amb la canya. Amb les fulles més tendres es fa una mena de xiulet per divertir-se els nens. Les canyes s’han emprat per fixar articulacions malmeses i per a fabricar estris i petites armes. És una espècie invasora i a la vegada fornidora de gran quantitat de biomassa (50 Tm/Ha/any). D’aquesta biomassa també se’n pot fabricar (bio-)etanol, amb l’ajuda d’Escherichia coli. L’ús principal a pagès és, un cop pelades, fer-les servir com a tutors per a les plantes de l’hort (mongeteres, tomaqueres). Un pronòstic d’hivern amb gelades és veure pel setembre moltes canyes ben florides. Un canyar sempre és força dens i pot albergar nius d’ocells (i insectes i paparres) que hi cerquin on refugiar-se.

POSSIBLE TOXICITAT

El borrissol de les flors hom creu que produeix sordesa si s’endinya a l’oïda. Una estella de canya clavada sol produir infeccions i la seva ferida és difícil de curar si no s’extreu a temps. Es pot llevar amb ajuda d’una agulla de llana (esterilitzada al foc) o aplicant suc de falguera. Les fulles molt tendres, menjades, poden procurar una mena de depressió nerviosa. Als pela-canyes se’ls pot irritar la pell, ja sigui per les partícules de pols acumulada a les beines de les fulles, ja sigui per la presència d’algun fong com Nigrospora oryzae, Roussoella arundinacea o Talaromyces borbonicus. Per això és bo anar vestit i ben tapat de cames i braços, i amb les mans cobertes amb guants, quan s’hagin de manipular canyes.

PREPARATS

  • Decocció de 30 g/L durant 15 minuts. Beure’n 3 tasses al dia com a diürètica.
  • Vinagre de les cendres de la rel. Ric en Silici ajuda a fer créixer el cabell i a desinflamar els carn-esqueixats.
  • Xarop omplint el buit intern d’un entrenús amb sucre candi. El líquid que en resulta es va bevent contra la tos o el refredat.

EFECTES FISIOLÒGICS

La bufotenina paralitza la musculatura com ho faria el curare. Els alcaloides de les flors de la canya, en general, tenen un efecte paralitzant de la musculatura esquelètica a través dels receptors muscarínics i contra l’acetil-colina. També ajuden a alliberar histamina i estimulen la matriu.


Per llegir més sobre les canyes, descarrega't el document