HÀBITAT

Es cria a marges herbosos de camps abandonats, parcialment inundables durant les pluges de primavera, en terrenys més aviat plans i poc compactes, entre sorrencs i llimosos de 0 a 1.400 m snm. Prefereix sòls una mica àcids, amb saó o humits, una mica càlids. Pot tolerar una mica de salinitat. Pot florir d'abril a setembre. Anual o teròfita cosmopolita. Es troba a països mediterranis, des de Portugal fins a Turquia, Iraq, Afganistan, l’Índia i Egipte. Abunda (cultivada i subespontània) a l’ Argentina, Xile, Bulgària i altres països de climes temperats com Austràlia, Estats Units, Marroc, etc.



HISTÒRIA

Es ve emprant des del neolític (Granada, Penedès, Shanidar), especialment com a digestiva i antiinflamatòria. Els sumeris l'empraven en tisana, amb ruda, contra mal de panxa i, externament, en preparats antiinflamatoris. Els antics egipcis la recomanaven contra les febres intermitents. Alguns preparaven un ungüent amb el qual untaven tot el cos de l'afectat. Després, al suar al llit, la febre remetia. CULPEPER (segle XVII) la recomanava per als dolors de costat (melsa, fetge). En bany general, assegurava que reblania les tibantors i donava lleugeresa al cos. La recomanava contra el mal de panxa i els còlics nefrítics. El posset de Camamilla deia que donava la calor suficient per treure el refredat, alleujar dolors diversos (fins i tot el de la regla). El posset és una beguda calenta feta amb llet, canyella, nou moscada, vi, cervesa i rovell d'ou. NICHOLAS CULPEPER recomanava també el xarop amb vi blanc contra la icterícia i la hidropesia. I el xampú per aclarir el cabell i el cervell. ANDRÉS DE LAGUNA (SEGLE XVI) considerava a la Camamilla calenta i seca en grau segon. Reconeixia que no hi ha com l'oli preparat amb la Camamilla per mitigar dolors i estovar inflors. Tots els clàssics europeus i d'orient mitjà que han escrit sobre plantes medicinals coneixien i han descrit virtuts i usos de la Camamilla. L'oli essencial blavós es coneixia almenys des del segle XV (SALADIN VON ASCULUM, 1488 / HIERONIMUS BRUNSCHWIG, 1500). PIESSE va descriure per primera vegada el camazulè el 1863. Les farmacopees modernes, almenys des de 1882 (Alemanya), tenen molt en compte a la Camamilla com a planta medicinal. La teoria de la signatura dels antics egipcis aparellava a la flor de Camamilla amb el sol, evidentment per l'aspecte de la inflorescència, amb lígules blanques com els raigs de sol i centre daurat com l'astre diví. Els caps en forma d'estrella o astre tenen a veure amb la ment. La flor de Camamilla tendra, sense assecar, té efecte psicodèlic suau però cert. És clar que els botons florals miren cap amunt i, per tant, les flors contrarestaran l'excitació, però també algunes flors o algunes lígules estan inclinades cap avall, el que indica que les flors també podran contrarestar la depressió, encara que en general domini l'efecte sedant. Les fulles finament dividides (en contorn allargat) donen idea que la planta pot emprar-se contra afeccions genitals o hepàtiques i que pot millorar la circulació almenys en vasos sanguinis menors. El blanc de les lígules de les flors perifèriques s'associa a l'element metall i al pulmó, el que dona idea de que la flor servirà per tractar refredats. Els caps cònics buits donen idea que la flor pot pal·liar la inflor o edema cerebral. Com la planta viu en terrenys de vegades inundats però també en terrenys secs, podrà servir tant contra els refredats amb mucositats, com contra asma seca. El color daurat de les flors centrals tubuloses dóna idea que la planta de resoldre afeccions de la pell o de teixit conjuntiu, així com de l'estómac i de la melsa, per associar-se aquest color a l'element terra. L'olor aromàtic agradable dóna idea que la flor serà molt digestiva. Per l'absència de pèls (excepte els glandulars microscòpics) es dedueix que serà una planta una mica laxant, i una mica anticoagulant. La Camamilla és la planta que més es pren i la més coneguda entre els usuaris de plantes medicinals ocasionals, deixant a part el tabac, el cafè, i les plantes psicotròpiques.

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

És una mata herbàcia anual de fins a mig metre d'alçada. De vegades arriba als 80 cm. Les arrels en forma de fus penetren força planes dins de terra. La tija és erecta, de secció arrodonida però amb algun canal, amb medul·la esponjosa central, molt ramificada a la base i als cims. Tota la planta és glabra o gairebé. Les fulles són alternes, de contorn oblong, dividides en lacínies (0.5 mm d'ample) bipinnades (a la zona apical) o tri- pinnades (a la zona basal), gairebé filiformes, acabades en punta fina. Inflorescències en raïm de capítols de (1) 1.5-2 (3) cm en extensió, que tenen el botó (cònic, molt bombat, o només hemisfèric en els capítols molt joves) d'un groc daurat intens, i les lígules (11- 27, perifèriques) molt blanques, de 6-11 mm x 3.5 mm, i en tot cas més llargues que l’ involucre i una mica tirades cap a sota. Floreix concèntricament de baix a dalt. El peduncle és de color entre verd marronós i verd groguenc, una mica acanalat longitudinalment, de vegades una mica tort, d'uns 2.5 cm. Les peces (20-48) de l'involucre, multi-seriat (1-3), són ovat-lanceolades, verdes però amb el voraviu apical membranaci de color marró grisenc, i una mica pubescents. El receptacle és cònic, de 5 a 8 mm de diàmetre, al principi gairebé pla però després es bomba i es torna cònic i buit per dins, sense pàlees (en principi). Flors hermafrodites. Les ligulades consten d'un tub groc marronós a la base que s'estén en l'àpex formant la lígula blanca allargada. Són postil·lades, blanques en general, 3-dentades, amb 4 venes fines. Les tubuloses (diverses dotzenes de 1.5-2.5 mm, glanduloses a l'àpex) són grogues, amb 5 lòbuls, amb ovari ínfer marronós, entre oval i esfèric, estil llarg filamentós, estigma bífid i estams (5) singenèsics, epipètals. Pol·linització entomògama o autògama. Els grans de pol·len són esfèrics amb tendència a la forma triangular, de 20-30 micres de diàmetre, amb 3 porus, i 3 costelles, i exina una mica espinosa, amb espines curtes. Aquenis de 0.8-1.3 x 0.3 mm, pàl·lids, sub-cilíndrics, amb (4) -5 vores fines verticals mirant cap a l'interior, al costat còncau inferior. Sense vil·là (en principi). Una mica comprimits a l'estar tan junts, a la base una mica corbats i atenuats, a l'àpex, truncats en angle. Dispersió per gravetat. Llavors / fruits de 20 a 60 mg / 1000 u. en els diploides (2n = 18), o de 40 a 120 mg / 1000 u. en els tetraploides (4n = 36). Dins el grup de les compostes, podem arribat a la tribu de les anthemidae si ens fixem en que la camamilla té algunes flors no ligulades (les centrals), en que les rames dels estils són apendiculades i piloses, les fulles no són oposades i la planta no és fètida ni els capítols tenen una sola sèrie de bràctees. I dins la tribu podem arribar a escatir que es tracte del gènere Matricaria si ens fixem en que el receptacle en general és del tot un (sense palletes), i les flors ligulades són blanques i les centrals tubuloses amb 5 lòbuls, grogues. Dins el gènere Matricaria aquests caràcters ja ens serveixen per a distingir la camamilla dolça d’altres espècies.

HEGI reconeix 4 formes de Chamomilla recutita:

  • coronata (J. Gay)Coss. Aquenis amb vil·là. Distribuïda pel Sud d’Europa.
  • eradiata Rupr. Flors ligulades molt curtes o absents.
  • nana Custer. Planta nana de 10-15 cm, no ramificada, amb fulles petites. Tija d’1 mm de gruix. Capítols de 8 -15 mm.
  • paleataAbromeit. Capítol amb palletes fines.

CULTIU

És fàcil sembrant al setembre, si el clima és benigne. El terreny ha de ser solt, ben llaurat i sense herbes o mates properes. Per sobre de les llavors cal posar molt poc recobriment (2-3- mm de terra bona). Agraeix el reg abundant o la presència de pedres grans que evitin que la terra s'assequi. L’adobat pot ser químic amb aportació, per Ha, de 40-60-100 kg de N / P205 / K20, respectivament. És planta de ple sol, que cal collir al migdia. La collita pot fer-se a mà o a màquina. La varietat d'Urgell, amb 4 vegades més de camazulè al seu oli essencial que la varietat típica, és recol·lectada mecànicament per a l'elaboració de licors i essències que s'exporten a Alemanya.

PARTS USADES I ADMINISTRACIÓ

Compreses, tisanes (infusió), tintura, alcoholatur, oli de digestió, licor, possets, OE, oli de massatge amb oli essencial, lavatives rectals o uretrals, extracte sec, bafs, compreses en gasa/paper. Per conservar millor les seves propietats caldria banyar les flors en vodka (o alcohol de boca) i posar-les en una bossa al congelador fins al seu ús en tisanes. La flor solta (boll) o disgregada ja s'usa com a ingredient de les cataplasmes antiinflamatoris amb farines de fenigrec i de llinosa.

  • Lavativa carminativa de Madrid (segle XIX): 30 g de fulles sanes de Malva + 30 g d'arrel de Malví es bullen 1 hora o fins que es redueixi a la meitat el 0.8 L inicial d'aigua. Es cola i s'afegeix després 7 g de flors de Camamilla i 2.5 g de matafaluga (anís). Es dona un bull i es torna a colar.
  • Liniment contra esquinços: flors de camamilla i summitats florides de farigola, tot fresc, el més que càpiga dins d'una ampolla amb alcohol. Es deixa així un mes, es cola i es guarda per aplicar a zones adolorides per petits esquinços, per exemple del braç.
  • Liniment contra el mal de panxa de nadons: s'escalfen flors de camamilla en oli d'oliva durant 5 minuts a foc molt suau.
  • Oli contra otitis: flors de camamilla + flors d’esparnellac + ruda + sajolida + calèndula + espígol + hipèric + clau d’olor + all + ceba. S'escalfa en oli d'oliva a foc molt suau durant 3 minuts. Es cola i s'afegeix OE de clau i OE de cajeput.
  • La dosis general de flors seques per a ús intern (tisana) és de 2 g per tassa i fins a 3 tasses al dia. D’extracte líquid 1:1 en alcohol al 45%, d'1 a 2 mL 2 cops al dia. D’extracte sec, de 50 a 100 mg 3 vegades al dia.
  • Les dosi generals per a usos externs es recomana la infusió al 3-10% m/V per gàrgares, compreses, rentats, ènemes. O bé una solució a l'1% V/V d'extracte fluid, o bé una solució a el 5% V/V de tintura. Per banys, 5 g de droga simple o bé 0.8 d'extracte alcohòlic/L d'aigua. Per inhalacions, 10-20 ml d'extracte alcohòlic/L d'aigua.

OLI ESSENCIAL

Es parteix de 30 g de droga simple, 300 mL d'aigua per destil·lar, un pot d'1 L, 0.5 mL de xilè, i un tub graduat. Es destil·la a raó de 3-4 mL/min, durant 4 hores. Just abans de la fi, s'atura el flux d'aigua a la camisa refredant, però es continua destil·lant fins que els components volàtils blaus arriben a la base del condensador. Llavors cal restaurar el flux d'aigua al condensador (camisa refredant) i esperar uns 10 minuts per acabar. Hi ha dos tipus d'OE "Matricaria oil". El ric en òxids de bisabolol (A, B, C), i el ric en levomenol (L-alfa-bisabolol). Els òxids de bisabolol dominen en la Camamilla centreeuropea. L'alfa-bisabolol a la meridional. L'OE (oli essencial) és clar, intensament blau, viscós i olorós. A més, en l'OE de les flors hi ha camazulè, espatulenol, calamè, i òxid de bisabolol. És possible extreure un OE de les gemmes (flors molt joves), contenint farnesè i espatulenol. També és possible extreure un OE de les arrels, contenint farnesè, espatulenol, geraniol, cariofil·lè, cariofil·lè-epòxid i chamomillol.

PROPIETATS DELS PRINCIPIS ACTIUS DE LA CAMAMILLA DOLÇA

ASSAIG IN VITRO

Els principals principis actius estan en l'oli volàtil i entre els flavonoides. I les llurs principals propietats són les antiinflamatòries i antiespasmòdiques.

L’azulè és un producte creat a l'escalfar i destil·lar la Camamilla, a partir de la matricina. La matricina és més antiinflamatòria que el mateix camazulè. Derivats semblants són el camazulè, el guaiazulè, etc., i en general tenen més propietats que la substància original present en la Camamilla sense bullir. Proves amb camazulè (i L-glutamina afegida) en nafra d'estómac provocada amb sosa, han conclòs que l’azulè no evita el sagnat, però sí que ajuda a la regeneració més ràpida de la mucosa estomacal, per proliferació de l'epiteli gàstric. El guaiazulè restaura el GSH (glutatió en estat reduït, o actiu, com a antioxidant) i controla l'estrès oxidatiu provocat pel paracetamol. També evita l'acció dels radicals lliures i la peroxidació lipídica. El guaiazulè no ha pogut ser testat com a tòxic front els hepatòcits, tot i que sí que inhibeix una mica l'isoenzim 1A2 i el 2B1 del citocrom P450. L’azulè i els seus derivats inhibeixen en general l'alliberament d'histamina per les cèl·lules encebades. Hom suposa que, a part el camazulè, actuen majorment l'apigenina, el cis-en-ín espiroèter i l’(-)-alfa-bisabolol. [S'han creat, per semi- síntesi, derivats de l'azulè útils contra arítmies, gingivitis, melanomes, trombes, úlceres, etc.].

Alguns experiments bucals han estat una mica descoratjadors, mentre que altres han demostrat un efecte molt beneficiós. Per exemple, l'associació d’azulè amb clindamicina ha eliminat l'halitosi concomitant amb un tumor maxil·lar, inhibint bacterioïdes i pepto- estreptococs. L'associació de camazulè amb alfa-bisabolol (els dos principals ingredients del destil·lat de Camamilla, al costat de l'azulè) ha donat bons resultats en periodontitis, cremades, febre, al·lèrgies (febre del fenc), insomni, peroxidació lipídica, així com en la síndrome gastro-cardíaca i en nafra d'estómac amb Helicobacter pylori. El camazulè és especialment actiu en la seva captació de hidroxils davant el DMSO (80% d'eficàcia) en presència oxidativa de Fe +++, amb ascorbat. En presència de Fe ++ i ascorbat, en canvi, és més eficaç protegint a la membrana cel·lular de la peroxidació lipídica. El camazulè inhibeix l'acció del leucotriè B4. Extractes hidro-alcohòlics de Camamilla inhibeixen la peroxidació de l'àcid araquidònic. També els extractes hidro-alcohòlics inhibeixen a la 5- lipo-oxigenasa i les ciclo-oxigenasas a IC50 0,06-0,3%. L'extracte amb CO2 supercrític té una IC50 de 6-25 micrograms/mL respecte a l'oxidació de l'àcid araquidònic, i de l'acció de la lipo-oxigensa i de la ciclo-oxigenasa

L'activitat antiinflamatòria s'ha demostrat per part de sesquiterpens del bisabolol, essent el principal responsable l'(-)-alfa-bisabolol, seguit del cis-espiroèter, almenys pel que fa al dextrà —no respecte a la histamina, serotonina o bradiquinina—. El cis-espiroèter mostra acció relaxant sobre la fibra muscular llisa, però tonifica l'úter a 1-2 mg/mL. El camazulè i l’ (-)-alfa-bisabolol inhibeixen a la 5-lipo-oxigenasa, amb una IC50 de 13 i 40 microM, respectivament. L’apigenina, el cis-en-ín-espiroèter i l’(-)alfa-bisabolol inhibeixen la ciclo-oxigenasa amb una IC50 de 70-80 microM. D'aquest grup de principis actius principals de la Camamilla, només el camazulè mostra efecte antioxidant clar. L’ (-)-alfa- bisabolol (ED50 = 3.4 mg/Kg) o l'extracte hidro-alcohòlic de Camamilla (ED50=1mL/rata) és anti-ulcerogènic contra la indometacina, l'etanol o l'estrès químic (àcid acètic), o la calor coagulant. Administrat per via oral, l‘(-)-alfa-bisabolol redueix l'edema per carragahen en pota de rata; o l'eritema per UV a conills d'Índies; o la febre causada per injecció perianal de llevat de cervesa en rates. L'efecte antiedematós contra la inflamació causada pel carragahen injectat té una ED 50 de 2,7 mM/Kg) per a l’(-)-alfa-bisabolol, però de 4,5 per al camazulè; 4,6 per al guaiazulè; 2,7 per a la matricina; i 1,5 per a la salicilamida. D'altra banda, un extracte hidro-alcohòlic preparat amb 20 g de flors de Camamilla i 100 g d'alcohol al 45%, aplicat ja com extracte sec, a raó de 750 micrograms per orella, inhibeix l'edema causat per l'oli de Croton en ratolins, en almenys en un 20% respecte als controls. [La bencidamida aconseguia un 26% d'eficàcia (450 micrograms/orella)].

Els flavonoides també són una mica antiinflamatoris. L’apigenina actua en els receptors de la benzodiazepina. Els flavonoides (apigenina) tenen acció antiespasmòdica. L’apigenina inhibeix a la 5-lipo-oxigenasa amb IC50 de de 8 microM, i a la 12-lipo- oxigenasa amb IC50 de 90 microM. L’apigenina inhibeix competitivament l'ancoratge del flunitrazepam al receptor central de la benzodiazepina (Ki = 4 microM). En canvi, no té cap efecte sobre els receptors muscarínics, els receptors alfa-adrenèrgics, o l'ancoratge del muscimol sobre els receptors A del GABA.

La cumarina herniarina té activitat antifúngica i antibacteriana (Gram +); i més si hi ha una mica de llum ultraviolada. L'extracte alcohòlic total de Camamilla inhibeix el creixement del virus de la poliomielitis i el virus de l'herpes.

Els hetero-polisacàrids de la Camamilla actuen activant els macròcits, re-normalitzant la baixada de les defenses immunitàries per aire fred; i, almenys amb un efecte compensatori parcial, re-normalitzant la immunitat després d’una immersió en aigua freda (Rússia). La combinació de Card Marià, Calèndula i Xicoira, amb Camamilla ha fet activar in vitro la proliferació de limfòcits. Dos polisacàrids de la mateixa Camamilla aplicats a raó de 300 micrograms/orella inhibeixen l'edema en un 12% i un 22%.

L'oli essencial té un efecte sedant sobre el cor, la tensió arterial i la respiració; i ajuda a baixar la taxa d'urea en sang. Extractes hidro-alcohòlics de Camamilla actuen com antiespasmòdics en l’ili de cobaia a ED50 de 1.22 mg/mL (després de clorur bàric); 1.15 mg /m (després d'histamina dihidro-clorur); 2.24 (després de bradicinina); i 2.54 (després de serotonina). La ED50 de l’(-)-alfa-bisabolol és de 136 micrograms/mL (després de clorur bàric). L’apigenina mostra una ED50 de 0.8 micrograms/mL, el que equival al triple de l'activitat de la papaverina. L'efecte sedant de la Camamilla es demostra per la prolongació de la son induïda per hexobarbital, per la reducció de la motilitat espontània, i per la disminució de la capacitat exploradora (en ratolins). Inhalacions d'OE de Camamilla fan disminuir, en rates a les quals se'ls van extreure els ovaris, els nivells d'ACTH en plasma. Aquesta baixada queda inhibida per un antagonista receptor de la benzodiazepina com el flumazenil. L'OE de Camamilla té efecte bactericida contra Gram-positius, i fungicida contra Candida albicans, a 0,7% (V / V). En canvi, l'OE fins i tot al 8% és ineficaç contra Gram-negatius.

ASSAIGS CLÍNICS

Pacients amb dermatitis, prèviament tractats amb 0.1% de diflucortolona-valerat, van passar a ser tractats amb diverses altres cremes o la de Camamilla (20 mg/g). El resultat òptim va ser tant amb la crema de Camamilla com amb la crema d’hidrocortisona al 0,75%. En voluntaris sans en els quals es va induir una dermatitis química, la crema de Camamilla va tenir efectes una mica millors que la d’hidrocortisona-acetat al 0.1%. La crema de Camamilla pot revertir l'eritema causat per UVB. Sí que redueix la inflamació deguda a arrencar l'esparadrap, encara que en menor grau que la crema de hidrocortisona-27-acetat. La mucositis provocada per la radioteràpia i/o la quimioteràpia en pacients amb càncer es redueix significativament amb aplicacions 3 vegades al dia de crema amb (-)- alfa-bisabolol 50 mg/100 g + apigenina-7-glucòsid 200 mg/100 g. L’(-)- alfa-bisabolol aplicat cutàniament passa ràpidament a l'organisme i s'elimina per l'orina. De l'extracte hidroalcohòlic de Camamilla pres per boca, al cap de 24 hores, en plasma queda sols l’ herniarina.


Per llegir molt més sobre la camamilla, descarrega't el document