
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Les umbel·les, oposades a les fulles, tenen els peduncles de 0-30 cm amb 2-4 radis no del tot iguals, de 10.35 mm, terminals (i a vegades laterals). Umbèl·lules de 4-6 flors bisexuals amb 3-10 radis de 2-7 mm, no del tot iguals, engruixits a la fructificació, glabres, sense anell apical de pèls. Bractèoles 2-3 de 1.5-4 mm, lineals, acuminats, ciliats. Calze minúscul. Pètals de cosa d’1 mm, blancs,oblongs ovals. Fruits de 8-10 × 1-15 mm, més o menys lineals, amb bec aparent de 2-4 mm, glabres o amb alguns pèls antrorsos rígids. Estils curts, drets, connivents a l’àpex.
Sobre tot es planta cultivada, però ocasionalment es pot trobar en marges de camins herbosos a muntanya mitjana. S’ha trobat subespontani a Montserrat, a la Serra de Prades i a la zona baixa d’Andorra. Es fa des de Pèrsia al Caucas a bona part d’Europa llevat de la més septentrional. Introduïda a Amèrica del Nord a Austràlia (i Nova Zelanda).
A més de la típica, s’ha descrit i reconegut la var. trichocarpa. MALURES: virus: CRLVaRNA (luteovirus), AYV, INSV; Erysiphe heraclei; Sclerotinia sclerotiorum.
És espècie oriünda del Caucas però els romans ja l’empraven com a medicinal i sobre tot a la cuina. PLINI EL VELL (segle I) la coneixia com a «cerefolium». CARLEMANY (segle IX) la inclogué al Capitulare de vilis. Els grecs l’anomenaven χαιρεφύλλον que traduÑit vindria a dir «fulles delicioses». NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recull la recomanació de TRAGUS del cerfull per dissoldre coàguls de sang que s’hagin format espontàniament o a resultes d’algun cop. CULPEPER afegeix que la planta reconforta l’estómac i que el suc provoca l’orina i ajuda a expulsar els càlculs dels ronyons, i també fa venir la regla; i que ajuda a apaivagar els dolors als costat de la pleuresia.
Als països freds la cultiven dins de casa o en petits hivernacles de cara a emprar-la a la cuina en amanides, sopes, peix, salses, vinagre. Les fines herbes és una barreja de cerfull amb estragó, julivert, i cebollí. I el bouquet garnie és un ram compost de cerfull, llorer, levístic, sajolida, julivert, i estragó. I les herbes de Provença són una barreja de cerfull, estragó, sajolida, marduix, romaní, farigola, fonoll, i espígol. Però, a la fi, el cerfull combina bé amb totes les herbes que s’empren com a condiment a la cuina. Una amanida del segle XVII dels temps del rei anglès CARLES II constava d’enciam, verdolaga, cerfull, flors de borraina i flors de calèndula.