CERFULL
Anthriscus cerefolium (L.) Hoffm. [1814, Gen. Umb. : 40] 2n=18
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins la gran família de les Umbel·líferes, el gènere Anthriscus es distingeix per no tenir n a les fulles ni als involucres punxes, tampoc als fruits té agullons, el fruit està comprimit perpendicularment a la comissura, té una prolongació en forma de bec que és més curt que els mericarpis. I dins el gènere, Anthiscus cerefolium es distingeix per ser planta menuda, anual amb el ben ben desenvolupat (2-4 mm), essent els fruits molt estrets, de 8-10 mm. És planta d’olor similar a la de l’anís. Com a molt pot arribar a 60 cm d’alçària, essent les tiges dretes, rectes, fistuloses, híspides sota els nusos. Les fulles basals fan 7-15 × 3-10 cm i tenen el contorn triangular, essent 3-pinnatisectes, amb les divisions de darrer ordre ovals triangulars, dentades o pinnatisectes, amb tricomes dispersos, patents sobre els nervis del revers, i beina ciliada.
Les umbel·les, oposades a les fulles, tenen els peduncles de 0-30 cm amb 2-4 radis no del tot iguals, de 10.35 mm, terminals (i a vegades laterals). Umbèl·lules de 4-6 flors bisexuals amb 3-10 radis de 2-7 mm, no del tot iguals, engruixits a la fructificació, glabres, sense anell apical de pèls. Bractèoles 2-3 de 1.5-4 mm, lineals, acuminats, ciliats. Calze minúscul. Pètals de cosa d’1 mm, blancs,oblongs ovals. Fruits de 8-10 × 1-15 mm, més o menys lineals, amb bec aparent de 2-4 mm, glabres o amb alguns pèls antrorsos rígids. Estils curts, drets, connivents a l’àpex.
NOMS POPULARS
- Català: cerfull, cerepoll/, cerfoll ver, cerfull, cerfull ver, gra xalandri, salsa de pastor, sarfull.
- Castellà: Perifollo/Cerefolio / Perifolio/ Cerefolio/ Perifollos/ Salsa de pastor/ Velesa.
- Estonià: Aed-harakputk/li>
- Finlandès: Maustekirveli/Kirveli / Ryytikirveli
- Gallec: ceandro, coendro, coentro, xendro.
- Portuguès: cerefóli,cerefolho, ceandro, cerefolho, cerefolho-das-hortas, cerefólio, cerefôlho, cerfolio, cerofolho, cerofolio, coendro, coentro, crefolio, xendro
- Euskera: apo-perrexila, apoperrexil, martorri, perraitz, perraitza, perraizta.
- Francès: Cerfeuil commun/Cerfeuil cultivé/Cerfeuil / Cerfeuil des jardins
- Anglès: Chervil/Common chervil / Cow parsley / French parsley / Garden chervil
- Alemany: Echter kerbel/Garten-kerbel/Kerbel
- Grec: Μυρώνι/Ανθρίσκος / Ανθρίσκος το χαιρέφυλλον
- Àrab: سرفيل بستاني
- Eslovè: Prava krebuljica/Krebuljica prava.
- Danès: Kørvel / Have-kørvel
- Eslovac: Trebuľka voňavá
- Japonès:チャービル
- Norueg: Kjørvel / Hagekjørvel
- Persa-Farsi: اجعفری فرنگی
- Polonès: Trybula ogrodowa
- Rus: Кервель ажурный/Кервель обыкновенный / Купырь бутенелистный
- Suec: Trädgårdskörvel / Dansk körvel
- Turc: Frenk maydanozu
- Xinès: 车窝草
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Sobre tot es planta cultivada, però ocasionalment es pot trobar en marges de camins herbosos a muntanya mitjana. S’ha trobat subespontani a Montserrat, a la Serra de Prades i a la zona baixa d’Andorra. Es fa des de Pèrsia al Caucas a bona part d’Europa llevat de la més septentrional. Introduïda a Amèrica del Nord a Austràlia (i Nova Zelanda).
VARIETATS
A més de la típica, s’ha descrit i reconegut la var. trichocarpa. MALURES: virus: CRLVaRNA (luteovirus), AYV, INSV; Erysiphe heraclei; Sclerotinia sclerotiorum.
HISTÒRIA
És espècie oriünda del Caucas però els romans ja l’empraven com a medicinal i sobre tot a la cuina. PLINI EL VELL (segle I) la coneixia com a «cerefolium». CARLEMANY (segle IX) la inclogué al Capitulare de vilis. Els grecs l’anomenaven χαιρεφύλλον que traduÑit vindria a dir «fulles delicioses». NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) recull la recomanació de TRAGUS del cerfull per dissoldre coàguls de sang que s’hagin format espontàniament o a resultes d’algun cop. CULPEPER afegeix que la planta reconforta l’estómac i que el suc provoca l’orina i ajuda a expulsar els càlculs dels ronyons, i també fa venir la regla; i que ajuda a apaivagar els dolors als costat de la pleuresia.
PROPIETATS MEDICINALS
- afrodisíac
- analgèsic
- antiinflamatori
- antioxidant
- aperitiu
- carminatiu
- cosmètic
- depuratiu
- diürètic
- estomacal
- expectorant
- febrífug
- galactagog
- inhibeix Ki67
- inhibeix la tubulina
- mucolític
- oftàlmic
- sedant
- sudorífic
- tònic
USOS CULINARIS
Als països freds la cultiven dins de casa o en petits hivernacles de cara a emprar-la a la cuina en amanides, sopes, peix, salses, vinagre. Les fines herbes és una barreja de cerfull amb estragó, julivert, i cebollí. I el bouquet garnie és un ram compost de cerfull, llorer, levístic, sajolida, julivert, i estragó. I les herbes de Provença són una barreja de cerfull, estragó, sajolida, marduix, romaní, farigola, fonoll, i espígol. Però, a la fi, el cerfull combina bé amb totes les herbes que s’empren com a condiment a la cuina. Una amanida del segle XVII dels temps del rei anglès CARLES II constava d’enciam, verdolaga, cerfull, flors de borraina i flors de calèndula.
Per llegir més sobre el cerfull, descarrega't el document