Blauet

Veronica persica Poiret in Lam. [(1808) Encycl. Méth., Bot.,8: 542] 2n = 28

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Herba anual de 5-40 cm, una mica pubescent, amb tiges prostrades o ascendents normalment molt abundants. Rels fasciculades fines eixint d’un rizoma prim. Part verda aèria pubescent amb tricomes pluricel·lulars. Fulles de 9-18 × 10-20 mm; les inferiors oposades, les altres alternes, curtament (1-8 mm) peciolades, totes ovals cordiformes, les superiors menors, totes amb 3-6 dents grans. Flors d’un blau cel, amb radis marcats més foscos i centre més blanc, grandetes, espaiades, solitàries sobre peduncles axil·lars filiformes, de 15-22 mm, al final arquejats, i 1-3 cops més llargs que la fulla d’on neixen. Calze campanulat, gamosèpal, actinomorf, amb 4 lòbuls divaricats per parelles, lanceolats, una mica ciliats (amb tricomes simples de 0.1-0. 5mm a la zona basal i 0.05- 0.2 mm a la zona apical). Cada sèpal té 3 nervis. Corol·la gamopètala de 8-15 mm d’amplada, imperfectament actinomorfa, amb 4 lòbuls amples, ovals-orbiculars, ultrapassant el calze.

De fet hi ha un lòbul superior una mica major, dos lòbuls fusionats i un lòbul inferior una mica menor. Gola a penes pilosa. Estams desenvolupats 2, però 3 avortats. Filaments una mica més curts que la corol·la, adnats. Anteres amb 2 teques més o menys separades, arrodonides. Estil d’uns 2-3 mm, filiforme, acabant en un estigma capitat obtús Disc nectarífer sota l’ovari. Carpels (2) fusionats. Ovari súper ovoide comprimit lateralment. Càpsula pubescent (amb tricomes eglandulars i glandulars simples), nervada-reticulada, de 7-9 × 4-6 mm d’amplada i 4-5 mm d’alçària, obcordada, amplament emarginada, amb lòbuls comprimits i molt divergents, i cadascun amb 4-8 llavors amb superfície rugulosa de color groc pàl·lid. La família de les Escrofulariàcies es caracteritza per tenir les flors gamopètales, superovàriques, anisostèmones i el fruit en càpsula. Dins la família de les Escrofulariàcies el gènere Veronica es distingeix per tenir el calze amb 4 lòbuls principals. I dins el gènere, V. persica es distingeix per tenir les flors solitàries axil·lars en pecíols més llargs que les fulles, i amb corol·la de 10-12 mm. Recentment s’ha inclòs en gènere dins la família de les Plantaginàcies. S’entén ara que la corol·la no és perfectament actinomorfa, i que no hi ha un sol estil sinó 2 fusionats, o sigui que la flor és isostèmona.

NOMS POPULARS

Anglès: Birdeye, Speedwell, Perisan speedwell
Castellà: Hierba gallinera, gallineja, pamplinaa, moruja, muruxa, piojuelo
Català: Blauet, borrissol
Francès: Véronique de Perse
Holandès: Grote Ereprijs
Italià: Occhio della Madonna

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Es fa en jardins, horts, marges de camins, sobre terres remenades, i és força comuna si bé no tant en terrenys àcids. Solen acompanyar-la espècies ruderals i arvenses com ara: Anagallis arvensis, Calendula arvensis, Capsella bursa-pastoris, Chenopodium album, Euhphorbia helioscopia, Euphorbia peplus, Fumaria officinalis, Lamium hybridum, Mercurialis annua, Polygonum aviculare, Solanum nigrum, Sonchus oleraceus, Stellaria media, Urtica urens. És espècie subcosmopolita que manca als climes més extremats. A Catalunya es fa des de terra baixa fins l’estatge subalpí.

LITERATURA

«Cuando el piojuelo florece, el cordero fenece, y cuando el piojuelo grana, hay oveja, cordero y lana»

PROPIETATS I USOS MEDICINALS

Alzheimer
antiinflamatòria
antioxidant
asma per al·lèrgia als àcars
Bacillus subtilis
cucs intestinals (Cestodes)
diabetis tipus II
Echinococcus granulosus
herpes
hipertensió arterial
immunomoduladora
inhibidora de: acetil-colinesterasa, lipo-oxigenasa, tirosinasa, xantina-oxidasa
Leishmania major
malària
neuroprotectora
treu els encanteris

Per llegir sobre els principis actius, descarrega't el document

Descarrega't el document

BLAUET