POMERA
Malus domestica Borckh. [1803, Handb. Forstbot., 2 (1) : 1269] 2n = 34, 51
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La pomera és un petit arbre caducifoli de la família de les Rosàcies. Les fulles són alternes, ovades, agudes, mats, ruguloses, agudes, amb marges serrats, pubescents sobre tot per sota. Les flors són blanques, una mica tenyides de rosa, amb 5 pètals. I es troben en grups de 4-6. La central sol donar lloc a la poma més gran.
Almenys i ha unes 7500 varietats de pomes. Potser les més conegudes siguin la Golden, la Fuji, la Reineta, la Delícies o Starking, i la Roma. Els colors de la pela varien des del verd clar, al groc, al rosat, i al vermell fosc. La carn de la poma sol ser blanca o una mica grogosa, però pot ser una mica rosada també. Unes són més àcides, les altres més dolces. Unes més dures, les altres més toves. Totes les varietats deriven de la pomera silvestre Malus sieversii (Ledeb.) M. Roem., oriünda d’Àsia central (Kazajistan, Tajikistan, Xingjiang). Més concretament, sembla que l’origen rau a les valls de la baga de la serralada del Tianshan, a la zona fronterera entre la Xina i el Kirguistan. Allí es cultiven almenys des de fa 4000 anys. Al món, de pomes se’n produeixen 85.000.000 de Tm l’any. Toca a poma per setmana per cadascú.
ESOTERISME
AGRICULTURA. Perquè una pomera dongui moltes pomes cal col·locar la Nit de Sant Joan una pedra grossa a sobre l’entroncadura principal. El pes farà que fructifiqui més.
BERRUGUES. Per llevar una berruga es talla un bocí d’una poca i es restrega per sobre la berruga per la part de la polpa. Immediatament es llença aquest tros cap amunt enrere del cap i no es torna a mirar; però de seguida es resa un Parenostre. En teoria, a mesura que el bocí de poma es vagi assecant anirà fonent-se la berruga. També hi ha un altre protocol similar (CARLES PICAS). Es parteix una poma per la meitat. Una meitat es menja, i l’altra l’ha d’enterrar el subjecte actiu en un lloc que el subjecte passiu ha de conèixer però que no ha pas mai de visitar.
MITOLOGIA. En l’antiga Grècia la pomera estava consagrada a la deessa Ceres, que protegia l’agricultura. La poma, segons molts, va ser el fruit prohibit al paradís d’Adam i Eva. I la poma de la discòrdia va ser la que va provocar la guera de Troia. Menjar poma el dia de Tots Sants diuen que dona accés a l’altre món. Per a la mitologia nòrdica la poma és el símbol de l’eterna juventut.
RITUAL D’AMOR. Un ritual per atraure l’amor d’una persona es fa amb una poma recullida un divendres a la matinada amb lluna creixent. Un cop agafada la poma del pomer, se li extreu el cor per dalt, amb un canivet ben esmolat. Dins aquest cràter s’hi posa un paperet on s’hi hagi escrit els cognoms de la persona estimada, precedits del nom propi de la persona que fa el ritual, i també els cognoms propis, precedits del nom de la persona estimada. Es tapa el forat amb el bocí que se n’ha extret abans, i es deixa a sol i serena unes setmanes, o fins que s’assequi la poma. Un cop seca, s’embolica amb paper de seda verd i es guarda al dormitori.
SOMNIS. Sominar amb una poma verda pronostica mala organització de l’economia. Somniar amb una poma madura pronostica tranquil·litat familiar i augment dels ingressos. En general, somniar en pomes és senyal de bones relacions (sexuals). Si oferim una poma a una altra persona, en somnis, això significa que l’estimem. Si mengem pomes en bon estat, en somnis, significa felicitat al matrimoni. Si la poma que mengem té cucs, això significa separació i tristor. Si la que mengem està verda o agra, pèrdua d’un objectiu degut a un capteniment poc intel·ligent.
LITERATURA
- ANÈCDOTES
Diuen que ISAAC NEWTON es va inspirar en la caiguda d’una poma d’un pomer per a idear la seva teoria de la gravitació universal. I, recentment, STEVE WOZNIAK & STEVE JOBS varen idear el logotip i marca de productes informàtics en memòria d’ALAN TURING. ALAN TURING va ser un gran matemàtic, precursor de la informàtica. Va descifrar del codi secret de comunicacions nazis durant la segona guerra mundial. A més, era un gran esportista. Va morir el 1954 després de mossegar una poma, probablement enverinada com a càstic contra la seva homosexualitat. Aquesta naturalesa seva la va palesar sense avergonyir-se’n durant un judici que ell va impulsar contra un lladre que havia entrat a casa seva a robar-li, per indicacions d’un amant d’ell, probablement ressentit per alguna desavinença. Enlloc de condemanr el lladre, es va condemnar la víctima per reconèixer la seva homosexualitat. El càstic opcional era la presó o la castració química, amb injeccons succesives d’estrogens. Va escullir lo segon. La reina ISABEL II, la vigília de Nadal del 2013, va invalidar el procés (del 1952) condemnatori de TURING amb un indult pòstum. Per altra banda, Macintosh és una varietat de poma, i d’aquí els odrinadors Mac.
CANÇONS
• «Mira, mira el vent d’on ve, la pometa, la pometa; mira, mira el vent d’on ve, la pometa del pomer».
• «Josepa, deu-me una poma; Maria, deu-me-la vós; i sota la pomereta ens asseurem tots dos».
• «Cinc pometes té el pomer; de cinc una, de cinc una; cinc pometes té el pomer, de cinc una en caigué. Si mireu el vent d’on ve, veureu el pomer com dansa; si mireu el vent d’on ve, veurem con dansa el pomer. Quatre pometes té el pomer....».
- CONTES
—Conte dels indi irokis: «Hí hagué un temps en que la Terra estava del tot fosca i completament anegada d’aigua. Molt amunt, al cel, hi havia el món dels esperits feliços. Al centre d’aquest món hi creixia una pomera molt gran. Les seves arrels s’endinsaven molt fondo en aquella terra. Però, el gran esperit Raweni va arrencar de soacarrel la pomera. I, en acabat, va enviar la seva filla al món inferior a través d’un forat que una rel havia fet. En aquest món inferior, ella va tenir una bessonada. Un dels bessons era l’esperit del bé, qui va crear el sol, la lluna i els estels, i també va crear l’home, a partir d’una massa d’argila roja; i també criatures bondadoses. L’altre bessó era l’esperit del mal, qui va matar a sa mare i va crear éssers verinoses i malignes. Al cap d’un temps, els dos bessons es varen barallar. La baralla va durar uns anys. Empraven espines d’abrers com a armes. Al final, l’esperit del mal va ser derrotat i confinat en una cova. Des d’allí encara fa tot el mal que pot. Al seu cau hi rep els esperits dels homes que en vida han estat malvats. En canvi, l’esperit del bé protegeix la humanitat i acull les ànimes bones.
—Blancaneus (conte dels germans GRIMM). La madrastra de Blancaneus, enfadada perquè descobrí que el seu assassinat per encàrrec havia estat un fracàs, es dirigí disfressada de pagesa al seu encontre. Li donà unes pomes enverinades i marxà a palau tota contenta. Blancaneus va tastar una de les pomes i immediatament caigué en estat de coma. Els set nans que en tenien cura varen col·locar-la en un taüt de cristall dalt un cim. Al passar per casualitat un príncep per allí, se n’enamorà i, amb el permís dels set nans, se l’endugué. Pel camí, un sotrac (o un petó) va fer que Blancaneus es desvetllés i vomités la poma enverinada. I l’amor va unir-la al príncep per sempre més.
- DITES
«Al matí una ceba, al migdia una poma, i al vespre un all, i envia el metge al carall».
És famosa la dita anglesa de “Un apple a day takes the doctor away”. A la qual cosa WINSTON CHURCHILL afegia “tot depèn de la punteria que tinguis”.
«Fer cara de pomes agres». No vol dir precisament que se n’hagin menjat, però sí que s’expressa clarament disgust i animadversió.
«Guarda’t sempre, Peret, una poma per la set»
«Tota poma agreta, quan ha passat el fred. És dolceta».
«Una poma podrida en un paner podreix totes les altres».
“Una poma per les set i una pera per les vuit”.
- MITOLOGIA
Batalla de Troia. Sembla ser que la cosa va començar durant la boda de Tetis i Peleo. Eris, que era la única deessa que no havia estat invitada a la boda, estava ressentida. I es va presentar d’improvís per deixar sobre la taula una poma d’or on hi havia gravada la paraula «»kallisti» («per a la més maca»). De seguida Hera, Atenea, i Afrodita es disputaren la poma. Zeus, que presidia el banquet, nomentà Paris (príncep de Troia) jutge de la disputa. Atenea intentà sobornar-lo oferint-li la victòria en la batalla. Hera li prometè poder polític. Afrodita li prometia l’amor d’Helena. I Paris decidí al final donar la poma a Afrodita. Aquesta va ser la llavor de la futura guerra entre grecs i perses de Turquia, que molt per escriure. Aquil·les en va ser un dels protagonistes principals. Era fill de Tetis i Peleo. Enfurismat per la mort del seu amic Patroclo, pren part en la batalla i mata Hèctor. Però, un any després de rendida Troia, quan Aquil·les estava acompanyant a la seva promesa, Políxena, germana d’Hèctor, a l’altar, una fletxa de Paris li ferí el taló; i això li causà la mort. Tot això passà, si és que els negacionistes no tenen raó, cap el segle XIII abans de Crist.
PREPARATS
- Càncer: suc d’escarola + suc de poma.
- Cansament: 250 mL suc de taronja + 250 mL suc de poma + 50 mL suc de llimona (a beure fora dels menajars)
- Cansament: suc gingebre 50 mL + suc llimona 50 mL + suc de poma 250 mL + suc de pastanaga 200 mL (a beure fora dels menjars)
- Conservació. Amb flors de saüc per sobre es conserven millor i agafen millor sabor. Industrialment es conserven a pocs graus per sobre el punt de congelació i amb atmòsfera amb poc Oxigen.
- Diarrea: suc de poma + una cullerada de segó de blat (després dels menjars)
- Melmelada. Xarop. Poma al forn (amb canyella i un gra d’encens).
- Pastís de poma.
- Poma llescada i deixada assecar, per afegir-la a les infusions.
- Puré antiasmàtc. Es tallen a bocins 3 pomes i una ceba. Es fa bullir mitja hora a foc lent amb l’aigua que calgui (aproximadament 1/2 L). També s’hi pot afegir una cullerada de segó de civada. I al final una mica de mel per endolcir-lo.
- Sidra. Vinagre de sidra.
VETERINÀRIA
Les vaques mengen pomes i se'ls hi posen bé, junt a la remolatxa, aufals i herba dallada seca i germinats (blat, fenigrec, aufals).
Els gossos poden menjar poma (una al dia). Fins i tot n’hi ha que la demanen imitant molt bé la veu humana.
TOXICITAT
No convé beure suc de poma si s’estan prenent medicaments contra la hipertensió, antibiòtics o contra les seqüeles d’un atac cardíac; tot plegat per les possibles interaccions que debilitarien l’efecte dels medicaments. Però, les pomes són ben tolerades pels diabètics i convenen a les embarassades. La gran majoria d’efectes nocius de les pomes deriven les pesticides afegits o dels additius afegits a l’hora d’elaborar els sucs o els preparats industrials. No val que tinguin registre de sanitat per impedir que provoquin mal d’estómac fort. Les pomes sense pesticides poden ser petites i arrugades, i amb algun cuc o macadura. Com anècdota, les llavors de la poma sí que tenen un principi actiu tòxic. Preses en gran quantitat provocarien enverinament per cianur.
NOTES FINALS
Les fulles de la pomera en infusió van bé contra la diarrea.
La pomera silvestre europea és Malus sylvestris Miller. Com a FLOR DE BACH es fa servir per purificar cos i ment, i procurar més autoestima i més tolerància amb el desordre, la imperfecció i la brutícia, en especial en persones obsessives-compulsives. Indicada en psoriasis, acne, i al·lèrgies.
Per llegir més sobre la pomesra i les pomes, descarrega't el document