Calze de 8–9 mm, glabre en el seu interior, amb 12–13 nervis, amb dos llavis tan llargs com el tub. El superior amb 3 peces, l'inferior amb 2, més estrets. Corol·la de 12 mm, amb el tub lleugerament més llarg que el calze. Es va obrint progressivament en 2 llavis. El superior molt poc corbat, amb una escotadura, l'inferior amb 3 lòbuls desiguals. Estams 4, adossats al llavi superior, ben visibles des de l'exterior. Els 2 interns són més curts. Estil amb dos lòbuls fusiformes iguals. Fruit en tetraqueni. Prefereix els marges o les ribes de terres remogudes prop del bosc o de llocs humits i frescos, molt abonats. Pels majoristes ens arriba de Bulgària i Romania. No resisteix els climes molt freds o de muntanya. Segurament va ser importada de Terra Santa aprofitant les incursions bèl·liques allí els segles XII-XIV (creuades). No tolera gaire bé la presència de Coure o Cadmi al sòl, però sí quan els dos metalls es troben alhora (2 ppm Cd + 100 ppm Cu). Tolera malament la presència de Mercuri al sòl, a menys que disposi d’àcid salicílic (afegit). Com més Cadmi hi hagi al sòl, menys Zinc agafarà la planta. Com més Cadmi o Zinc hi hagi al sòl, menys Manganès agafarà. En canvi, el Coure i el Plom els agafa més si hi ha més Zinc. La planta pot ser infestada pels fongs Aspergillus nidulans, Golovinomyces biocellatus. Les arrels i de manera beneficiosa estan micorizades per endomicorizes vesículo-arbusculars. Dins la família de les Labiades, és fàcil distingir el gènere Melissa per la corol·la netament bilabiada, pels 4 estams didínams exerts (excepte a les flors clistògames), ascendents arquejats situats sota el llavi superior, i pel tub de la corol·la recorbat ascendent. Les plantes triploides (2n=48) són estèrils però tenen les fulles més grans, rebroten amb més força i resisteixen millor l’hivern. Se n’ha descrit una subespècie altissima (Sm.) Arcangeli [1894, Comp. Fl. Ital., ed. 2 : 427] 2n = 64 no gaire acceptada, excepte com a quimiotipus amb menys citral i citronel·lal que el quimiotipus principal o típic, i amb més beta-cariofil·lè i, germacrè- D, sabinè, beta-pinè. El quimiotipus principal té molt de citral, citronel·lal, i geranial. I una altra subespècie: Melissa officinalis ssp. inodora (del Líban i Turquia). També s’han descrit 4 varietats: ovalifolia Nob; cordifolia Nob.; graveolens Nob., romana Mill, encara menys acceptades actualment. Apart, hi ha altres espècies majors: Melissa axillaris (del Nepal), Melissa flava, (del Tibet), Melissa yunnanensis (del Tibet i la Xina). I encara hi ha un híbrid de jardineria amb Calamintha: Melissa x bolnokensis Simonk.



MITOLOGIA

Melissa és el nom científic del gènere d'aquesta planta, i en grec equival a abella. Segons la mitologia, al principi hi havia el Cel i la Terra; i varen tenir molts fills, dels quals van destacar Saturn, Oceà, Cibeles i Tità (el primogènit). La mare Terra es va compadir del tracte que els va procurar el pare Cel, i els va animar a rebel·lar-se contra el seu pare. Saturn va destronar al pare Cel (encara pactant amb Tità, per intercessió de la seva mare). Podia ja governar l'univers, però havia d’eliminar – engolint-los – els seus possibles successors masculins. El pacte era tan cruel que Cibeles, germana i esposa de Saturn, va preparar un parany. Va posar una llosa en substitució del nadó Zeus, dins del mantell del bressol. El pare va empassar-se’l, sense adonar–se'n. El nadó va ser alimentat d'amagat a l'illa de Creta per Amaltea (una cabra) i la seva germana Melissa (una abella), que li donaven llet i mel. No van anar–li malament aquests aliments, doncs, amb el temps, també ell, Zeus, va poder destronar al seu pare.

HISTÒRIA

DIOSCÒRIDES (segle I) reculli l’ús de les fulles xopades en vi per aplicar-les a les picades d’escorpins o també de gossos rabiosos. Begut el vi actua contra el verí dels bolets, contra l’ofec i (amb nitrat potàssic) contra qualsevol mal de ventre. En banys de seient fa venir la regla a les dones fèrtils i glopejant-ne l’aigua alleuja el mal de queixal. En ènemes alleuja la disenteria. En cataplasma amb sals dissipa les escròfules i purifica les úlceres, i en cataplasmes sola alleuja els dolors de les articulacions. AVICENA (segle X-XI) la tenia com a planta cordial d’entre les principals, ja que alegra el cor i dona força a l’esperit vital. La considerava calenta i seca de segon odre. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVI) assegurava que era molt cultivada als jardins i que amés de donar força al cor i a l’esperit, allunyava els malsons. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII), capolada la fulla amb sal fa minvar els quists, neteja úlceres dolentes i alleuja el dolor de la gota. La infusió és bona pel fetge i la melsa. Pel post-part és bona barrejada amb aigua de roses i sucre. Pels abscessos s’escalfa la planta en vi i oli i s’aplica perquè maduri i s’obri.

ONOMÀSTICA

Segons la tradició i el país, se celebra la onomàstica de Melissa el 24 d'abril o el 15 de setembre. La data més usada és el 15 de setembre quan es recorda a Santa Melitina, una MELISSA OFFICINALIS al món, segons GBIF màrtir de Tràcia que va viure al segle II i les restes de la qual es troben a l'illa de Lemnos, al Mar Egeu. Menys usual és celebrar-la en honor a Sant Melito, bisbe de Saxònia al voltant de l'any 664, el qual se celebra el 24 d'abril.

PREPARATS I BARREGES

  • Aigua del Carmen: Extractes fluids de Melissa officinalis + Matricaria chamomilla + Lippia triphylla + Tilia tomentosa + Coriandrum sativum + Cinnamomum zelanizum + Angelica archangelica + Myristica fragrans + Hyssopus officinalis + Essències de: Melissa officinalis + Citrus aurantium + Citrus lemon + Lippia triphylla + Citrus aurantium (flor) + Origanum majorana + Cinnamomum zeylanicum + Citrus bergamia + Pimpinella anisum + Vanilla planifolia + Rosmarinus officinalis + Eucalyptus globulus + Thymus vulgaris + Prunus amygdalus (amara) + Mentha piperita + sacarosa + aigua + etanol. És un remei tan tradicional contra nàusees, dolor de la regla, depressió, malestar, desmais i mareig que se n’ha arribat a abusar provocant aleshores esteatosis hepàtica a alguns addictes.
  • Asma: Melissa + Romaní + Eucaliptus + Camamilla + flor de Saüc.
  • Catarro: Melissa + Betula + Viscum + Asperula cynanchica.
  • Còlics infantils: Melissa + Camamilla + Fonoll
  • Compresa contra la pleuresia/pulmonia: clara d’ou ben batuda + pols de sèver 15 g. Per sobre parracs embeguts amb infusió de Melissa 10 g+ Nepeta cataria 10 g + Origanum vulgare 10 g + Ruta 10 g + Aloysia citriodora 10 g + Menta piperita 10 g + Salvia lavandulifolia 10 g + Malva 10 g + pell de serp 25 g + aiguanaf 3/4 L. Se separa una tercera part de les herbes i de la pell de serp i 1(4de L d’aiguanaf (destil·lat de flor de taronger). Es posa en una cassola nova de manera que quedi tot cobert pel líquid. Es deixa bullir uns 5 minuts. Es treu del foc i s’aboca enmig d’una gassa grossa o parrac. A sobre la pell de la persona es posa la clara d’ou ben batuda i per sobre s’aspergeix la pols de sèver. I després s’aplica la gassa o parrac amb el líquid calent però que no cremi. Cal que cobreixi fins el melic. Es tapa amb una tovallola grossa i es renova cada 3 hores.
  • Cor nerviós: Melissa + Lavandula angustifolia + Rosmarinus officinalis.
  • Dolors de la regla: Melissa + Artemisia vulgaris + Agrimònia + Xiprer (pinyetes).
  • Gel contra herpes labial: Melissa officinalis + Rosmarinus officinalis + Glycyrhiza glabra + Rhus coriaria + Pelargonium roseum + carbopol 940 1%+ carboximetil-cel·lulosa sòdica 3% (pH=6) https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/29922338/
  • Hidrolat (aigua de melissa).
  • Hipertensió arterial: Melissa + Ortiga + Bardana.
  • Iberogast: Matricaria chamomilla + Iberis amara + Angelica archangelica + Carum carvi + Silybym marianum + Melissa officinalis + Chelidonium majus + Glycyrrhiza glabra + Mentha piperita.
  • Infusió de les parts aèries (fulles, summitats florides). No bullir. Deixar reposar uns 5–10 minuts.
  • Laxant: Melissa + Cynodon dactylon + Mentha piperita + Linum usitatissimum.
  • Licor Chartreuse.
  • Ratafia: Melissa + Tilia + Satureja montana + Aloysiqa citriodora + Cinnamomum zeylanicum + Citrus sinensis (epicarpi) + Juglans regia (epicarpi) + Rosmarinus officinalis + Hyssopus officinalis + Ocimum basilicum + Salvia offiicnalis + Myristica fragrans + Sambucus nigra (flor) + Pimpinella anisum + Illicium verum + Artemisia absinthium + Citrus lemon (epicarpi)
  • Reforçant de la musculatura: Melissa + rel de Gentiana lutea + rel de bardana (Arctium minus) + fonoll
  • Tisana astringent contra colitis crònica: Melissa + Taraxacum + Hypericum + Calendula + Foeniculum.
  • Tisana digestiva: Melissa + Maria-Lluïsa + Til·la + Menta + Poliol + Camamilla.
  • Tisana per fer venir gana: Melissa + Tilia + Thymus serpyllum.
  • Tisana per reforçar la memòria: Melissa officinalis + Mentha piperita + Romaní + Milfulles + Ginebrons (x 2). Se’n poden prendre 3 tasses al dia.
  • Tisana relaxant: Melissa + Menta + Til·la + Pericó (Hypericum perforatum) + rel de Malví + rel de Valeriana.

TOXICITAT

Un abús de la infusió, en especial de la planta tendra, a part de provocar molta fam, donaria un formigueig especial al cervell, i mareig, com de borratxera, i excitació amb palpitacions. Si se n’ha pres molt de temps, al deixar de prendre’n pot ocasionar síndrome d’abstinència, amb intranquil·litat, tremolors i suors. No es recomana, almenys en forma d’oli essencial, a nens menors de 9 anys, ni a mares que alletin, ni a embarassades, pel seu possible efecte neurotòxic (convulsionant), a menys que ja es tingui experiència prèvia positiva amb la infusió de la planta, i es prengui en petites dosi (la planta). La Melissa pot potenciar l'efecte sedant produït per l'alcohol, els antihistamínics H1, els barbitúrics o les benzodiazepines. Un ús prolongat, de l'OE en UI pot desencadenar cirrosi hepàtica. La capacitat per a conduir pot quedar molt disminuïda durant una hora després d'haver pres Melissa. Algunes persones desenvolupen dermatitis de contacte amb la Melissa. I a alguns persones els pot pujar la pressió intraocular al prendre infusió de Melissa. No s’aco0nsella prendre Melissa si es pateix hipertiroïdisme (Graves). La Melissa augmenta els efectes de l’alcohol, dels barbitúrics, o altres sedants. Fa disminuir la TSH, augmenta la pressió intraocular, I disminueix l’efecte de la nicotina i de la escopolamina, per competència amb els receptors. I inhibeix la pujada de nivells de serotonina. La DL50 de l’oli essencial per a ratolins BALB/c és de 2.6 g/Kg. Això és unes 800 vegades més que la dosis recomanada per a humans (2 gotes per 75 Kg). La toxicitat de l’oli essencial es fa palesa per un augment de la peroxidació lipídica al fetge i als ronyons. L’oli essencial administrat a a raó de 1.5 g/Kg en ratolins BALBc p.o. fa que els animal ses moguin menys, tinguin espasmes a la panxa i a vegades rigidesa muscular, tremolors, pèrdua d’equilibri, hiperventilació, i grinyols espontanis. A nivell histològic al fetge produeix micro-vacuolització al citoplasma., degeneració del parènquima hepàtic. I activació de les cèl·lules de Kupffer. A nivell de ronyons produeix hipertròfia glomerular, infiltració peritubular, precipitats proteínics, zones inflades nebuloses i PAS-positives. A nivell duodenal provoca positivitat AB (glicoproteïnes acídiques) a la mucosa. El neral i el geranial inhibeixen la síntesis d’àcid retinoic al fetus. Dosis de 1 g/Kg fan que s’incrementi el nivell de glucosa sèrica, excepte si es pateix diabetis tipus-2, ja que aleshores baixa, per un augment de la insulina.

VETERINÀRIA

  • Abelles: l’olor de la planta les atrau fins al rusc que hom vol que habitin. I millor encara si es barreja amb romaní i flor de taronger, cara nova i branques de boix.
  • Cavalls: emfisema pulmonar: Melissa o aigua del Carme + anhídris arseniòs + carbonat potàssic + etanol molt diluït.
  • Gossos: indigestions: Melissa + Chelidonium + Regalèssia + Milfulles.
  • Ovelles: indigestions.
  • Pollets: els fa augmentar de pes (10 mg/K g de pinço) i tenir el greix menys oxidat. La Melissa els protegeix dels virus Semliki Forest, Newcastle, vaccinia, herpes simplex.
  • Puces (a gats i gossos): OE
  • Purga general pel bestiar: sobre brases es col·loca una paella amb Melissa + Mentha + Apium graveolens + Sambucus nigra i es dirigeixen els fums, agafant la paella pel mànec al ventre de l’animal. És millor que les plantes s’hagin recol·lectat la vigília de Sant Joan (23 de juny).
  • Truita de riu (Oncorhynchus mykiss): a dosis de 1 g/Kg a la dieta millora la immunitat i el perfil lipídic (menys oxidat).

EFECTES FISIOLÒGICS DE LA MELISSA

  • ANSIETAT. L’extracte hidroalcohòlic a 50-150 mg/Kg reverteix l’ansietat i el capteniment depressiu, redueix els nivells de MDA, activa els enzims antioxidants i restaura les nivells sèrics de corticosterona. També abaixa els marcadors pro-apoptòtics i incrementa el nivell de les proteïnes anti-apoptòtiques al còrtex pre-frontal i a l’hipocamp als ratolins quasi-torturats. L’oli essencial inhibeix l’adhesió del t-butil-biciclo-fòsforo-tionat al receptor GABA-A del cervell anterior, però no afecta els receptors nicotínics o els AMPA. L’oli essencial provoca una reducció tant el la transmissió excitadora com en la inhibidora.
  • CÀNCER. L’extracte hidro-alcohòlic de la Melissa officinalis frena a les cèl·lules de càncer de pròstata PC-3 VEGF, Bcl-2, Her2, hTERT. A les de càncer de mama MCF-7 i a les de càncer de pulmó A549 també abaixa VEGF-A, i ARNm de hTERT. També té efecte anti- angiogènic i anti-telomerasa molt marcats.
  • COR. Dosi entre 50 i 200 mg/Kg/dia d’extracte aquós de Melissa officinalis prolonguen l’interval QRS, QTc, JT, i TpTe al cor de les rates. En canvi, no alteren els intervals RR, ni PR, ni l’amplitud de les ones de l’ECG, ni el ritme cardíac, ni la pressió arterial en individus sans, però sí que, les dosi baixes alenteixen el cor, abaixen la pressió i redueixen el MDA quan hi ha hagut isquèmia al miocardi. Les dosis altes (més de 200 mg/Kg empitjoren els nivells de MDA i troponina I.
  • CÒLON. L’extracte de Melissa inhibeix (a 350 i 120 ppm) la proliferació de les cèl·lules de càncer de còlon H-29 i T84. Atura el cicle cel·lular a G2/M i redueix l’expressió proteica de les CDK 2,4,6, de la ciclina D3, i indueix l’expressió de l’inhibidor 2C (p18) i 1A (p21) de la ciclina depenent de la kinasa. A 600 ppm indueix la fragmentació de les caspases 3 i 7 i l’externalització de la fosfatidil-serina. Indueix l’apoptosis mitjançant la formació de ROS. És doncs almenys un bon protector contra el càncer de còlon.
  • COROIDES (ULL). La Melissa inhibeix la neo-vascularització al coroides induïda per raig làser. Les lesions per neo-vascularització amb efluïx de fluoresceïna és només d’un 9% quan hi ha tractament amb Melissa, però arriba al 53% al control. Sense tractament. La Melissa fa que s’abaixin els nivells de VEGF, MMP9, cèl·lules ARPE-19 i HUVECs.
  • GLIOBLASTOMA. L’àcid rosmarínic té efecte citotòxic envers les cèl·lules de glioblastoma amb una LC50 de 290 microM, després de 24 hores i una LC50 de 170 microM després de 48 hores. A 100 microM té efecte antioxidant i a 300 microM té efecte prooxidant i provoca necrosis. A més els àcids protocatechuic, caftàric, cafeic, ferúlic i cichòric i la luteolina-7-glucòsid tenen efecte apoptòtic. L’extracte amb etanol al 70% és l’ideal contra el glioblastoma.
  • ICTUS. L’extracte a dosis de 10 micrograms/mL protegeix les neurones de la hipòxia. . Abaixa l’activitat de la caspasa-3 i de cèl·lules TUNEL-positives. Abqaixa el MDA i atenua la reducció de la capacitat antioxidant a l’hipocamp. I suprimeix l’expressió del gen HIF-1alfa.
  • LESIONS MEDUL·LARS. La Melissa combinada amb dexametasona actua com a neuroprotectora quan hi hagut lesions a la medul·la espinal. Milloren les funcions sensorials i les motores i prevé l’astrogliosis al corn ventral de l’espina dorsal. També augmenta l’índex de reclutament electromiogràfic (EMG), incrementa el diàmetre de la mielina i augmenta la proteïna bàsica de la mielina.
  • OBESITAT. ALS-L1023 és un a fracció de l’extracte de Melissa officinalis que inhibeix l’angiogènesis al teixit adipós. Inhibeix allí VEGF i la proliferació endotelial induïda pel bFGF. Suprimeix l’activitat de la MMP. Sense reduir la gana, redueix el pes, la massa adiposa i la mida dels adipòcits. Hi redueix la densitat de vasos sanguinis, i els nivells d’ARNm i proteics de factors angiogèncis com VEGF-A, FGF-2, i també MMP-2, MMP-9. Per altra banda activa els ARNm dels inhibidors de l’angiogènesis TSP-1, TIMP-1, TIMP-2. També millora el perfil lipídic al fetge i al sèrum i redueix MDA.
  • PROTEÏNES. A més de l’àcid cafeic i encara més els seus derivats, un glucòsid és present a la planta amb acció inhibidora de la síntesis de proteïnes. El glucòsid interacciona amb el factor d’elongació EF-2 i evita que s’aferri als ribosomes. Els derivats de l’àcid cafeic es formen al cap de diversos dies de reposar la infusió.
  • TIROIDES. La Melissa officinalis inhibeix el lligam entre la TSH i el seu receptor, i el de l’anticòs amb el TSH. La inhibició, doncs, té lloc directament sobre la hormona i sobre el seu receptor. La Melissa inhibeix l’activitat de l’adenilat ciclasa estimulada per la TSH. Inhibeix, doncs, la producció d’AMPCc (estimulada per l’anticòs del receptor de la TSH. El lisosomes hepàtics l’extracte aquós de la Melissa inhibeix la T4-5’ de-iodinització.
  • TROMBOSIS. L’àcid rosmarínic de la melissa inhibeix el 70% de la immuno- hemolisis causada pel sèrum del conillet d’Índies als glòbuls rojos d’ovella recoberts d’anticòs i ho fa inhibint la convertasa del C3. Però si la concentració d’àcid rosmarínic és molt gran l’efecte és menor. També inhibeix la convertasa del C5.

Per llegir sobre la tarongina, descarrega't el document