Espiguetes sèssils o subsèssils, reunides per 3 a cada excavació de l’eix de l’espiga i aplicades contra l’eix, formant una espiga verdosa, amb l’eix més o menys fràgil. Fulles planes, amb lígula curta truncada. Dins el gènere Hordeum vulgare es distingeix per ser espècia cultivada, elevada, del tot glabra, amb espigues aristades grosses, cariòpside o gra gros, oval, 2 cops més llarg que ample. L’espiga té 4-6 cares, les espiguetes són totes fèrtils, sèssils, aristades, amb arestes dretes. Hi ha dos espècies similars que es poden reunir en una. Hordeum vulgare fa l’espiga allargada de 6-10 cm, desigualment tetràgona, les espiguetes madures estan imbricades sobre 4 rengles, essent els 2 laterals més sobresortints. I Hordeum haxastichum fa l’espiga més curta (4-6 cm), regularment hexagonal, les espiguetes madures imbricades fent 6 rengles que sobresurten per igual. L’ordi es distingeix del blat i dels sègol perquè a l’espiga a cada entalla s’hi insereixen tres espiguetes i no una de sola, essent la central del tot sèssil i les laterals subsèssils, i contenir cada espigueta només una flor. Les dues glumes de cada espigueta estan col·locades una al costat de l’altra i no un enfront de l’altra (com al blat o al sègol).



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És una espècie que resisteix molt bé el fred i l’altura i pot viure sobre sòls pobres. S’adapta a climes freds (70o N a Noruega) i a l’altura (3000 m snm al Perú, 1800 m snm a Suïssa). Pot germinar ja a 6o C i florir a 16 o C i madurar a 20 o C. Pot suportar gelades de -10o C. Pot prosperar al desert després d’unes pluges seguida de sequera extrema. Sempre es troba en conreus. Hi ha varietats que se sembren a la tardor i n’hi ha que se sembren abans de la primavera. El cicle vital pot durar només 3 mesos. A Sant Martí de Sesgueioles (Segarra) hi ha un centre de recerca agrícola (Molí de la Roda-La Salle) on es cultiven centenars de varietats de blat i d’ordi. A Catalunya es cultiva tant a les zones del prelitoral com al les prepirinenques i a la Catalunya Central com a les Terres de Ponent. Al món és sub-cosmopolita. Només falta a l’Àfrica central tropical a l’Amèrica del Sud tropical, a les zones desèrtiques d’Austràlia i a les zones àrtiques i antàrtiques.

ESOTERISME

Els antics egipcis i els bramans posaven les primeres espigues d’ordi als altars en honors de les divinitats. Els grecs clàssics als altars de Demetera. Una tradició castellana era posar dins la casa un feix d’ordi vestint-lo amb vestits de dona i amb això pretenia la dona casar-se a l’any i tenir una bona collita.

HISTÒRIA

L’ordi és el cereal cultivat des de més antic. N’hi havia vora el llac Tiberíades cap a l’any 17000 a.C. De pa d’ordi se’n fa des de cap a l’any 10000 a.C. A Egipte cap a l’any 3000 a.C ja es llaurava la terra amb bous per sembrar-hi ordi. A Suècia, cap a l’0any 1500 a.C ja es llaurava també per sembrar-hi ordi. A la Xina (Anyang) hi ha un petit escrit sobre l’ordi que data de cap a l’any 1200 a.C. Les falç per segar-lo eren primer de sílex, després de terracota vitrificada, després d’aram (ja el 3000 a.C.). Durant l’Edat de Bronze es coneixien diversos tipus de blat a la vegada que es cultivava l’ordi també. La sembra primer es feia a ma i després ja es mecanitzava per uns tubs que deixaven caure la llavor mentre es llaurava. A Sumèria, capa l’any 2000 a. de C. una embarassada que regava amb orina seva una barreja de grans de blat i d’ordi sabia que tindria un nen si al cap de dues setmanes germinava primer el blat, i que tindria una nena si era l’ordi qui germinava primer. El calendari del pagès de l’any 1700 a.C. a Sumèria, dictat en teoria pel déu Ninurta donava ja moltes directrius per cultivar l’ordi. Ben curiosa és la recomanació de resar una oració a la deessa Ninkilim quan el pagès vegi germinar l’ordi perquè els ratolins de camp, altres bestioles o els ocells no delmin la collita. A l’Antic Egipte ja es coneixien els dos tipus d’ordi el de 2 rengles, millor per a fer la cervesa, i el de 6 rengles. Ja a l’Antic Egipte la feien servir per fer-ne cervesa, com a la Coda de Can Sadurní a Begues els neolítics (3800 anys abans de Crist). Actualment només a Europa hi ha més de 1300 varietats registrades. Al món el 2018 la producció d’ordi era de 141 milions de tones i s’hi dedicaven més de mig milió de quilòmetres quadrats al seu cultiu. Els principals països productores en milions de tones foren Rússia (17), França 11), Alemanya (9.5), Austràlia (9). Espanya (9). Canadà (8), Ucraïna (7), Turquia (7), Regne Unit (6.5) i Argentina (5). A la Bíblia surt citat l’ordi com un dels cultius que va assotar una de les plagues que desencadenà Moisès (Èxode 9:31) i en 38 ocasions més. Els cinc pans que Jesús multiplicar per donar de menjar a mil persones que havien acudit a escoltar-lo eren d’ordi (Joan 6:13). Els gladiadors romans s’alimentaven sobre tot de pa d’ordi. El pa de blat tradicionalment s’havia reservat a les classes més poderoses, però ha acabat imposant-se al d’ordi i de civada. GALÈ, HIPÒCRATES, PITÀGORES i PLATÓ recomanaven menjar ordi als seus deixebles. DIOSCÒRIDES (segle I) escrivia que la cervesa obtinguda de l’ordi és diürètica però pot afectar els ronyons ni els nervis, en especial les meninges; a més infla la panxa i les cames. Però l’ivori remullat dins la cervesa més més fàcil de treballar. Del gra escrivia que l millor era el pelta, blanc (perlat), però que és menys nutritiu que el blat. Però, això nogensmenys, la farina bullida en aigua sí que alimenta més que la de blat; i és bona contra les úlceres de la tràquea. La farina cuita amb fonoll fa venir més llet. L’ordi és diürètic, detersiu, flatulent, de mal digerir però fa madurar les inflamacions. Cuita la farina amb pyx liquida, resina i fems de colom fa madurar les durícies. Cuita amb melilot i cascalls és analgèsic contra els dolors de costat. S’aplica en cataplasma amb llinosa, fenigrec i ruda contra els còlics per gasos intestinals. Amb pix liquida, cera i orina de nen i oli fa madurar les escròfules. Amb mirra i vi o amb pera silvestre o mores d’esbarzer o escorça de magrana estronca els fluxos. Amb codonyat o vinagre alleuja la inflamació de la gota. Cuit amb vinagre el suc de la farina d’ordi sense coure aplicat calent, cura les lesions de la lepra. El suc de la farina amb aigua i cuit amb pyx liquida i oli fa supurar els abscessos. Extret el suc amb vinagre i cuit amb pyx liquida convé contra les fluxions articulars. La farina d’ordi restreny i desinflama. El profeta MAHOMA recomanava l’ordi contra dolors, nivells alts de colesterol, malalties del cor, el tractament del càncer, els efectes de l'envelliment, la diabetis i la hipertensió. ANDRÉS DE LAGUNA (segle XVII) escrivia que l’ordi és fred i sec, però la farina cuita en aigua humidifica, Per desencallar obstruccions internes és millor prendre l’ordi bullit amb rels d’endívia, julivert, api i de llengua de bou i per això rebaixa la febre, refresca el fetge i lleva l’ardor a l’orinar. Ni hi ha que fan una beguda amb ordi, ametlles, llavors de meló i de carabassa. Fregant-se les mans amb farina d’ordi es posen fines. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) l’ordi és una planta de Saturn i no convé als melancòlics. Un cataplasma de farina d’ordi, vinagre, mel i figues seques triturades dissolt els abscessos. El cataplasma de farina d’ordi bullida amb melilot, camamilla, llinosa,m fenigrec i ruda en pols lleva els dolors del costat (de la melsa) i de l’estómac. El cataplasma de farina d’ordi bullida amb llavor de puça (saragatona) i aigua, afegint-hi oli de lliris i mel, aplicat calent cura els bonys sota les orelles, gola, coll o zones properes. L? aigua destil·lada de la fulla verda de l’ordi cura les cataractes si s’instil·len les gotes als ulls i hi alleugen els dolors.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antiespasmòdic
  • antiinflamatori
  • astringent
  • cardioprotector
  • digestiu
  • diürètic
  • emmenagog
  • emol·lient
  • estomacal
  • expectorant
  • febrífug

USOS MEDICINALS

  • abscessos
  • arterioesclerosis
  • artritis
  • bronquitis
  • càncer d’estómac
  • cataractes (hidrolat)
  • catarro
  • colesterol alat
  • condilomes
  • contusions UE
  • cremades
  • debilitat
  • diabetis
  • diarrea
  • dispèpsia
  • dolors musculars
  • febre
  • furóncols
  • hipertensió arterial
  • indigestions
  • lumbago
  • mal de coll
  • penellons
  • post-part
  • restrenyiment
  • retenció de líquids
  • tos irritativa
  • tuberculosis
  • tumors abdominals
  • vòmits

USOS ALIMENTARIS

  • «Agua de cebada»: preparat amb ordi perlat (100 g ben rentats, per 2 L bullint l’aigua 1 hora) + suc de llimona + mel o sucre + canyella + vi + gel. Ara típic de les festes de Madrid però originària de la zona d’Alacant. També és coneguda a Hispanoamèrica i a la Gran Bretanya. Diuen que va bé per als pulmons, abaixa el colesterol, millora la digestió, estronca la diarrea, frena les pujades de glucèmia, protegeix la pell i el cabell de l’oxidació.
  • «Máchica»: farina d’ordi torrat o també d’ordi amb altres llavors (blat, blat de moro, llinosa, pèsols, Chenopodium pallidicaule, Amaranthus cuadatus). S’empra com a farinetes pels nens petits, barrejat amb llet,. O barrejat amb farines per fer pa o pastissos o salses. A l’Equador (Latacunga) és molt popular i també a Mèxic (Sinaloa) i al Perú.
  • Cervesa: per produir un barril de cervesa calen uns 35 Kg d’ordi, 500 g de llúpol, 500 g de sucre i un grapat de llevat (de cervesa). Es deixen germinar els gras d’ordi fins que l’arreleta tingui la meitat de longitud del gra, primer en muntons i després en capes ben estesos, sempre remullats. S’hi pot afegir una mica de calç apagada a l’aigua per tal d’evitar contaminació bacteriana indesitjable. Quan l’arreleta arriba a tenir 2 cm s’asseca el conjunt i es torren els grans en un forn amb aire calent. Si la cervesa ha de sortir clara la temperatura serà de 65C i si ha de sortir fosca, de 85oC. Amb aquesta procés s’aconsegueix transformar el midó en maltodextrina, dolça, tova i fermentable. Les arreletes s’aparten i serviran pels pinsos de gallines i bestiar en general. El gra estovat i mig torrat s’esclafa per obtenir la malta molinada. Aquesta s’aboca a grans cisternes amb aigua calenta. El fons té una cribra que deixa passar el líquid però no la part sòlida. El most de cervesa conté substàncies entre midó i sucres més simples que donaran sabor a la cervesa. El most es passa per un recipient amb vapor perquè es vagi barrejant i bullint. Aleshores s’hi afegeix el llúpol i el sucre i es fa bullir 2 hores tot plegat. Després es filtra per separar les resines del llúpol i les proteïnes que hagin coagulat. Després el líquid es refreda i s’aboca al recipient de fusta per a la fermentació alcohòlica amb el llevat. Com més dens sigui el most més grau alcohòlic donarà. El recipient de fusta s’ha de refrigerar i es manté fred perquè la fermentació genera escalfor. Si el recipient és de fusta de faig, la cervesa no farà gaire escuma a l’abocar-la al got o gerra. Abans d’envasar el líquid enriquit ja en alcohol cal clarificar-lo. Si s’hi i afegeix sucre en aquesta etapa la cervesa pujarà més al cap. També al clarificar-la alguns hi afegeixen més llúpol o altres plantes aromàtiques. Hi ha cerveses de 3o i de 6o, i n’hi ha «sense alcohol» (0.55). Alguns grups arriben a consumir 0.5 L e cervesa al dia.
  • Extracte de Malta (melassa d’ordi): pasta marró caramel·litzada resultant de la hidròlisis enzimàtica de l’ordi germinat formada per polisacàrids 25-30%, glucosa 7-10%, fructosa 1-2%, sacarosa 1-3%, maltosa 39-42%, malto-triosa 10-15%, enzims, proteïnes 3.8%, grasses 0.1%, fibra 0.1%, aigua 22%, minerals 1.1% (en especial Fòsfor), i vitamines, en especial del grup B. És molt dolça i molt calorífica i energitzant. Es pot afegir a xocolates, cereals, galetes, pastissos, pans, pizzes, gelats, barretes energètiques, o menjar-la a cullerades directament o afegir-la a les begudes per ensucrar-les com si fos mel. Per als nens petits el plàtan aixafat amb suc de taronja i extracte de Malta resulta molt agradable i estimula la capacitat intel·lectual. També convé per donar escalfor als pulmons, i posar bé el cor i el sistema nerviós. Es ven com a «melaza de cebada» sola o combinada de blat de moro.
  • Farina cuita al vapor (30 hores): de fàcil digestió per a farinetes per a nens petits
  • Ginebra: és un destil·lat de molta graduació alcohòlica (40o) fet a partir de la malta fermentada i aromatitzada amb ginebrons i algunes altres aromàtiques (coriandre, angèlica, anís, taronja, llimona).
  • «Kvas»: beguda alcohòlica russa de només 2o feta a partir de farina d’ordi i de sègol i segonet, poma i pera. És refrescant i ve a ser com una cervesa aigualida. També es posa a la sopa freda coneguda com «okroshka» a base de patates, ous, cogombres, cebollins, anet, raves i carn, sal, pebre, mostassa i crema de llet agra. En receptes casolanes per fer el kvas s’hi posa també gingebre, llimona i panses. Es posa a bullir aigua (4 L) en una cassola gran. Es posen bocins de pa de sègol o d’ordi (750 g) al forn i s’hi couen a 180o C fins que es posin durs. Quan l’aigua estigui ja bullint s’hi aboca el pa i es va remenant i es tapa i es deixa reposa 5 minuts. Es cola a través d’un drap molt gran i al líquid s’hi afegeix llevat actiu (un sobret) prèviament remullant en 45 mL d’aigua tèbia (2 minuts). S’hi afegeix sucre (125 g), pell de llimona (en bocinets), i gingebre (rel tendra en llesques molt fines), es remena i es tapa i es deixa reposa tota una nit. Essent demà es cola i s’aboca el líquid en pots de vidre deixant-hi una mica d’aire, i s’hi afegeixen panses (50 g) i es tapen perquè hi hagi una mica més de fermentació (3 hores) i al final es posa a la nevera abans de consumir.
  • Malta torrada (succedani del cafè): un cop germinat el gra, s’asseca a baixa temperatura 65-80oC, se’n lleva la radícula i es torra a 200o C. S’afegeixen petites quantitats a la cervesa si es vol enfosquir. Normalment es ven com a succedani del cafè, molta.
  • Pa integral
  • Palla: un bon aliment per a rucs, muls i cavalls
  • Pinso per als porcs o els cavalls
  • «Tsampa»: menja tibetana fet amb farina d’ordi torrada,del tipus qingko, mantega de yak i moll de l’os de yak. Es pot guardar en forma de boles per endur-se de viatge (a peu). Una versió més moderna s'elabora amb nou ingredients: fesols vermells, cigrons, llenties, blat de moro sec, cacauet natural, mel pura, plàtan verd, soja en grans i blat sec. Els grans i plàtans es torren al foc, i mòlts, s'uneixen amb la mel. Després es dóna forma de pilotetes a la massa, que es pot conservar mesos.
  • Verd d’ordi (fulla crio-triturada)
  • Whisky: beguda alcohòlica (40-62o) molt famosa obtinguda a partir de la malta de grans d’ordi (o també d’altres cereals com blat, blat de moro o sègol). La fermentació alcohòlica sol tenir lloc en botes de fusta de roure. El segle XV el produïen monjos irlandesos i monjos escocesos com «aqua vitae». La fermentació pot durar més de 3 anys. L’aigua que s’afegeix a la malta ha de ser molt pura, de bona deu. El gra d’ordi es deixa germinar durant una setmana després d’haver-lo remullat en aigua a 13o C. Un cop germinat s’asseca cremant torba a sota durant 3 dies quedant el gra a uns 70o C. Després es moltura i es barreja amb aigua calenta i es posa en cisternes 33 dies a fermentar. En acabat es destil·la dos cops en alambins d’aram; i al final es diposita a les botes perquè envelleixi i agafi el gust i color de la fusta de roure.

DITES POPULARS

  • Per Sant Jordi cava ton ordi, per Sant Robert que ja el tinguis cobert, que per Sant Marc ja faràs tard.
  • Per Sant Jordi espiga l'ordi, per Sant Marc espiga el blat.
  • Per Sant Jordi l'espiga a l'ordi.
  • Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si el trobes espigat, a fi de maig te l'hauràs menjat.
  • Per Sant Jordi vés a veure ton ordi; si per Sant Jordi és en canella, per Sant Joan és en gavella; si per San Jordi és espigat, per Sant Joan és colltorçat.
  • Per Sant Jordi, cava ton ordi; per Sant Marc, ja faràs tard.
  • Per Sant Jordi, garbes d'ordi.
  • Per Sant Jordi, guarda ton ordi.
  • Per Sant Jordi, la piula pica l'ordi.
  • Per Sant Jordi, sembra ton ordi, que per Sant Marc ja és tard.
  • Per Sant Jordi, vés a veure l'ordi, i si l'ordi no fuig, fuig tu de l'ordi.
  • Per Sant Jordi, vigila ton ordi; si en veus una espiga ençà i una altra enllà, torna- te'n cap a casa, que prou n'hi ha.
  • Quan et segarem, ordi? Per Sant Jordi.
  • Quan l'octubre és arribat, sembra el segle, l'ordi i el blat.
  • Quan no plou de maig, anyada d’ordi a raig.
  • Qui amb ordi va al molí, troba el lladre pel camí.
  • Si d’abril plou, blat, ordi i sèu de bou.
  • Si et vols fer ric aviat, sembra més ordi que blat.
  • Si no plou per sant Jordi, tururut ordi.
  • Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
  • Si plou per Sant Jordi, ni prunes ni ordi.

Per llegir sobre els principis actius, els noms populars i més, descarrega't el document