Flors masculines amb 6-25 estams, amb els filaments curts i blancs, i anteres d’un vermell fosc. Flors femenines curtament pedicel·lades amb l’ovari assentat, ovoide-cònic i amb 2(4) estigmes groguencs, adossats a les parets de l’ovari. Càpsula de 7-9 mm, el·lipsoide, finament granulosa i amb 4 solcs longitudinals, i que s’obre per 2 valves. Les llavors tenen un plomall com cotó que sovint es dispersa ocupant bones extensions del terra com si fos neu, però molt inflamable. Populus × canadensis Moench, Verz. Ausländ. Bäume:81(1785) és l’híbrid entre P. nigra i Populus deltoides Marshall, Arbust. Amer.:106(1785). Al néixer una pubilla sol ser massivament plantat, formant després magnífiques pollancredes, a les planes al·luvials gironines. Això és una tradició a fi i efecte d’oferir el preu de la venda de la fusta com a dot. Els branquillons de l‘any estan solcats longitudinalment a la part distal, les fulles són deltoides, de mida entre mig la dels parentals, i tenen alguns cilis als marges i sovint presenten les glàndules al costat del nervi central vora el pecíol. Solen plantar-se arbres femenins. Dins la família de les Salicàcies el gènere Populus es distingeix per tenir les flors masculines amb 8-20 estams. I la família de les Salicàcies es distingeix per ser arbres amb les flors sense corol·la ni cap periant, superovàriques, i el fruit en càpsula. A Catalunya hi ha exemplars força robustos. L’un és el pollancre de Cal Cundo, a Orpí (l’Anoia), de 37 m d’alçària i 2.2 m de volt de canó. Un altre és el pollancre del Rec del Guèmol a Banyoles (Pla de l’Estany), amb 23 m d’alçària i 6 m de volt de canó. A Collserola destaca el pollancre sota Can Busquets vora el fondal de la riera de Vallvidrera, pels seus 35 m d’alçària i 5.4 m de volt de canó. I al món destaquen el de River Drava /Révfalu) a Hongria pel seus 10.6 m de volt de canó; el de la Gave de Pau vora la carretera a Lugagnan (Lourdes), uns 220 m al Nord del pont sota el poble, pels seus 43.4 m d’alçària i 3.5 m de volt de canó; i el de Gut Bliestorf (strasse due zum Gut führt) a Alemanya, pels seus probables 400 anys.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Pot ser oriünd d’Europa central, Caucas i centre de l’Àsia occidental, però es troba plantat arreu del món sempre que el clima ho permeti. A la península hispànica es troba plantat arreu, si bé és més escàs cap a ponent. Gairebé es pot assegurar que on ha crescut bé un pollancre hi ha una font o un curs d’aigua a la vora. També es troba en planures al·luvials a vegades allunyades del curs d’aigua o del llac que l’alimenta. Arriba fins la cota 1800 snm. Tolera una mica de salinitat al sòl, i sempre agraeix molt l'aigua.

LITERATURA

Molts poetes s'han inspirat en els pollancres. Aquí un exemple:

Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n riuran els camps
i les ribes pures
i els pollancres i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remorós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
Si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
[MIQUEL MARTÍ I POL]

HISTÒRIA I ESOTERISME

A les cerimònies en honor a Dionisos els oficiants es cobrien el cos amb fulles de pollancre. Els celtes empraven la fusta per fer escuts protectors. A l’agitar el vent les fulles del pollancre es poden sentir les veus del més enllà. El poeta granadí, màrtir del franquisme, sentia que algunes branques de l’arbre al grinyolar quan tocaven l’una amb l’altra el cridaven pel seu nom: ¡...Fe-de-ri-co...!

PROPIETATS MEDICINALS

  • analgèsic ESC
  • antibacterià FUL BOR
  • antidiabètic
  • antifúngic
  • antihemorràgic
  • antiinflamatori ESC
  • antioxidant
  • antireumàtic
  • antisèptic BOR
  • antitumoral
  • astringent ESC
  • balsàmic BOR
  • blanquejador de la pell BOR
  • carminatiu
  • cicatritzant
  • cosmètic antiaging
  • diürètic ESC BOR
  • estimulant
  • expectorant BOR
  • febrífug
  • hepatoprotector
  • inhibidor de la tirosinasa BOR
  • mucolític
  • neuroprotector
  • sudorífic tònic FUL
  • tònic capil·lar
  • vasorelaxant
  • vulnerari

USOS MEDICINALS

  • afonia BOR
  • al·lèrgies BOR
  • amigdalitis BOR
  • anorèxia BOR ESC
  • artritis BOR
  • asma BOR
  • bronquitis BOR
  • càncer de còlon
  • càncer d’ovaris
  • càncer de pròstata
  • càncer de pulmó A549
  • Candida albicans BOR
  • carn-esqueixats ESC UE
  • cistitis
  • contusions BOR
  • cremades
  • cremades pel sol
  • dermatitis BOR
  • diarrea
  • dislocacions
  • dismenorrea ESC
  • dolors musculars BOR
  • Enterococcus faecalis BOR
  • escorbut BOR
  • esquerdes a la pell BOR
  • febre ESC
  • ferides ESC UE
  • gasos intestinals
  • gingivitis BOR
  • gota
  • hemoptisis BOR
  • hemorràgies
  • hemorroides BOR ESC UE
  • hiperlipidèmia
  • indigestions (carbonet UI)
  • insolació
  • Listeria monocytogenes BOR
  • lumbago ESC
  • mal de cap
  • mal de coll
  • mal de queixal BOR
  • nàusees
  • penellons ESC UE
  • periodontitis BOR
  • picades d’insectes BOR
  • pirosis (cor-agre)
  • prostatitis
  • Pseudomonas aeruginosa BOR
  • psoriasis
  • rascades
  • refredat BOR
  • reuma BOR
  • ronquera BOR
  • sinusitis BOR
  • Staphylococcus aureus BOR
  • Streptococcus pyogenes BOR
  • tos BOR
  • tuberculosis BOR o passejar per sota els arbres quan desprenen les llavors amb el vil·là blanc.
  • tumors
  • úlceres cronificades

DOSIFICACIÓ I PREPARATS

  • Borrons: infusió de 2 cullerades per 1/2 L d’aigua bullent. Deixar reposar 15 minuts. Prendre’n 3 tasses al dia.
  • Extracte fluid: 3-6 g al dia
  • Extracte tou: 1-2 g al dia
  • Tintura: 3-5 g al dia
  • Ungüent populeum: borrons de pollancre + fulles de belladona + fulles de jusquiam + morella + cascall + llard + alcohol. S’aplica a les hemorroides.
  • Vi tonificant: 100 g de borrons matxucats i deixats macerar en 1 L de vi durant 10 dies, afegint-hi 40 g de pela de taronja. Prendre’n un gotet abans dels àpats principals.
  • Xarop contra la bronquitis crònica: tintura 10 g + alcoholat de tarongina 20 g de xarop de cascall 100 g + xarop d’herba dels cantaires compost. Una cullerada sopera 4-5 cops al dia.
  • Xarop contra la gota: extracte fluid 3 g + xarop de les 5 arrels 200 g (galzeran + esparreguera + api + fonoll + julivert). Una cullerada sopera cada 2 hores.

ALTRES USOS

La fusta, lleugera, fina, tova, poc inflamable, però poc duradora, fàcil de treballar però resistent a l’abrasió directament es fa servir per fer caixes de fruita, mobles petits, bigues, fusta de conglomerat, i com a base cel·lulòsica per al paper. L’escorça interna s’asseca i es tritura i s’afegeix a la farina per fer pa. Les branques fines posades en remull donen a l’aigua hormones d’arrelament. Els borrons poden donar alloc a tints de diferents colors segons el mordent. A l’arbre hi poden créixer bolets de soca de molt bon menjar com l’Agrocybe aegerita o el Pleurotus ostreatus. Els borrons són la matèria prima principal perquè les abelles fabriquin el pròpolis. Els plomalls de les llavors són un molt bon absorbent d’olis industrials.

EFECTES FISIOLÒGICS

  • L’àcid cafeic és antiinflamatori, antioxidant, inhibeix la metàstasis, és també immunomodulador, antiisquèmic, redueix la ateroesclerosis, protegeix les neurones i el fetge, és antivíric i antibacterià i antifúngic.
  • L’àcid cinàmic és antiinflamatori, antioxidant, inhibeix la metàstasis, protegeix dels UV, redueix els efectes de la diabetis, evita la melanogènesis, protegeix les neurones, actua contra la malària, la tuberculosis, altres bacteris, fongs i paràsits.
  • L’àcid el·làgic és antiinflamatori, antioxidant, inhibeix la metàstasis, protegeix els vasos i el cor, les neurones i el fetge; redueix els efectes de la diabetis, evita el dany per UV, redueix l’obesitat i la hipertensió, inhibeix la melanogènesis, actua contra bacteris, virus, la malària i la tuberculosis.
  • L’àcid ferúlic és antiinflamatori i antioxidant, inhibeix la metàstasis i és immunomodulador,protegeix els UV, protegeix els vasos, el cor, els pulmons i les neurones, evita la melanogènesis i és antiaging.
  • L’àcid p-cumàric és antiinflamatori i antioxidant, inhibeix la metàstasis, redueix els efectes de la diabetis, és antiplaquetari, uricosúric, analgèsic, antiulcerós, antibacterià i antifúngic, antivíric, ansiolític i evita la melanogènesis; també actua contra la col·lagenasa.
  • L’àcid rosmarínic és antiinflamatori i antioxidant, protegeix els vasos i el cor, les neurones i l’estómac, redueix els efectes de la diabetis, és immunomodulador, calma les al·lèrgies, estimula la fertilitat i és antivíric, antibacterià, i antihelmíntic.
  • L’apigenina és antiinflamatòria, antioxidant, inhibeix la metàstasis i l’angiogènesis, abaixa la pressió arterial, redueix els efectes de la diabetis, és neuroprotectora, antivírica i antibacteriana.
  • La catequina és antiinflamatòria i antioxidant, inhibeix la metàstasis, redueix els efectes de la diabetis, redueix l’obesitat i l’osteoporosis, protegeix les neurones i el fetge, els vasos i el cor, és antifúngic, antivíric i protegeix les cèl·lules.
  • La crisina és antiinflamatòria, antioxidant,inhibeix la metàstasis, calma les al·lèrgies, redueix l’obesitat, redueix els efectes de la diabetis, és protectora del fetge i les neurones i afavoreix el bon funcionament dels genitals.
  • El kaempferol és antiinflamatori, antioxidant, inhibeix la metàstasis, protegeix els vasos i el cor, redueix els efectes de la diabetis, protegeix les neurones i el fetge, redueix les al·lèrgies i l’ansietat, redueix el dolor, és estrogènic o antiestrogènic, antibacterià, antivíric, antifúngic i té efecte contra protozous.
  • La pinobanksina és antioxidant i inhibeix la metàstasis i actua contra Trypanosoma.
  • La pinocembrina és antiinflamatòria i antioxidant, inhibeix la metàstasis, redueix l’ateroesclerosis, és vasodilatadora, convé per evitar danys per isquèmia cerebral, protegeix el fetge i les neurones, i el ronyons, és antibacteriana i antifúngica i antiparasitària. La pinocembrina a 4 microM i la galangina a 80 microM són capaces d’incrementar el consum de glucosa cel·lular i el contingut el glucogen i o fan estimulant les activitats de la piruvat-kinasa. Ambdues eviten en part almenys la resistència a la insulina. La pinocembrina a 100-150 microM actua contra la proliferació cel·lular i provoca apoptosis a les cèl·lules de càncer de pròstata LNCaP. La pinocembrina inhibeix la 4-3-cetosteroid(5-alfa)-reductasa. I també té efecte citotòxic envers les HCT116 de càncer de còlon, on incrementa les caspases 3 i 9, trenca el potencial de membrana mitocondrial, però no afecta a l’activitat de la citocrom-reductasa, de la la quinona- reductasa o de a la glucuronosil-transferasa. A 50-200 microM, a més de provocar apoptosis, frena les MMP, i això fa alliberar citocrom C. La pincoembrina a 100-200 microM inhibeix la proliferació, la capacitat de migració i promou l’apoptosis a les cèl·lules SKOV3 de càncer d’ovari. La pinocembrina actua contra les cèl·lules de melanoma A375, B16F10, hi suprimeix l’autofàgia a través de l’activació de la via PI3K/Akt/mTOR. A 50-75 ppm la pinocemrbina redueix dràsticament la mida i el pes dels tumors B16F10 implantats.
  • La pinostrobina és antiinflamatòria, antioxidant, inhibeix la metàstasis, redueix les úlceres, talla la diarrea, actua contra verins com antídot, protegeix les neurones, és antivírica, actua contra la malària (Plasmodium) i contra Trypanosoma. La pinostrobina té activitat inhibidora de l’aromatasa. La pinostrobina actua contra tumors de mama on inhibeix la topoisomerasa. La pinostrobina provoca apoptosis a les cèl·lules HeLa, tot i reduint el GSH a 100 microM i el NO2 a 50 microM, per la via que depèn de les caspases i la davallada del potencial de membrana mitocondrial. La pinostrobina també té efecte antitumoral contra les cèl·lules T47D de càncer de mama. A 10-100 microM indueix la fragmentació de l’ADN i l’apoptosis, i incrementa l’expressió del p53, Bax, caspasa-3, i disminueix la del gen antiapoptòtic Bcl-2.
  • La quercetina és antiinflamatòria, antioxidant, inhibeix la metàstasis, protegeix els vasos i el cor, redueix els efectes de la diabetis, protegeix les neurones, evita els danys per isquèmia, protegeix l’estómac, redueix l’ansietat i la depressió nerviosa, i és antivírica.
  • Els flavonoides dels borrons i branquillons de Populus × canadensis 5-hidroxi-7- metoxi-flavona; 5,7-dihidroxi-flavonol tenen efecte antimicrobià contra Pseudomonas lachrymans, Ralstonia solanacearum, Xanthomonas vesicatoria i contra el fong Magnaporthe oryzae.

POSSIBLE TOXICITAT

Degut al contingut en salicina, que es descompon donant lloc a l’àcid salicílic, els preparats de la planta poden irritar l’estómac igual que faria l’aspirina en persones que han desenvolupat sensibilitat als salicilats. No és recomanable que les dones que alletin prenguin salicilats. Els salicilats poden provocar úlcera d’estómac i tinnitus. No és recomanable prendre antiinflamatoris no esteroides, o corticoesteroides, amb els salicilats, ja que pot rebre el ronyó a més de l’estómac. Si es prenen salicilats amb sulfonamides, l’efecte hipoglucemiant es pot disparar. Els salicilats amb etanol o amb fluoxetina o amb amitriptilina poden provocar hemorràgies. El pol·len de pollancre o el cotó de les llavors (pels gran de pol·len adherits) pot desencadenar reaccions al·lèrgiques en algunes persones.

PROPOLIS

El pròpolis sol vendre's en forma (purificada) de trossos (masticables), càpsules d'extracte liofilitzat sec, o bé afegit a xarops o altres preparats d'ús intern o extern (esprai, pomada). Se sol recomanar fer una cura de 5 g diaris, durant 4 dies. Una sobredosi només té com a cosa negativa un efecte laxant. El pròpolis és una laca/resina/goma aromàtica/balsàmica/viscosa que les abelles segreguen per opercular esquerdes als ruscs, físicament i biològicament (efecte antibiòtic). La fabriquen a partir de secrecions de borrons d'arbres com el xop, àlber, roure, pi, avet, castanyer, castanyer d'Índies, salze, freixe, om, prunera, bedoll. L'alteren amb les secrecions salivals, principalment, i també amb cera. Pro-polis significa defensor de la ciutat. El seu color és marró (des del groc clar fins al rosat, verdós o gairebé negre). El sabor és una mica amarg i acre. L’aroma és agradable, dolça, melosa. Es dissol una mica en aigua calenta (però no en freda). A baixes temperatures, és una massa dura i friable (<15o C). A temperatures temperades (30o C) es torna tou, enganxós i mal·leable. Es fon a 60-70 (100) o C. Escalfat al bany-Maria, es descompon en una massa pesada i viscosa, i en una altra lleugera i líquida.

    S'empra molt per combatre:
  • afeccions bucals (aftes, bacteris, estomatitis ulcerosa, extraccions dentals, flegmons, fongs, moniliasis, gingivitis,, glossitis, halitosis, parodontosis, virus)
  • afeccions de les vies respiratòries baixes (asma, bronquitis, pulmonia, traqueïtis, tuberculosis)
  • afeccions digestives (anorèxia, colecistitis crònica, colitis ulcerosa, discinèsia biliar, gastritis, malaltia de Crohn).
  • infeccions de les vies respiratòries altes (amigdalitis, faringitis, febre del fenc, laringitis, otitis, rinitis, sinusitis)
  • paràsits
  • úlcera d'estómac (gastritis, úlcera gastroduodenal)
    És molt ampli l'espectre d'activitat del pròpolis davant d'afeccions de la pell:
  • abscessos
  • berrugues
  • blefaritis
  • cicatrius
  • contusions
  • corneïtis (ull)
  • cremades
  • dureses
  • èczemes
  • eritrodèrmia esquamativa en nadons
  • esquerdes
  • esquerdes anals
  • ferides
  • fístules anals
  • fongs
  • furóncols
  • grans
  • herpes (zona)
  • intertrigen en nadons
  • mussols
  • penellons
  • psoriasi
  • punxes clavades
  • queloides
  • queratodèrmia plantar al peu
  • radiodermatitis (preventiu/curatiu)
  • supuracions
  • talls
  • tinya
  • tripes
  • úlceres lentes
  • úlceres varicoses

Més rarament es recomana per protegir de l'arterioesclerosis o d'endomiocarditis. O per protegir de les inflamacions urinàries (tricomoniasis, prostatitis, cistitis, pielonefritis). Rarament es recomana contra el goll nodular i l'artritis reumatoide. A més d'actuar com a anestèsic local, el pròpolis actua favorablement en malalties degeneratives nervioses com esclerosi en plaques, distròfia muscular progressiva, Parkinson, i traumatismes cranials. Ja ARISTÒTIL recomanava el pròpolis com a remei per a les infeccions de la pell, nafres i supuracions. VARRÓ, PLINI EL VELL, DIOSCÓRIDES, GALÈ, entre altres clàssics, recomanaven el pròpolis per ajudar a extreure punxes de la pell, per reduir les inflamacions i dureses de la mateixa, furóncols, grans o abscessos. I també contra els dolors nerviosos. En experiments amb animals (gossos, gats, conillets d’Índies), grans dosis continuades de pròpolis (10g/Kg) no han produït cap efecte tòxic, i ni tan sols nociu. No s'hi comporta com a cancerigen, més aviat al contrari. Tampoc com a teratogènic. En humans, hi pot haver alguna reacció al·lèrgica, però és raríssima. Per això cal discontinuar-ne l'aplicació si aquesta es presenta. L'efecte antibiòtic davant de Bacillus subtilis, Escherichia coli, Proteus vulgaris, Salmonella, Streptococcus, etc. es deu en gran part al seu contingut en àcid benzoic, i també a l'àcid ferúlic, a la galangina i a la pinocembrina. El seu poder antifúngic es deu al contingut en àcid cafeic, benzoïl-cumarat, a la pinocembrina i a la pinobanksina. És especialment eficaç contra Trichomonas i contra el virus de la grip A2. S'administra a països tropicals com Cuba contra Giardia (directament a conductes biliars). És eficaç contra altres paràsits microscòpics. L'efecte anestèsic del pròpolis està relacionat amb el seu contingut olis essencials. L'efecte immunoestimulant va tant per la via de l'augment de la capacitat fagocitaria com per la de la producció d'anticossos més gran. Extractes de pròpolis poden emprar-se per allargar la conservació dels aliments o per evitar la germinació (alls, cebes, patates). Els seus components principals són els seus polifenols (55%), com els flavonoides galangina, ipriflavona i pinocembrina. Els preparats solen estandarditzar-se mitjançant el seu contingut en galangina (> 2,1%). Conté, a més d'aquestes resines balsàmiques (55%), ceres (25%), olis essencials (10%), pol·len (5%), substàncies minerals, i altres orgàniques (aminoàcids, àcid benzoic, àcid ferúlic, àcid cafeic, benzoïl-cumarat (5%). El contingut total en aigua sol ser del 5%. Un cop cremat queda un 5% de cendres. El contingut en lípids és del 5%. El de proteïnes, del 3%. I el de glúcids assimilables, del 20%, aproximadament. El contingut en cel·lulosa i derivats insolubles sol ser del 0,5 %.
Per llegir sobre els principis actius, literatura, els noms populars i sobre el pròpolis, descarrega't el document