Ruta bracteosa DC. [1824, Prodr.,1: 710] té les fulles dividides en segments oblongs, obtusos. Pètals de 6-8 mm, ciliats. Pedicels almenys tan llargs com la càpsula. Planta de 30-90 cm, verda-blavosa, glabra, no glandulosa al cim. Folíols inferiors en forma d’estípules o peciolulats. Bràctees florals sovint en cor a la base més amples que el peduncle. Pètals amb franges poc fines, igualant només la meitat de l’amplada del limbe. Raïm fructífer corimbiforme, dens.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

Ruta chalepensis es fa a la conca mediterrània des de Turquia a Catalunya en fenassars i cultivada. Requereix molta insolació, sols ben drenats, una mica rics en matèria orgànica. Resisteix gelades no massa fortes i tot i que creix millor amb saó, aguanta força bé les sequeres; en canvi mor si té massa humitat al sòl.

ESPÈCIES SIMILARS

  • Ruta chalepensis L. ssp. chalepensis, var. chalepensis: inflorescència del tot glabra, bràctees superiors de 2-10 mm d’amplada, més de 3 cops més amples que el peduncle, càpsula amb apèndixs arrodonit bruscament contret en mucró.
  • Ruta angustifolia Pers. (= Ruta chalepensis subsp. angustifolia): inflorescència amb moltes glàndules, bràctees superiors de fins a 3.5 mm d’amplada, menys de 3 cops més amples que el peduncle, càpsula amb apèndixs acuminats.
  • Ruta graveolens L.: pètals denticulats, bràctees i sèpals lanceolats-aguts, corimbe fructífer curt amb pedicels només una mica més llargs que la càpsula que té 45 lòbuls arrodonits.

HISTÒRIA

Els antics sumeris recomanaven contra el mal d’estómac la barreja de camamilla, calèndula, ruda i regalèssia. La ruda figura als tractat s de medecina antiga com l’ayurvèdica, unani, siddha o a la clàssica grega. HIPÒCRATES la recomanava per alleugerir dolors i evitar ser contagiat quan hi ha una epidèmia. PLINI EL VELL (segle I) creia que si una mostela menjava les fulles de la ruda foragitava d’aquesta manera l’escurçó que l’hagués atacat. L’antídot de MITHRÍDATES (segles II-I. a.C.) a prendre cada dia en dejú es prepara amb 20 fulletes de ruda, un polsim de sal, un parell de nous, un parell de figues, 20 ginebrons i tot ben triturat i barrejat. Un altre electuari es prepara amb nitrat potàssic, pebre, llavors de comí (rostides o macerades en vinagre i eixugades) tot a parts iguals i fulles de ruda que sumin el pes anterior. Es tritura tot i s’hi afegeix mel fins que quedi una pasta consistent. Aquest és un remei contra el mal d’estómac, dolor als costats deguts a còlics a la melsa, fetge, ronyons, bufeta Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) la ruda és planta regida pel Sol sota el signe del Lleó. Fa orinar i fa venir la regla, i calma el desig sexual, ja sigui beguda o menjada barrejada amb carn. Les llavors preses amb vi són un antídot contra els verins. Les fulles soles o amb figues i anous prevenen el contagi de les epidèmies. Contra els dolors dels costats o les afeccions pulmonars o la ciàtica, o les febres intermitents, un bon remei és prendre-les amb anet o aplicar-les també amb anet en compreses. L’oli on s’hagi escaldat ruda és bo contra els còlics per vent, l’enduriment de la matriu, els fogots. La ruda mata els cucs intestinals, en especial si es bull amb vi fins a reducció a la meitat afegint-hi una mica de mel. Aquest líquid, aplicat per fora, alleuja el dolor de la gota o dolors a mans, peus, genolls i altres articulacions. Les fulles socarrimades i ficades al nas aturen la sang. Contra grans o ronxes es pot aplicar una pomada preparada amb fulles de murtra i fulles de ruda triturades amb cera. Bullida amb vi, pebre i nitrat potàssic cura les taques al front, les berrugues. Amb ametlla triturada i mel ajuda a assecar les crostes i la tinya o qualsevol herpes. El suc de ruda escalfat en una closca de magrana ajuda a curar l’otitis si s’instil·la a l’oïda. El suc de les fulles de ruda amb fonoll i una mica de mel i el fel d’un gall ajuda a llevar les cataractes. Un ungüent fet amb el suc de ruda i oli de roses, cera i vinagre ajuda a curar el foc de Sant Antoni o ergotisme, i totes les nafres sucoses del cap, nas o altres part si s’unta la part afectada. Els pintors romàntics duien una rameta de ruda ala boca per evitar el saturnisme que el Plom de les pintures els podria produir. A més, els conservava la vista.

ESOTERISME

La ruda s’ha dit que protegeix de tot mal. «Qui té ruda, Déu l’ajuda». Segons sant ALBERT MAGNE, si una gallina té una fulleta de ruda entre les plomes, aleshores no serà atacada per la guineu. La ruda és planta relacionada amb Mart i amb el foc. Es fa servir, junt amb alfàbrega, i un ou de gallina, en les neteges espirituals de centre-Amèrica. El mateix, amb ruda i menta de les faves, ens facilita una millor preparació durant la setmana abans d’un examen. I, amb ruda i julivert, ens ajuda a trobar feina. Menjar-se l’ou que s’hagi bullit amb ruda, sencer, ajuda també a fer millor l’examen. Els paraguais «maten l’agost» bevent el dia primer del mes un got d’aiguardent amb ruda per tenir bona salut la resta de l’any. Els romans en menjaven unes poques fulletes, segurament amb figues i anous, per protegir-se de les malediccions. En general és planta protector de mals pensaments propis (violents o sexuals) i de males intencions alienes. Alguns la posen sobre l’encens per purificar l’aire amb els fums. Altres salpiquen la casa amb un ram de ruda xopat amb aigua amb sal. Si la ruda que hem plantat s’asseca això és senyal que ha absorbit la negativitat de l’ambient que la rodeja. Dur penjada del coll una bosseta amb ruda ens protegeix de la gelosia, l’odi, la depressió, les obsessions o els desenganys amorosos, i els accidents o ensurts. També té el mateix efecte posada al bany general amb aigua calenta a la banyera. O posada en un gerro amb aigua dins la casa. Alguns pengen a les portes unes tisores obertes junt amb dues rames creuades de ruda, lligant-ho tot amb una cinta vermella. A Còrdova alguns duen una bosseta amb all, ruda i safrà penjada del coll com amulet per tenir bona salut. Somniar amb la ruda ve a dir que serem capaços de superar tots els entrebancs que ens posin. A Lituània, on la ruda és emblema nacional la planta s’associa a la virginitat i al feminisme. Quan la ruda fa més olor és que ha de canviar el temps.

PROPIETATS MEDICINALS

  • abortiva (?)
  • acaricida
  • afrodisíaca/anafrodisíaca
  • amebicida
  • analgèsica
  • ansiolítica
  • anticancerígena
  • anticonceptiva (+ Juniperus lycia)
  • anticonvulsiva
  • antídot de verí de serps
  • antiespasmòdica
  • antihelmíntica
  • antihemorràgica
  • antiinflamatòria
  • antisèptica
  • bloquejant canals de K+
  • carminativa
  • colagoga
  • cordial
  • desmamellant (per revulsió del bebè al sabor del mugró untat amb ruda)
  • depressora del sistema nerviós central
  • detersiva
  • diürètica
  • ecbòlica
  • emmenagoga
  • espermicida
  • estimulant de la circulació capil·lar
  • estimulant del sistema nerviós
  • estomacal
  • expectorant
  • febrífuga
  • hemostàtica
  • hipnòtica
  • hipoglucemiant
  • inductora del citocrom CYP3A1
  • inhibidroa de l’acetil-colinesterasa
  • insecticida (Tribolium castaneum)
  • irritant
  • larvicida (mosquits)
  • mucolítica
  • oftàlmica
  • panacea
  • preventiva de càncer de còlon
  • protectora dels glòbuls rojos
  • reguladora de la pressió arterial
  • repel·lent d’alguns insectes (mosquits, tàvecs)
  • repel·lent d’aranyes, escorpins, serps (posat a la coixinera)
  • rubefaent
  • sedant
  • sinèrgica de vacunes contra Alzheimer
  • sudorífica
  • tònica
  • tònica uterina
  • vomitiva
  • vulnerària

HOMEOPATIA

  • mal de cap
  • tensió ocular
  • torçades de peu

VETERINÀRIA

La ruda va bé als canaris i gallines contra els refredats. També contra la pulmonia dels ases. O contra la caiguda de la vagina o nerviosisme en vaques. Les ajuda també a fer caure les aigües del part i a que els vingui la llet de seguida. Contra les lesion a les potes s’aplica l’oli de coure la ruda. A les cabres els va bé rentar-les els ulls amb aigua de ruda. Posar ruda a l’establa evita el contagi de l’erisipela porcina. També eviten les puces. I posades les fulles entre les plomes, desparasiten les gallines de polls. Per llevar els pols de les ovelles es poden ruixar amb aigua de ruda i atzavara (Agave). Actua contra Streptococcus suis. I contra Varroa destructor. I contra els nematodes del tracte gastrointestinal de les ovelles. Contra el timpanisme i els empatxos també va bé en general per al bestiar.

ALTRES USOS

Posada entre la roba evita que s’hi apropin les arnes. Foragita els pugons de les plantes properes i els nematodes del sòl. Actua contra Clavibacter, Xanthomonas. I contra els fongs: Alternaria alternata; Alternaria solani, Aspergillus flavus; Aspergillus fumigatus; Aspergillus parasiticus; Candida albicans, Candida kruseri, Candida parapsilopsis; Cladosporium hebrarum; Fusarium culmaroum, Fusarium graminearum, Fusarium oxysporum, Fusarium polyphialidicum, Fusarium proliferatum, Fusarium pseudograminearum; Melassezia furfur; Penicillium thomi; Streptomyces griseus; Trichophyton rubrum. De la planta se’n pot obtenir un tinc vermell. L’oli essencial s’afegeix a alguns aliments preparats, en microdosi, o a perfums. Els brots de ruda es poden posar per adobar les olives junt amb la sajolida i altres herbes. També es poden posar dins l’oli o el vinagre per donar-li aroma. Les fulles es poden posar, amb moderació, dins la truita (d’ou). Amb moltes altres herbes aromàtiques com ara la pela de taronja, la canyella i la closca de nou verda, es posa dins l’aiguardent per preparar la ratafia. S’havien arribat a fer cigarretes de ruda, per substituir el tabac i deixar-lo. És una planta aromàtica que es ven en garden-centers, on la reprodueixen per llavor o esqueixos.

PREPARATS I APLICACIONS

  • Per vigoritzar el cos refredat caldria dutxar-se amb aigua ben calenta i en acabat aplicar ruda als polsos del cap i de seguida aplicar-hi aigua freda.
  • Per guarir una arístova (fístula), es pot aplicar el següent remei. Cal deixar-li 3 divendres de temps. Si amb 3 divendres no ha curat, ja no hi ha remei. Consta de 9 ingredients. El número 9 no tan sols és important per les novenes d’herbes (preses un cop al dia durant 9 dies seguits) sinó també per fer barreges. Els ingredients són: 3 grans d’all. 1 brot de ruda. Sagí vell (de 10-20 anys). Oli d’oliva. Arrel de julivert. Fulla d’atzavara. Arrel de cicuta (Conium maculatum). Cansalada de porc. Greix de gallina. Aquest ungüent no serveix per sempre. Dura només uns dies. Ho diu el XIC DE CURGUEROLA del Mas de les Selles de les Llosses.
  • La ruda és perillosa per les embarassades, perquè pot donar lloc a hemorràgies fatals. En canvi, amb xocolata desfeta, és bona pels nens, per obrir-los la gana. Ho diu la MARIA TERESA PALAU de Planoles.
  • Contra els dolors reumàtics, s’aplica unes fregues de vi bullit amb ruda (Ruta chalepensis), havent-hi afegit una mica la Càmfora al final. Ho diu la JOSEFA PLANAS de Vidrà.
  • La ruda va bé posada amb xocolata desfeta pel mal de queixal. També contra el mal de queixal es fan bafs (sobre brases) amb herba queixalera (Hyosciamus niger) fins que se sua molt (sota tovalloles). Ho diu la JOSEFA PLANAS de Vidrà.
  • Contra el mal de cap, va bé la ruda. Al collir-la cal no tocar-la amb els dits. S’empren estisores i es protegeix la ma amb un drap. Es ruixen 9 brots de Ruda amb vi i es posen al cap, embolicant-ho amb un drap. Ho diu la LURDES CASASAYAS de Gombrèn.
  • La ruda va bé pels nervis. Es prepara xocolata desfeta ben clara, amb una pastilla només. I s’hi afegeix un bon brot de Ruda. És un remei per tothom. Ho diu la CECÍLIA CLOTA de Campdevànol.
  • Contra el dolor va bé l’ungüent de ruda, greix de gallina, greix de porc, cera nova, pega (de Lleida). Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn
  • Remei per la gangrena i l’aigua al genoll. Provat pel MIQUEL de Montgrony. Greix dolç rentat 3 vegades amb aigua + 3 grans d’all + un raig d’oli + un brot de ruda + un brot d’herba de cop + pega negra. Es fa bullir. Ho diu la LLUÏSA SADURNÍ de les Comes de Gombrèn.
  • Ungüent antiinflamatori que treu el foc del mal acabat de fer, per ferides (esgarrapades de bestiar, talls, etc.). Es fan bullir, a poc a poc, sense que vessi, en un tupí de terra nou, fins que pari el bull ell sol: 1 cullerada de greix de porc rentat 3 vegades (fins que quedi ben blanc) + 2 terrossos de pega + 1 ram gran d’herba de cop (Hypericum perforatum) i de ruda (Ruta chalepensis) + grans d’all pelats (en nombre sempre senar) + oli (només quan s’ha fos primer el llard). Recepta facilitada per MARIA BOSCH I CASADEMUNT, del Mas El Solé, de Vallfogona de Ripollès, segons va aprendre de sa mare.
  • La ruda (Ruta chalepensis) es dóna amb xocolata desfeta per matar els cucs que hi ha als budells d’alguns nens petits. També s’hi pot posar unes gotetes d’aiguardent o d’oli de ginebre (Juniperus thurifera). Ho diu l’ONOFRE VALLS, de Pardines.
  • Després d’un part d’una vaca, perquè quedés neta, si no hi quedava, se li lligava una rameta de ruda (Ruta graveolens) a la cua. També se’ls donava corona de rei (Saxifraga longifolia) i mèus (Meum athamanticum), collits per la zona de Coma de Vaca. Ho diu l’ONOFRE VALLS, de Pardines.
  • Herbes per prendre durant la setmana: farigola (Thymus vulgaris) + ruda (Ruta graveolens): durant 4 dies. Després: ortigues (Urtica dioica), durant 4 dies més. Després, + herba blava (Polygala calcarea) + flor de ginesta (Sarothamnus scoparius). Per fer baixar la pressió i per estar bé, en general. Ho diu l’ANTONI PICOLA I PUJOL, d’Ogassa.
  • Esperit de vi pel dolor: romaní (Rosmarinus officinalis) + donzell (Artemisia absinthium) + ruda (Ruta graveolens). Es deixa la barreja 9 dies a sol i a serena, i se’n fan fregues. Com més vell (de més dies) sigui el remei, millor va. Ho diu la CARMETA D’ALVEDRA, de Campdevànol. 2007. I ho diu la MERCÈ BASAGAÑA, de Campdevànol.

POSSIBLE TOXICITAT

Agafar o tocar molta quantitat de ruda i exposar la pell que hi ha estat en contacte a plena llum del sol pot desencadenar la formació de butllofes molt grans, per una reacció al·lèrgica (fotodermatitis). La virtut emmenagoga en embarassades es torne perillosa ja que pot provocar la pèrdua del fetus. La virtut contraceptiva és evident que està desaconsellada si es vol quedar embarassada. Per no quedar embarassada hom diu que a Eivissa les noies prenien ruda i savina 3 dies seguits al començar el període. Grans dosi per ús interno o l’aplicació de l’OE per fora poden acabar tenint efectes neurotòxics.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document