Dins el gènere Polygonum (o Persicaria), aquesta espècie es distingeix per tenir la inflorescència espiciforme, molt densa, l’òcrea (amb pilositat molt esparsa) de color castany i que no és pas transparent, però sí que acaba en fímbries nombroses; i per les fulles enteres; per ser planta anual, i tota ella glabra en general, i tenir els pedicels i el perigoni sense glàndules. Polygonum persicaria és una planta herbàcia biennal de fins a 120 cm d’alçària, més aviat glabra, amb la tija ajaguda o dreta i ramificada. Tiges carnoses sovint tenyides de vermell. Fulles alternes, de 6-13 × 1-3 cm, que no arriben a tenir la longitud de dos entrenusos sumats, oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol curt, verdes per sota, una mica peludes als marges o sobre el nervi principal pel revers, amb una taca fosca al mig del limbe en forma de V més o menys emplenada per dins i amb el vèrtex dirigit cap a la punta de la fulla. Beines (òcrees) de 6-14 mm, aplicades a la tija, piloses, truncades, acabant en un serrell llarg de fins a 4 mm. Flors de color de rosa, algun cop blanquinoses, formades per 5 tèpals (2-3.5 mm) soldats només per la base, en espigues compactes, estretes, de 5-8 × 1 cm, força dretes. Peduncles (1-5 cm), pedicels (1–2.5 mm) i periant (2-3 mm) no glandulosos. Estams 4-8 de 1.7 mm, amb filaments blancs i disposats en espiral, inclosos, amb anteres (1 mm) arrodonides de color groguenc o rosat. Ovari súper sincàrpic amb 3 carpels. Estils 2-3 curts (2.8 mm) i blancs, connats, glabres. Fruits de 2-3 mm, uns trígons, els altres lenticulars aplanats, llisos i lluents, amb una sola llavor de 1.9 × 2.2 mm. Se n’han descrit tàxons subespecífics:

  • Persicaria maculosa subsp. hirsuticaulis (Danser) S. Ekman & Knutsson
  • Persicaria maculosa var. angustifolium Beckh.
  • Persicaria maculosa var. persicaria
  • Persicaria maculosa var. ruderale (Salisb.) Meisn.



    • HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

    Es fa en replans argilosos inundats, marges d’estanys, rierols, canals i embassaments, (a Catalunya) fins a 1300 m snm, amb altres teròfites nitròfiles pioneres, en indrets humits i ben il·luminats. És espècie força cosmopolita però rara a l’Àfrica. Poden acompanyar-la: Bidents tripartita, Stellaria media, Echinochloa crus-galli, Xanthium italicum,Gnaphalium luteo-album, Paspalum distichum.

    PROPIETATS MEDICINALS

    • analgèsica
    • antihelmíntica
    • antihemorràgica
    • antiinflamatòria
    • astringent
    • depurativa
    • detergent
    • diürètica
    • hemostàtica
    • predisposa a fecundació X×Y (LLA)
    • rubefaent
    • sedant
    • tònica cardíaca
    • vasoconstrictora
    • vulnerària

    USOS MEDICINALS

    • amigdalitis
    • artritis
    • asma
    • Bacillus cereus
    • butllofes a la pell per al·lèrgia FUL UE
    • càlculs renals
    • candidiasis
    • contusions
    • cucs intestinals
    • diarrea
    • dolors (+ farina UE)
    • èczemes
    • escorbut
    • faringitis
    • febre
    • ferides
    • gota
    • hemorràgia cerebral
    • hemorràgia estomacal
    • hemorràgia intestinal
    • hemorràgia pulmonar
    • hemorràgia uterina
    • hemorroides
    • icterícia
    • mal d’estómac
    • mal de queixal
    • metrorràgia
    • post-part
    • Pseudomonas aeruginosa
    • puces
    • reuma (banys de peus)
    • sang a l’orina
    • talls
    • testicles inflamats
    • tifus
    • tuberculosis
    • tumors a la matriu
    • vaginitis
    • varicocele
    • varius a les cames
    • varius endocranials

    ALTRES USOS

    Amb alum com a mordent dona un tint groc rosat per al lli. Les llavors poden substituir el pebre a la cuina. Són un bon aliment per als ocells.


    Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document