PERSICÀRIA
Polygonum persicaria L.
[1753, Sp. Pl. : 361] 2n = 22, 44 (= Persicaria maculosa Gray
[1821, Nat. Arrangement of British Plants 2: 269])
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La família de les Poligonàcies es distingeix per tenir flors amb un sol embolcall floral (calze) i superovàriques, tenir el calze dialisèpal, les tiges nuoses i l’estigma capitat.
Dins les Poligonàcies, el gènere Polygonum es distingeix per no ser planta trepadora, tenir el periant amb 5 peces subigulas, les externes no alades, els aquenis més curts o poc més llargs que el periant a la fructificació; flors sense glàndules nectaríferes entre els estams; fulles més llargues que no pas amples.
La controvèrsia entre els dos noms principals hauria de tenir en compte que la secció o subgènere Persicaria es distingeix per les fulles lanceolades, òcrees dretes, tiges ramificades, inflorescència en espiga i a la llavor les radícules es troben doblegades dins la fossa entre els cotiledons. En tot cas és espècia pròxima a Persicaria (=Polygonum) lapathifolia/lapathifolium.
Dins el gènere Polygonum (o Persicaria), aquesta espècie es distingeix per tenir la inflorescència espiciforme, molt densa, l’òcrea (amb pilositat molt esparsa) de color castany i que no és pas transparent, però sí que acaba en fímbries nombroses; i per les fulles enteres; per ser planta anual, i tota ella glabra en general, i tenir els pedicels i el perigoni sense glàndules.
Polygonum persicaria és una planta herbàcia biennal de fins a 120 cm d’alçària, més aviat glabra, amb la tija ajaguda o dreta i ramificada. Tiges carnoses sovint tenyides de vermell. Fulles alternes, de 6-13 × 1-3 cm, que no arriben a tenir la longitud de dos entrenusos sumats, oblongo-lanceolades, atenuades en pecíol curt, verdes per sota, una mica peludes als marges o sobre el nervi principal pel revers, amb una taca fosca al mig del limbe en forma de V més o menys emplenada per dins i amb el vèrtex dirigit cap a la punta de la fulla. Beines (òcrees) de 6-14 mm, aplicades a la tija, piloses, truncades, acabant en un serrell llarg de fins a 4 mm. Flors de color de rosa, algun cop blanquinoses, formades per 5 tèpals (2-3.5 mm) soldats només per la base, en espigues compactes, estretes, de 5-8 × 1 cm, força dretes. Peduncles (1-5 cm), pedicels (1–2.5 mm) i periant (2-3 mm) no glandulosos. Estams 4-8 de 1.7 mm, amb filaments blancs i disposats en espiral, inclosos, amb anteres (1 mm) arrodonides de color groguenc o rosat. Ovari súper sincàrpic amb 3 carpels. Estils 2-3 curts (2.8 mm) i blancs, connats, glabres. Fruits de 2-3 mm, uns trígons, els altres lenticulars aplanats, llisos i lluents, amb una sola llavor de 1.9 × 2.2 mm.
Se n’han descrit tàxons subespecífics:
Persicaria maculosa subsp. hirsuticaulis (Danser) S. Ekman & Knutsson
Persicaria maculosa var. angustifolium Beckh.
Persicaria maculosa var. persicaria
Persicaria maculosa var. ruderale (Salisb.) Meisn.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa en replans argilosos inundats, marges d’estanys, rierols, canals i embassaments, (a Catalunya) fins a 1300 m snm, amb altres teròfites nitròfiles pioneres, en indrets humits i ben il·luminats. És espècie força cosmopolita però rara a l’Àfrica. Poden acompanyar-la: Bidents tripartita, Stellaria media, Echinochloa crus-galli, Xanthium italicum,Gnaphalium luteo-album, Paspalum distichum.
PROPIETATS MEDICINALS
- analgèsica
- antihelmíntica
- antihemorràgica
- antiinflamatòria
- astringent
- depurativa
- detergent
- diürètica
- hemostàtica
- predisposa a fecundació X×Y (LLA)
- rubefaent
- sedant
- tònica cardíaca
- vasoconstrictora
- vulnerària
USOS MEDICINALS
- amigdalitis
- artritis
- asma
- Bacillus cereus
- butllofes a la pell per al·lèrgia FUL UE
- càlculs renals
- candidiasis
- contusions
- cucs intestinals
- diarrea
- dolors (+ farina UE)
- èczemes
- escorbut
- faringitis
- febre
- ferides
- gota
- hemorràgia cerebral
- hemorràgia estomacal
- hemorràgia intestinal
- hemorràgia pulmonar
- hemorràgia uterina
- hemorroides
- icterícia
- mal d’estómac
- mal de queixal
- metrorràgia
- post-part
- Pseudomonas aeruginosa
- puces
- reuma (banys de peus)
- sang a l’orina
- talls
- testicles inflamats
- tifus
- tuberculosis
- tumors a la matriu
- vaginitis
- varicocele
- varius a les cames
- varius endocranials
ALTRES USOS
Amb alum com a mordent dona un tint groc rosat per al lli. Les llavors poden substituir el pebre a la cuina. Són un bon aliment per als ocells.
Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document