
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Sintetitzant, el grup d’espècies dels Països Catalans es podria classificar així:
Aquesta flor s’ha associat a la deessa de l’agricultura Isis, i a Sant Isidre, patró dels agricultors. S’associen a l’amor pur i ardent. A la Grècia clàssica era considerada una flor divina també. A la Xina és el símbol del matrimoni. En rituals esotèrics s’empra per donar protecció i salut, també per trobar l’amor i tenir sort en el joc.
Al jardí botànic de Gombrèn hi ha almenys Dianthus deltoides L. És una herba laxament cespitosa amb flors solitàries, fulles obtuses, calze de 12-18 3-4 mm, limbe dels pètals de 8 mm, d’un rosa més o menys intens, amb alguns pèls a la gorja. Les tiges fan 10-30 cm, són pubèrules i ramoses. Les fulles són planes, linears però amples, les de les rames estèrils surtes i obtuses. Les flors surten en panícules dicòtomes. Les bractèoles del calicle tenen un apunta tan llarga com el cos i arriben a la meitat del calze. El calze és estret, estriat, pubescent, amb dents en punxó. Els pètals són estrets, no contigus, pilosos, dentats. La càpsula és cilíndrica. Es fa en prats de la muntanya mitjana a Europa central i a l’Índia. A Catalunya es fa a la zona pirinenca des de l’Albera fins la Vall d’Aran des de 1200 a 2600 m snm.
El món de les clavellines (Dianthus) als Pirineus és complex.