
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Les pinyetes masculines són de color verD-groguenc, ovoides, terminals, de 2-3 mm d’amplada, cadascuna amb 8-12 microsporofil·les. Pinyetes (estròbils) femenines terminals, solitàries, sub-globoses, de color verd-blavós tornant-se al final de color castany rogenc, de 20-25 × 10-18 mm, amb 6-8 esquames carnoses, decussades, planes, amb un ganxo apical. Les 2 esquames proximals són les fèrtils (amb 2 llavors) i les 2 distals són també fèrtils amb només 1 llavor; però les altres són estèrils. Al cap d’un any la pinyeta s’obre alliberant unes 6 llavors subel·lipsoidals, de color roig grisenc fosc de 5-7 × 3-4 mm, finament arrugades, amb ales molt fines o sense. Els cons de pol·len es troben al cim de branquillons menuts, són grocs, ovals i d’uns 2 mm d’alçària.
Es troba a la majoria de jardins del món a Amèrica, Europa, Àsia i té menor presència a l’hemisferi Sud. Procedeix de la Xina. Va ser introduït a Europa al 1690 per ENGELBERT KAEMPFER. Es troba naturalitzada a Corea, Rússia, Japó, l’Índia i Pèrsia. És molt resistent a la sequera un cop crescuda. Prefereix sòls una mica àcids humits i ben drenats. Creix bé al sol i a mitja ombra. Potser l’arbreda més espectacular de tuies sigui la del mausoleu de Xuanyuan, l’Emperador Groc (segle XXVII a.C.), a la província de Shaanxi (Xina), amb més de 80000 exemplars, dels quals 30000 són mil·lenaris. A Catalunya hi ha pocs exemplars a destacar. Un és el del jardí de Ca l'Erasme de a Gònima a Sant Feliu de Llobregat.
La planta figurava als tractats antics de medecina tradicional xinesa com ara: Ming Yi Bie Lu, Shu Ben Cao, Rihuazi Ben Cao, Ben Cao Bei Yao, De Pei Ben Cao. Sobre toto com a refredant de la sang i hemostàtica. I està relacionada amb els meridians de pulmó, fetge i còlon.
Se’n pot extreure un tint groc dels branquillons. Els troncs s’empren en construcció, armaris, botes de vi. L ́ús normal és com a decoratiu als jardins. Hi ha varietats de fulles daurades i capçada cònica.
Pot desencadenar dermatitis al·lèrgica per contacte. Tòxica per a les embarassades ja que les pot fer avortar. L’oli essencial és tòxic. Dosi de 60g/Kg p.o. en ratolins no provoquen pas la mort (en 72 hores). La DL50 per i.p. és de 15 g/Kg, però desprès de la precipitació de l’alcohol és de 30 g/Kg. Dosi orals a rates de 24g/Kg durant 40 dies fan que els animals es moguin i mengin menys i també que quedin afectats el fetge i la sang. La DL50 de l’extracte fet amb èter de petroli és de 3 g/Kg en ratolins. L’oli essencial és més tòxic que no pas l’extracte hidroalcohòlic. Provoca malestar, vòmits, baveig, convulsions (que poden provocar que l’afectat es mossegui la llengua), i cianosis. Això de seguida o al fins al cap de 2 hores. També poden aparèixer apnea, hematúria, albuminúria,, edema pulmonar, coma, i col·lapse circulatori. Segurament l’agent més tòxic de l’OE sigui la thujona.
L’àcid iso-cuprèssic inhibeix l’agregació del beta-amiloide i ho fa modulant l’activitat del BACE1 per la via GSK3beta/NF-kappaB (a les cèl·lules HEK293-APPsw). L’extracte de les llavors de la tuia redueix així els dèficits cognitius de l’Alzheimer tot i modulant l’agregació del pèptid beta-amiloide A-beta. L’extracte de les fulles redueix els nivells de IL-1beta i TNF-alfa i apuja el de IL-10 al sèrum. Gairebé no afecta al p65 però redueix la fosforilació del p65 i la via IkappaB al NF-kappaB. Per tant, té un efecte antiinflamatori al frenar la via del NF-kappaB. L’oli de les llavors suprimeix els anticossos contra els glòbuls rojos i prolonga la supervivència (de ratolins NZB). El pinusòlid a 5-50 microM frena la proliferació al limfoma de Burkitt i a més indueix apoptosis fins el 70% quan està present a100 microM i això es palsa al meny per pèrdua del potencial de membrana mitocondrial. L’íso-pimara-8(9)-15-dièn-3beta-ol; l’abietatriè-3-beta-ol; i el pinusòlid tenen activita moderada contra HeLa (càncer de matriu), MDA-MB-468 (càncer de mama), A549 (adenocarcinoma de pulmó de no-cèl·lula petita), SK-OV-3 (càncer d’ovari), SK-MEL-2 (melanoma de pell), HCT-15 (càncer de còlon). L’àcid iso-pimàric i més l’àcid sandara-copimàric modulen l’activitat del receptor de GABAA . L’acid 15-metoxi-pinusòlic a 12-50 microM indueix apoptosis a cèl·lules de micròglia (murines). Cal recordar que l’activació de la micròglia és contraproduent quan hi ha lesions al sistema nerviós central. L’àcid iso-pimara.8(14),15-dièn-19-oic redueix moltíssim la proliferació cel·lular a concentracions fins a 100 microM fins a 40 hores. El totarol també redueix la proliferació cel·lular en part mitjançant necrosis. La hinokiflavona preparada en micel·les híbrides (soluplus + tocoferol + polietilèn-glicol + succinat + dequalinium) actua millor contra l’adenocarcinoma de pulmó.