TUIA
Platycladus orientalis (L.) Franco
[1949, Portug. Acta Biol., sér. B,vol. J. Henriques: 33] 2n = 22 (= Thuja orientalis L. [1753, Sp. Pl. : 1002])
(Biota orientalis (L.) Endl. [1847, Syn. Con. : 47])
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Dins les Gimnospermes, les Cupressàcies es distingeixen per tenir les tiges no articulades, les fulles i les bràctees dels estròbils oposades o verticil·lades. I, dins la família, Platycladus es distingeix per tenir les fulles totes esquamiformes, els estròbils al final llenyosos amb 6 o més esquames, les rametes comprimides en un sol pla, els estròbils de fins a 1.3 cm amb 1-5 llavors per cada esquama, que són més o menys planes, com valves, i ganxudes. Platyclados orientalis és planta monoica que pot arribar si no s’esporga a 15 m d’alçària i tenir un volt de canó de més de 2 m. Poden arribar a tenir més de 2000 anys. L’escorça és entre grisa i castanya i s’exfolia en tires llargues quan l’arbre ha desenvolupat un tronc principal. Les rames són ascendents, comprimides en un sol pla vertical. Les fulles són esquamiformes, carnoses, disposades en 4 rengles, decurrents, de 1-3 mm de longitud, de color verd clar (a vegades esgrogueït), amb una glàndula resinífera lineal al centre del revers. Les fulles frontals són més o menys ròmbics amb la punta arrodonida. Les fulles laterals són ovals amb la punta una mica corbada i se solapen amb les frontals.
Les pinyetes masculines són de color verD-groguenc, ovoides, terminals, de 2-3 mm d’amplada, cadascuna amb 8-12 microsporofil·les. Pinyetes (estròbils) femenines terminals, solitàries, sub-globoses, de color verd-blavós tornant-se al final de color castany rogenc, de 20-25 × 10-18 mm, amb 6-8 esquames carnoses, decussades, planes, amb un ganxo apical. Les 2 esquames proximals són les fèrtils (amb 2 llavors) i les 2 distals són també fèrtils amb només 1 llavor; però les altres són estèrils. Al cap d’un any la pinyeta s’obre alliberant unes 6 llavors subel·lipsoidals, de color roig grisenc fosc de 5-7 × 3-4 mm, finament arrugades, amb ales molt fines o sense. Els cons de pol·len es troben al cim de branquillons menuts, són grocs, ovals i d’uns 2 mm d’alçària.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es troba a la majoria de jardins del món a Amèrica, Europa, Àsia i té menor presència a l’hemisferi Sud. Procedeix de la Xina. Va ser introduït a Europa al 1690 per ENGELBERT KAEMPFER. Es troba naturalitzada a Corea, Rússia, Japó, l’Índia i Pèrsia. És molt resistent a la sequera un cop crescuda. Prefereix sòls una mica àcids humits i ben drenats. Creix bé al sol i a mitja ombra. Potser l’arbreda més espectacular de tuies sigui la del mausoleu de Xuanyuan, l’Emperador Groc (segle XXVII a.C.), a la província de Shaanxi (Xina), amb més de 80000 exemplars, dels quals 30000 són mil·lenaris. A Catalunya hi ha pocs exemplars a destacar. Un és el del jardí de Ca l'Erasme de a Gònima a Sant Feliu de Llobregat.
HISTÒRIA
La planta figurava als tractats antics de medecina tradicional xinesa com ara: Ming Yi Bie Lu, Shu Ben Cao, Rihuazi Ben Cao, Ben Cao Bei Yao, De Pei Ben Cao. Sobre toto com a refredant de la sang i hemostàtica. I està relacionada amb els meridians de pulmó, fetge i còlon.
PROPIETATS MEDICINALS
- abaixa PSA
- antibacteriana
- anticancerígena
- antihemorràgica
- antiinflamatòria
- antioxidant
- antiparasitària
- antisèptica
- antivírica
- astringent
- diürètica OE (de Na, sense disminuir el K en sèrum)
- emmenagoga
- emol·lient
- estomacal
- expectorant
- febrífuga
- hemostàtica
- inductora de la beta-catenina (al cabell)
- inductora de la proteïna Shh al cabell
- inhibidora de la 5-alfa-reductasa
- insecticida
- larvicida OE (Aedes, Anopheles Culex)
- laxant suau
- mol·luscicida
- mucolítica
- neuroprotectora
- refrigerant
- sedant
- vermífuga
USOS MEDICINALS
- àcid úric
- Alternaria alternata
- Alzheimer LLA
- amenorrea
- artritis
- artritis reumatoide
- asma
- berrugues planes
- bronquitis
- cabell debilitat (p.p. cedrol)
- Callosobruchus maculatus
- càncer (p.p. apigenina-8-geranil-4’- O-alfa-glucopiranòsid): adenocarcinoma de pulmó A549;
- adenocarcinoma renal OE carcinoma hepatocel·lular HepG2; carcinoma de mama MCF-7
- caspa (dermatitis seborreica amb alopècia)
- cremades REL
- Curvularia lunata
- dermatitis
- desnutrició
- diarrea
- disenteria bacteriana TIJ
- èczema dishidròtic a les mans
- efectes nocius de vacunes
- ejaculació excessiva FRU
- epistaxis (sang pel nas)
- esquerdes a mans i/o peus
- febre
- fibrosis
- flegmes excessives
- gonorrea
- gota
- hematèmesis
- hematúria
- hemorràgia vaginal
- hemorràgies
- hemorroides sagnants
- herpes zòster
- hipertensió
- hipertròfia prostàtica
- impetigen
- infeccions víriques a la pell
- insomni FRU
- Lasioderma serricorne
- limfoma de Burkitt (p.p. pinusòlid)
- Lymnaea acuminata
- mal de cap
- mastitis que supura
- melanoma amelanòtic OE
- melenes (sang a la femta)
- menorràgia
- metrorràgia
- nàusees
- nerviosisme LLA
- neurastènia
- paràsits
- Plasmodium falciparum
- refredat
- restrenyiment en ancians FRU
- reuma TIJ
- sarna TIJ
- Sitophilus oryzae
- suor excessiva FRU
- taques fosques a la pell
- taquicàrdia LLA
- tinya a les mans TIJ
- tos TIJ
- tos-ferina
- tos persistent per calor als pulmons
- traqueïtis crònica
- Tribolium castaneum
- tuberculosis limfoide
- tuberculosis lumbar
- tuberculosis pulmonar
- tumors
- úlceres bucals recurrents
HOMEOPATIA
- amabilitat a la feina
- berrugues
- confort en ambients calorosos i secs
- depressió subtil cronificada
- desconfiança excessiva
- falta de puresa
- gonorrea
- grolleria
- hostilitat al domicili
- introversió exagerada
- malestar per la humitat i el fred
- necessitat de ser acceptats
- nòduls i tumoracions
- obsessions
- por a caure per debilitat a les cames
- promiscuïtat
- prostatitis
- reaccions a vacunes
- ressentiment per traumes infantils
- secretisme
- sentiment de culpabilitat injustificat
PREPARATS
- Contra la dermatitis atòpica es prepara un ungüent amb Castanea crenata + Cornus officinalis + Lespedeza bicolor + Platycladus orientalis + Rosa multiflora.
- Contra l’artritis al genoll: Ephedra sinica + Platycladus orientalis + Myricaria sauqmosa + Artemisia carvifolia + Rhodonderon anthopogonoides. A la Xina la barreja es coneix com a «Wuwei Ganlu»
ALTRES USOS
Se’n pot extreure un tint groc dels branquillons. Els troncs s’empren en construcció, armaris, botes de vi. L ́ús normal és com a decoratiu als jardins. Hi ha varietats de fulles daurades i capçada cònica.
POSSIBLE TOXICITAT
Pot desencadenar dermatitis al·lèrgica per contacte. Tòxica per a les embarassades ja que les pot fer avortar. L’oli essencial és tòxic. Dosi de 60g/Kg p.o. en ratolins no provoquen pas la mort (en 72 hores). La DL50 per i.p. és de 15 g/Kg, però desprès de la precipitació de l’alcohol és de 30 g/Kg. Dosi orals a rates de 24g/Kg durant 40 dies fan que els animals es moguin i mengin menys i també que quedin afectats el fetge i la sang. La DL50 de l’extracte fet amb èter de petroli és de 3 g/Kg en ratolins. L’oli essencial és més tòxic que no pas l’extracte hidroalcohòlic. Provoca malestar, vòmits, baveig, convulsions (que poden provocar que l’afectat es mossegui la llengua), i cianosis. Això de seguida o al fins al cap de 2 hores. També poden aparèixer apnea, hematúria, albuminúria,, edema pulmonar, coma, i col·lapse circulatori. Segurament l’agent més tòxic de l’OE sigui la thujona.
EFECTES FISIOLÒGICS
L’àcid iso-cuprèssic inhibeix l’agregació del beta-amiloide i ho fa modulant l’activitat del BACE1 per la via GSK3beta/NF-kappaB (a les cèl·lules HEK293-APPsw). L’extracte de les llavors de la tuia redueix així els dèficits cognitius de l’Alzheimer tot i modulant l’agregació del pèptid beta-amiloide A-beta.
L’extracte de les fulles redueix els nivells de IL-1beta i TNF-alfa i apuja el de IL-10 al sèrum. Gairebé no afecta al p65 però redueix la fosforilació del p65 i la via IkappaB al NF-kappaB. Per tant, té un efecte antiinflamatori al frenar la via del NF-kappaB.
L’oli de les llavors suprimeix els anticossos contra els glòbuls rojos i prolonga la supervivència (de ratolins NZB).
El pinusòlid a 5-50 microM frena la proliferació al limfoma de Burkitt i a més indueix apoptosis fins el 70% quan està present a100 microM i això es palsa al meny per pèrdua del potencial de membrana mitocondrial.
L’íso-pimara-8(9)-15-dièn-3beta-ol; l’abietatriè-3-beta-ol; i el pinusòlid tenen activita moderada contra HeLa (càncer de matriu), MDA-MB-468 (càncer de mama), A549 (adenocarcinoma de pulmó de no-cèl·lula petita), SK-OV-3 (càncer d’ovari), SK-MEL-2 (melanoma de pell), HCT-15 (càncer de còlon).
L’àcid iso-pimàric i més l’àcid sandara-copimàric modulen l’activitat del receptor de GABAA .
L’acid 15-metoxi-pinusòlic a 12-50 microM indueix apoptosis a cèl·lules de micròglia (murines). Cal recordar que l’activació de la micròglia és contraproduent quan hi ha lesions al sistema nerviós central.
L’àcid iso-pimara.8(14),15-dièn-19-oic redueix moltíssim la proliferació cel·lular a concentracions fins a 100 microM fins a 40 hores. El totarol també redueix la proliferació cel·lular en part mitjançant necrosis.
La hinokiflavona preparada en micel·les híbrides (soluplus + tocoferol + polietilèn-glicol + succinat + dequalinium) actua millor contra l’adenocarcinoma de pulmó.
Per llegir sobre els principis actius, els noms populars i més, descarrega't el document