HERBA DE LA SERP
Dracunculus vulgaris Schott in Schott & Endl. [1832, Melit.,1: 17] 2n = 32
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És una planta de la família de les Aràcies, vivaç, de fins a 1 m d’alçària, amb un tubercle subterrani i una tija sense fulles. Les fulles tenen el pecíol llarg, són radicals. A la base el pecíol s’amplia i forma un disc amb taques porpra. La làmina de la fulla fa 10-20 × 11-35 cm, pedada, està profundament dividida en 9-15 segments el·líptics-lanceolats aguts. La bràctea de la inflorescència o espata fa 20-50 cm d’alt. Normalment és glabra. Per fora és verdosa i per dins porpra-castany. La part inferior està enrotllada i la superior plana té el marge ondulat. L’espàdix és tant alt com l’espata. Curiosament té la capacitat de mantenir-se a 18 o C. Té poques flors estèrils. L’apèndix és de color porpra fosc. Tota la flor fa pudor de carn podrida. El peduncles és curt, pàl·lid. Les baies són de color vermell ataronjat.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
Es fa a la conca mediterrània central i oriental, des de Bulgària fins a Turquia; en guarets i clarianes de màquies, sobre sòl ric en humus i ben drenat. A Catalunya, cultivat en alguns jardins.
HISTÒRIA
DIOSCÒRIDES (segle I) el recomanava per fer venir la regla o com abortiu o contraceptiu, contra el càncer i la gangrena, i per millorar la vista. Algú que dugui la planta amb ell no serà mai atacat per una serp, deien ell i PLINI EL VELL (segle I), qui li va donar el nom de «dracunculus» per la semblança entre el rizoma i una serp petita. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) les arrels dels «dragons» netegen les gangrenes de la carn podrida. La mateixa pudor de la planta ho indica, però és del tot insuportable per a les embarassades. En ungüents aplicats per fora la rel és útil per guarir cremades del sol, tractar la caspa, les taques a la pell. Considerava que és planta regida per Mart. El destil·lat neteja les parts internes del cos i les externes també. Per fora, amb vinagre, cura ferides infectades, i úlceres. També redueix els carnots o pòlips nasals. L’hidrolat aplicat als ulls en lleva les taques, estelles, i cataractes.
S’ha emprat contra càncer nasal, com parasiticida i contra dermatitis al bestiar.
USOS MEDICINALS
- amenorrea
- càncer nasal
- caspa
- cataractes
- cremades pel sol
- dermatitis (al bestiar)
- estelles clavades als ulls
- ferides infectades
- gangrenes
- nafres
- paràsits exteriors
- pòlips nasals
- taques a la còrnia ocular
- taques a la pell
- úlceres
TOXICITAT
Les baies són tòxiques.
Per llegir sobre els noms populars, descarrega't el document
