MARGARIDOIA
BELLIS PERENNIS L. [1753, Sp. Pl. 2: 886] 2n = 18
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
És una planta menuda, tova, amb una roseta de fulles a la base que no emergeix massa del terra, i una tija florífera poc rígida, amb un capítol, de 2 cm o m ́s, de flors, les la perifèria ligulades (5.5-8.5 x 0.3-0-8 mm), blanques per dalt i rosades per sota, en un sol rengle. Les flors centrals, tubuloses són groguenques, de 1.5-2 mm. L'involucr té les peces lanceolades pubescents, en dos rengles, i arriben a la meitat de la longitud de les lígules perifèriques El receptacle és nu, cònic. Aquenis (1-1.5 x 0.5-1 mm) obovals, comprimits, sense costelles ni plomall, només amb un voraviu sobresortint obtús. El limbe oboblong està comstrenyit sobtadament en pecíol. La tija pot arribar a 15 cm, és pubescent, simple, nua, sense fulletes ni bràctees. Les fulles (10-60 x 4-20 mm) al final són glabres, somerament crenades, uninervades.
Dins la gran família de les compostes, el gènere pertany a la subfamília de les corimbíferes, amb flors tubuloses al centre i ligulades a la perifèria dels capítols, i sense làtex a les tiges o fulles. Ja dins la subfamília, el gènere pertany a la tribu de les Asterae. ja que les rames de l’estil de les flors hermafrodites són curtes i deltoides. I dins la tribu, el gènere es distingeix per tenir les lígules no filiformes, les flors no totalment grogues i l’aqueni sense vil·là o plomall.
La planta es pot infestar amb el fong ascomicet blanquinós Golovinomyces cichoracearum. O pels basidiomicets Puccinia distincta i Puccinia lagenophora. També pep Potyvirus PPV (plum pox virus).
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
És planta de muntanya mitjana, de marges de camps i prats força humits. Resisteix bé la sega, per la qual cosa s’ha sembrat a la gespa de parcs.
LITERATURA I ESOTERISME
«Margarida» deriva del grec i significa «perla». Una bona traducció del passatge del Nou Testament (Mateu 7:6) hauria de posar «no doneu als gossos les coses santes, ni tireu les margarides als porcs, perquè les trepitjaran i després encara es giraran per destrossar- vos»». Diuen que les margarides mai es troben als horts, i la raó és que el déu dels horts i la vegetació, Vertumnus, un dia va voler violar a la nimfa abans de casar-s’hi. Ella era una de les Bèlides, filles de Danao, una dríada dels arbres. Però ella va aconseguir fugir i
BELLIS PERENNIS al món, segons GBIF anar a parar a indrets menys freqüentats, allunyant-se dels violadors. Per això la flor s’ha associat a l’amor pur i infantil. I si algun nen pren la planta cada dia, mai deixarà de ser nen. I si una nena du una bosseta amb la planta penjada del coll, això la protegirà de ser violada. Una altra llegenda mitològica explica que la reina Alceste es va convertir, al morir per amor al seu marit, Admeto, en aquesta flor quan va ser rescatada per Hèrcules dels inferns. I encara una tercera versió apòcrifa explica que Maria Magdalena, que plorava molt la mort de Jesús, anava sembrant els marges d’aquesta flor ja que les llàgrimes al caure a terra es transformaven en margarides. A Irlanda creuen que les ànimes del nens des del cel van escampant aquestes flors pels prats perquè ens recordem d’ells.
PROPIETATS MEDICINALS
- abortiva
- analgèsica
- antiespasmòdica
- antihemorràgica
- antiinflamatòria
- antitumoral (pels saponòsids)
- antitussiva
- cicatritzant
- comestible
- cordial
- depurativa
- digestiva
- diürètica
- emol·lient
- estomacal
- expectorant
- laxant
- mucolítica
- oftàlmica
- pectoral
- resolutiva
- sedant
- sudorífica
- tònica
- vulnerària
USOS MEDICINALS
- abscessos
- acne
- acne rosaci
- afonia
- Alzheimer
- anorèxia
- aprimar-se
- asma
- astènia
- bronquitis asmàtica
- bufeta del fel inflamada
- butllofes
- càlculs biliars
- Candida albicans
- càncer tub digestiu HSC-2, HSC-4, MKN-45
- cansament mental
- catarro
- còlics
- conjuntivitis
- contusions (flors de ple l’estiu)
- cremades
- Cryptococcus sp.
- dermatitis
- diabetis tipus 2
- diarrea
- dismenorrea
- dolors
- èczema REL
- edemes
- enterocolitis
- escorbut REL
- espasmes
- estrenyiment
- estrès
- febre
- ferides (sense deixar cicatriu !)
- furóncols
- gastritis
- gota
- Graphium ulmi
- hematèmesis (vòmit de sang)
- hematúria (sang a l’orina)
- hemorràgies
- hepatitis
- hipertensió
- indigestió
- insomni
- mal de cap
- mal de coll
- masegades (homeopatia
- mastitis
- nafres
- ossos trencats / esquerdats
- poagre
- post-part (homeopatia CH6)
- purgacions (gonorrea)
- raquitisme
- refredats
- reuma
- ronyons debilitats
- torçades (homeopatia)
- tos
- traumatismes
- tumors
- tumors de mama
- úlceres lentes de curar
- varius
- vasos sanguinis fràgils
EFECTES FISIOLÒGICS
Alguns components de l’oli essencial (àcid deca-4,6-diïnoic; àcid deca-4,6-diín-1,10-dioic) tenen activitat antimicrobiana contra Gram-positius i Gram-negatius.
Les saponines triterpèniquess acetilades (perennisòsids I-VII) de les flors, així com les saponines (perennisòsids I i II) fan abaixar els nivells de triglicèrids sèrics.
Els extractes de la planta, que contenen àcid clorogènic, glucòsids de l’apigenina i quercitrina, indueixen la translocació del GLU4 in vitro. In vivo també, en embrions de pollastre, redueixen els nivells de glucosa en sang.
Uns quants principis actius de la planta promouen la síntesis de col·lagen. Entre ells: els perennisòsids I, II, VII, IX, XI, XVIII; l'asterbatanòsid D; el bernardisiòsid B2; i les bel·lisaponines BS5 i BS9. La promouen a 3-30 microM, sense cap efecte citotòxic.
Per llegir els seus noms populars i més informacions, descarrega't el document
