Dins el gènere l’espècie, seguint les claus dicotòmiques, es distingeix per tenir les bràctees persistents,, i no tenir glàndules en forma de bol sota les cimes; el llavi superior del calze no està molt expandit a la fructificació, és oboval, més ample prop de l’àpex, sense amagar vist des de dalt la resta del calze; planta pubescent amb tricomes simples, no dendroides; gola del calze a la fructificació oberta, amb els llavis inferior i superior ben separats, i les dents dels lòbuls laterals que es mantenen entre el llavi superior i les del mig de l’inferior; interior del tub del calze amb un anell de pèls rígida a la gola; llavors ovoides, negres, que spinflen molt al mullar-les; corol·la en forma d’embut,; estams posteriors amb a la base un engruiximent aplanat o cilíndric, glabre o pilós; bràctees petites de menys de 5 mm d’amplada, gruixudetes, verdoses; herba amb rames laterals formant un angle de 30o, fulles de més de 2×1 cm; corol·la de més de 7 mm de longitud i calze a la fructificació de més de 6 m de longitud; herba de fins a 60 cm d’alçària; tiges glabres o puberulentes (amb tricomes diminuts concentrats a les dues cares oposades de la tija; calze pilós o pubescent.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

L’alfàbrega és cultivada aquí. Oriünda de l’Àfrica central i de l’Àsia tropical. Es sembra a la primavera. Agraeix un terra argilós, però esponjós, amb humus com ara el de la terra de castanyer o, el de les fulles de plataner, i també closques de cargols trinxades. No tolera la salinitat. La gallinassa per a alguns és el millor fems per l’alfàbrega. L’adob foliar (Fylo, Fitokondi) és una solució molt bona per a millora la qualitat i en contingut en polifenols de les fulles. La millor relació NO3-/Cl- és de 4:1. La planta vol força rec, sense passar-se, calor, i una miqueta d’ombra. Li cal, però, la llum ultraviolada per sintetitzar essència. El mulching de color groc o verd és el millor. Combina bé amb les tomaqueres, a les que allibera de malures estant-hi a la vora.

LITERATURA

«Per santa Àgueda, sembra l’alfàbrega, que per santa Margarita ja serà florida». [5- febrer/20-juliol]

VARIANTS

dins el gènere hi ha almenys unes 30 espècies, i dins l’espècie hi ha moltes varietats (més de 150) que difereixen per la mida de la fulla, a vegades resultat de la hibridació amb Ocimum sanctum. També segons l’aroma. Per exemple, a Tailàndia hi ha una varietat que té aroma de regalèssia. Hi ha altres varietats que fan olor d’anís o de canyella o de càmfora, o d’anís i canyella (a Mèxic). Hi ha espècies similars que fan olor de llimona (Ocimum citriodorum), o llima i murtra (Ocimum americanum). També hi ha híbrids amb les espècies africanes robustes (Ocimum kilimanscharicum, Ocimum canum), d’aromes fortes. Per a més informació consultar: http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Ocim_bas.html

HISTÒRIA

Per a DIOSCÒRIDES (segle I), menjar molta alfàbrega pot donar lloc a veure-hi doble. És planta que remou els gasos intestinals, l’orina, la llet i els sucs digestius. Un cataplasma d’alfàbrega, farina d’ordi i oli de roses amb vinagre és molt antiinflamatori. El suc de l’alfàbrega va bé contra les picades d’aranya de mar, o d’escorpí. El suc amb vi va bé contra el dolor als ulls. El suc sol neteja les cataractes. La llavor va bé als qui tenen bilis fosca, als qui patixen per l’orina i als qui tenen gasos. PLINI EL VELL (segle I) recomanava l’alfàbrega contra l’epilèpsia. ARNAU DE VILANOVA (segle XIII) deia que un ram d’alfàbrega a la ma alleuja els dolors del part. Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el «garden bazil» és planta de Mart sota el signe de l’Escorpí. El suc aplicat a les picades d’escorpí, o abella o vespa alleuja el dolor i la inflamació. I ajuda a accelerar el part.

USOS CULINARIS

  • A les pizzes s’hi posa tant orenga com alfàbrega, amés del tomàquet i la mozzarella, clar. Els tres color de la pizza Margherita simbolitzen els tres color de la bandera italiana, i per això és més ortodox posar-hi alfàbrega enlloc d’orenga.
  • Pesto: salsa típica italiana per afegir a la pasta eixuta. Es prepara amb oli, alfàbrega tendra, pinyons, julivert, all, tot ben trinxat i una mica de formatge recent ratllat del tipus parmesà. Un cop ben homogeneïtzat es pot guardar a la nevera si en sobra. Una variant vermella del pesto es prepara amb alfàbrega, pinyons, formatge ratllat, oli d’oliva, tomàquets i xilis.
  • La salsa verda de Frankfurt es prepara amb alfàbrega, julivert, cerfull, cebollí, créixens, romes, borraina i tarongina. Aquesta salsa s’afegeix a carns, patates, verdures, peix.
  • A la salsa de tomàquet s’hi pot posar amés d’alfàbrega, all, polpa d’oliva i tàperes.
  • Les llavors s’inflen i adquireixen una capa gelatinosa blavosa. S’afegeixen a algunes begudes dolces.
  • Sopa de pistó: 250 g tomàquets + 6 pastanagues + 3 patates + 100 g mongeta tendra + 100 g de fesols + api + 1 ceba + un grapat d’alfàbrega + 2 dents d’all + 150 g formatge ratllat. S’escalfen 2 cullerades d’oli a la paella i es sofregeix la ceba i els tomàquets uns minuts. Després s’afegeix 1.5 L d’aigua fins que arrenqui el bull i aleshores s’hi posen els fesols i es cou 30 minuts. Després s’hi afegeixen les altres verdures a dauets. Es cou uns 15 minuts més. Amb oli es fa una pasta amb l’alfàbrega i les dents d’all. Es posa la pasta a la sopera i s’hi aboca a sobre la sopa i s’hi afegeix el formatge ratllat al final i es gratina.

ESOTERISME


  • Per la Marededéu d’Agost (el 15) a Menorca, al final de l’ofici religiós, es regala un ram d’alfàbrega als assistents. Diuen que aquest ritual el va impulsar el rei en JAUME I per tal d’unificar l’esperit dels seus regnes. A l’Aragó, la vigília de Sant Llorenç es duia un fulard verd amb una rameta d’alfàbrega com un ritual protector. A la planta també es coneix, sobre tot a Hispanoamèrica coma «Vara de San José», i es posa com a símbol de senzillesa.
  • Per combatre o eliminar els mals esperits a Mèxic es fa una mena de massatge sense toca la persona, amb un aram compost d’alfàbrega, altres herbes [asosmega, axochi, fulles de cedro (Cedrea odorata), palo-cuchara (Bursera palmeri)] i un ou. Aquí servirien romaní, llorer i sàlvia o ruda. Després de les oracions que es van recitant mentre es passa el ram amb l’ou per les diverses parts del cos, començant pels braços i seguint pel cos i cames, cal partir l’ou. Si té grumolls dins cal repetir l’operació fins que aparegui la clara ben llisa. Els ous i el ram cal enterrar-los lluny i no tornar apassar per on s’hagi enterrat. O, millor encara, llençar-ho a un riu, si hi havia febre. També ens pot ajudar si es tracta d’un nen, passar una peça de roba del pare, o del qui se se sospita que li ha engegat el mal d’ull. L’espant de «chaneque» és provocat per l’esperit de l’aigua o corrent d’aire. Aquest mal aire caldrà curar-lo en dissabte. I implorar «Dissabte, dia de les bruixes, aixeca’t ...XX!». Es farà l’operació de «limpia» igual seguint el cos en forma de creu amb un ram de dues classes d’alfàbrega i asosmega. Hi ha altres rituals similars que empren herbes mexicanes, a més de l’alfàbrega, que aquí no coneixem: «azulilla (Loeselia glandulosa), cocuhite, cornizuelo (Vachelia cornigera), cunduacán, tulipán rojo, hierba azul, incienso verde, zempoali». http://www.mesoweb.com/es/articulos/sub/Medicina.pdf https://es.scribd.com/document/409204141/la-magia-tuxteca-pdf
  • Per foragitar les dimonis es fa servir l’alfàbrega junt amb hipèric, llorer, vesc, ruda, milfulles, llorer, ginebre.
  • L’operació de neteja de mals esperits la pot dur a terme un capellà, amb aigua beneita i un ram d’alfàbrega, romaní, ruda, valeriana i sàlvia. El capellà anirà aspergint l’aigua amb ajuda del ram mentre resa exorcismes. Pe treure’s els mals esperits de sobre també va bé després de dutxar-se tirar-se per sobre l’aigua de bullir alfàbrega, menta, julivert, api i enciam. Això reforça el cos i la ment.
  • El terra de l’habitatge s’aspergeix també amb l’aigua d’haver estat remullant-se una ram d’alfàbrega tota una nit, per a atraure la bona sort i el benestar a la casa o al negoci. També es pot posar un ram d’alfàbrega dins la caixa dels diners per atraure’n més. Penjada dins una bosseta del coll atrau també la fortuna.
  • Cremant-la l’alfàbrega aclareix les idees al qui n’ensumi el fum. També es pot fer fum amb un ram compost d’alfàbrega, romaní, espígol i ginebre
  • Per aconseguir un lloc de treball recomanen entre altres coses després de banyar-se tirar-se sucre per sobre i després aigua d’haver bullit alfàbrega, romaní i els pètals de 3 clavells vermells. Per fer noves amistats, els 3 primers dies de cada mes convé aspergir per sobre el cos nu el líquid on s’hagi bullit 3 pomes, un pessic de clau d’olor i un ram d’alfàbrega, i havent-hi afegit 3 culleradetes de mel.
  • Per als antics romans l’alfàbrega simbolitza la passió i l’amor entre els enamorats. Una noia que volgués atraure el seu xicot en penjava un ram a la finestra de casa. Per saber si un matrimoni durarà o anirà bé es poden posar dues fulles d’alfàbrega al sobre un tros de lignit roent. Si les fulles es socarrimen lentament sense fer soroll, això és senyal de bon matrimoni. Si crepiten molt i espeteguen serà senyal d’agressivitat dins la parella. Si se separen i volen cadascuna al seu aire, serà senyal de divorci amarg. Si volem saber si la nostra parella és promíscua caldrà fer-li mantenir a la ma un ram d’alfàbrega. Si es torna mústia de seguida és senyal de que sí. Diuen que entre els membres d’una parella regalar alfàbrega dona a entendre que se sent odi. Perquè la meva aparella se senti encara més atreta per mi hauria de posar alfàbrega a l’aigua on em banyi. Abans de la boda es poden enterrar dins una torreta o test dos cabells un de cada component de la parella entrecreuats, i sembrar-hi llavors d’alfàbrega. El dia de la boda es pot trencar el test per donar bona sort.
  • A l’Índia es posa una fulla d’alfàbrega sobre el cadàver d’una persona hindú perquè tingui un bon viatge al més enllà. L’alfàbrega és planta consagrada allí a Krishna i Vishnú. A Malàisia es planta vora les tombes. O a l’Índia a la casa on s’ha enterrat un familiar, per conservar un bon record d’ell mentre la planta gaudeix de bona salut. Perquè els comensals no mengin tant, posar una fulla d’alfàbrega sota el plat.
  • Somniar amb l’alfàbrega és senyal de preocupacions i malalties, segons uns. I, segons altres, símbol d’harmonia perfecta i seguretat en l’amistat (cuinant amb alfàbrega).

PREPARATS I BARREGES

  • La EFSA recomana 2-4 g x 2-3 cops al dia o l’equivalent en extracte per a humans europeus. JEAN VALNET recomanava 2-5 gotes d’essència 3 cops al dia en una solució alcohòlica o en mel. Un xarop antiespasmòdic seu seria a base d’essència d’alfàbrega 1 g + essència de marduix 1 g + sucre en pols 50 g, a prendre 1 culleradeta de cafè en una tassa d’infusió de flor de taronger o de Marialluïsa, després dels menjars.
  • Contra els gasos dels nens petits: anís + alfàbrega + menta piperita + camamilla
  • Ratafia: melissa + til·la + sajolida + Marialluïsa + canyella + romaní + hisop + pela de llimona + pela de taronja + pela de nou verda + alfàbrega.
  • L’OE d’alfàbrega és força Yang i serveix per corregir l’excés de Yin a l’estómac, budell prim, penis. Es posa milloro es relaciona amb al sisè xacra (al front). Serveis per ajudar a meditar millor. I s’empre, posat sobre la pell o en massatges diluït amb crema de massatge.
  • Contra sinusitis, bronquitis, refredat: bafs.
  • Cosmètica: sabons, perfums, condicionadors de cabell, , dentifricis, col·lutoris.

TOXICITAT

La DL50 per a ratolins de l’extracte hidroalcohòlic de l’alfàbrega és de 1 g/Kg. A dosi de 2 g/Kg en rates l’OE provoca erosions de la mucosa gàstrica,, atròfia muscular, i danys al fetge. La DL50 de l’OE seria de 3.5 g/Kg. La EFSA recomana 2-4 g x 2-3 cops al dia o l’equivalent en extracte per a humans europeus.

VETERINÀRIA

Es dona als animals domèstics com estomacal, tònica, galactagoga i durant el part; també contra la diarrea vírica en vaques. L’OE s’empra com acaricida. Petites quantitats de la planta milloren la qualitat i la quantitat dels ous a les gallines. L’OE a a 300 ppm és un bon anestèsic per a les carpes (Cyprinus carpio)

Per llegir les seves propietats medicinals, els usos medicinals, els principis actius i molt més, descarrega't el document