Caputxina

Tropaeolum majus L. [1753, Sp. Pl., 1 : 345] 2n=28

DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Planta herbàcia vivaç al país d’origen (Perú), però anual allà on faci fred a l’hivern. Les rels, blanques, poden ser una mica tuberoses o carnoses i rizomatoses. Forma colònies denses. Les tiges de fins a 5 mm de gruix, molt llises, carnoses, ramificades, són reptants o enfiladisses, i es poden entortolligar amb els pecíols de les fulles, o adaptar-se a algun tutor que trobin per agafar-s’hi. Poden arribar a fer més de 3 metres. Les fulles són peltades, circulars de 4-14 cm, planes, molt enteres, una mica sinuades al marge, glauques, amb 5-11 nervis radials, una mica més pàl·lides pel revers on són pubèrules- papil·loses. Tenen el pecíol de 5-25 cm, prim, que s’insereix al centre de la làmina. Flors generalment solitàries al cim d’un llarg peduncle tendre o carnós de més de 20 cm. Fan de 5-7 × 3-6 cm cm, i són de color carabassa, groc pàl·lid, groc daurat, o vermell, i a vegades una mica morades, o quasi negres, o de diversos colors barrejats. Tenen 5 sèpals de 2-2.5 cm, 5 pètals de 4.5-6 cm, 8 estams (en 2 grups), un esperó molt desenvolupat de 2.5-3 cm de longitud. L’estil té 3 rames a la zona apical. El calze pot tenir color també,. Els seus segments fan 1.5-2 cm, són desiguals, i formen un esperó subulat, recte o una mica corbat, de 2.5-3.5 cm de longitud. Els 2 pètals superiors fan 3-4 cm de longitud, solen tenir ratlles fosques i ser àmpliament cuneals. Els inferiors tenen el limbe orbicular de 1.5-2 cm, cilis a la unió entre l’ungla (molt estreta i una mica més curta que cel limbe del pètal). El fruit és una mica carnós, arrugat, de color castany clar, fa cosa de 1.5 × 1 cm i té 3 segments o cocs indehiscents cadascun amb una llavor de 1-1.5 cm. Tota la planta fa olor més forta que la dels créixens i té el mateix sabor que les llavors de papaia.

Les fulles repel·leixen molt les gotes d’aigua. Les flors, (igual que les de la rosella de Califòrnia) sembla que desprenguin llum pròpia quan el dia enfosqueix o encara no ha aclarit o està molt tapat pels núvols. Aquest fenomen va ser descrit per una filla de LINNÉ, ELISABETH-CRISTINA. Les flors maduren primer els estams però també poden auto- pol·linitzar-.se. Al país d’origen són pol·linitzades pels colibrís. A Europa pels borinots i altres insectes. Les llavors al tenir bosses d’aire perifèriques poden surar als corrent s d’aigua. Les fulles segreguen aigua pels hidatodes del marge. Això i el fet que les gotes d’aigua rellisquin sobre la làmina de la fulla és una adaptació al clima tropical molt humit. La família de les Tropaeoliàcies és propera a la de les Crucíferes. Consta d’un sol gènere amb unes 90 espècies. Les més conegudes,a més de Tropaeolum majus són T. azureum, T. peregrinum, T. tricolor, T. tuberosum. Al citoplasma de les cèl·lules de la caputxina apareixen cossos en forma de S. A les anteres apareixen a l’endoteci i a la capa del tapetum i a les cèl·lules del pol·len. Tenen un diàmetre d’uns 60 nm i són gairebé esfèrics amb una cua de 90-150 nm de longitud i 16 nm de gruix. MAURES: virus de la tomaquera.

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

La caputxina és molt popular als jardins i terrasses de Califòrnia i altres estats dels USA. També està molt estesa pels jardins d’Andalusia, Austràlia i Hawaii. Pot arribar a ser invasiva. Com a planta de jardí agraeix força matèria orgànica i força humitat al sòl. No tolera el fred. Neix bé a partir de les llavors. Al Perú el seu hàbitat natural són els petits corrents d’aigua a les esquerdes de les roques.

PROPIETATS MEDICINALS

afrodisíaca (+ etanol)
analgèsica
antibiòtica contra bacteris Gram-negatius
antifúngica
antiinflamatòria
depurativa
diürètica sense eliminar Calci dels ossos ni Potassi ni Sodi de la sang
emmenagoga
expectorant
hepatoprotectora front al dietil-maleat
inhibidora de l’ACE (enzim • inhibidor de l’aldosterona convertidor de l’angiotensina)
inhibidora de l’elastasa
laxant FRU
mucolítica
protectora de l’ADN en condicions hipertòniques
purgant (1/2 FRU UI)
repel·lent d’alguns insectes
sedant
vulnerària

USOS MEDICINALS

acne
aftes
amenorrea
amigdalitis bacteriana
anèmia
anorèxia
berrugues
bronquitis
bronquitis
cabell debilitat per caspa, embaràs,febre, intoxicacions
càncer del pulmó esquerra
candidiasis
caspa
catarro
cistitis
congestió pulmonar
conjuntivitis
cremades
dermatitis (+ sàlvia)
diabetis-2
diarrea
dismenorrea
dispèpsia
dolors musculars UE (banys)
èczemes
emfisema pulmonar
erisipela
Eschericha coli
escorbut
escròfules
estomatitis
febre
flegmes
ganglis inflats
gastritis
gota
grans a la cara
hemorràgies
hemorroides
hipertensió
indigestions
infeccions urogenitals
infertilitat sexual
insolació
insomni
intoxicació per medicaments
mal de cap
mal de coll
osteoporosis
pell encetada pels bolquers
picors
pielonefritis
Pseudomonas aeruginosa
psoriasis
refredat
retenció de líquids
reuma
Salmonella
Shigella
Staphylococcus aureus
Streptococcus pneumoniae
tènia
tinya
tos
tuberculosis

USOS CULINARIS

Les poncelles de les flors s’adoben i es mengen com les tàperes, o els bitxos. Les llavors triturades s’empren com a substitut del pebre. Contenen un 26% de proteïnes i un 10% d’oli. Les flors es barregen amb l’amanida. Són picants, com les fulles. Alguns afegeixen unes miques de fulles triturades de caputxina a la massa mare del pa.

VETERINÀRIA

A les gallines menjar-ne les fulles les fa estar més sanes. A les vaques 90 mg/Kg de benzil-iso-tio-cianat els resulta molt tòxic.

ALTRES USOS

La planta atrau moltes espècies de pugons, erugues, llimacs i caragols, i així deixen d’anar a les altres plantes de l’hort. La presència de caputxina a l’hort afavoreix també el desenvolupament dels depredadors dels pugons com són les marietes i les larves de sírfids i de crisopes. Plantada la caputxina a la vora les cols fa que les erugues de la col hi vagin abans que anar a les cols. Caldrà eliminar-les mentre s’alimentin de la caputxina. Alguns creuen que la caputxina fa que no s’acostin els ratolins i altres rosegadors que poden malmetre les collites. L’oli dels fruits s’ha emprat com ingredient de vernissos o pintures. La infusió de les fulles amb escates de sabó es pot ruixar com insecticida.

POSSIBLE TOXICITAT

Com que és una planta picant no convé als qui tenen úlcera d’estómac, gastritis, insuficiència renal i cardíaca, hipotiroïdisme (pels iso-tio-cianats). Les llavors poden intoxicar. Millor que les embarassades o dones que donin el pit tampoc en prenguin. Pot irritar els ronyons, els budells i la bufeta del fel, sobre tot si hi ha arenilla. L’oli de les llavors és vesicant. La dosis letal mitjana del benzil-iso-tiocianat en rates és de 100 mg/Kg i.p. Dosi altes poden afectar a la producció d’espermatozous. Dosi de 750 mg/Kg d’extracte hidroalcohòlic a penes afecten els rosegadors com rates o conills. Altes dosi de la planta afecten el desenvolupament del fetus, sobre tot per la seva inhibició de l’ACE. En tot cas la planta crua sempre és molt més tòxica que la planta bullida.

DOSIFICACIÓ

Alcoholatur: 2-3 culleradetes al dia.
Infusió de fulles 2 g per tassa. 2-3 tasses al dia. Reposar 10 minuts després d’arrencar el bull.
Pols de llavors: 0.5-1 g al dia.

PREPARATS

Loció contra la caiguda del cabell: fulles de caputxina (amb algunes llavors) + fulles tendres d’ortiga + fulles de boix + summitats florides de serpoll: 100 g de cada en 500 mL d’alcohol de 90o. Es deixa macerar tot triturat durant 2 setmanes. Es cola exprimint-ho i s’hi afegeix en acabat unes gotes d’oli essencial de gerani. S’aplica sobre el cap amb un petit raspall una mica dur [HENRI LECLERC/JEAN VALNET].
Amb l’oli, ric en àcid erúcic, es prepara el «Lorenzo’s oil», que consisteix en la barreja de 4 parts de trioleat de glicerol (trioleïna) i 1 part de trierucat de glicerol (triacil-glicerols dels àcids oleic i erúcic). S’empra experimentalment com a preventiu i tractament de l’adenoleucodistròfia o ALD. El nom li ve de LORENZO ODONE, cas sobre el que es va fer una pel·lícula famosa. No queda clar si la barreja original era dels olis d’oliva i colza o hi havia també oli de caputxina.
Barreja per estimular la matriu: Alchemilla alpina + Alchemilla vulgaris + Dianthus monspessulanus + Elymus repens + Equisetum arvense + Filipendula ulmaria + Lamium album + Lamium galeobdolon + Mentha piperita + Plantago alpina + Plantago alpina + Tropaeolum majus.
Barreja contra el catarro: Agrimonia eupatoria + Alchemilla alpina + Calendula officinalis + Elymus repens + Eriodyction californicum + Geum rivale + Mentha piperita + Plantago alpina + Potentilla anserina + Tropaeolum majus.
Barreja contra el mal de queixal, neuràlgia del trigemin, fissures dentals, gingivitis, per glopejar o aplicar en compreses: Achillea millefolium + Arnica montana + Chamomilla recutita + Geum rivale + Salvia officinalis + Thymus vulgaris + Tropaeolum majus + Valeriana officinalis + Verbascum thapsus.
Barreja contra reuma, artritis, lumbàlgies i dolors musculars: Bryonia dioica + Piper methysticum + Rhododendron ponticum + Taraxacum officinale + Tropaeolum majus.
Barreja contra infeccions vies respiratòries, cistitis i prostatitis: Echinacea angustifolia + Plantago major + Thymus vulgaris + Tropaeolaum majus.
Barreja contra neuràlgies i reuma: col + càmfora + oli de Citronella + Taraxacum officinale + mentol + Tropaeolum majus + Rosmarinus offiicnalis + Hypericum perforatum + Nasturtium officinale.
Barreja contra artrosis: Bryonia dioica + Kalmia latifolia + Ledum palustre + Piper methysticum + Rhododnedron ponticum + Solanum dulcamara + Taraxacum officinale + Tyropaeolum majus.
Barreja contra el grip: Betula pendula + Cytisus scoparius + Equisetum arvense + Levisticum officinale + Ononis spinosa + Rubia tinctorum + Serenoa repens + Solidago virgaurea + Theobroma cacao (cascarilla) + Tropaeolum majus.
Barreja contra refredats amb amigdalitis: Armoracia lapathifolia + Commiphora myrrha + Tropaeolum majus.

Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document

Descarrega't el document

CAPUTXINA