
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Disc nectarífer suportant 2 carpels soldats en ovari bilocular que més endavant es converteix en tetralocular. Primordi seminal de placentació axial i basal. Estil filiforme; i estigma capitat. Núcules de 4-5 × 2.5-3 mm, obovoides, rugoses, de color castany clar, amb una anella basal de 0.4-0.5 mm, amb eleosomes.
La família de les Boraginàcies, que compta amb uns 100 gèneres i unes 2000 espècies, es distingeix per tenir flors gamopètales, superovàriques, isostèmones, actinomorfes, ben regulars, no tenir bulb a la part subterrània, i tenir el fruit en tetraqueni, i tenir bràctees (i fulles) a la inflorescència. Dins la família, Borago es distingeix per tenir esquames a la gorja de la corol·la, que és tubulosa però amb e limbe molt més gran que el tub.
MALURES: Pseudomonas cichorii, Rhizoctonia solani, Sclerotinia sclerotioru¡, virus del mosaic de l’alfals, virus BBWV (broad bean wilt virus).
Es fa en marges de camins i de camps sobre sòls preferentment argilosos i força secs i més aviat pobres, però amb duresa elevada a l’aigua que els humiteja. Probablement originària de l’Àsia Menor i Pròxim Orient, present actualment a la conca mediterrània, SW d’Àsia i Macaronèsia. Introduïda a Amèrica, SE d’Austràlia i Nova Zelanda. A la península escasseja a les zones més continentals del centre. A Catalunya abunda més a la franja propera a la costa, però també fins al Segrià i La Noguera. Per l’interior és molt més escassa.
B. longifolia, B. morisiana, B. pygmaea, B. trabutii.
Per a DIOSCÒRIDES (segle I), la borratja és calenta i humida en primer grau i tonifica el cor i eleva l’ànim. PLINI (segle I) la tenia com la planta que dona felicitat. Per a NICHOLAS CULPEPER la «borage» és planta governada per Júpiter i sota el signe de l Lleó. Les fulles i les arrels donen força al cor quan hi ha febre. També ajuden a deslliurar-se led verí de bestioles. Les llavors ajuden les mares a tenir més llet Les fulles, les flors i les llavors fan fora la tristesa, fluïdifiquen la sang i mitiguen la febre. El suc de la planta va bé contra la icterícia i, per fora, actua contra la tinya i els herpes. Les flors soles o ensucrades van bé per prevenir desmais i en convalescències llargues. L’hidrolat de la inflorescència calma la irritació dels ulls. La cendra de cremar la planta seca, bullida amb mel o hidromel, és bona per curar nafres a la boca o a la gola. Les arrels com a llaminadura ajuden a treure la flegma dels pulmons i a reduir la tos.
"Hi ha una herba en el camp que es diu la borratja; tota dona que la trepitja després se sent prenyada". «Allò va acabar en aigua de borratges».
El 25 de Març, es mengen fulles de borratja a Santa Liestra-San Quílez, a la comarca de La Ribagorça, al Nord de Graus, i això a fi i efecte que les oliveres «quedin prenyades» i hi hagi una bona collita.
Normalment es presenta per al consum humà en perles d'uns 250 mg, contenint, a més de l'oli de primera pressió de les llavors, una mica de vitamina E, com a antioxidant. L'oli conté aproximadament un 20-24% de GLA (àcid gamma-linolènic, derivat de l'àcid linoleic, i poli-insaturat omega-6). La resta es compon de greixos saturats (15%), greixos mono-insaturats (25%) i àcid linoleic (omega-6) (40%). El GLA passa a DGLA, un precursor de les prostaglandines i leucotriens de la sèrie 3. L'oli de borratja és antiinflamatori i antitrombòtic. Es recomana, a l'igual que l'oli d'onagra, per ajudar a afeccions de la pell (acne, èczemes, esclerosi, psoriasi), de l'equilibri hormonal (síndrome pre-menstrual, irregularitats de la regla, menopausa), cardiovasculars (embòlies, hemiplegies, debilitat cardíaca), artrítiques, respiratòries o reumàtiques, així com en hiperactivitat infantil i alcoholisme.
A Navarra i a Aragó és molt típic menjar la part blanca de les tiges bullida, amanida amb una mica d’oli i sal. També les tiges pelades es poden menjar crues en amanides o cuinar-les amb bolets, o gambes, o cloïsses, o patates amb bledes i all. Les fulles es poden menjar bullides (amb sal) com si fossin espinacs, i amanides amb oli. Almenys les més tendres de la base de la planta a finals de l’hivern. També, sobre tot a les Terres de l’Ebre, es mengen arrebossades amb pa ratllat, llevat químic i ou batut, amb una mica de licor d’anís afegit al final, i mel o sucre. Les flors es posen al vi, o al vinagre, o es mengen en amanides. També es poden posar al bullir l’arròs perquè quedi blau. A la Ligúria es mengen amb raviolis, salsitxes, en truita, amb llenties o barrejades per fer el preboggion, amb bledes, llicsons, dent de lleó, ortigues, xicoires, roselles i altres plantes silvestres comestibles de temporada. Aquesta barreja es trinxa, es cou i serveix per a farcir raviolis, truites, o per posar als brous, o per afegir a la patata bullida. A Alemanya (Frankfurt) preparen una salsa verda amb les fulles de la borratja.
Més que pels alcaloides pirrolizidínics la planta és perillosa pels pèls punxeguts que poden acabar fent mal als budells. La concentració d’alcaloides pirrolizidínics a extractes de borratja no hauria de superar 1 ppb (1 microgram/Kg). I a l’oli no hauria de superar 1/5 d’aquesta concentració. Almenys s’ha informat d’un cas de consum d’oli de llavors de borratja durant una setmana associat a l’aparició d’un atac epilèptic. Les fulles menjades om a verdures contenen nitrits que poden desencadenar metahemoglobinèmia en nens menors de 4 anys. Cal tenir present que de no estar especialment lliure d'alcaloides pirrolizidínics no saturats, 2 grams d'oli podrien en teoria ja danyar el fetge, ja que contindrien 10 micrograms d'aquells. No es recomana prendre oli de Borratja a les embarassades. Tampoc als epilèptics o als que prenguin antidepressius tricíclics. I no convé a aquells que hagin de ser operats o que hagin estat operats en una setmana, pel risc d'hemorràgies.