El faig fructifica cada any, en teoria, si té més de 30 anys. Però fructifica més al llindar del bosc, vora les carenes, i cada uns quants anys ho fa més intensament. A l’Amèrica del Nord hi ha Fagus grandifolia. AL Japó hi ha Fagus japonica, i Fagus crenata. A la Xina hi ha Fagus chienii, Fagus engleriana, Fagus hayatae (a Taiwan), Fagus longipetiolata, Fagus lucida. Fagus orientalis es fa des de Bulgària al Caucas.



NOMS POPULARS de l’ Artemisia absinthium

  • Alemany: Buche
  • Anglès: beech
  • Castellà: haya, hayuco (FRU)
  • Català: faig, faus (FRU), fatjó (FRU)
  • Danès: Bøg
  • Estonià: Европска буква
  • Farsi/Persa: راش اروپایی
  • Finlandès: pyökki
  • Francès: hêtre
  • Gaèlic: Feá
  • Galès: Ffawydden ffawydd
  • Holandès: Beuk
  • Italià: faggio, faggiuola (FRU)
  • Japonès: ヨーロッパブナ/ ヨーロッパぶな
  • Norueg: Bok
  • Polonès: buk
  • Portuguès: faia
  • Rus: Букевропе́йский/ Бук лесно́й
  • Suec: bok
  • Turc: Avrupa kayını/ Karagürgen / Katran ruhu / Kayınağaci Txec: buk
  • Ucraïnès: Бук лісовий Європейський / Звичайний
  • Vasc/euskera : pago arrunta, pagoa, fagoa
  • Xinès: 欧洲山毛榉 欧洲水青冈

HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

El faig és un arbre que no resisteix l’aire marítim o la salinitat. Prefereix climes molt plujosos, de més de 1000 mm de pluja anual, però li agrada més la humitat a la capçada que al sòl. Vol tenir el cap mullat i els peus secs, segons PERE MONTSERRAT RECODER.

A Catalunya probablement el faig més gros sigui el del Nord del Pedraforca 42° 15′ 23′′ N, 1° 41′ 56′′ E. Fa 20 m d’alçada (i de capçada) i uns 5.2 m de volt de canó.

A Andorra hi ha una curiosa llei no escrita que evita que hi creixin els faigs, que són eliminats sistemàticament. Segurament, almenys segons algun descendent de CARLEMANY, els andorrans, agraïts a l’emperador, varen prometre-li que ja no hi hauria més adoració dels faigs a la contrada, i es varen comprometre a eliminar aquests arbres. Cal recordar que a una regió d’Alemanya els adoradors dels arbres no varen voler claudicar i decidiren preferir pagar impostos com a pagans abans que fer-se cristians. Alesohres, CALEMANY, com càstic, els va dur a l’exili, en carros, cap a Suïssa. HITLER, respete a aquest càstic, preferí la mala traducció del document i enlloc de «delocavit» («envià a l’exili») entengué «decollavit)» («degollà»). I això l’entusiasmà tant que creà una divisió de l’exèrcit amb el nom de CARLEMANY.

A Europa potser el faig més gros sigui el de Gutspark, Hoppenrade, Brandeburg. Fa 8.8 m de volt de canó. 53° 2' 6.31" N/ 12° 3' 29.22" E. Aquest exemplar segurament és el resultat de la fusió policòrmica de diversos faigs. Ben ocasionalment el faig es pot fondre amb altres espècies com l’om (Ulmus montana). Això passa, per exemple, essent ambdues arrels d’un pam de diàmetre, a la Saraillé (Arieja). Sembla ser que el faig més alt sigui el de Larrau (pasarelle d’Holçarté), que fa una mica més de 50 m d’alçada.

Per saber de més faigs monumentals a Europa, consultar: https://www.monumentaltrees.com/es/arboles/hayacomun/records/

La famosa fageda d’en Jordà a Olot, no té pas ara a l’aspecte que tenia quan el poeta MARAGALL la va descriure. Cap a l’any 1954 se’n va fer una bona tala d'aquells faigs amb troncs de més d’un metre de diàmetre.

La fageda d’Irati podria ser la fageda més extensa del vessant Sud dels Pirineus, però ni de bon tros la més extensa dels Pirineus, i encara menys la més extensa del món. A l'Arieja la fageda cobreix més d’un centenar de quilòmetres de les bagues inclinades, continuadament. I, en general, la fageda a les bagues del vessant Nord del Pirineus és gairebé contínua des de l’Albera a l’Iparralde.

Hi ha fagedes sobre sòl calcari en indrets molt plujosos, com ara a la Val d’Aran o al mateix Ripollès, amb un sotabosc esclarissat, amb Scilla lilio-hyacinthus. I n’hi ha sobre sòl calcari una mica més pobres, només amb Buxus semprevirens, Helleborus viridis, i poques espècies més. Les de sobre sòl silici solen ser més pobres encara al sotabosc, amb Luzula nivea, per exemple. En general, a la fageda hi podem trobar:

Allium ursinum, Anemone hepatica, Anemone nemorosa,Anemone ranunculoide, Asperula odorata, Buxus semprevirens, Cardamine heptaphyllos, Carex digitata, Cypripedium calceolus, Festuca rubra,Galium vernum, Helleborus viridis,Ilex aquifolium,Lilium martagon, Luzula nivea, Mercurialis perennis, Narcissus pallidiflorus, Oxalis acetosella,Paris quadrifolia, Polypodium vulgare, Prenanthes purpurea, Pulmonaria longifolia, Sanicula europaea, Taxus baccata,Vicia sepium.

HISTÒRIA I LITERATURA

PLINI EL VELL (segle I) explicava que els fruits del faig salvaren de la mort per desnutrició als habitats de Chios (illa de la costa occidental de Turquia), quan resistiren un llarg setge.

Abans de l’ús universal del paper per escriure-hi, es feien servir peces de fusta de faig. La prova és que en molts idiomes «llibre» i «faig» o són la mateixa paraula o molt similars.Per exemple, en alemany «Buch», «Buche». Antigament sembla que es cultivava el faig com s’ha cultivat el castanyer, per collir-ne els fruits, a més de per la fusta.

Segons NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el faig és un arbre de Saturn. Les fulles refreden i cicatritzen i, aplicades a masses inflades i calentes, les redueixen i desinflamen. L’aigua que els clots del faig recullen és bona per tractar úlceres, escròfules. També un cataplasma de les fulles tendres bullides fa el mateix efecte.


«El caminant, quan entra en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietud:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot lo món
en el silenci d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!»
JOAN MARAGALL : «La fageda d’en Jordà»

ESOTERISME

Una llegenda pirinenca assegura que Jesucrist visità la zona i per casualitat topà amb un home que no parava de blasfemar. Horroritzat, el convertí en un os, i el va facultar perquè pogués pujar a tots els arbres, excepte al faig. A Génerest, vora Saint Bertrand de Comminges i vora Saint Béat, al Nord de la Val d’Aran, hi havia petits monuments prehistòrics per adorar el faig. Els romans consagraven un faig a Roma a Júpiter i hi feien cerimònies i libacions. En gots de la mateixa fusta del faig. A Suïssa, a primers de novembre, donen un cop de destral a a un faig per saber com serà l'hivern. Si la ferida queda seca, l’hivern serà dur. El primer diumenge de quaresma a poblets d'Alemanya entaforaven palla al voltant d’un faig prim i aïllat i hi calaven foc amb torxes. Segons la direcció del fum el pronòstic era millor (si es dirigia als camps de conreu) o pitjor. Al Pirineu una cerimònia similar es fa el 24 de desembre amb la baixada de «faies» enceses, des d’u cim sobre el poble. Està per veure l’explicació científica del perquè els faigs grans atrauen la pluja.

PROPIETATS MEDICINALS

    . analgèsic • antiàcid ESC • antídot • antiinflamatori ESC • antisèptic ESC • aperitiu • astringent • carminatiu • diürètic (FUL) • febrífug ESC • mucolític • refrigerant • tònic

USOS MEDICINALS DEL FAIG

    càlculs renals (ungüent amb cendra de FRU UE) • càncer • dermatitis ESC • diarrea ESC • enteritis • escròfules FUL • febre ESC • ferides • fongs ESC • gingivitis (infusió del carbonet) FUL • gota • indigestió • mal de queixal ESC BREA • panses als llavis FUL UE • paràsits intestinals • tos ESC • tuberculosis • úlceres FUL

El carbó vegetal en pols s’empra com a absorbent de gasos o substancies tòxiques a l’intestí. També aquesta pols de carbó de faig s’empra com a dentifrici.

FLOR DE BACH: Va bé a les persones intolerants, ansioses per criticar vitriòlicament els altres. Va bé als arrogants, intolerants, mancats de delicadesa. Els fa recuperar la bondat i la comprensió i empatia.

HOMEOPATIA: La brea de faig, en homeopatia, s’empra contra mal d’estómac i hemorràgies.

ALTRES USOS DEL FAIG

La fusta és noble per a fer mobles, no s’esquerda si s’ha tallat en lluna nova, però sí que tendeix a deformar-se, per la qual cosa no se’n fan bigues. Se’n fan peces per al terra de fusta, casetes, xalets, cadires, taules, lleixes, mànecs, plaques, taulers, peces de torner, cilindres de tambors, flautes, arpes, culates d’escopetes, parquets, etc. També es pot convertir en carbó vegetal o cremar directament a la llar de foc. No fa gaire fum i dona molta escalfor. La fusta dona un gust especial a alguns vins, vinagres i cerveses, que resulten més refrescants que no pas si no haguessin estat en contacte amb ella. La Budweiser fa escuma que no vessa a l’abocar-la al got, i deu ser perquè al fons dels tancs de fermentació hi posen fustes de faig prèviament tractades amb sosa càustica i esbandides. Les cerveses alemanyes fumades tenen l’aroma de la fusta socarrimada del faig. Aquesta aroma també impregna alguns pernils fumats, salses o formatges. A més, de la fusta se’n pot extreure creosota o brea, pyx liquida, metanol, àcid acètic, el guaiacol i altres productes químics. De la cel·lulosa del faig se n’ha fet un teixit similar al raió (modal). A més de paper. De la cendra se n’ha fet lleixiu o simplement adob mineral per al jardí. El sutge de cremar faig s’empra com a pigment (bistre). Les fulles són comestibles, en amanida, i més de bon prendre si s'amaneixen amb iogurt líquid o nata. Macerades en licor, al qual s’hi afegeix sucre, els dona un color verd i una aroma especial. La llavors dels fatjons és comestible. Té sabor d’avellana, però forma i textura de pipa de carbassa. Es poden afegir, moltes, a la farina per fer pastissos o pa. Torrades es poden fer servir per fe runa beguda similar al cafè. Es poden donar també als porcs, tot i que amb prudència, ja que un excés els pot resultar tòxic. Els cavall no convé, en canvi, que en mengin gens, ja que de seguida se n’intoxiquen. . Les llavors tenen molt d’oli. És oli comestible (inodor, groc, acre si és recent o no rentat amb aigua freda), lubricant, combustible per a lampadetes, envernissant. A partir de l’oli també se’n pot fer sabó (amb la mateixa cendra de la fusta). Però les restes de llavor d’haver extret l’oli són tòxiques. Els borrons allargats hivernals s’empren com escuradents. Les fulles seques poden servir per farcir matalassos.


Per llegir més sobre el faig, descarrega't el document