SAÜC
SAMBUCUS NIGRA L.
[1753, Sp. Pl. : 270] 2n = 36
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Arbre poc alt (3-5 m, excepcionalment 9 m), dret, però de capçada molt ramificada. Tronc de la base amb escorça rugosa, estriada, de color gris grogós, poc ferma en superfície. I escorça de les tiges fines, ben rectes i cilíndriques, lleugeres, de color gris-crema, més llisa, amb medul·la de color blanc crema per dins amb canal buit, amb petites berrugues o traus (lenticel·les) de 1-3 mm mm escampades, suberificades, i algun pèl setós unicel·lular aplanat, Tiges terminals de l’any, verdes, lleugerament híspides. Fulles oposades grans, 75-175 x 70-125 mm 1-2-imparipinnades (pinnatisectes), amb el folíol terminal més gran i estípules basals molt reduïdes. Fan olor una mica desagradable. Són de color verd fosc, amb 5-9 folíols (de 45-90 x 14-40 mm) dentats oblongo-lanceolats, el·líptics-ovato-laceolats, peciolulats, de vegades amb estípules minúscules a la base, de marge serrat regularment, acuminats a l’àpex (rara vegada obtusos), amb base atenuada, asimètrica, glabrescents amb pocs pèls unicel·lulars setosos, sobre els nervis abaxials, i alguns pluricel·lulars glandulífers dispersos. Pecíol de la fulla composta de 25- 45 mm, glabre o amb alguns pèls setosos. Estípules no sempre presents, de 3 mm, linears.
Inflorescències de 11-15 cm de diàmetre, corimbiformes, amb 320-540 flors, amb 5-6 radis principals verticil·lats, de 20-40 mm, essent el central més curt que els laterals, i essent tots lleugerament angulosos, ebracteats, (glabres o a vegades amb alguns pèls setosos), i els radis perifèrics cada cop menors, a vegades amb bractèoles lanceolades de fins a 5 mm. Flors pentàmeres, de 2-5 mm actinomorfes, ebracteolades, que apareixen poc després de les fulles, blanques oloroses, pedicel·lades, en corimbes tirsoidals molt ramificats, de fins a 20 cm, gairebé perfectament plans per la part distal. Calze de 1.5-1.8 mm, glabre, hipocrateriforme amb 5 dents curtes triangulars i tub de 0.7-1.1 mm. Corol·la discoidal de 2-4) mm, amb 5 lòbuls oval-orbiculars (1.5-2.6 mm) reflexos a l’àpex, i tub de 0.2-0.6 mm que fàcilment es desprèn, blanca una mica crema (a vegades tenyida de rosa per fora) i esgrogueïnt-se per dessecació. Estams 5, lliures, exerts, inserits a la part superior del tub de la corol·la, amb filaments (1.1-1.6 mm)llisos o rugosos-papil·losos, glabres, a vegades engruixits, i anteres ovoides (0.6-0-7 mm) grogues (o tenyides de porpra), extrorses. Estil gairebé nul. Estigmes 3, sèssils, trilobulats. Carpels 3(4) soldats, amb un rudiment seminal cadascun, amb placentació axial. Fruit en drupa (6-6.5 mm), globulosa brillant, de color porpra i després gairebé del tot negra per fora però porpra-violeta per dins al madurar, amb 3 (4) compartiments prismàtics monospermes rugulosos (4 x 2 mm).
La pol·linització la duen a terme insectes (himenòpters, dípters, lepidòpters) atrets per l’aroma de les flors o pel nèctar, que pot estar en nectaris extraflorífers ubicats a les bràctees o estípules.
Per arribar, mitjançant les claus dicotòmiques a la família del saüquer, caldrà fixar-se en els següents caràcters. Planta no paràsita, no aquàtica, flors hermafrodites, corol·la gamopètala inferovàriques, fruit carnós tipus drupa, flors amb 5 estams i 3 estigmes sentats i estil gairebé nul, i fulles imparipinnades.
HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA
En fondals o marges més o menys humits no lluny de les cases o dels camps. Sol arribar als 1200 m snm però pot arribar fins els 1800. Entre els exemplars majors a Catalunya hi ha el Saüquer plantat el 1910 al peu del poble d’Ulldemolins (Priorat) al costat de la Font del Saüquer, que fa uns 11 metres d’alçada i 190 cm de volt de canó. Un altre seria el de Fórnols, de 8 m d’alçada i volt de canó de 165 cm. I encara destaca més el del Masllorenç de Torelló, d’uns 8 m d’alçada i 240 cm de volt de canó.
El saüquer es troba a Europa, Nord d’Àfrica i Àfrica del Est (cultivat), Caucas, Estats Units, Sud-Amèrica (als Andes s’enfila fins els 300 m snm), Àsia (meitat occidental), costa oriental d’Austràlia i Nova Zelanda. Pels majoristes ens arriba dels Estats Units, Regne Unit, països balcànics, Rússia, països de l’Est d’Europa.
CULTIU
Es fàcil de reproduir per estaca. Els tronquets rectes ja de color gris-crema, es seccionen en trossos de 40 cm, que s’enterren fins la meitat, estant més de dos borrons sota terra. Arrelen amb facilitat si es reguen mínimament, i la terra és argilosa i amb força humus i matèria orgànica. L’arbre a les fulles pot infectar-se amb ElAV1 (elderberry aureusvirus 1), un virus d’ARN. Això es manifesta per zones grogues formant mosaic o en casos greus per poca producció de flors o de fruits. Un altre virus del grup dels bromo-virus (amb ARN) i que infecta la planta s’ha anomenat “Sambucus-virus S”. Un fong que sol parasitar la planta és Phoma sambuci-nigrae (=Boeremia sambuci-nigrae) que pot provocar que es panseixin els corimbes. També pot haver-hi Epicoccum. L’antracnosi sol ser deguda al fong ascomicet Colletotrichum acutatum. Es pot eliminar o corregir amb trifloxistrobina. Plantar rengles de saüquers al marges de camps de pomeres facilita la propagació de sírfids, i així es pot combatre els pugons que malmeten les pomeres (Dysaphis plantaginea). El mateix saüquer és un bon esquer per a nombroses espècies de sírfids:
- Epistrophe eligans (Harris),
- Epistrophe nitidicollis (Meigen),
- Episyrphus balteatus (De Geer).
- Eupeodes corollae (F.),
- Meligramma triangulifera (Zetterstedt)
- Platycheirus scutatus (Meigen),
- Scaeva pyrastri (L.),
- Scavea selenetica (Meigen),
- Syrphus ribesii (L.),
- Syrphus vitripennis Meigen,
El pugó Aphis sambuci associat al saüquer pot ser la primera presa per començar la colonització de sírfids, que després aniran a combatre el pugó de les pomeres (Dysaphis plantaginea).
ESPÈCIES SIMILARS
La classificació de les espècies del gènere ha anat evolucionant i de les 40 inicials s’ha reduït el grup a poc menys de 20, integrades en 9 espècies majors o principals i la resta es veuen com a varietats o subespècies. A Catalunya hi ha tres espècies. Una de no llenyosa (Sambucus ebulus), una d’arbustiva amb inflorescència convexa i fruits de color taronja, d’ambients alpins (Sambucus racemosa) i l’altra arbòria, d’inflorescència plana poer dalt i fruits negres, d’ambients de muntanya baixa o mitjana. (Sambucus nigra). Recentment s’inclouen com a subespècies de Sambucus nigra el que abans es consideraven espècies: Sambucus canadensis, S. caerulea, S. javanica, S. maderensis, S. mexicana, S. palmensis, S. peruviana, S. simpsonii, S. velutina. I respecte a la família, si primer s'adscrivia el g¡gènere Sambucus a les Caprifoliàcies, després s’ha passat a les Adoxàcies o per a alguns Sambucàcies.
- Sambucus australis. De Sud-Amèrica. Diürètic, sudorífic. Contra càncer d’estómac, dispèpsia, però pot resultar tòxic.
- Sambucus canadensis. A més de a Nord-Amèrica es troba a la illa de la Palma (Canàries). Laxant, diürètic, diaforètic, alteratiu, aperitiu, catàrtic, depuratiu, emètic, excitant, refrescant, repel·lent de talps, oftàlmic, febrífug. Contra mal de cap, asma, bronquitis, refredat, gota, epilèpsia, psoriasis, reuma, mal de coll, sífilis, mal de queixal, conjuntivitis, febre, congestió amb mucositats, i per al part, problemes de la pell, ferides, irritacions, cremades. Les baies dessecades es recomanen contra el còlera, cuites. Planta fresca tòxica. Conté sobre tot àcid neo-clorogènic, àcid clorogènic, rutina, iso- rhamnetina-3-rutinòsid.
- Sambucus chinensis. Aperitiu, anodí, tòxic, vomitiu.
- Sambucus ebulus.(Llèvols]. Laxant, depuratiu, diürètic, diaforètic, expectorant, purgant, vomitiu, alteratiu. Cremades, tumors a les cuixes, gota, hemorroides, trastorns genitals femenins, mal d’orella, dolor als ulls, cremades, contusions, escaldadures, mossegades de serps, mossegades de gossos, úlceres, fístules, còlics nefrítics. Baies tòxiques, tot i que s’afegeixen al vi perquè no resulti tan bo de prendre i es consumeixi en menor quantitat. Les fulles es posen sobre els embotits o pernils perquè no s’arnin. -Sambucus glauca. De Nord-Amèrica. Per expulsar millor les aigües del part.
- Sambucus intermedia. Del Carib. Contra asma, congestió pulmonar, refredats, febre, grip.
- Sambucus javanica. Del SE asiàtic. Anodí, antiinflamatori, depuratiu, diürètic, purgant. Per ossos trencats, dolor als ossos, mala circulació, espasmes, bultos inflamats, rampes o formigueig a les cames o braços, reuma, beri-beri.
- Sambucus mexicana. Anodí, aperitiu, catàrtic, diaforètic, detersiu, depuratiu, estimulant. Contra asma, catarro, tos, gota, epilèpsia, febre, galteres, reuma, sífilis. -Sambucus oreopola. De Guatemala. Contra el refredat i catarro.
- Sambucus palmensis. De les Illes Canàries centrals i occidentals. Les flors contra tos, per fer suar. Els fruits i l’escorça de les tiges contra mal de coll i úlceres a la boca. El suc dels fruits en ús extern contra erisipela i úlceres de la pell.
- Sambucus peruviana. Contra el mal de coll, com sudorífic, diaforètic i excitant. -Sambucus pubens. De Nord-Amèrica. Tòxic.
- Sambucus racemosa. Laxant, diürètic, anodí, carminatiu, vomitiu, sudorífic. Les llavors són tòxiques. Amb la polpa es pot fer melmelada. Fulles contra nefritis, i, en ús extern, per ossos trencats, dolor a les articulacions, dolors del part, del reuma, de la gota, de gasos intestinals; per a curar ferides, carn-esqueixats, càries. Per a expulsar millor les aigües del part.
- Sambucus sieboldiana. Del Japó. Antiinflamatori, diürètic. Per a fractures o carn- esqueixats.
- Sambucus simpsoni. Del Carib. Laxant, sudorífic. Per a trastorns seriosos dels ulls. -Sambucus thunbergiana. De la Xina. Parasiticida, vomitiu. Per a expulsar millor les aigües del part; contra la febre, dermatosis, sarna, picors, psoriasis, anasarca, gota. -Sambucus valerandi. Tòxic.
- Sambucus williamsii. De la Xina. Diaforètic i diürètic. Contra artritis, reuma i esguinços.
- Sambucus wrightiana.De Catxemira. Tòxic.
HISTÒRIA
Sembla ser que el saüquer és emprat ja des de temps neolítics. DIOSCÒRIDES (segle I) l’ anomenava déndron árktou (arbre de l’os) o akté.
Per a NICHOLAS CULPEPER (segle XVII) el saüquer està regit per Venus. Els brots tendres bullits en aigua com si fossin espàrrecs, o les fulles tendres, amb llurs pecíols, bullides en brou fluïdifiquen la flegma i la bilis. L’aigua de bullir la segona escorça bullida actua en el mateix sentit, però més fort. El fruits també, però normalment es donen a menjar, bullits, contra la hidropesia, essent diürètics forts. I encara d’efecte més fort és el vi en el qual s’hagi bullit l’escorça de la rel. Però el suc de la rel fa vomitar, a més de purgar els humors de la hidropesia. Prenent l’aigua de bullir la rel podem salvar-nos dels efecte d’una picada d‘escurçó o de la mossegada d’un animal rabiós. Els banys de seient a les dones els calmen la matriu i els fan venir la menstruació. El mateix passa si veuen el vi amb el suc dels fuits madurs. El suc dels fruits madurs enfosqueix els cabells, aplicat. Contra la inflamació dels ulls va bé el suc de les fulles verdes. I, aspirat pel nas, purga les meninges. Contra el mal d’orella va bé instil·lar a l’oïda el suc dels fruits madurs amb mel. L’aigua destil·lada (hidrolat) de les flors pot fer desaparèixer les taques fosques de la pell (pigues, taques del sol, taques de l’embaràs). Compreses molt xopades amb aquest destil·lat lleven el mal de cap provocat per fred. També curen les nafres de les cames. I el destil·lat lleva la inflamació dels ulls i les taques vermelles a la còrnia. Contra el tremolor de les mans va bé rentar-les amb aquest destil·lat unes quantes vegades al dia. Tot això escrigué NICHOLAS CULPEPER.
LITERATURA
“Saüc” també és la part interna de la peüngla del cavall.
A Alemanya deien: “Vor dem Hollunder soll man den Hut abnehmen” (Davant el Saüc cal treure’s el barret).També deien “Mir dein Holz gib, und ich werde dir mein Holz geben, wenn es im Wald wächst”. (Dona’m de la teva fusta que jo et donaré de la meva quan creixi al bosc).
A Anglaterra diuen: “When elder is white, brew and bake a peck; when elder is black, brew and bake a sack”.(Quan el saüc sigui blanc prepara’n i cou-ne un munt; quan el saüc sigui negre, prepara i cou-ne un sac).
JULES G. VERNE escrigué “¿No és aquesta la flor del saüc, emblema de la primavera, de la joventut i de l’alegria?”
JOANA RASPALL, 1913: “El saüquer”
Les flors del saüquer
són dolços plats de nata
damunt d’una gran taula
parada amb vellut verd.
Formigues i cargols
s’enfilen per la soca;
per l’aire, les abelles
hi arribaran primer.
Tot l’arbre, obert de braços,
espera la visita
que cada matinada
li fan els convidats.
No cal que regategin
els plats de menja blanca;
al cor de cada branca
n’hi ha molts de preparats...
NARCÍS COMADIRA, 1942: “Abril”
Els arbres cremen amb flames
tendres de verd trencadís.
El sol, decidit, atia
el caliu somort dels cors.
Baixa fervent la riera,
sota el dosser fosc dels verns.
Un saüquer s'embadoca
espesseït de perfum.
Es baden roses carnoses.
Hi ha una merla entre els lilàs.
Sempre és incerta la glòria
obstinada del desig.
La terra està en zel. Inútil,
espera el pes del futur.
De tant en tant ve la pluja
a apaivagar el desconcert.
PROPIETATS MEDICINALS DEL SAÜC
Els fruits es poden emprar contra icterícia, gota, restrenyiment, neuràlgies, afeccions dels ovaris, i com a rejovenidors.
La segona escorça es pot emprar contra reuma, gota, pielonefritis, epilèpsia, càlculs urinaris, retenció de líquids, hipertensió.
Les flors es poden emprar contra refredat, bronquitis, asma, reuma, escarlatina, rosa i altres malalties eruptives. També contra afeccions oculars, renals, de bufeta, de la pell. Els gargarismes es poden emprar per afeccions bucals (faringitis, flegmons). Les fumigacions es poden emprar contra dolor d'oïdes. El suc de la flor pot treure les taques de la pell en les embarassades. El destil · lat va bé contra hèrnies estrangulades en ús intern i contra dolors de costelles i ossos trencats en ús extern.
Les fulles s'han emprat en substitució del Àrnica en ferides i contusions i com depuratives en acne.
La medul·la s'emprava com a material de suport per a realitzar talls per preparacions microscòpiques per al microscopi òptic.
Les tiges es fumaven, o es feien servir, buidades, per disparar bales o pilotetes vegetals improvisades en jocs infantils.
Per llegir més sobre el saüc, descarrega't el document