NOMS POPULARS


Català: Herba de les Olives, Saboritja, Sajolida.

Aragonès: Salseta de Pastor.

Castellà: Ajedrea.

Euskera: Aiztrail, Azitraia.

Gallec: Carrasquilla, Segorella.

Portuguès: Segurelha.

Francès: Sarriette.

Italià: Santoreggia.

Anglès: Winter Savory.

Alemany: Bohnenkraut


PROPIETATS

Hom considera en general a la Sajolida una bona planta culinària per adobar les olives, rostits, sardines en escabetx, faves, monegtes, patates o tomàquets fregits. Barrejada amb altres herbes substitueix en part a la sal. També s'empra per elaborar algunes ratafies i fins i tot perfums.

Culpepper la considerava una planta regida per Mercuri, i com de les millors contra el mal de panxa. Deia que és una planta calenta i seca, i que expulsa l'aire de l'estómac i els budells. Que és diürètica, emmenagoga (fa venir la regla) i expectorant. Que el suc, instil·lat al nas, espabila i, posat als ulls, els treu les lleganyes. El suc, combinat amb oli de roses, deia que lleva les acúfens o la sordesa. Un cataplasma amb farina de blat i Sajolida deia que lleva el dolor de la ciàtica o de les picades d'abella o de vespa.

Maurice Messegué recomana fregar l'esquena amb la decocció de la barreja de Sajolida i Crèxens (fets bullir 10 minuts en aigua) per a enfortir la virilitat.

PREPARACIONS

  • Farcellets: per adobar els rostits sol fer-se un farcellet amb fulles de Llorer, i rames de Sajolida, Orenga i Farigola, lligats amb in fil gruixut de cotó.
  • Infusió: 20 g / L (compreses, tisanes)
  • Lavatives: 15 g /L
  • OE: 3 gotes (barrejades amb oli). Es pot obtenir per extracció amb fluid en estat supercrític (anhídric carbònic, a 90 bars i a 40 º C), per destil·lació aquosa tradicional, o per soxhlet.
  • Oli per a les orelles: es fregeix uns 3 minuts a foc lent oli d'oliva amb fulles de Sajolida i amb uns grans d'all i una rameta de Ruda. Un cop refredat, s'instil·la, si pot ser tebi, quan fa mal l'oïda. També pot servir per fer fregues per alleugir el dolor de les tendinitis.
  • Sal: la planta amb pols, barrejada amb la pols d'altres [alfàbrega, all, anet, api (llavors), cebollí, estragó, farigola, fonoll, llorer, marduix, orenga, romaní] és un bon condiment per estalviar un excés de sal.
  • Suc: 3-4 gotes dins l'oïda (contra la sordesa)
AVÍS IMPORTANT: L'oli essencial pot resultar massa picant, irritant, i provocar erupcions vesiculoses; i marejar i provocar mal de cap, hipertensió i estat narcòtic. No s'aconsella a nadons, mares embarassades o persones epilèptiques.


ADOB DE LES OLIVES AMB SAJOLIDA

Per adobar les olives, cal collir-les quan encara són verdes, o quan comencen a agafar color; per exemple, a l'octubre. Un cop netejades amb aigua freda, es deixen en aigua neta (renovada cada dia) durant dos dies. El tercer dia ja es posen en aigua tèbia. I el quart dia, en aigua calenta. Ja el quart dia es fa un tall a cada oliva i s'hi afegeix una mica de sal i de vinagre a l'aigua. Al final del dia es treuen de l'aigua les olives i es posen les dins de pots de vidre. Als pots, abans, s'hi pot posar una fulleta de Llentiscle (Pistacia lentiscus), una dent d'All, una fulla de Fonoll tendra, unes rametes de Sajolida (Satureja montana), una rameta de Farigola (Thymus vulgaris), unes fulles d'Orenga "de les pizzes" (Origanum nitens), uns granets de Comí (Cuminum cyminum), un polsim de Pebre Blanc i un altre de Pebre Vermell; i, obviament, aigua. En aquest cas, millor que estigui bullint. I també vinagre i sal, sense passar-se. Unes gotes d'oli, abans de posar la tapa, acabaran de donar bon gust a les olives. Així es deixen reposar un mes, tapades, però no hermèticament. Cal parar compte amb el que es pot mullar del voltant. Si l'aigua no s'ha posat bullint, o si a la barreja d'herbes no s'hi ha posat Orenga Verd, solen fer-s'hi floridures, que donarien mal gust a les olives, a part d'un possible efecte cancerígen. Una solució és llençar tot el pot contaminat, i l'altra, menys assenyada, seria retirar la capa de florit per poder aprofitar-les.