Les fulles, estretament lanceolades, són alternes, més o menys densament disposades i més o menys erectes o patents, amb 1-3 nervis, glabres o amb llargs pèls hialins al marge i a revers, amb el marge una mica engruixit i corbat, amb dents minúscules, blanquinoses, atrorses; a vegades amb glàndules assentades al dors, però sense glàndules a la base. Fulles basals més amples, obtuses. Les de zones del mig de 10-30 (40) × 0.8-5 (7) mm, lanceolades agudes. Les fulles superiors són estretament oval-lanceolades, agudes i acuminades. Inflorescència en monocasi sub-corimbiforme, laxa, amb 1-12 rames i 1-25 flors llargament pedicel·lades. Pedicels de 7-27 (42) mm en la fructificació, 2-6 cops més llargs deu els sèpals, erecto-patents. Bràctees de 5-16 0.2-3.5 mm, més curtes i estretes a les fulles superiors, més o menys estretament lanceolades, agudes. Flors homòstiles. Sèpals amb quilla o sense, aguts, amb 3-5 nervis. En la fructificació el nervi central es prolonga en una aresta, però en general els nervis queden difuminats. Els sèpals tenen un voraviu escariós una mica fimbriat a la punta. Els sèpals externs fan 3.2-7(9.5) × 2.5-3.7 mm i són oval-lanceolats. Els sèpals interns fan 3.5-7.2(10) 2.8-4.8 mm i 0.5 a 0.9 vegades la longitud de la càpsula; i són amplament oval-lanceolats i gradualment acuminats. Pètals de 8-15 × 5-10 mm, oval-cuneats, no apiculats, més o menys emarginats, a vegades truncats-crenulats, lliures a la base, d’un blau cel intens, amb nervis més foscos. Hi ha varietats de colors diferents (blanc, rosa, violeta, groc). Anteres oblongues, 3-4 cops més llargues que amples. Estigmes claviformes sublinears, blaus. Càpsula de 5.5-9(o13) mm, ovoide, de base aplanada, amb espícula de prop d’1 mm, i de superfície una mica papil·losa, glabra als septes, de color palla podrida, una mica brillant. La llavor o gra de llinosa és aplanada, allargada, d’uns 4-6.5 × 2-3.2 mm, arrodonida per una punta i aguda per l’altra. El tegument és de color castany roig fosc o bé groc daurat, o verd oliva, llisa, brillant, molt finament puntuada en superfície. I s’infla molt amb l’aigua produint una mucositat espessa. Es va seleccionar la varietat daurada entre les productores de llavors olioses (i no entre les productores de fibra per teixir) per al consum humà, a causa del seu sabor més agradable o dolç i la seva textura més suau, als EUA (universitats de Dakota del Nord i Dakota del Sud). Com és d’esperar les endomicorrizes (Glomus intraradices, Glomus mosseae, Rhizophagus clarus, Rhizophagus irregularis) afavoreixen la bona salut de la planta. En canvi, Fusarium oxysporum la delma.



CULTIU

https://www.facebook.com/EugenioDocumentales/videos/1171972260267419 El lli de fibra prefereix climes suaus i humits, mentre que el lli per a gra requereix climes càlids. El terreny argilós silícic és el més convenient. No ha de ser ni massa compacte com per no deixar germinar la llavor, ni massa descompactat com per no retenir humitat al voltant de les petites arrels de la planta. El lli és molt sensible a la sequera durant les si setmanes que transcorren entre 10 dies abans d’aparèixer les primeres poncelles fins 15 dies després del final de la floració. La fertilització de base podria ser 30-60 N, 50-75 P2O5, 50-75 K2O. Després, a l’aparèixer les primeres poncelles es pot aplicar en superfície 60-70 de N/Ha. El lli pot ser atacat per insectes: Aptonia euphorbiae, Longitarsu parvulus, Thrips angusticeps, Thrips lini. El terreny ha de tenir saó, profunditat de terra cultivable d’almenys 50 cm i no ser inundable o compacte per excés d’aigua. Normalment es cultiva lli cada 5 anys ja que les arrels del lli intoxiquen el terreny. Una excepció és la comarca d’Odessa on es podia cultivar any rere any. Normalment s’alterna el cultiu del lli amb trèfola, pastanaga, civada, blat, colza o fins i tot patates. La llinosa es sembra pel mes de maig a Catalunya (Lluçanès) i a l’Aragó. Es fa després de llaurar i aplanar el terreny, formant taules per poder regar-ho bé cada 5 dies. Se sembra ben espès a eixams i es passa el rasclet per tapar les llavors. A primers de juliol s’adoben les plantes ja ben crescudes amb nitrat. El lli floreix pel mes d’agot. A mitjans de setembre el lli està sec del tot ja i es pot arrencar i fer-ne feixos petits o gavelles que es deixen assecar al sol durant 3-4 dies. Després es desgrana amb les mans. S’aboquen després a l’aigua, és a dir, s’enriuen, d’un tram d’una séquia perquè es podreixi i es pugui separar la fibra de la resta. S’hi posen lloses a sobre perquè l’aigua no se’ls endugui. I es deixa així durant 2 setmanes. En acabat es treuen de l’aigua i s’estenen pel camp perquè s’oregin i s’assequin. Ja a l’octubre es guarden en lloc protegit. En un dia de tardor sense vent i molt de sol es manipulen els feixos per extreure’n la fibra separant-la de la palla o estopa. Es mallen amb un mall de fusta (curat en humus) sobre una pedra amb molt de compte. I s’acaba de separar amb una escaratxa de fusta. I s’acaba de picar amb una espadilla de fusta. S’acaben de separar les fibres bones de les dolentes amb una mena de rasclet fix. La fibra selecta es recull en manats anomenats copes. Per filar la fibra s’enfila una punta del manat amb la punta de la filosa i amb les mans es van torçant el fus i unint les fibres per formar un fil. El filat sol fer-se a l’hivern. La fusada és el fil que es pot arribar a recollir al fus. Grups de fusades calia convertir-los en troques mitjançant el dimuré. El color natural es blanqueja a base d’abocar aigua bullint per sobre la cendra posada sobre un drap que cobreix el gran vas d’argila on s’han ficat les torques. L’aigua es va reintroduint tot i reciclant-la. L’aigua de rentar la cendra de blanquejar les roques es pot aprofitar després per rentar els cabells, la fusta o la vaixella. Les torques s’assequen al sol. Després es transformen les torques en cabdells amb la debanadora. Els països que el 2017 produïren més tones de lli foren Kazakhstan (680.000), Rússia (620.000), Canadà (500.000), Xina (360.000), Índia (180.000), Estats Units (97.000), Etiòpia (97.000), Ucraïna (46.000), Regne Unit (46.000), i França (42.000). Als voltants contaminats per radioactivitat de Txernòbil el lli s’hi adapta produint més proteïnes associades a la síntesis de piruvat als estadis primerencs de la formació de la llavor i també incrementant la ceto-acil-sintasa I, relacionada amb la condensació de la manolil- ACP que allarga les cadenes d’àcids grassos. I això fa que les llavors continguin un 12% més d’oli que les dels controls no radiactius. A Catalunya abans es conreava en petites parcel·les arreu, entre vinyes, o en replans de muntanya o als fondals de terra baixa. D’aquí nombrosos (uns 40 a Catalunya) topònims com Llinars. Sembla ser que on es conreava més el lli era a la zona Nord del Tarragonès i al Moianès i Lluçanès.

HISTÒRIA

Es coneixia fa uns 34.000 anys a Geòrgia (cova de Dzudzuana) com a varietat més propera a Linum bienne. Ja a Jericó, fa 9900 anys la varietat era com l’actual i fa uns 9000 anys a Israel (cova de Nahal Hemar) o a Turquia (Çatalhöyük) s’emprava com a fibra tèxtil i era una planta de major alçària. Fins l’any 2500 a.C el lli no es tenyia més que amb algunes franges blaves. On es teixia més era a Egipte. A Sumèria es coneixia com a «sheck» i s’emprava com a medicinal, per exemple, contra pulmonies (en cataplasmes amb amb fonoll). Els llençols de lli ara ja són una antigalla, com ho són totes les peces de roba de lli o fil. Però les plantes que produeixen llavors, que són de menor talla, sí que es cultiven molt, ja sigui per alimentació humana, animal, per medecina, per fer-ne oli alimentari o industrial a bona part del món. DIOSCÒRIDES (segle I) recollia alguns noms de la planta: «línon, linokálamis, aílinos, linon ágrion, zeraphoíst». Per a ell la llinosa té les mateixes virtuts que el fenigrec. Dedueix les inflamacions internes i externes si es pren amb oli i mel i aigua, crua. En cataplasma, amb lleixiu de cendra i carbonat sòdic, lleva grans, acne i efèlides. També redueix galteres i durícies. Cuita amb vi purifica els herpes i lesions similars. Amb cardamom i mel lleva la lepra de les ungles. La llinosa, presa amb mel, expulsa les flegmes dels pulmons. Amb mel i pebre excita el desig sexual. Cicatritza les úlceres als budells o al còlon si s’aplica en lavativa. També en bany de seient convé molt a la matriu.

PROPIETATS MEDICINALS

  • afavoreix creixement cerebral en fetus
  • cordial FLO
  • diürètica
  • emol·lient
  • febrífuga OLI
  • hepatoprotectora de radioactivitat
  • afrodisíaca
  • analgèsica
  • antial·lèrgica
  • anticancerígena OLI
  • antiespasmòdica
  • antihistamínica OLI
  • antiinflamatòria (↓PGE2, ↓leucotriè,↓bradikinina, ↓histamina)
  • antireumàtica
  • antisèptica
  • antitrombòtica
  • aperitiva
  • cardioprotectora
  • cicatritzant
  • inhibidora de l’alfa-amilasa
  • laxant
  • millora millora espacial
  • neuroprotectora front a la ciclofosfamida
  • OLI
  • pectoral
  • protectora de la pell dels UV OLI
  • resolutiva
  • vulnerària

ALTRES USOS

Després d’obtenir els cabdells amb la debanadora caldrà començar a teixir amb el teler per fer teles per tovalloles, mocadors, llençols, camises, coixineres, cobrellits, estovalles, túniques, casulles, bruses, pantalons, veles de barques, paper, bitllets, material aïllant, bosses de tela, catifes, tapissos, estores, cordills, etc. El fil és un teixit hipoal·lergogen de moda entre els vegans actuals. És un teixit que no fa nosa a la pell, perquè pot absorbir un 20% d’aigua sense que es noti enganxós; i és fresc i absorbeix molt bé la calor; és fort, i evita que hi pul·lulin bacteris. L’oli de llinosa s’empre en un 80% per a vernissos i pintures. La resta per a altres usos industrials (tinta d’impressora, sabó,xarol), cera per a fusta, esmalts, linòleum, hules; i per impermeabilitzar lones, i teles quasi-impermeables. Ruixat sobre l’asfalt evita que s’hi adhereixi el gel o la neu; i, sobre el formigó, evita que s’esquerdi o es gasti. I el mucílag de les llavors bullides es fa servir com a pres dels ordits de lli.

PREPARATS

  • Cataplasmes de farina de llinosa. Sol barrejar-s’hi farina de fenigrec, boll de camamilla, de plantatge i de donzell. Es prepara la pasta bullint amb aigua i/o llet fins que es nota que ha espessit de cop. S’aboca sobre una gassa i quan està a temperatura suportable s’aplica al tòrax o allà on hi hagi el mal. Tant serveix per afeccions agudes, com la pulmonia, com per afeccions cròniques, com l’artritis. Van molt bé per fer madurar furóncols, i contra el mal als ronyons. Si hi hagués apendicitis, aplicar-los freds, alternant amb la cura de la llet (fermentada) d’ovella bullida amb comí. També s’apliquen fres las ventrells (bessons) quan hi ha febre per abaixar-la. En general però, s’apliquen calents i es cobreixen amb algun parrac de franel·la o tovallola per conservar l’escalfor. I quan es noten freds es retiren. Es pot posar una tovallola a sota el cos per tal de no tacar els llençols amb la pasta que pugui sobreeixir de la gassa. Hi ha gasses de gairebé un metre quadrat que són ideal per a aquests cataplasmes. Segons LURDES CASASAYAS, Contra la pulmonia i mal de ventre fort, es prepara en una cassola nova, que no hagi sigut mai trencada, un sofregit de Ceba, i s’espesseix, després, amb farina de lli (Linum usitatissimum). Es posa sobre la pell, fent doblats perquè l’emplastre s’aguanti. Es posa entre tebi i calent. Es canvia cada 3 hores, perquè si no es canvia, el foc torna dins.
  • Les llavors senceres absorbeixen molta aigua per envoltar-se de mucílag abundant. No es digereixen. Passen tot el tub digestiu sense a penes digerir-se, però amb efecte laxant. En canvi, si es trituren, es digereixen del tot i poden tenir altres efectes. Les llavors triturades s'han de consumir de seguida (o abans d'una setmana), o bé guardar-les a la nevera com a màxim un mes, perquè conservin totes les bones propietats. La farina a l’aire lliure durant uns dies a 35o C sol contaminar-se amb Aspergillus flavus, amb la consegüent producció d’aflatoxines; això a més de tornar-se rància. Les llavors senceres es conserven bé durant un any a la nevera, o en envàs especial (sense Oxigen). La dosis normal és de 3 culleradetes de postres al dia o 15-20 g (repartides en 3 preses) o 5.5-8 Kg a l'any per persona. És preferible prendre les llavors (senceres) deixades macerar uns 5 minuts en una mica d’aigua, llet, orxata o suc de fruita. Després cal beure líquid en abundància. Hi ha pans o torrades cuits ja amb llavors de llinosa i/o de xia. Per a UE és preferible fer servir la llavor triturada (farina).
  • Les llavors s’afegeixen a alguns pans, pastissos, galetes, etc. de manera que es mengen ja cuites. Alguns mengen crus els germinats per posar-los a les amanides. El mucílag preparat a 98o s’empra per espessir, emulsionar o donar escuma a algunes menges. La farina de llinosa daurada es posa a algunes hamburgueses perquè tinguin una bona consistència.
  • OLI: n’hi ha d’ús alimentari, ideal com a font d’omega-3 (àcid alfa-linolènic), per mantenir bons nivells de colesterol i una bona salut pulmonar. Amb suc de llimona hom el té com un bon vermífug. No és adient per a fregir sinó només per a amanides o prendre en fred. És un bon conservant, per exemple, del formatge, sobre tot si a més s’hi posen unes gotes d’oli essencial d’orenga.

EFECTES FISIOLÒGICS

Els lignans de la llinosa, i sobre tot el diglucòsid de seco-iro-lariciresinol, són transformats per la flora intestinal en enterodiol i enterolactona que passen al rec sanguini. D’aquesta manera apareix una acció anticancerígena eficient almenys en estadis primerencs de càncer de mama o còlon. La llavor de llinosa indueix l’expressió a la mucosa intestinal del còlon del p53 i del p21 i la seva fracció no digerible desencadena l’expressió del p53 independent del p21. Tan la llavor com la fracció indueixen l’aturada del cicle cel·lular. La fracció indueix l’apoptosis mitocondrial. Amb el cancerigen azoximetà la fracció pot incrementar l’expressió del Bax i de la caspasa-3 i frenar la de l’antiapoptòtic Bcl-2. Els lignans de la llinosa (pinoresinol; medioresinol; lariciresinol) inhibeixen ULK1 i ULK2 (kinases com UNC-51 i ULK1/2) que intervenen en l‘autofàgia). L’neterodiol inhibeix ULK2. L’extracte hidroalcohòlic de la llinosa té efecte anticancerós contra les cèl·lules MCF-7 i BT20 de càncer de mama. La ingesta de gra de llinosa (25 g/dia) incrementa l’apoptosis en càncer de mama i rebaixa l’expressió del Her2 i Ki-67, almenys pel que fa al càncer primari. Els lignans i la iso-flavona de la llinosa fa que pugi el nivell d’estradiol a les cèl·lules MCF-7 Amb petites quantitats de lignans ja puja l’expressió d’ER-alfa, a majors no s’altera i a altes queda frenada. És, doncs, un efecte que segueix l’esquema d’hormesis. L’extracte del gra de llinosa fet amb àcid clorhídric a 1001 C durant una hora seguit d’extracció amb etil-acetat/hexà (9:1) pot separar seco-iso-lariciresinol i anhidro-seco-iso-lariciresinol amb una puresa del 97-98%. Ambdós principis actius modulen el desenvolupament del càncer MCF-7 i MDA-MB-231 de mama. L’àcid alfa-linolènic es converteix en docosahexanoic i eicosapentanoic almenys en part un cop al rec sanguini. De tota manera consumir oli de llinosa fa que la llet de la mare contingui més àcid alfa-linolènic però no altera el contingut d’eicosapentanoic. Una dieta amb llinosa incrementa el nivell d’àcid docosahexanoic a l’hipocamp i això explicaria la millora de la memòria espacial. En general la concentració de Cadmi o de Terres Rares, o la de linatina són prou baixes com per no alterar la bona fisiologia. A més, si apliquéssim àcid salicílic a les arrels la planta podria suportar millor o evitar l’estrès provocat per la presència de Cadmi. NOTA: A Catalunya trobem Cadmi en concentracions una mica més fortes del normal a la zona de Palautordera al peu del Montseny, i al Montnegre (pissarres negres) i en algunes zones de les pissarres silúriques de Collserola; sempre lligat a afloraments de Zinc i de Plom. Això, a part de a les aigües de residus de foneries (Riera d’Arbúcies, Llobregat més avall de la SEAT)]. La linatina inactiva la vitamina B6. Dins la planta (amb endomicorrizes) el Seleni ajuda a inactivar l’efecte tòxic de l’Arsènic. El seco-iso-lariciresinol-diglucòisd és el lignà més potent de la llinosa. Té acció anti- mitòtica, antivírica i antitumoral. El ciclo-linopètid-A té molta activitat immunosupressora i antimalàrica. L’oli de llinosa frena l’expressió genètica de la proteïna reguladora aguda esteroidogènica i del Cyp11A1m, revertint la síndrome d’ovari poliquístic provocada per letrozol. El gra de llinosa i les llavors de fonoll milloren la reserva fol·licular als ovaris durant l’embaràs, la lactància, la pubertat i la menopausa. Un concentrat de lignans del gra de llinosa tenen un efecte hipotensor clar sobre la pressió sistòlica, la diastòlica i la mitjana i abaixa les marcadors enzimàtics de fetge, ronyó i cor, millora l’estatus antioxidant, el nivell d’electròlits sèrics, el perfil lipídic i les anomalies histològiques que la sal amb deoxi-corticosterona pot provocar. I ho fa modulant els enzims endògens.

TOXICITAT

Algunes persones presenten reaccions adverses com a urticària en prendre les llavors triturades. Es tracta d’una hipersensibilitat del tipus I que implica a la IgE. Hom la desaconsella en persones afectades per hepatitis E. Cal beure molta aigua després de prendre les llavors, perquè no quedin encallades en algun replegament d'algun diverticle (cas que se'n tinguin). Convé mantenir una bona flora intestinal de forma natural o ajudant-se amb preparats de Lactibacillus, per beneficiar-se millor de les propietats medicinals de la llinosa, en concret, perquè el diglucòsid del lignà seco-iso-lariciresinol passi a enterodiol i a enterolactona. En tot cas si la farina de llinosa està rància no s’ha de menjar pas ni s’ha d’aplicar a la pell. Igualment passa amb l’oli si fos ranci. Si la ingesta d'aigua no és adequada, la llinosa podria produir un empitjorament de: ( apendicitis, dolor abdominal d'origen desconegut, estenosis gastrointestinal, ili espàstic, ili paralític, impactació fecal, obstrucció esofàgica , obstrucció intestinal , oclusió intestinal). Els cultivars ‘Zhongya’, ‘Y21329’, ‘Y213301’ sí que poden bioacumular Cadmi del sòl quan n’hi hagi, i poden extreure’n fins a 60 grams per Hectàrea quan el sòl en tingui molt. I això voldria dir 60 ppm a les plantes. I podrien donar gastritis, vòmits, pielonefritis, osteoporosis, neurodegeneració i càncer. Normalment, però les llavors de llinosa només contenen 0.2 ppm de Cadmi. O sigui que una persona d’uns 75 Kg podria menjar llavors triturades de lli normals fins a 1 Kg per setmana sense intoxicar-se amb Cadmi. Ara, si es tractés dels cultivars bioacumuladors en terres riques en Cadmi, aleshores el límit setmanal seria de 3 gams. La ingesta tolerable s’estima en 2.5 micrograms de Cadmi per Kg de massa corporal a la setmana.

  • En nens menors de 12 anys sense un diagnòstic precís, la llinosa en ús intern podria emmascarar un quadre més greu.
  • La llinosa durant l'embaràs, caldria prendre-la amb cura, a causa de la possibilitat no contrastada d'inducció d'avortaments espontanis pel possible efecte estrogènic. —Lactància. La llinosa, segons alguns autors, no s'ha d'usar durant la lactància a causa de la possible presència de compostos estrogènics que poden accedir a la llet materna i produir efectes adversos al lactant. En canvi, segons altres, l’oli de llinosa és segur durant la lactància, tot i que no pot acabar de corregir el dèficit en àcid docosahexanoic de mares veganes.
  • Diabètics. La llinosa ha d'usar-se amb precaució per al tractament de la diabetis pel fet que pot produir una hipoglucèmia.
  • Ancians. La llinosa ha d'usar-se amb precaució en ancians pel fet que pot exacerbar estats de debilitat, hipotensió i incoordinació psicomotriu. Els ancians han de començar el tractament amb la meitat de la dosi normal. Alguns opinen que pot empitjorar la prostatitis.

    • INTERACCIONS AMB MEDICAMENTS

    Hom recomana sempre distanciar 3 hores les dosificacions de la llinosa i la dels medicaments.

  • Àcid acetilsalicílic. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció de l'àcid acetilsalicílic i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.
  • Antidiabètics orals. La llinosa pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració de llinosa juntament amb antidiabètics orals, caldrà reajustar-ne les dosis.
  • Digitàlics. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció dels digitals i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.
  • Estrògens. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció dels estrògens i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l'administració concomitant
  • Insulina. La llinosa pot potenciar els efectes de la insulina i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració de llinosa juntament amb insulina, cal reajustar- ne les dosis.
  • Nitrofurantoïna. La llinosa redueix el temps de trànsit gastrointestinal disminuint l'absorció de la nitrofurantoïna i la seva biodisponibilitat oral, podent aparèixer una disminució dels efectes terapèutics. Cal evitar l’administració concomitant.

    • VETERINÀRIA

    S'han descrit en gallines (11%) alimentades exclusivament amb llavors de lli: hepatitis periportal limfo-plasmacítica, colangiohepatitis crònica severa amb hemorràgia, vasculitis i amiloïdosi, potser degut a la lineïna (proteïna) o al virus asiàtic de l'hepatitis. La linatina de la llinosa també els perjudica ple fet que inactiva la vitamina B6. Als ocells la llinosa els ajuda a mudar la ploma. A les cabres afavoreix la fertilitat i prevé avortaments i problemes urinaris. A les vaques els fa produir una llet més rica en mantega i tenir un pèl més brillant. La llinosa és tòxica per als cavalls, almenys si en prenen molta, i de races de gra de llinosa amb alt contingut el àcid cianhídric. L’oli de llinosa desinflama el braguer de les vaques afectades per mastitis. Actua contra Candida albicans, Enterococcus faecalis, Escherichia coli, Micrococcus luteus, Staphylococcus aureus, Streptococcus agalactiae.


    Per llegir molt més sobre la llinosa, descarrega't el document