És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
ALBERGÍNIA
Solanum melongena L. [1753, Sp. Pl. : 186] 2n = 24
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
Herba anual, de vegades bianual, espinosa, pubescent, amb pèls estrellats. Tiges de 30- 70(200) cm, erectes, ramificades, espinoses o inermes, amb pubescència estrellada. Fulles de 70-150(250) × 30-100(180) mm, ovades o oblongo-ovades, obtuses o agudes, sub-cordiformes, enteres, sinuades o amb 5-6 lòbuls, amb pubescència estrellada densa, sobretot pel revers; pecíol de 2-8 mm, amb pubescència estrellada, de vegades amb algunes espines fines. Inflorescència en cimes umbel·liformes, aïllades, pauciflores, en general reduïda a una sola flor, sèssil, extraaxil·lar, i poques vegades oposada a les fulles. Flors actinomorfes, bisexuades o funcionalment masculines, sense bràctees, pedicel·lades; pedicels de 15-40 mm a la floració, i 5-18 mm a la fructificació, de vegades espinosos, no articulats. Calze de 13-20 mm, campanulat, amb 5-9 lòbuls, molt acrescent a les flors hermafrodites, espinós; tub de prop de 5 mm, més curt o igual que els lòbuls; lòbuls 8-15 mm, lanceolats, acuminats, de vegades desiguals. Corol·la de (25)30-45(50) mm de diàmetre, de 2 vegades la longitud del calze, rotàcia, amb 5-8 lòbuls, blava, violeta o purpúria; lòbuls (8) ovats.
