Els fruits són entre ovoides i globosos, de 1.5-2 mm, gairebé didínams, comprimits lateralment, glabres. Mericarpis amb 5 costelles filiformes, iguals, blanquinoses amb 6-9 vittae. Val·lècula amb una banda. L’epicarpi està format per exocarp, mesoacarp i endocarp. L’exocarp està format per cèl·lules parenquimatoses disposades en una sola capa, de parets fines i forma rectangular. El mesocarp consisteix en una zona de cèl·lules poligonals a ovals també parenquimatoses. L’endocarp conté cèl·lules parenquimatoses molt grans. La testa està formada per una sola capa de cèl·lules allargades. L’endosperma conté grans d’aleurona i cristalls d’oxalat càlcic. Dins la família de les Umbel·líferes, el gènere Apium es distingeix per no tenir punxes, tenir les fulles compostes, el fruit llis, sense agullons, comprimit perpendicularment a la comissura, ni netament didínam ni amb bec llarg; ser planta no del tot aquàtica, amb flors blanques, calze sense limbe i pètals enters. Dins el gènere, Apium graveolens es distingeix per tenir les tiges solcades, sòlides i les umbèl·lules sense bractèoles.



HÀBITAT I DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA

És planta que silvestre (var. graveolens) es fa en terrenys salobres sovint inundats, rics en nutrients, fangosos. Probablement es trobava silvestre a l’antic Egipte i a Sumèria. Actualment coneguda a bona part del món temperat coma cultivada (var. dulce, var. rapa). A Catalunya ho és molt als deltes (Ebre, Llobregat) i a l’Empordà.

CULTIU

https://infoagro.com/hortalizas/apio.htm

VARIETATS

Hi ha varietats o cultivars d’api amb pecíols molt gruixuts (var. dulce), amb pecíols molt prims (secalinum) i varietats amb arrel globosa (rapaceum) de fins a 20 cm de diàmetre. La varietat antiga o silvestre (var. graveolens) pot arribar a fer 1 m d’alçària. La var. del país basc (butronensis) té les divisions de la fulla últimes linears de 1-3 mm d’amplada.

  • var. butronensis D. Gómez & G. Monts. In Aseg et al.
  • var. dulce (Miller) Poiret in Lam. [1804, Encycl. Méth., Bot., 5 : 194] ; ead. comb. Pers. [1805, Syn. Pl., 1 : 324] C (Céleri à côtes) 3
  • var. graveolens
  • var. lusitanicum (Miller) DC. [1830, Prodr., 4 : 101]
  • var. rapaceum (Miller) Poiret in Lam. [1804, Encycl. Méth., Bot., 5 : 194] ; ead. comb. DC. [1830, Prodr., 4 : 101] C (Céleri rave) 3
  • var. secalinum Alef. [1866]
    • De fet a Europa hi ha unes 120 varietats d’api de fulla i unes 60 de rel reconegudes.

    HISTÒRIA I ESOTERISME

    Els antics egipcis coneixien la planta com a comestibles i per fer garlandes funeràries (tomba de TUTANKAMON). L’api era conegut dels grec antics (segle VI a-C.) que l’empraven tant per cuinar com en cerimònies i festivals. L’api és mencionat tant a la Ilíada com a l’Odissea. Els grecs posaven rames d’api sobre les tombes o sobre les urnes funeràries per donar bona sort als morts a l’Hades. Les corones dels guanyadors dels jocs esportius de Corint i de Nemea eren d’api (i roses). Una llegenda explicava que la dida del príncep Ofeltes va deixar una estona el nen sobre unes mates d’api mentre duia els set prínceps de Tebas a una font però al retornar on l’havia deixat se’l va trobar mort per què una serp l’havia picat. Una altra assegura que l’api va néixer de la sang de Kadmilos, pare de les Ceberes, divinitats ctòniques adorades a la Samotràcia, Lemnos i Tebas. Els romans preferien el sílfion però també cuinaven molt amb l’api. DIOSCÒRIDES (segle I) creia que l’api té les mateixes virtuts que el coriandre. Un cataplasma de farina d’ordi o pa amb api alleuja la inflamació ocular. Amb llet quallada alleuja l’ardor estomacal i la mastitis. L’api és molt diürètic tan cru com cuit. El caldo d’api (fulles, tiges o rels) contraresta els verins, però molt concentrat és vomitiu. La llavor encara és més diürètica i ajuda als qui han estat mossegats per serps o als qui han begut litargiri (òxid de Plom). L’api va bé contra al flat. Amb altres plantes va bé contra tos, mossegades i dolors. CARLEMANY preconitzava el seu cultiu als horts dels monestirs per les seves virtuts medicinals. Actualment l’api s’empra per millorar els poders psíquics, ja sigui mastegant les llavors, posant-les a la coixinera, o respirant el fum de cremar-les. Es relaciona la planta amb Mercuri i per això es fan banys de peus amb el caldo de les llavors per poder caminar més ràpid. Com amulet protector dels nens al País Basc se’ls posava una bosseta penjada del coll amb api, ruda, carbó, una moneda i un bocí de cordó umbilical. Un amulet per protegir la casa d’inundacions i d’incendis port ser una bossa penjada rere la porta d’entrada amb una rameta d’api i un petit pergamí on s’hi hagi escrit les lletres LLU. La bossa ha de ser verda i s’ha d’haver activat amb fum d’encens i resant-li en veu alta el salm inspirador de revolucions, el número 76. Una alternativa més simple seria penjar de la porta embolicat amb una cinta groga una rama d’api que caldrà anar canviant cada cop que s’assequi. El fum de cremar les llavors té una mica d’efecte psicodèlic i afrodisíac.

    USOS MEDICINALS

    • aerofàgia
    • afonia
    • Alzheimer
    • amenorrea
    • amigdalitis UE
    • anèmia LLA
    • angina de pit
    • anorèxia
    • ansietat LLA
    • artritis/artritis reumatoide
    • astènia LLA
    • faringitis
    • fatiga primaveral
    • febres intermitents (suc)
    • ferides infectades
    • fibrosis cardíaca
    • flats OE
    • gota
    • halitosis
    • Helicobacter pylori LLA
    • hepatitis
    • hidropesia
    • hiperacidesa estomacal (TIJ crua +
    • atac de reuma (FUL + julivert + llimona + all - maceració en aigua sal) en fred)
    • ateroesclerosis
    • Bacillus subtilis OE LLA
    • bronquitis asmàtica (bullit~llet) LLA
    • càlculs a la bufeta de l’orina
    • càlculs biliars
    • càlculs renals
    • càlculs vesicals
    • calorades
    • calvície
    • càncer UE
    • càncer d’estómac OE LLA
    • càncer de fetge LLA
    • càncer de pròstata LNCaP
    • càncer de pulmó REL
    • carn-esqueixats
    • caspa (p.p. senkyunòlid-A)
    • catarro (bullit en llet)
    • cirrosis hepàtica LLA
    • cistitis
    • colesterol total i LDL alts UI
    • còlics REL
    • colitis (TIJ crua + sal) (LLA)
    • conjuntivitis
    • contusions FUL UE
    • convalescència
    • dermatitis atòpica
    • desmineralització
    • diabetis LLA
    • digestions lentes
    • disenteria
    • dismenorrea
    • dispèpsia
    • durícies
    • edema
    • edema cerebral
    • epilèpsia
    • Escherichia coli OE
    • escorbut
    • escròfules
    • estrès nerviós dietil-hexil-ftalat
    • intoxicació per paracetamol (=acetaminofèn)
    • laringitis
    • leucèmia limfoblàstica CEM-C7H2
    • lipomes
    • llúpies UE
    • mala circulació
    • malària
    • mastitis (pomada a base d’api i menta calenta)
    • metrorràgia
    • nefritis (homeopatia)
    • nerviosisme
    • neuropatia perifèrica de Charcot- Marie-Tooth
    • obesitat per excés de kapha
    • obstrucció de la uretra
    • paludisme
    • Parkinson
    • penellons UE
    • picades de serps
    • plètora
    • poagre
    • poliúria
    • prostatitis
    • Pseudomonas aeruginosa OE LLA
    • psoriasis LLA
    • pulmonia
    • retenció d’orina
    • reuma
    • hiperlipidèmia
    • hipertensió
    • icterícia
    • ictus cerebral
    • impotència
    • indigestions
    • infecció d’orina
    • insomni LLA
    • intoxicació pel plastificant di-2-
    • rigidesa articular
    • ronquera
    • Salmonella typhi
    • sarna
    • Schistosoma mansoni
    • síndrome metabòlica
    • síndrome premenstrual
    • Staphylococcus aureus MRSA
    • triglicèrids alts
    • tristesa (REL api + Veronica officinalis)
    • tuberculosis
    • tumors de mama UE
    • úlcera d’estómac
    • úlceres UE
    • urticària
    • vòmits LLA
      • OLI ESSENCIAL: antibacterià, anticonvulsiu, antiespasmòdic, antihipertensiu, calmant.

    PREPARATS

    • Macerat en aigua destil·lada d’una rameta d’api, mitja llimona, una remeta de julivert i mitja ceba. Es deixa en remull 12 hores i després es beu l’aigua. Va bé contra els atacs aguts de reuma.
    • Xarop de sucre 1 Kg + alcohol de boca 500 g + suc de llimona colat 100 g + llavors d’api 20 g . Primer es deixen en maceració dins l’alcohol les llavors durant 8 dies i en acabat s’hi afegeixen els altres ingredients. És bo en convalescències.

    VETERINÀRIA

    • abortiu en general
    • anorèxia als conills convalescents
    • digestiu per als cadells ( api + julivert + créixens + dent de lleó + carn crua)
    • hematúria als cavalls
    • reuma a les ovelles ( api + bardana + consolda + freixe + julivert)
    • reuma /osteartritis als cavalls (api + bardana + consolda + créixens + salze + julivert + cucuts de muntanya + romaní)
      • NOTA. Els monos-aranya (Ateles geoffroyi) es freguen les aixelles i el pit amb api per repel·lir mosquits i per estar més atractius.

    USOS CULINARIS

    • Amanides amb alvocat, pastanaga, tomàquet, pebrot, ceba, julivert, menta, oli, vinagre, pebre, sal, llimona, poma, nous, enciam, raïm, rovell d’ou, maonesa, crema de llet.
    • Api fermentat (a l’estil de la xucrut)
    • Bloody Mary: api (rameta), suc de tomàquet, vodka, brou de carn concentrat, suc de llimona, glaçó, salsa Perrins, salsa Tabasco, sal d’api, pebre negre en pols.
    • Caldo amb all, ceba, nap, pastanaga, xirivia
    • Carn-d’olla
    • Carn de porc (llom) farcida amb api (polpa blanca), mantega, pernil a daus, ceba, poma, prunes seques sense pinyol, sucre moreno, pa ratllat, julivert, sal, pebre, oli d’oliva, caramel líquid, endívies tallades pel mig, pastanaga, caldo de carn, llorer, farigola, romaní.
    • Chowder de bacallà i fruites marines: 2 lloms de bacallà, cloïsses, gambotes, patata, caldo de peix, porro, api, mantega, farigola, vi blanc, nata líquida.
    • Còctels
    • Khirinó prasosélino: plat típic de Grècia a base de porro, api i carn de porc, oli d’oliva i vi blanc sec.
    • Llavors: per aromatitzar verdures (col-i-flor), peix, licors
    • Mirepoix: api + ceba + pastanaga
    • Panch-Phoron: llavors de: niella + fenigrec + mostassa negra + fonoll + api + comí castellà
    • Pans (amb llavors d’api)
    • Pastilles de caldo (api +tomàquet + ceba + porro + pastanaga + cúrcuma + grassa vegetal/animal + sal + proteïna de soja + llevat de cervesa + midó de blat de moro + sucre + aromes + romaní
    • Rel globosa en sopes, purés, gratinats; crua i ratllada; en salsa rémoulade (maonesa amb mostassa)
    • Sal (LLA, REL) amb menys Sodi
    • Salses: bolonyesa, pesto, remoulade, tàrtara, vinagreta
    • Salsitxes
    • Sopes
    • Suc d’api i tomàquet i pastanaga
    • Suc d’api, cogombre, espinac, menta + Stevia
    • Verdures

    POSSIBLE TOXICITAT

    Algunes persones reaccionen malament al contacte amb l’api o al menjar-ne. I més si són molt fotosensibles. Aquesta al·lèrgia pot arribar a ser fatal. Normalment les primeres reaccions són lleus: gastroenteritis, urticària. Els seus al·lèrgens principals són PR- 10(Api g 1), LTP 1 (Api g 2), profil·lina (Api g 4), i flavoproteïna (Api g 5). Clar que l’al·lèrgia també podria estar desencadenada pel fong paràsit Scerotinia sclerotiorum. Si el contacte es va repetint aleshores solen agreujar-se. La rel d’api del tipus céleri pot contenir quantitats properes a les tòxiques d’Arsènic, Cadmi, Níquel i Urani, si el terreny on ha crescut la planta els conté en excés. Com que és un diürètic fort, cal vigilar que no minvi massa el Potassi a la sang, ja que això provocaria deficiències al cor. I, ja que és emmenagog, és millor no prendre’n durant l’embaràs. Menjar sempre api pot acabar minvant la fertilitat, degut al contingut en apigenina. Alguns recomanen no prendre api si t’ha picat un escorpí. En to cas, no menjar-ne més de 7 g/Kg de massa corporal al dia, que és la DL50 per a les rates.

    EFECTES FISIOLÒGICS

    L’apigenina de l’api inhibeix la contracció de l’anell aòrtic desencadenat per calcions i ions de Potassi. El 3-butil-ftàlid de l’api té activitat cardiotònica. Inhibeix l’alliberament de glutamat als sinaptosomes tant si és dependent de calcions com si no. I també fa minvar la concentració de NO i l’activitat de la NOS en condicions d’isquèmia al cervell (de rates). El suc d’api protegeix el cor dels efectes oxidants de la doxorubicina. L’extracte d’api disminueix la zona infartada en cas d’ictus cerebral i hi manté la densitat neuronal (al còrtex i a l’hipocamp). L’extracte etanòlic d’api provoca apoptosi a les cèl·lules LNCaP de càncer de pròstata a 1000-3000 ppm. A més, té efecte antiangiogènic que es palesa per la frenada del VEGF. L’extracte d’api si s’ajunta amb àcid cítric i beta- glucosidasa té més efecte antiinflamatori que no pas sol. I això es palesa per una major reducció de IL-6, IL-8, IL-31, TNF-alfa als mastòcits estimulats amb IL-33. La inhibició té lloc mitjançant la frenada de les vies ERK, JNK, IkappaB-alfa i l’activació del NF-kappa- B. L’iso-cnidílid inhibeix força la COX-2. L’api té efecte hipoglucemiant però no fa apujar el nivell d’insulina. El DL-3-n-butil-ftàlid de les llavors d’api redueix els nivells de Ki-67 i PD-L1 als tumors de pulmó, a la vegada que inhibeix l’apoptosis a les cèl·lules T. El DL- N-butil-ftàlid reprimeix l’expressió de PD-L1 tot adreçant-se al KAT7 i atenuant l’eix PD- 1/PD-L1 amb el resultat de frenar la progressió del càncer de pulmó. El DL-3-n-butil- ftàlid reverteix el declivi cognitiu provocat per la diabetis i ho fa tot estimulant la via de senyals PI3K/Akt i suprimint l’estrès oxidatiu mitjançant l’estimulació de la via de senyals Nrf23/HO-1 i fent que augmenti l’expressió el factor neurotròfic del cervell tot activant al via PI3K/Akt/CREB a l’hipocamp. També restaura els nivells normals de PSD95, de sinaptofisina i sinapsina-1, i la densitat dendrítica a l’hipocamp. El LD-3-n- butil-ftàlid reverteix el declivi cognitiu i ho fa per la via BDNF/TrkB/PI3K/Akt. La escopolina de l’api inhibeix el virus SARS-CoV-2. El DL-3-n-butil-ftàlid alleuja l’estrès oxidatiu i protegeix les mitocòndries del mesencèfal, evita la pèrdua de dopamina a les neurones en casos de pre-Parkinson i redueix les seqüeles de l’ictus cerebral. L’extracte àcid hidrolitzat d’api prevé la infiltració de mastòcits a la pell afectada per dermatitis atòpica, i hi inhibeix l’expressió de IL-3 i al sèrum redueix els nivells de IgE, IL-4, IL-5, TNF-alfa, IFN-gamma, IL-31. El DL-3-n-butil-ftàlid protegeix la musculatura llisa dels vasos sanguinis de la proliferació desencadenada pel PDGF-BB (platelet derived growth factor-BB) i ho fa tot i induint l’autofàgia a través de la supressió de la via de senyals de la beta-catenina. El L-3-n-butil-ftàlid pot revertir els efectes de la mutació K141N HSPB8 típica de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth sobre les mitocòndries de les neurones; i ho pot fer modulant les vies d’apoptosis mitocondrial Bax/Bcl-2 i Nrf2. El L-3-n-butil-ftàlid té efecte neuroprotector tant en isquèmia cerebral, en demència vascular i en Alzheimer. Si durant 3 mesos s’alimenten ratolins amb 15mg/Kg els millora la intel·ligència espacial, però no pot revertir l’aposició de plaques d’amiloide beta. En canvi, redueix la hiperfosforilació tau als locus Ser199, Thr205, Ser396, Ser404 als ratolins AbetaPP/PS1; i frena la kinasa ciclina-dependent i la kinasa 3beta de la sintasa del glucogen, involucrades en aquesta hiperfosforilació. En cèl·lules del nueroblastoma humà SK-N-SH sobre-expresant A-beta-PP695 també hi frena la tau-hiperfosforilació. La iso-fraxidina és una cumarina de l’api que millor el perfil lipídic, l'homeòstasis hepàtica i la inflamació als macròfags. Incrementa la fosforilació de l’AMPK-alfa i l’ACC i redueix l’expressió hepàtica de Fas i HMGC i als macròfags hi frena la producció de TNF-alfa i IL-6 i abaixa l’expressió al fetge de TLR4 i la transcripció de NF-kkappaB. L’apigenina de l’api inhibeix la fibrosis miocàrdica induïda per iso-proterenol i ho fa regulant la via d’estrès oxidatiu miR-12-5p/155-5p. L’apigenina frena l’Smad2/3 induït per TGF-beta1 i estimula l’Smad7; redueix la via del NF-kappaB/TGF-beta1 i ho fa incrementant el potencial antioxidant per reduir així la formació de fibrosis. L’extracte de llavors d’api bloqueja el dany per peròxid als macròfags i ho fa per la via Notch1/NF-kappaBp65. Així pot evitar la formació d’ateromes tot i abaixant les citokines inflamatòries (TNF-alfa, IL-6.)


    Per llegir més sobre l'api, descarrega't el document