
És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
Dins les Monoclamídies, la família de les Quenopodiàcies es distingeix per ser (algunes) plantes herbàcies, no aquàtiques, amb ovari súper, flors sense calicle, no agrupades en capítols, fulles (sense estípules i sense beines) alternes, periant herbaci una mica carnós, al final endurit, estams 2 (5), estils o estigmes 2 (5).
És típic bullir-les amb patates i ceba i menjar-ho per sopar com un bon plat de verdura. També es poden sofregir amb all picadet, ben retallades en bocins. Les penques o pecíols blancs es poden arrebossar i fregir. Es pot fer una crema si es tritura tot ben fi. O amb les fulles molt tendres es pot fer una amanida, per exemple, acompanyant-les de bocins de taronja, poma i ametlles. També poden acompanyar uns ous deixatats amb tomàquet, ceba, formatge de cabra, sal i pebre, menta de les faves, avellanes, ametlles, sèsam, comí, celiandre. O es pot fer una truita de bledes amb carbassa. O omplir una pasta de fulla amb bledes, espinacs i mozzarella per fer una mena de cóc. També es poden barrejar amb carn picada a l’hora de fer mandonguilles.
Si les fulles tenen el fong paràsit Chrysosporium aleshores poden ser cancerígenes. No convenen als diabètics perquè fan pujar la glucèmia. Per evitar que produeixin càlculs urinaris més val bullir-les i llençar la primera aigua i seguir bullint-les amb una segona ja deslliurada dels oxalats.