És una planta vivaç, que no passa del pam d’alçada, amb flors totes grogues...
BLEDA
Beta vulgaris L.. [1753, Sp. Pl. : 222]
DESCRIPCIÓ BOTÀNICA
La bleda és planta anual (o bisanual) que pot créixer fins a 1 m o una mica més d’alçària. És tota ella glabra. La rel és dura i cilíndrica. La tija quan s’espiga és robusta, molt angulosa, dreta, amb branques dretes, afilades. Les fulles basals són molt majors que les caulinars, ovals, de base cordada, de punta obtusa, amb pecíols blancs com la tija i els nervis més marcats. Les fulles són toves, i més quan es tallen i s’exposen al sol. Les fulles caulinars són menudes, romboidals o lanceolades. La flor té 2 estigmes ovals. El periant té els lòbuls aplicats sobre el fruit, força petit, de menys de 3 mm. Té a més de la varietat típica unes quantes esmentades més amunt. Dins la família de les Salsolàcies, el gènere Beta es distingeix per tenir les fulles grans, de més de 5 mm d’amplada, una mica carnoses, toves, força planes, peciolades, les flors bisexuades totes similars, periant fructífer amb el tub al final endurit i soldat amb la base del fruit. Estams inserits sobre un disc carnós que uneix el periant amb l’ovari.