Dins les Monoclamídies, la família de les Quenopodiàcies es distingeix per ser (algunes) plantes herbàcies, no aquàtiques, amb ovari súper, flors sense calicle, no agrupades en capítols, fulles (sense estípules i sense beines) alternes, periant herbaci una mica carnós, al final endurit, estams 2 (5), estils o estigmes 2 (5).



HÀBITAT, DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU

    Les espècies properes en general només es troben en terrenys ruderals salins.
  • Beta patellaris, amb fulles grans triangulars a la inflorescència, es troba a Mallorca i València.
  • Beta macrocarpa, amb inflorescència amb fulles menors, i fruit de 8 mm, es fa a Alacant.
  • Beta vulgaris ssp. maritima, amb inflorescència amb fulles inconspícues, rel prima però dura, i fascicles de 1-2 flors, es fa a Catalunya, València, Illes Balears i terres lleidatanes àrides.
  • Beta vulgaris es cultiva a bona part del món en climes temperats. Es troba també com a subespontània i sovint amb menys malalties i amb fulles més gruixudes, si bé menors, que les plantes cultivades.

PROPIETATS MEDICINALS

  • antiinflamatòria
  • antireumàtica
  • colagoga
  • depurativa hepàtica i renal
  • diürètica
  • emol·lient
  • laxant
  • preventiva d’osteoporosis
  • refrescant
  • sudorífica

USOS MEDICINALS

  • abscessos SUC UE
  • anèmia
  • artritis
  • asma
  • bilis espessa
  • càlculs de pulmó urinaris
  • càncer
  • colitis
  • cremades SUC UE
  • dismenorrea
  • èczemes
  • esplenomegàlia
  • fibromes uterins
  • furóncols SUC UE
  • hemorroides SUC UE UI
  • hepatitis
  • hipoglucèmia
  • infeccions urinàries
  • indigestions
  • leucèmia
  • lumbago
  • mal de cap
  • mal de queixal
  • mala circulació capil·lar
  • masegades
  • obesitat
  • otitis (SUC bullit) UE
  • refredat
  • restrenyiment
  • reuma
  • tuberculosis
  • tumors (SUC bullit) UE
  • úlcera al turmell
  • úlceres a les cames

USOS CULINARIS

És típic bullir-les amb patates i ceba i menjar-ho per sopar com un bon plat de verdura. També es poden sofregir amb all picadet, ben retallades en bocins. Les penques o pecíols blancs es poden arrebossar i fregir. Es pot fer una crema si es tritura tot ben fi. O amb les fulles molt tendres es pot fer una amanida, per exemple, acompanyant-les de bocins de taronja, poma i ametlles. També poden acompanyar uns ous deixatats amb tomàquet, ceba, formatge de cabra, sal i pebre, menta de les faves, avellanes, ametlles, sèsam, comí, celiandre. O es pot fer una truita de bledes amb carbassa. O omplir una pasta de fulla amb bledes, espinacs i mozzarella per fer una mena de cóc. També es poden barrejar amb carn picada a l’hora de fer mandonguilles.

POSSIBLE TOXICITAT

Si les fulles tenen el fong paràsit Chrysosporium aleshores poden ser cancerígenes. No convenen als diabètics perquè fan pujar la glucèmia. Per evitar que produeixin càlculs urinaris més val bullir-les i llençar la primera aigua i seguir bullint-les amb una segona ja deslliurada dels oxalats.


Per llegir sobre els principis actius i els noms populars, descarrega't el document