NOMS POPULARS

  • ALEMANY: Sammetblume.
  • ANGLÈS: Khaki Bush/ Muster John Henry/ Aztec marigold / Black mint / Dwarf marigold / Khakibos / Mexican marigold / Southern cone marigold / Southern marigold / Stinking Roger / Stinkweed / Wild marigold / Wild tagetes.
  • CASTELLÀ / HISPANOAMERICÀ: amores secos, chiche, chil-chil, chilca, chilche, chinchilla, chinchu, chipchipa, floramar, huacatay, huacataya, manzanilla silvestre, margarita, menta americana, mula vegetal, quenchiué, quinchihue, quinquilla, sayco, soico, suico, suique, suiquillo, wakataya.
  • CATALÀ: Camamilla americana, Herba pudent, Comí d’Amèrica, Menta americana, Te pudent.
  • FRANCÈS: Tagète des décombres.
  • GREC: Άγριος κατηφές / Τακέδα η μικρανθής
  • JAPONÈS: シオザキソウ
  • PORTUGUÈS / BRASILER: Alfinete-do-mato / Coari-bravo / Cravo-de-defunto miúdo / Erva fedorenta / Vara-de-foguete
  • UGANDÈS: kawunyira.
  • XINÈS: 印加孔雀草


DESCRIPCIÓ BOTÀNICA

Pertany a la gran família de les Compostes o Asteràcies; i, dins aquesta família, a la subfamília de les Asteroidies, caracteritzada per no tenir làtex i per tenir les flor del disc no ligulades. Dins la subfamília, pertany a la tribu de les Heleinieae, caracteritzada per les rames de l’estil apendiculades i piloses, i les fulles pennatisectes a vegades alternes, molt oloroses, amb glàndules, i bràctees de l’involucre en una sola sèrie. Ja dins el gènere, l’espècie Tagetes minuta L. és planta anual, tot i que pot créixer fins més de 2.5 m d’alçada. És molt aromàtica. Te les fulles pennati-compostes amb segments estretament lanceolats i dentats. La tija es ramifica a les plantes més robustes, amb rames erectes, glabres però glanduloses, amb voravius longitudinals. Les fulles solen ser oposades, excepte a la part més alta. Són de color verd fosc, de 3-30 x 1-8 cm, amb raquis una mica alat, amb fins a 17 segments de fins a 11 x 1 cm, amb glàndules de color taronja. Els capítols s’agrupen en corimbes terminals densos. Són erectes i estretament cilíndrics, amb involucre de 8-12 mm de longitud. Tenen 3- 4 filàries de color verd-groguenc, glabres, fusionades, amb glàndules de color marró ataronjat lineals. Flòsculs radials 2-3, de color crema pàl·lid, de 2-3.5 cm de longitud. Flòsculs del disc 4-7, de color groc fosc, de 4-5 mm de longitud. Aquenis negres, estretament el·lipsoïdals, de 6-7 mm de longitud, pilosos. Papus amb 1-2 setes de fins a 3 mm de longitud, amb 3-4 esquames de fins a 1 mm de longitud, amb l‘àpex ciliat.

DISTRIBUCIÓ GEOGRÀFICA I CULTIU

És originària de les regions de muntanya de l’Amèrica del Sud (Bolívia, Xile, Perú, Paraguai, Argentina). A Perú es pot trobar tant vora la costa com a les muntanyes o a la zona de selva. S’ha escampat per molts altres països: Amèrica del Nord, Europa, Àfrica, Àsia, Oceania. Té propensió a fer-se invasora en els cultius i minvar-ne la producció. Catalunya es fa a la zona de la vinya, no massa lluny del litoral, en guarets i cultius allà on no l’han eliminada. A Amèrica arriba a 2800 m snm. En general prefereix climes amb temperatures entre 14o i 29o C. Temperatures superiors minven la floració. Prefereix sòls profunds, ben drenats però amb bona saó, fèrtils, llimosos o sorrencs, amb pH de 7-7.5. La germinació s’accelera amb temperatures baixes, mentre que les fulles es desenvolupen millor amb temperatures altes. Ja sigui per trasplantament ja sigui per sembra la planta és fàcil de reproduir. Es poden podar les puntes de les plantes de viver als dos mesos perquè produeixin rames laterals. Al cultiu sol aplicar-s’hi el P i el K abans de la plantació i el N en diverses ocasions un cop les plantes desenvolupades. Les plantes poden quedar afectades per Sclerotiana sclerotium, Sclerotiana rolfsii, Phytoplasma, i el virus del mosaic. Normalment s’adoba el camp amb fems 25 Tm/Ha, i adob químic: 150 Kg de N, 60 Kg de P2=5 i 60 Kg de K2O per hectàrea. Malgrat ser una planta invasiva pot quedar molt afectada per la competència de males herbes durant els mesos plujosos. Hi ha varietats més resistents a la sequera, i que produeixen més OE, amb més monoterpens com trans-tagetona i cis-tagetona.



PROPIETATS

  • anti-abortiva (decocció)
  • anticancerígena (?)
  • antiespasmòdica
  • antifúngica
  • anti-GABA-nèrgica
  • antihelmíntica
  • antiinflamatòria
  • antioxidant
  • antisèptica
  • antitumoral (?)
  • antivírica (HIV)
  • aperitiva
  • bactericida (Gram-positius i Gram-negatius)
  • broncodilatadora
  • carminativa
  • catàrtica
  • citotòxica
  • colagoga
  • digestiva
  • diürètica
  • emmenagoga
  • espasmolítica
  • estimulant del sistema nerviós central
  • estomacal
  • expectorant
  • fungicida (Aspergillus niger, Candida albicans) [més activa contra fongs filamentosos i menys contra llevats. Més actiu l’ OE de les flors que el de les fulles. Inhibeix sobre tot la germinació de conidis]
  • galactòfuga
  • hemostàtica
  • hepato-protectora
  • hipotensora
  • immunoestimulant
  • insecticida
  • interferó-gènica
  • laxant suau
  • nematicida
  • neurotònica
  • sanitària preventiva del dengue, de la malaltia de Chagas i de la leishmaniosi, al repel·lir els insectes vectors.
  • sudorífica
  • vermífuga
  • vulnerària


USOS MEDICINALS

  • amenorrea
  • angiocolitis
  • asma (bafs)
  • bronquitis
  • Candida
  • cansament
  • caspa
  • catarro
  • còlics
  • congestions
  • Cryptococcus
  • diarrea
  • disfunció erèctil
  • dispèpsia
  • dolors musculars UI
  • epistaxis (sang pel nas)
  • estrenyiment
  • excés de llet
  • febre
  • ferides
  • gastritis
  • grip
  • halitosi
  • hemorroides
  • hipertensió
  • histèria
  • indigestió
  • infeccions bacterianes*
  • insomni
  • mal de cap
  • mal d’estómac
  • mal d’orella
  • mal de panxa
  • mal de queixal
  • malària (=paludisme)
  • Microsporum
  • paparres
  • part
  • pòlips
  • puces
  • pulmonia
  • rampes
  • refredat
  • reuma (tintura UE)
  • rinitis
  • sida
  • sordesa
  • talls a la boca
  • tos (fins i tot en nens petits)
  • Trichophyton
  • Trypanosoma brucei., Trypanosoma cruzi
  • vaginitis
* Bacillus subtilis, Enterobacter cloacae, Escherichia coli, Listeria ivanovii, Micrococcus luteus, Mycobacterium smegmatis, Porphyromonas gingivalis, Proteus mirabilis, Pseudomonas aeruginosa, Pseudomonas picketti, Salmonella typhi, Staphylococcus aureus, Streptococcus faecalis, Streptococcus uberis, Vibrio.


EFECTES NOCIUS

Pot causar dermatitis de contacte. Pot irritar la boca. Pot accelerar càncer de gola si es mastega. Fa minvar la llet a les mares o dides. Els cosmètics han de contenir menys de 0.35% de tertiofè per ser segur i no irritar la pell. I no s’hauria de posar la planta o els extractes en cremes protectores solars. La planta, degut principalment al seu OE, competeix amb les benzodiazepines, i per tant si se n’ha pres, fa que aquestes no tinguin gaire efecte.

Per a més informació sobre la Camamilla Americana descarrega't el document sencer redactat per Alexis Rosell.